Un estudi de la URV revela que existeix una relació entre el sobrepès i el control inhibitori

🔊 Escoltar la notícia

Un estudi de la URV publicat conclou que existeix relació entre el sobrepès o l’obesitat i la funció executiva en nens i nenes, concretament, amb la capacitat d’inhibició i la flexibilitat, és a dir la capacitat per canviar entre diferents tasques.

El treball, que han dut a terme investigadores del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta de la URV, en col·laboració amb la Unitat de Recerca en Pediatria de la Universitat, s’ha fet amb 515 nens i nenes d’entre sis i deu anys de 2n, 3r i 4t de primària de les escoles de Reus, 131 dels quals tenen sobrepès o obesitat. Els resultats indiquen que els nens amb sobrepès o obesitat tenen una disminució de la capacitat per mobilitzar l’esforç cognitiu necessari per inhibir respostes involuntàries i per canviar entre diferents operacions mentals.

Tots els nens amb sobrepès o obesitat i un grup control de pes normal van ser avaluats mitjançant dues proves neuropsicològiques. L’objectiu de l’estudi ha estat investigar si en aquestes edats primerenques, en les que hi ha poca literatura científica, es perceben les mateixes relacions entre l’obesitat i la neuropsicologia que ja s’han trobat en edat adulta, en adolescents i en població de tipus clínic (on l’obesitat és més severa), on es manifesta una alteració de les funcions executives en els obesos i els qui tenen sobrepès.

Funcions executives alterades

Les funcions executives depenen del lòbul frontal, que són les funcions que possibiliten la conducta flexible dirigida a un objectiu i possibiliten ordenar, preveure i planificar. Les persones que tenen obesitat o sobrepès poden tenir aquestes funcions alterades i poden presentar impulsivitat. I en un moment determinat, en una situació d’estrès, no saben regular la seva conducta per ingerir aliments-i mengen més del compte-, no tenen la capacitat d’inhibir la conducta impulsiva que els porta a menjar encara que no tinguin gana.

Encara es desconeix si disfuncions neuropsicològiques són les que predisposen a l’obesitat o si és l’obesitat la que a la llarga dóna alteracions en les funcions neuropsicològiques, o bé si existeix una relació bidireccional. Per tot això, és necessària la realització de més estudis, i la investigació en nens i adolescents serà de gran importància en aquest sentit.