.

.

TOTS 21


DigitAMED permetrà la digitalització del servei d’aigua i clavegueram del municipi. Foto: Cedida

El projecte Digitalització del cicle urbà de l’Aigua en municipis de l’arc MEDiterrani (DigitAMED), del qual forma part Aigües d’Altafulla junt amb altres sis municipis, ha estat un dels escollits per acollir-se als Fons Next Generation. Es tracta d’una inversió total al municipi de 441.462,85 euros, dels quals Aigües d’Altafulla només haurà d’aportar-ne un 44,5%. Aquest projecte permetrà la digitalització del servei d’aigua i clavegueram d’Altafulla i situar-lo entre els més avançats de Catalunya en monitorització de dades de tot el cicle integral de l’aigua -des de la captació a l’abocament al medi.

En total es van presentar a aquesta convocatòria dels Fons Next Generation 156 projectes, dels quals una trentena han aconseguit una subvenció. El projecte DigitAMED, del qual forma part Aigües d’Altafulla, està liderat per GLOBAL OMNIUM i inclou set municipis de diferent mida. DigitAMED té com a objectiu millorar la gestió dels recursos hídrics en l’àmbit urbà i reduir l’impacte en el medi ambient, emprant les possibilitats que brinda la digitalització, entenent aquesta com una eina per a adquirir més coneixement dels sistemes hidràulics per a operar-los amb major criteri i eficàcia.

“El projecte del qual forma part Aigües d’Altafulla és l’únic de la demarcació de Tarragona que ha tingut èxit en aquesta convocatòria. I a Catalunya, només tres han obtingut Fons Next Generation. De 156 que es van presentar a tot l’Estat, ha quedat el cinquè. És un molt bon projecte tècnic”, ha afirmat el president d’Aigües de Catalunya, Marc Pifarré. Per la seva banda, el gerent d’Aigües d’Altafulla, David Garcia, destacava que aquest projecte permetrà obtenir una gran quantitat de dades, més enllà de la telemesura que ja fa uns anys que està implantada al municipi. “Tindrem la xarxa digitalitzada, controlada al màxim, en tot el cicle integral de l’aigua, també el clavegueram, on ara anàvem una mica coixos”, ha explicat Garcia, que considera que, després dels dos anys que han previst que duri la implantació del projecte, Altafulla serà puntera a Catalunya en gestió de l’aigua.

Finalment el coalcalde d’Altafulla i president d’Aigües d’Altafulla, Jordi Molinera, ha manifestat que l’usuari potser no notarà la implantació del projecte perquè no veurà obres als carrers, però a l’Ajuntament els permetrà disposar d’una gran quantitat de dades per prendre millor les decisions des de diferents àrees del govern municipal, en un context marcat per la sequera i les inundacions cada cop més freqüents.

Un projecte singular

Com a fet singular -una de les característiques que demanava la convocatòria- s’ha volgut conformar un projecte associatiu centrat en set municipis costaners de l’arc mediterrani: Gandia, Sagunt, Pobla de Farnals i Miramar (província de València); Calp i Altea (Alacant) i Altafulla. Aquests municipis compten amb un nivell de població censada que oscil·la de 2.600 habitants (Miramar) a més de 75.000 (Gandia). En tots es plantegen solucions de digitalització emprant tecnologies anàlogues, sent demostratiu de l’escalabilitat i replicabilidad de la solució proposada.

Les infraestructures digitalitzades en aquests set municipis totalitzen més de 2.700 quilòmetres de canonades i col·lectors; prop de 100 elements singulars (pous, bombaments, dipòsits, tancs de tempesta…), aproximadament 200 sectors hidràulics i se subministra un total de 21 Hm³/any, amb un rendiment hidràulic mig superior al 80%.

Els municipis tenen un caràcter eminentment turístic, la qual cosa implica que el nombre d’habitants passi d’una mica més de 205.000 persones a més de 400.000 en els mesos d’estiu. A més, l’arc mediterrani està patint amb especial intensitat els fenòmens del canvi climàtic, la qual cosa augmenta el risc de patir períodes d’escassetat més freqüents i severs, així com sofrir les conseqüències d’episodis de pluja extrema representats per les DANA.

Actuacions previstes

Les actuacions proposades es basen en la sensorització dels sistemes d’aigua potable (que ja parteixen amb un nivell de sensorització elevat) i de clavegueram amb l’objectiu d’obtenir dades de les variables d’operació rellevants. Aquestes dades es transmetran a les plataformes de gestió de la informació, que alimentaran tant a l’Observatori de l’Aigua de la DGA com als sistemes d’ajuda a la presa de decisions que posaran en valor la informació obtinguda, mitjançant l’ús conjunt de les dades obtingudes de la sensòrica com a algorísmia avançada, models hidràulics, informació GIS, meteorologia, etc.

El desenvolupament del projecte s’ha estructurat en tres fases. Una inicial on es desenvoluparan activitats d’enginyeria, consultoria i treballs de camp, establint les bases per a les següents etapes. Es definiran quines variables són necessàries controlar, on, amb quina freqüència i amb quina fi. La instal·lació de sensòrica s’executarà en la segona fase, i una vegada validat el seu funcionament es connectaran amb els sistemes d’ajuda a la presa de decisions (DSS) implantats com a última fase d’execució.

El projecte, la durada del qual s’ha programat a 24 mesos, permetrà instal·lar 947 sensors en les xarxes d’aigua potable i clavegueram i monitorar més de 1.750 variables hidràuliques i d’operació; desplegar més de 36.000 comptadors de telelectura amb freqüència de lectura horària i implantar entre 5 i 6 DSS en cadascun dels municipis, que hauran de ser capaços de gestionar i tractar 1.200.000 dades diàries i proporcionar la informació rellevant per a l’operador dels sistemes.

Beneficis del projecte

El desenvolupament del projecte permetrà adquirir major informació del que està succeint en els sistemes hidràulics operats, de tal forma que la presa de decisions es basarà en el coneixement. La implantació dels equips, especialment en els sistemes de clavegueram, suposaran un canvi de paradigma en l’operació, passant d’operar-se d’un mode reactiu a un proactiu, anticipant els esdeveniments. Es millorarà la qualificació tècnica del personal involucrat en la gestió i operació dels sistemes hidràulics mitjançant el desenvolupament del pla de formació proposat. Les solucions proposades són fàcilment replicables i escalables.

El projecte també permetrà  la reducció del consum energètic i d’emissions de CO2 vinculades a millores d’eficiència energètica i millora del rendiment hidràulic; la millora de l’impacte mediambiental del cicle urbà de l’aigua com a resultat de minimitzar el risc que es produeixin alleujaments i les seves conseqüències; sistemes d’alerta primerenca enfront d’inundacions alertaran la població i als serveis de protecció civil, etc. de zones potencialment afectades; i s’establirà un sistema de vigilància de la salut i contaminants emergents en els sistemes de clavegueram.

Finalment, l’obtenció massiva de dades relatives a l’estat i a l’operació dels sistemes d’aigua potable i clavegueram de municipis del litoral i amb alta població estacional permetrà adaptar l’operació i el manteniment de les infraestructures i establir estratègies d’inversió. La digitalització aporta, a més, transparència en la gestió entre operador i administració, entre les pròpies administracions local, autonòmica i estatal i entre la ciutadania i la resta d’agents, ja que es democratitza l’accés a la informació, permetent la seva auditoria i augmentant la resiliència de la col·laboració públic-privada, romanent el coneixement en el col·lectiu i no en l’individu. L’avanç tecnològic associat a la digitalització comportarà la generació d’ocupació qualificada i d’alt valor afegit.

V.Tapias