Xavier Canadell: ‘Crearem una programació cultural estable al Catllar’

🔊 Escoltar la notícia

Xavier Canadell (Mo1-te pel Catllar) és tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Catllar. La seva formació ha pactat governar aquest mandat amb Junts i PSC, amb qui es repartiran l’Alcaldia. Canadell lidera un moviment sorgit de l’1 d’Octubre, que ha passat de tenir un regidor a sumar-ne dos en aquest mandat. S’encarrega de les regidories d’Hisenda, Subvencions, Turisme, Promoció Econòmica, Patrimoni i Cultura, que no són poca cosa.

Governen amb Junts i el PSC. Com està sent la relació amb ells?

És bona, al final no deixem de ser persones. I l’alcalde dóna joc. Sí que és cert que a la nostra assemblea li va costar pactar amb el PSC, perquè és el partit del 155, però l’alternativa era que governés Somos, un partit sense experiència i amb propostes que poden estar fora de les normatives i atribucions municipals. Les persones que viuen fora del nucli antic tenen una visió diferent del Catllar: ells han triat viure de manera diferent, en un lloc tranquil, aïllat, i els és igual venir al Catllar, independentment de quin municipi sigui. Tries la tranquil.litat i resulta que et trobes vivint al Catllar i per carretera estàs a 7 o 8 quilòmetres de distància. Són persones que forma part del Catllar i a més es tracta de dues terceres parts del municipi. Hi ha urbanitzacions que toquen als Pallaresos i allà hi tenen els serveis. Però són del Catllar i hi hem d’aportar-los serveis, seguretat, vigilància, facilitar la participació o traslladar-hi serveis que necessitin o demanin.

Estic sorprès positivament de la nostra relació amb l’equip de govern perquè tenim clar que volem fer coses pel municipi.

La relació amb l’alcalde és bona?

Sí. Aquest mandat tindrem alcaldies de curta durada. Amb l’alcalde i els regidors ens ajudem de manera constant. Hi ha bon rotllo.

Parlàveu de les urbanitzacions. Què proposeu?

Proposem descentralitzar serveis de manera puntual: crear un mòdul mòbil de la Biblioteca Municipal, per exemple. Estem creant una normativa de zones de mercat no sedentari: voldríem crear-la a la carretera del Pont d’Armentera, seria un mercat setmanal. Ho volem provar, pot ser un servei que cohesioni, que sigui un punt de trobada, que faciliti la convivència.

També proposem iniciar serveis descentralitzats més permanents a mesura que anem recepcionant zones urbanitzades i disposem d’espais municipals i competències per actuar-hi.

A les urbanitzacions teniu també necessitats en vialitat

És un tema molt ambiciós i cal veure quins recursos i ajudes tindrem. Estem parlant d’unir la zona de Mas d’Enric amb el nucli, a través del camí del Mas de Salort. El camí travessa tots els accidents del territori fins a Mas d’Enric. Hi ha un projecte de pacificació del territori per poder anar d’un lloc a l’altre de manera més fàcil. El projecte no està del tot abordat encara, caldrà debatre’l més. Això és a llarg termini. Altrament, en l’anterior mandat es va fer l’Inventari de camins, que és una bona eina, i ara s’està fent neteja i manteniment. D’això se n’encarrega el regidor Antonio López.

Com has trobat l’estat financer de l’Ajuntament?

Depèn de qui ho afirmi, dirà que està molt bé perquè no presenta endeutament, però té un dèficit claríssim de falta d’execució del pressupost. Ha costat mot abordar les inversions perquè s’ha planificat poc. Aquest és un dels objectius que tenim: que els projectes que siguin executables es pressupostin. I aquells que només siguin una idea, que no es pressupostin. Resulta que al final tenim estalvis, però no projectes. Cal buscar l’execució del pressupost al màxim. A més, ens podem endeutar moderadament. L’endeutament no es basa en els estalvis o en el patrimoni sinó en la generació de fons en tresoreria. Aquí anem coixos: és un municipi molt dispers i per tant, molt costós.

Quant a otorgar subvencions a les entitats, quin projecte teniu?

Quant a subvencions a les entitats del poble que col.laboren amb activitats, aquestes van d’acord a un conveni amb l’Ajuntament que així les acredita. Fins ara no es feia ben bé així, ja que no era un requeriment legal. Ara cal formalitzar-ho i permet al consistori un seguiment ajustat de les accions subvencionades, amb més transparència..

Els convenis de vegades provoquen problemes amb entitats poc vertebrades o que no tenen el costum de moure’s amb gestories

Ho estem fent i intentem ajudar-los. Els convenis es basen en l’experiència del que estan fent: sabem que els Diables fan activitats per la Festa Major, per exemple.

Pujaran l’IBI?

Tenim l’IBI al 0,73% sobre el valor cadastral. Som dels pocs municipis que no l’hem tocat perquè hem de veure com de just seria augmentar-lo a tothom alhora. Volem veure si els valors cadastrals estan ben calculats o si cal fer-ne de nous perquè l’IBI ha de ser just. De fet, cada punt que pugis de l’IBI t’implica molt poc ingrés. Si ha de pujar l’IBI ha de ser una pujada equitativa i justa. És una de les propostes que presentem. Preveiem aprovar aviat els pressupostos

Per on aniran?

De moment són de subsistència. Com els recursos líquids els tenim en estalvis, no els podem incorporar al pressupost: hem d’esperar al tancament de l’any, fet que succeirà al març. No hi ha cap obra espectacular prevista en el pressupost inicial, ni el pavelló esportiu, ni la remodelació de la Biblioteca, ni el camí de Salort, més enllà d’arranjar algun carrer o comprar maquinària. Aquests projectes, els incorporarem al març. Tenim pendent definir els usos de la Biblioteca i de les Ecoles Velles. Algú proposa fer una modificació dels usos d’un edifici municipal per trasllar-hi les entitats, i situar-hi el Casal de Joves i també situar i iniciar la contrucció del pavelló reivindicat. És una possibilitat.

Què fareu a la Biblioteca?

La Biblioteca ha de ser el centre neuràlgic de les propostes en cultura del Municipi juntament amb el Castell, la fàbrica d’idees i programació.

Es tracta que les persones amb mobilitat reduïda hi puguin accedir, instal.lant-hi un ascensor, i fer-la més gran per la part de baix. Ho estem projectant. L’equip de govern està en línia de tirar-ho endavant. Després caldrà adequar les Escoles Velles, un recinte on ara no s’hi fa res. Es canviarà el seu ús i caldrà decidir què hi va, però en tot cas també necessitarà un ascensor.

En urbanitzacions caldrà fer accions de millora en edificis socials. L’Ajuntament recepcionarà tres o quatre urbanitzacions i caldrà fer accions si volem que hi hagi activitat associativa. Pins Manous ja celebra activitats en el seu centre municipal: cal potenciar-ho. Es tracta de prioritzar, de calendaritzar-les, i ho estem fent, proposant les accions en inversions fins al 2027.

Què fareu en patrimoni, un dels trets característics del Catllar?

Estem a punt de licitar l’inventari de béns municipal. Necessitem saber exactament què tenim: l’edifici de l’Ajuntament, el Centre Cultural, el Castell -que forma part d’un patronat-, les Escoles,… També tenim terrenys, però no sabem quins. En un any ho hem de tenir clar.

Al Catllar disposeu d’un castell municipal visitable, amb guies i un relat històric, el Centre d’Interpretació del riu Gaià, l’església barroca, el Teatre Auditori, la Biblioteca, la fàbrica, les agulles,… Què hi fareu amb amb tot això?

Primer, mantenir-lo. I després, la Fundació del Castell té un projecte pedagògic sobre la seva història i l’entorn. I tenen encarregat publicar un llibre d’història del municipi. I hi ha el projecte pedagògic per escoles i per altres grups poblacionals. També tenim més restes ibèriques, torres de defensa i una gran quantitat de patrimoni de pedra seca, de barraca i de marge. És un territori inacabable. Es tracta de potenciar el nostre patrimoni. Aquí s’incardinen Cultura, Turisme, Patrimoni i fins i tot la natura.

Quant a l’espai d’autocaravanes cal que estigui controlat amb una persona destinada a aquesta feina, regulant les preses d’aigua i l’abocament. I volem aproximar-nos més a les terres del Baix Gaià. Tinc la impressió que el Consorci Turístic del Baix Gaià no acaba de funcionar. Al Baix Gaià hi ha municipis de costa que tenen altres expectatives respecte a les dels municipis d’interior, molt lògiques, però aquí hi ha un altre relat.

La Diputació i la Generalitat hi haurien d’actuar?

Aquí és on som. Tenim un relat històric i natural. Veiem que la Diputació actua amb molt d’interès amb les entitats ecologistes que estudien el riu Gaià. Estan preparant el camí històric del riu. Hi ha interès i diners. Aquest és un tram del riu importantíssim, una mena de node de connexions i encreuaments de dos camins. Es tracta de potenciar l’esport familiar i saludable.

Portes també la cartera de Promoció Econòmica. Quines són les prioritats que tens?

Això que comentàvem és promoció econòmica. Altrament, no és fàcil, però intentarem seure el actors econòmics que tenim, també els de fora del nucli, que és més difícil. Es tracta de copsar quines necessitats hi ha. Al Catllar no hi ha comerç, per tant, què prefereixen, un restaurant o el forn de pa? Un exemple: estan encantats amb el mercadet setmanal, que els dóna vida. Cal fer una taula de diàleg i potenciar el turisme. Podem baixar impostos, però la inversió en un comerç, en uns baixos, l’ha de fer un particular corrent un risc d’inversió, nosaltres podem col·laborar en facilitar la implantació i la promoció. Apostem per la col·laboració i la creació de sinèrgies..

També pensem a generar una petita zona de naus, visualment amables, que es potenciaria com a espai de treball comú, magatzems compartits, coworking o facilitant a un particular que ho exploti. Ho hem de perfilar.

Teniu bones connexions amb fibra òptica? Ajuda que vingui gent de fora a teletreballar?

Les tenim relativament bones i és cert que ve gent de fora, que demana espais de reunions i treball conjunt i col·laboratiu. Aquestes idees hi són. Cal crear sinèrgies. La clau del mandat és que ens posem d’acord en com dinamitzem la ciutadania en tots els àmbits.

Potenciareu les arts escèniques?

Volem crear la figura del programador cultural i tenir previstes les accions culturals, mirant de crear hàbits de consum cultural al municipi. Tenim bons professionals. I farem una programació estable.

Jaume Garcia