.

.

TOTS 21


Imatge de la recreació de la batalla. Foto: Cedida

Imatge de la recreació de la batalla. Foto: Cedida

Els organitzadors fan una crida als reusencs a assistir com a públic a la representació, que es farà als carrers de la vila el diumenge, 3 de setembre

El proper 3 de setembre es recrearà a Vilallonga del Camp la batalla que va tenir lloc en aquesta població el 1 de març de 1838, entre els voluntaris de la Milícia Nacional de Reusliberals– i els carlins capitanejats pel Llarg de Copons, i que va provocar 130 reusencs morts entre El Morell i Vilallonga.

Amb la recreació d’aquesta batalla es vol recordar un fet que sens dubte marcà la vida dels vilallonguins i vilallonguines, i un fet que s’anà explicant de pares a fills durant moltes generacions, i que suposà una gran mortandat de reusencs.

Al matí s’escenificarà una tertúlia entre personatge reals de l’època, on es parlarà de la situació política del moment, i per la tarda els diferents protagonistes de la jornada, Viladomar, el Llarg de Copons, Subirà i altres explicaran, cadascú des de la seva visió, els fets ocorreguts durant el dia, acabant amb la recreació de la batalla, amb 90 persones vestides d’època i escenes als mateixos carrers de la vila.

La tertúlia començarà a 2/4 de 12. Cap a les 13 hores es ballaran unes dances tradicionals, mentre la batalla començarà les 18 hores i es calcula acabar a les 19h.

A més, durant la jornada es podrà seguir la interpretació de danses, contemplar oficis tradicionals i es podran visitar edificis singulars i els i museus de la vila.

Col.laboració del  Centre d’Amics de Reus

El Centre d’Amics de Reus col.labora en la difusió d’aquesta recreació històrica “d’un episodi mal conegut a Reus malgrat la seva trascendència durant dècades”, ha destacat el seu president, Joan Maria Mallafrè.

A seu torn, Pili Riera, coordinadora de l’organització -una comissió de Vilallonga que cada any organitza escenificacions sota el nom de Les Nits de Ca Nicolau i el Centre d’Estudis Dr. Pere Virgili-, ha destacat que el que es vol “és convidar els reusencs i reusenques que vinguin a assistir com a públic d’aquesta diada, en què es recorda els reusencs que moriren en aquell nefast primer de març de 1838. Segurament que encara hi ha descendents d’aquells que formaren part d’aquells batallons i que foren considerats uns herois per la societat reusenca, i fins la Guerra Civil del 1936 eren assíduament homenatjats”, ha afirmat.

En la recreació hi participen unes 90 persones, tots amateurs. A més, una trentena de voluntaris faran possible el bon funcionament de la jornada.

El resultat d’aquesta batalla fou de 130 morts, 20 presoners i 8 ferits entre el Morell i Vilallonga, tots reusencs. Es desconeix el nombre de víctimes carlines. La desfeta provocà que l’Ajuntament reusenc, dos anys després, recordés el nom dels finats -85 van ser enterrats a Reus-, llistat que es conserva al Museu de Reus. També que projectés l’aixecament d’un monòlit en el seu record. Aquest no es va acabar realitzant i va ser el franquisme triomfador de la guerra civil del 36 que el va recuperar, però per a dedicar-lo només als morts del bàndol ‘nacional’. En 1998, seria enretirat del lloc, reubicat com a peça històrica al cementiri, però dedicat als morts dels dos bàndols.

Què va passar?

Els fets s’iniciaren a primera hora del matí del primer de març de 1838, l’endemà del Dimecres de Cendra, amb l’atac per part del carlins, amb el Gravat de Guimerà al davant, a les diligències que feien el trajecte de Reus a Tarragona, a l’alçada del actuals Jutjats de Reus.

Els trets se sentiren des de Reus i es mobilitzà la Milícia Nacional. El seu comandant, Francesc Viladomar, junt amb el comandant de l’exèrcit isabelí, Francesc Subirà, organitzaren dos batallons per a perseguir i encerclar els assaltants. Viladomar aniria pel camí Reial i Subirà pel camí de Castellvell, Almoster, la Selva…, pensant que els carlins anirien cap a les muntanyes a amagar-se.

Però els carlins anaren en direcció al Morell. Tot i que els liberals perseguien als carlins, al final es canvià l’estratègia, i els reusencs caigueren en una emboscada al Morell, que provocà la desbandada entre els milicians.

Un grup, amb Viladomar al davant, anaren cap a Vilallonga, on es refugiaren a l’església i cases del voltant, començant a tocar les campanes per avisar al comandant Subirà de la seva situació desesperada. Els carlins els assetjaren, però amb l’arribada del comandant Subirà es produí una batalla a la plaça i carrers del poble, acabant amb la fugida dels carlins i l’alliberament dels liberals amagat a l’església.

Jaume Garcia