Participants de l’homenatge i les tres filles de Ramon Amigó, acabat l’acte. Foto: Tots21
El Centre d’Amics de Reus va retre dijous el gran homenatge a Ramon Amigó, pioner i ‘pare’ de l’onomàstica i la toponímia al Camp de Tarragona, del que enguany es comemmora el desè aniversari de la seva mort. Un acte que fou molt emotiu i concorregut, on el públic desbordà la sala d’actes del Centre.
Amb la presència de les tres filles de l’il.lustre reusenc -Glòria, Ester i Rat-, de tres alcaldes d’ajuntaments on Amigó va fer-ne la toponímia -Reus, Castellvell del Camp i Ulldemolins-, tres regidors -de Reus, Castellvell i de Prades- i tres expresidents i actual president del Centre de Lectura -entitat molt estimada per Amigó, que arribà a presidir-, l’homenatge va agafar un caire solemne i ampli que es completà amb les intervencions del traductor, assagista i professor Joaquim Mallafrè, la professora i deixeble d’Amigó Dolors Roigé i de Francina Baldrís, del Grup de Declamació del Centre d’Amics de Reus.
El president de l’entitat, Joan Maria Mallafrè, va recordar que Amigó fou guardonat com a Més Amics de Reus en 2008 i destacà que l’autor de 30 llibres ‘fou un gran defensor de la llegua catalana i de la seva història’.
L’alcalde, Carles Pellicer, va voler venir ex profeso a l’acte donada la dimensió intel.lectual d’Amigó, que supera el nostre territori, i subratllà que són persones com Amigó i entitats com el Centre d’Amics les que creen ciutadania reusenca.
Joaquim Mallafrè, que recentment rebia el guardó de Més Amics de Reus, protagonizà junt a Dolors Roigé i Francina Baldrís la part més acadèmica i intensa de l’acte, amb un recorregut en la seva biografia intel.lectual que es combinà amb la lectura de textos d’obres d’Amigó que feu Francina Baldrís, donant un caire agil i novedós a l’acte.
El públic va desbordar la sala d’actes. Foto: Tots21
De Quim Mallafrè va quedar clara la tesi de la seva exposició: Ramon Amigó fou un docte erudit ‘que no pogué tenir formació acadèmica, però arribà a uns nivells de rigor’ que han estat exemple de la seva generació, de la següent en el camp de l’onomàstica i la toponímia, ‘un mestre i guia de molts estudiosos, sobretot en el camp de l’onomàstica, que farien del Camp de Tarragona una àrea resseguida pràcticament del tot, amb importants ramificacions cap a altres comarques’.
Amigó va elaborar el nom de lloc i de persona d’11 municipis del Camp de Tarragona i gràcies a això aquests termes han salvat uns noms que en llocs com Salou -massificat fins a l’extenuació- s’han perdut en gran part. Ho recordaven Mallafrè i Roigé. L’exprofessora de llengües feia esment que Amigó va crear escola al Camp -ella mateixa publicaria a finals dels anys 80 la toponímia de Riudecanyes-, escola que va seguir salvant els mots dels llocs i els noms i renoms de les cases. La reconeguda erudició d’Amigó va fer que en una escena insòlita el president d’un tribunal de tesi, Eugeni Perea -actual secretari general de la Societat d’Onomàstica-, ‘li demanés la seva opinió no sent doctor quan en aquestes qüestions només intervenen els doctors’.
Mallafrè, destacat membre de l’Institut d’Estudis Catalans, posà en dubte la presumpta normalitat lingüística del català que vivim avui en dia fent referència que als anys 40 ja es representaven obres de teatre en català a Reus, mentre als carrers era incomparablement molt més viva la presència de la llengua pròpia que no pas avui en dia.
No només fou un expert en onomàstica Amigó, també fou professor de català en el franquisme, i més tard: ‘Em plau de reconèixer la influència seminal d’Amigó’ en la seva formació, deia Mallafrè. Un gran autodidacta, defensor de la llengua i sobretot, un sobreesforçat intel.lectual que, com recordava Mallafrè, no perdia peu a introduir textos d’interès fins i tot quan li tocava fer un pregó de festa major.
Equip de redacció
