Imatge digitalitzada del conjunt catedralici. Foto: Cedida
Andreu Muñoz, delegat de Cultura de l’Arquebisbat i Josep M. Puche, arqueòleg de l’ICAC, mostrant una maqueta en la presentació dels resultats del projecte de digitalització. Foto: Mar Rovira
El conjunt patrimonial de la catedral de Tarragona s’ha digitalitzat. El projecte ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i les dependències d’aquest temple “únic” de 2.000 anys d’història, que té vestigis romans, paleocristians, renaixentistes i barrocs.
En la presentació dels resultats feta aquest dimecres, els seus impulsors han explicat que la campanya d’escaneig del maig ha culminat amb la creació d’un núvol de més de 17 bilions de punts topogràfics, que reprodueixen el monument catedralici. Segons els experts, la digitalització servirà tant per conservar aquest patrimoni com per impulsar la divulgació científica, ja que obre la porta a noves vies de recerca i futures aplicacions de realitat virtual i impressió 3D.
|
Altres notícies: |
El projecte de digitalització s’emmarca dins del programa quadriennal de recerca en arqueologia i paleontologia (2022-2025) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el títol ‘Excavacions en el conjunt monumental de la catedral de Tarragona (III Fase)’. Aquest dimecres, els responsables de l’equip interdisciplinari, format per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona (MDT) i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV) han presentat els resultats i els mètodes usats per digitalitzar el conjunt patrimonial catedralici.
El professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, Agustí Costa, ha explicat que durant quatre dies del mes de maig van fer 323 posicionaments dins del temple amb làsers escàners terrestres. Aquests posicionaments es van sumar als prop de 400 punts recopilats amb anterioritat. Així, la campanya d’escaneig ha permès crear un núvol de més de 17 bilions de punts del complex catedralici. “És una base documental que obre la porta a futures aplicacions, per exemple, en l’àmbit de la conservació es poden treure bases planimètriques”, ha dit.
Costa ha subratllat que la digitalització del complex catedralici també “té un gran potencial” des del punt de vista museístic i de divulgació, ja que argumenta, servirà per a aprofundir en el coneixement del patrimoni i acostar-lo a la ciutadania, mitjançant les visites virtuals o amb els models d’impressions 3D. A la vegada, ha destacat que s’impulsarà la recerca i la investigació científica. Comparteix parer, el delegat per a la Cultura de l’Arquebisbat de Tarragona i codirector del projecte d’excavacions en el conjunt monumental de la catedral de Tarragona (III Fase), Andreu Muñoz, qui considera que els historiadors es “fregaran les mans” perquè és una eina que els permetrà avançar en l’estudi de l’evolució arquitectònica d’un edifici “singularíssim”.
“La catedral de Tarragona: un monument d’importància cabdal”
Així mateix, Muñoz ha remarcat que la catedral tarragonina és un conjunt monumental únic de 2.000 anys d’història: “No hem sabut vendre-ho científicament i amb prou feines turísticament, és d’una importància cabdal a la península Ibèrica”. I ha afegit que la seva digitalització facilitarà que el monument s’entengui des de la transversalitat dels diferents períodes històrics. “És una base documental per les nostres intervencions arqueològiques vitals per la situació, la ubicació de les intervencions, les reconstruccions i el comportament de l’espai com a espai romà”, ha comentat.
Per la seva banda, el tècnic de l’ICAC i responsable de la documentació gràfica del projecte, Josep Maria Puche, ha posat en valor el repte que ha suposat el procés de digitalització, ja que es tracta de la catedral “més gran” de Catalunya, amb 14.000 metres quadrats construïts. “És hereva directa d’una tradició de més de 2.000 d’existència, on hi ha la catedral hi havia el temple d’August, que simbolitzava el poder imperial a la ciutat i al territori, les imponents restes romanes van condicionar la construcció medieval”, ha recordat. A més, ha assenyalat altres “singularitats” del temple, que combina vestigis de l’època paleocristiana, així com construccions romàniques, gòtiques, renaixentistes i barroques, destacant “joies” com el retaule de l’altar o les capelles del Sastre o del Santíssim.
ACN
Equip de redacció
