Extrebalaldors, exBombers i autoritats, al Poblat Hifrensa. Foto: Cedida
El 19 d’octubre de 1989, ara fa 35 anys, veïns de L’Ametlla de Mar van començar a trucar alarmats al Diari de Tarragona. L’aleshores, el cap de Redacció, Carles Abelló, em va avisar d’un incendi aparatós a la central Vandellòs I. Un servidor -no és habitual que un periodista s’expressi en primera persona, però en aquest cas en vaig ser testimoni directe- es trobava a la delegació de Reus, que cobria informativament el Baix Camp i, per tant, les dues centrals nuclears actives de Vandellòs, municipi que encara no es coneixia com a Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant.
De seguida es van desplaçar el corresponsal Xavier Samarra i el fotògraf Pere Ferré per copsar en directe què hi passava, mentre jo mateix iniciava un ronda de trucades als Bombers, als serveis d’emergència i a l’alcalde, aleshores Carles Barceló. La sensació era de caos generalitzat, de pànic: els Bombers es trobaven alarmats perquè l’anomenada cava de la zona nuclear, per on discorrien els turbosoplants que refrigeraven el reactor nuclear, estava inundada, amb operaris treballant amb l’aigua fins gairebé la cintura. Calia expulsar l’aigua perquè la refrigeració no quedés definitivament afectada i es pogués produir una fuita radiactiva.
Van tardar 17 hores a solucionar una situació crítica, però els experts treballadors de la central consultats consideren que la situació, tot i la criticitat viscuda, no va perillar greument en el sentit que es pogués produir una fuita. Tot i això, hi ha discrepàncies entre els treballadors sobre aquest punt i així s’ha anat expressant al llarg dels anys. Descarten que es pogués viure una situació similar a la de Txernòbil, un accident tant present aleshores a la memòria col.lectiva, ja que havia succeït només tres anys abans, i que aquella nit es va fer present en un Baix Camp atemorit.
|
Altres notícies: |
Un any després, el Govern de Felipe González va ordenar el tancament de la central, un fet inèdit a Espanya. I és que s’havien viscut un any de protestes continuades al carrer, inclosa una manifestació-monstre de 40.000 persones a Barcelona reclamant el tancament de la central. Al PSOE cada cop li costava més guanyar eleccions i un cert aroma d’electoralisme semblava acopanyar la decisió, comandada pel vicepresident del Govern, Alfonso Guerra.
-Jaume, sóc el Jaume Antich (diputat a Corts per Tarragona). T’he de comunicar que la central Vandellòs I serà clausurada pel Govern. Ho pots publicar -em digué per telèfon el polític socialista d’Ulldecona.
Vaig penjar i vaig trucar de seguida a Tarragona, vaig parlar amb el director, Antoni Coll, que moments després em va confirmar la notícia. El Govern socialista ens donava l’exclusiva del tancament, exclusiva compartida, però, perquè també li cedí la primícia a la Cadena SER, donada la bona professionalitat de periodistes com Francesc Domènech i l’impacte social del mitjà.
Aquest dissabte 19 d’octubre, coincidint amb el 35è aniversari de l’incendi de la central nuclear, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha retut un merescut homenatge als treballadors que van viure aquell drama, inaugurant la “Plaça Dinou d’Octubre”, a l’Hospitalet de l’Infant, concretament al lloc conegut com Poblat Hifrensa, la colònia d’habitatges i equipaments que l’empresa nuclear va aixecar als anys 70 per acollir els seus treballadors.
Tres extreballadors han recordat per a DiariTots21 el dramatisme que es va viure en aquella jornada i coincideixen en què la situació es va conduir a bon port malgrat els moments d’extrem nerviosisme que es van viure. De fet, tant els que operaven aquella nit com els que descansaven van dedicar esforços a extingir l’incendi i a dur en parada segura la central. Ho explica en aquest vídeo Juan José Colavida.
Angel Santiago González és un testimoni clau: es trobava sota el lloc on es produí l’explosió: l’ona expansiva el va escombrar. Havia notat abans una forta vibració al terra i això el va alertar de moure’s i marxar del lloc. Aquesta reacció instintiva va evitar mals majors. Ho explica ell a DiariTots21.
El recinte més sensible i potser de major responsabilitat en una central nuclear és la sala de control: des d’allí s’operen totes les incidències principals que afecten el nucli del reactor. Felipe Sanz era operari de la sala, però aquella nit no treballava. Tornava en cotxe a casa seva i es va sorprendre de veure desfilar per la carretera un comboi de cotxes de Bombers. Ell mateix ens ho relata.
En aquella època era alcalde de Vandellòs Carles Barceló, ja finat, que havia viscut dos anys abans la posada en marxa de la central Vandellòs II. El seu primer tinent d’alcalde, Josep Castellnou -que posteriorment seria alcalde- va tenir un paper molt complicat: era regidor i alhora treballador nuclear. Aquest divendres, convidat a l’acte, no ha volgut parlar amb la premsa.
En l’acte institucional, profudament emotiu -en un espai acotat es trobaven les vídues dels treballadors que ja no hi són-, l’alcaldessa, Assumpció Castellví, i la presidenta de l’Asociación Profesional de Técnicos en Seguridad Nuclear y Protección Radiológica (ASTECSN), Nieves Sánchez, han descobert una placa amb la llegenda: “Plaça del Dinou d’Octubre, en memòria dels treballadors i treballadores de la Central Nuclear Vandellòs I, dels equips d’emergència i de totes aquelles persones que van participar en l’extinció de l’incendi ocorregut el 19 d’octubre de 1989”.
Prèviament, han parlat Brauli Conejo i Manel Barreno, en representació dels extreballadors de la central nuclear.
Tots dos han agraït aquest reconeixement i Brauli Conejo ha recordat els moments “anguniosos” i “esgotadors” que van viure aquella nit del 19 d’octubre del 1989 i ha posat en valor el paper que van tenir també els bombers i “el cos de vigilància i guàrdies de seguretat”. Aquests últims, ha explicat Conejo, van ser “els primers a posar-se sota les ordres del personal d’operació” i “els que van agarrar les primeres mànegues per lluitar contra el violent foc”. “Durant les 17 llargues hores que va durar l’incident, alguns es van mantenir al peu del canó, donant mostres del seu coratge i sacrifici”, ha dit.
L’alcaldessa, descobrint la placa. Foto: DiariTots21
L’alcaldessa ha subratllat “la valentia, la generositat, l’altruisme i la professionalitat” de totes les persones que van actuar aquell dia de l’accident, el més greu succeït a Espanya en una instal·lació nuclear.
Al seu torn, la presidenta de ASTECSN ha insistit en la importància que té reconèixer públicament l’actuació dels treballadors de la central nuclear Vandellòs I de totes les persones que van actuar “per evitar una catàstrofe nuclear, que hagués tingut conseqüències inconmensurables”. Notable ha estat l’absència de la Subdelegació del Govern central a Tarragona, fet que Sánchez ha subratllat de manera crítica
A aquest acte, obert a la ciutadania, hi ha assistit molts veïns i veïnes, ex treballadors de la central nuclear, repsentants i treballadors de la mateixa; personal de la central nuclear d’Ascó, bombers, voluntaris del Parc de Bombers de l’Hospitalet de l’Infant, representants de la Policia Local, de la Creu Roja, de l’empresa de seguretat Protecsa, d’ASTECSN, els ex alcaldes de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Josep Castellnou i Alfons Garcia; diversos regidors i regidores del municipi, i els alcaldes de Tivissa i Cambrils.
Director DiariTots21
