.

Imatge de celebració del Torreforta

Imatge de celebració del Torreforta

Dia de celebració a Torreforta. El conjunt de José Miguel López ha arrodonit un partit perfecte en superar un rival directe a la classificació, el Viladecans, per 0 a 3. Amb aquesta nova victòria, la Cultural Torreforta assoleix el segon lloc a la classificació amb 37 punts, en plena promoció d’ascens, i a només quatre punts del líder, el Martinenc. Val a dir que el segon lloc també ha estat possible gràcies a la derrota de l’Horta a mans del Torredembarra (1-2), que escala fins la quarta plaça, amb 35 punts.

Com una apissonadora

Malgrat que l’enfrontament amb el Viladecans es preveia molt complicat, el Torreforta ha sabut trobar la manera de fer mal als locals. El domini de pilota ha anat a càrrec del Viladecans en els primers instants però, curiosament, amb la lesió del central del Torreforta Guaita, López ha donat entrada a un davanter, Carlos, i a partir d0aquí la situació de partit ha canviat.

Corria la mitja hora de partit quan Ferri ha rematat de bolea el servei d’una falta i ha avançat el Torreforta. Només tres minuts més tard, el mateix Ferri assistia a David Molina, que en l’u contra u amb el porter ha eixamplat les diferències en l’electrònic (0-2). Amb aquest resultat s’ha arribat al descans.

En la represa, López ha donat entrada a homes de refresc per mantenir la pressió i el Viladecans seguia sentint-se incòmode en el seu propi camp. Tant és així que, en el minut 72, Vieri ha fet la passada de la mort a Carlos, que sense problemes ha superat la porteria rival establint el definitiu 0 a 3.

En declaracions prèvies al partit, José Miguel López ha reconegut al Tarragona21 que es mostrava confiat amb l’equip però “no esperava obtenir un resultat tan còmode”. Sobre el moment que viu el Torreforta, el tècnic també reconeix que seguir parlant de permanència va perdent sentit “quan l’equip està a només dos punts de repetir els números de l’any passat”. És per això que, ha afegit, “la il·lusió del grup farà que lluitem per estar tan amunt com puguem, però sempre amb humilitat”.

Joan Marc Salvat