.

En primera fila, supervivents del refugi i de la Guerra a Castellvell. D’esquerra a dreta, Jordi Puigrodon, Pancraç Gelonch, Jaume Nebot, Marcel.lina Jordà i Maria Rosa Solé. Al darrere, les autoritats. Foto: Tots21

Castellvell del Camp ha viscut amb l’alè contingut la reapertura el públic d’un dels dos refugis antiaeris de la Guerra Civil amb què comptava després de quatre anys de cerca i posterior restauració del que es trobava perdut sota una antiga era i que la gent gran encara recordava.

Maria Rosa Solé ha tornat 85 anys després al refugi. Foto: Tots21

Amb 89 anys, la Maria Rosa Solé Gaspà ha tornat a baixar les escales d’un recinte llarguerut i extraordinàriament estret, clarament claustrofòbic, per reviure com amb amics i comptant amb només tres anys d’edat, havien de córrer cames avall per refugiar-se quan sonaven les sirenes perquè arribava l’aviació feixista italiana a sembrar el terror entre la població civil de Reus… i la de Castellvell.

 

Vuitanta-cinc anys després, la Maria Rosa baixava les escales del refugi del carrer sant Jaume, tot i que dies abans ja ho havia fet per primer cop, rememorant “les pors” que passaren aleshores. “Recordaré amb emoció tota la vida quan he tornat a baixar al refugi”, deia.

Tot i tenir tres anys, rememorava molts detalls del moment, com que cada veí “tenia assignat un seient. Hi havia unes caixes, on hi seiem, i a sota d’elles un cistell amb menjar, amb pa negre, bacallà, sucre moreno, oli, càntirs d’aigua i mantes”.

Ella hi baixava amb unes amigues, “la Maria, l’Adelaida i el Lluís perquè els meus pares tenien uns malalts que cuidaven a l’hospital. Recordo que hi havia vegades que no hi volia baixar perquè ho veia tant fosc que semblava que entrava en una gola del llop”. “Les sirenes podien tocar al matí, a mitja tarda o a la nit. Un cop ens hi vam passar la nit”. Però no es perdia l’esperança: “Deien sovint que si sortíem vius teníem molts projectes per fer”. L’aviació no va arribar mai a bombardejar Castellvell, “però sentíem el soroll dels avions”, recorda la Maria Rosa.

Com ella, el Jordi Puigrodon, el Pancraç Gelonch, el Jaume Nebot i la Marcel.lina Jordà són els testimonis vius, supervivents de la guerra i de les seves estades als dos refugis de Castellvell que avui han assistit en primera fila a la inauguració de la fi de les obres de restauració del refugi del carrer Sant Jaume, que han tingut un cost de 224.000 euros i que han estat sufragats en bona part per la Diputació de Tarragona i també pel Departament de Cultura de la Generalitat. El consistori, poca broma, n’ha aportat uns 90.000.

 

El Jordi Puigrodon explicava també com s’alimentaven: “A casa vivíem a prop del refugi que hi havia a la plaça de l’Ajuntament. El pa era negre a més no poder i passàvem molta gana. Quan tocava la sirena, aleshores jo tenia quatre o cinc anys, anaves corrents al refugi, on t’hi trobaves amb 20 o 25 persones, i tots amb la por al cos”. El Jordi parlava de l’estraperlo que hi havia amb el menjar, però durant la guerra no n’hi hagué i aquest fou posterior.

 

La Marcel.lina Jordà, de 90 anys, també anava al refugi de la plaça. Només tenia quatre anys quan baixava al refugi, i també recorda la por i el pànic: “De dia anàvem al camp, al tros, quan sentíem els avions i veiem com uns camions duien el menjar a l’estraperlo. Vam anar a viure a un maset”. La seva padrina “posava la seva vida en perill anant a Reus per un camí, però aconseguia portar-nos pa blanc ja que a Reus hi havia un pastisser que coneixíem”, recordava. La Marcel.lina no ha baixat al refugi ara reinagurat, però ho farà més endavant. L’edat es l’edat.

 

 

Castellvell tenia dos refugis, però passada la guerra un quedà inutilitzat en quedar colgat de ciment. El segon és el que s’ha descobert. Es va construir “a pic i pala” per la mateixa població de Castellvell, explicava gràficament el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jordi Jové.  L’alcalde, Josep Manel Sabaté, citava a més que tenien coneixement de la seva existència i així ho van demanar com a grup municipal en 2019 abans de les eleccions, a propòsit d’unes obres al nucli antic. Va ser estrenar-se com a alcalde i el 15 de juny localitzaven una de les portes d’entrada al refugi, que baixa sis metres de profunditat, té 86 metres de llargada, disposa de dues entrades i sortides -per si una queda boquejada per un bombardeig-, està obrat en una part i s’ha hagut de consolidar. És molt estret, de 70 centímetres per 1,70 cms. d’alçada. “Es va generar un rebombori quan es va localitzar”, subratllava l’alcalde.

El consistori va resseguir topogràficament el seu recorregut i va acabar descobrint la segona porta, que es troba al mig del carrer Pompeu Fabra, que quedà tapiada des que el 1939 Franco va manar tapiar les portes dels refugis antiaeris. Cas curiós: el refugi va ser localitzar per un saurí, a qui l’Ajuntament li va demanar que li donés un cop de mà.

L’alcalde, dirigint-se al públic. Foto: Tots21

L’alcalde, la presidenta de la Diputació i el delegat de la Generalitat, inaugurant l’espai. Foto: Tots21

En temps de guerra, a Castellvell hi havia un destacament del camp d’aviació de Reus i amb comunicació per ràdio, visió amb prismàtics i uns reflectors de lllum situats a l’entrada del poble, a la zona de la piscina municipal, es resseguia i s’alertava de l’arribada d’avions.

L’acte d’inauguració ha començat a Cal Baranxó, la Casa de Cultura. L’alcalde, Josep Sabaté, ha subratlat que el projecte de rehabilitació demostra “una clara aposta per recuperar la memòria històrica del municipi”. Sabaté ha animat a tota la població a que vingui a visitar el refugi. “Avui és un dia molt emocionant per a Castellvell“, ha afirmat, que recordava com els  testimonis li relataven “com en aquells temps alguns veïns volien fins i tot dur-se la cabra al refugi”. Sabaté ha agraït als regidors del consistori, als treballadors de l’Ajuntament i a la Diputació i la Generalitat el seu suport en fer realitat aquesta espectacular recuperació de la memòria històrica.

Jordi Puigrodon, descendint pel refugi. Foto: Ariadna Escoda

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha posat en valor, al seu torn, el fet que “avui recuperem un tros de la història recent del país. Des de la Diputació entenem que reconstruir i preservar espais com aquest refugi antiaeri a Castellvell del Camp és crucial per entendre d’on venim, qui som i, sobretot, per educar les futures generacions sobre els errors que no s’han de repetir. La restitució d’aquest espai ens ha de servir de reflexió i de fraternitat entre les persones”.

Un grup de persones, fent la primera visita. Foto: Tots21

També ha intervingut el delegat de la Generalitat, al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, que ha subratllat la importància de recuperar “la memòria democràtica” del país amb accions com les dutes a terme per l’Ajuntament de Castellvell i de deixar llegats de pes com aquest.

L’antic refugi, un cop finalitzada la seva rehabilitació, es podrà visitar el proper dissabte 23 de març durant el matí en el transcurs de la recreació històrica ‘Castellvell en Guerra’. A partir d’aquí, l’Ajuntament organitzarà jornades de portes obertes durant la Setmana Santa i els caps de setmana, fins a la museïtzació definitiva del refugi, que permetrà programar-hi visites de manera regular.

Jaume Garcia