El regidor d’Ensenyament de Torredembarra, Jordi Solé, junt a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, avui a Torredembarra. Foto: Tarragona21
L’Ajuntament de Torredembarra ha capitalitzat avui el treball i els projectes, històrics i pedagògics, d’ajuntaments espanyols que lluiten contra el rebrot del feixisme a Europa i per desenvolupar polítiques locals de memòria, tenint com a rerefons la memòria de l’holocaust.
Sota el paraigües de la Xarxa Mai Més, que impulsa l’Amical de Mauthausen i altres entitats, una catorzena de consistoris catalans i valencians s’han trobat a Torredembarra, impulsats pels ajuntaments de Torredembarra i Santa Coloma de Gramenet. Es tractava de “plantejar polítiques públiques de memòria i de prevenció del feixisme”, destacava Enric Garrida, president de l’Amical de Mauthausen.
“Una de les millors tasques per la protecció i promoció de la memòria històrica de la deportació republicana i sobretot, la prevenció del feixisme i la defensa dels drets humans -ha afirmat Garriga- és fer-ho amb el món local”. Es treballa colze a colze amb consistoris catalans i espanyols “per definir i potenciar polítiques públiques, poder treballar amb la població i especialment amb els joves per treballar per un món pel qual van lluitar els deportats, un món nou, just, fraternal i solidari”.
Avui s’ha abordat com haurien de ser les polítiques de memòria a les ciutats, més un manual de recursos pedagògics. “El treball de fons és com ho hem de fer i què hem de fer”, ha destacat Garriga.
Al seu torn, el regidor d’Ensenyament de Torredembarra, Jordi Solé, ha recordat que des de fa tres anys l’Ajuntament treballa en la memòria de l’holocaust i el feixisme amb programes educatius escolars, en el sí de la Xarxa Mai Més. “Intentem vincular-hi els instituts i el propi Ajuntament hi participa activament. Volem que els nostres veïns i les entitats hi estiguin vinculats”. Un exemple serà “la posada en marxa d’un mural que avui donarem a conèixer, fet pels estudiants”. “Busquem que aquesta memòria que ens colpeja a dins nostre pugui sortir a la llum i que tothom faci repàs de la seva pròpia història”.
Solé no amagava l’orgull municipal de ser avui “la seu catalana de la lluita antifeixista”.
Imatge del mural fet per alumnes de Torredembarra. Foto: nna F / Ajuntamet
La Trobada s’ha iniciat amb la benvinguda del regidor d’Educació de Torredembarra, Jordi Solé; l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i el president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga. També hi pren part com a ponent Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de la Memòria i es presenten diferents experiències municipals de memòria per part de Xesco Montañez, de l’Ajuntament de Sant Boi; Fina Ferrando, de l’Amical; Mercè Rosich, regidora de Manresa; Alfred Boluda, regidor de Xàtiva, i Begoña Floria, tinenta d’alcalde de Tarragona.
Els objectius de la trobada
Els objectius d’aquesta III Trobada eren debatre “sobre l’organització municipal per a fer front al desenvolupament de les polítiques públiques de memòria. Organització política, suports tècnics, pressupost, programes, etc. Sobre els espais de memòria de les ciutats (monuments, plaques, nomenclàtor carrers, etc.).; sobre la definició, ordenació i difusió dels recursos didàctics, i les experiències municipals al servei dels tècnics i electes municipals”, deatacava l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón.
En aquesta trobada ha destacat la presentació del Recull Municipal d’Experiències del grup de treball de coordinació municipal de la Xarxa i el Banc de Recursos sobre memòria històrica de l’Amical de Mauthausen.
La cloenda de la III Trobada ha anat a càrrec de l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, s’ha dut a terme al parc de Cal Llovet, on el juny passat es va descobrir una placa d’homenatge al torrenc deportat pels nazis, Esteve Cañellas, que va morir al camp de concentració de Gusen. En aquest espai, s’ha inaugurat el mural dissenyat pels alumnes de Batxillerat Artístic de l’Institut Torredembarra amb imatges al·legòriques dels deportats, els camps de concentració i l’esperança de la pau.
A la tarda, estava previst que visitin el refugi antiaeri de la plaça de la Font i el Patronat Antoni Roig.
Equip de redacció
