Aquest dissabte, el primer equip sènior del Rugby Tarragona afrontava la tercera jornada de la lliga de Primera Catalana amb Banyoles RC a la capital del Pla de l’Estany amb una nova victòria. L’equip titular va estar format per: Albert PLana, Rocamora, Xavi R, Titi, Massaguer, MArcel, Arturo, Eric, Kiko, Martu, Firmo, Jere, Jose, Mati i David C, i com a suplents: Eloi, Junior, Jaime, Lahuer, Lechuga i Palau.
La victòria dels Voltors va ser una victòria coral, de conjunt, fruit del moviment grupal de cadascuna de les peces situades en el tauler, tal i com succeeix en una bona partida d’escacs. És cert que hi ha peces que amenacen el rei rival dictant-li “escac”, com les incursions d’en Jere, les trencades de línia de l’Eric, d’en Titi, o les marques d’en Plana. Però aquestes jugades (tot bon jugador d’escacs ho sap), no serien possibles sense la correcta col·locació de la resta de peces: la disciplina defensiva en totes les cortines, les pescades d’en Marcel, l’enorme sacrifici en els rucks, o la resistència mostrada contra una melé superior.
Per altra banda, és ben sabut que el factor psicològic és determinant, tant en el rugbi com en els escacs. Les anades i vingudes en l’empenta, la fe i la qualitat del joc, s’han de dominar. Feliçment, també en aquest aspecte els de Tarragona van ser superiors. El ritme del marcador n’és suficient prova: zero a cinc (declaració d’intencions), zero a vuit (lleugera distància), set a vuit (resposta dels locals), set a onze (segon cop transfomat d’en Martu) i mitja part, amb tot per decidir.
En la represa, de seguida deu a onze, resultat que es va mantenir durant molts minuts, sense cap mena de dubte, els més emocionants del partit. I també, aquells en els què els de Tarragona van decidir que eren superiors. Perquè aleshores deu a setze (escac), i després de diverses oportunitats, deu a vint-i un, escac i mat.

Equip de redacció