Cartell de la Festa Major d’enguany en honor a Sant Abdó i Sant Senén. Foto: Cedida
El dijous 25 de juliol Vilallonga del Camp començarà la celebració de la Festa Major d’Estiu, dedicada als seus patrons, Sant Abdó i Sant Senén. Tal com s’explica des de l’Ajuntament, el programa d’actes s’ha programat pensant a oferir activitats per a totes les edats, de manera que es reuneixen activitats tradicionals com els gegants, els castells i els balls, amb la música en directe, els jocs per la xicalla i el correfoc. En total, s’oferirà una setmana plena d’actes.
El pregó és l’inici oficial de la Festa Major i l’encarregada d’oferir-lo serà la Neus Cogul, directora de l’Escola Pere Virgili. Segons l’alcalde de Vilallonga, Gerard Gené, “des de l’escola es fa una feina molt lloable, com és educar els nostres infants, inculcar les tradicions i la història del nostre poble; per aquest motiu volem donar valor a la tasca de tot el professorat que treballa o han treballat a l’escola, per la feina que fan dia a dia, amb el seu esforç i dedicació”.
De fet, els actes arrencaran amb la conferència ‘La batalla de Vilallonga del Camp del primer de març de 1838’, a càrrec de Pilar Riera, i en acabar es presentarà el programa de la Recreació de la Batalla de Vilallonga que es farà el 8 de setembre i que organitza el Centre d’Estudis Dr. Pere Virgili. La xerrada començarà a les 19.30 al Centre Recreatiu.
De cara a divendres, serà el dia d’encetar oficialment la festa, amb la Cercavila amb els gegants de Vilallonga a les 19.30. Una hora més tard arribarà l’hora del pregó a l’Ajuntament, amb Neus Cogul Vidal, directora de l’Escola Pere Virgili. La mateixa nit de divendres se celebrà la Nit Jove, amb Figa Flawas, exponents de la nova generació de música pop catalana; la Nit del Canet, amb les seves versions de Txarango, Oques Grasses, Els Catarres, entre altres; així com el DJ Nil Cavallé.
El dissabte serà el dia del gran tobogan aquàtic infantil, de 17 a 19.45 h, i també del concert (20.00 h) i el ball de festa major (24.00 h) amb l’Orquestra la Catalana, una popular agrupació musical nascuda al Maresme. De cara a diumenge, s’han programat matinades, missa en honor a Sant Abdó i Sant Senén i, a la tarda (19.00 h), castells amb l’actuació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Vella Xiquets de Valls. Finalment, la nit es tancarà amb el ball amb la Maika Band, un grup nascut a Vilallonga que ofereix un repertori de versions de diferents estils amb l’objectiu de no parar de ballar.
De cara a la setmana vinent, per dilluns s’ha preparat una gimcana de jocs tradicionals per als nascuts entre 2012 i 2019. Les inscripcions es poden fer via correu a associaciojovensvilallonga@gmail.com. En acabar hi haurà refrigeri per a la canalla. De cara al vespre, a partir de les 21.00 h hi haurà 20è Sopar Solidari de la Lliga Contra el Càncer, organitzat per la delegació territorial de la Lliga contra el Càncer.
Dimarts dia 30, diada dels patrons, s’ha preparat la primera festa multicultural, dedicada a Romania, amb l’actuació Folclorick Band i el ballet romanès. Finalment, dimecres 31 de juliol al vespre hi haurà correfoc a càrrec de la colla l’Embruix del Morell i, posteriorment, castell de focs artificials amb la pirotècnia Catalana.
En els dies posterior encara es podrà gaudir de diversos actes complementaris, com ara cinema, una gimcana, a més d’activitats culturals durant tot el mes d’agost. Més informació i programa d’actes complet a la web de l’Ajuntament (link aquí).
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, amb el responsable de l’Àrea d’Infraestructures del Territori, Jaume Vidal, i altres tècnics. Foto. DiariTots21
La Diputació de Tarragona executarà en aquest mandat la millora de la carretera de Vilallonga del Camp a La Selva del Camp -la carretera de l’ermita de Paretdelgada, laTV-7223-. Es tracta d’una vella reivindicació per millorar una carretera estreta i defectuosa. S’hi invertiran 3,4 milions d’euros en un tram de 4,4 kilòmetres, una obra que eixamplarà la via.
Es tracta d’una de les inversions destacades que acometrà la Diputació al Camp de Tarragona entre aquest any i el 2027. La Diputació de Tarragona ha fitxat les actuacions de millora que impulsarà a la seva xarxa viària aquest mandat en el nou Programa quadriennal d’inversions a la xarxa local 2024-2027, que s’aprovarà aquest divendres 26 de juliol al ple de la corporació.
També al Camp de Tarragona, en aquest cas al Baix Camp, s’executarà una rotonda entre Castellvell i Almoster per evitar l’actual gir a l’esquerra per accedir a la urbanització Castellmoster. La inversió sumarà 350.000 euros. Als Pallaresos es preveu la construcció d’una rotonda de Tarragona a la C-51, a la intersecció de la carretera TP- 2031 i TV-2236. La inversió serà de 385.000 euros.
15 actuacions
El programa inclou 15 actuacions amb un pressupost aproximat de 27,79 milions d’euros (9 més que en el quadrienni anterior), entre les quals destacad poderosament el condicionament de la carretera que uneix la Ràpita amb Poble Nou del Delta (Amposta) i que suposarà una inversió d’11 milions d’euros.
La selecció dels projectes que inclou el programa quadriennal s’ha realitzat seguint una metodologia que prioritza les actuacions segons tres criteris tècnics de seguretat, rendibilitat i impacte, i tenint en compte també l’equilibri territorial i el progres social i econòmic de la demarcació. El programa l’han presentat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la diputada delegada d’Infraestructures del Territori, Iris Castell.
Noemí Llauradó ha destacat que la nova T-2021 entre la Ràpita i Poble Nou del Delta “és la inversió més alta en carreteres en els últims 20 anys a les Terres de l’Ebre”, amb 11M€ i 10 km de recorregut. Alhora, ha assegurat que “les connexions entre pobles, i les comunicacions en general, tenen un retorn social i econòmic destacat; milloren les oportunitats dels municipis i contribueixen a l’equitat territorial. Calen bones carreteres, i ben segures, que afavoreixin la mobilitat sostenible i a la Diputació treballem per fer-ho possible”. De la seva part, la diputada delegada d’Infraestructures del Territori, Iris Castell, ha detallat les diferents actuacions i l’aplicació dels diferents criteris tècnics emprats en la seva selecció: seguretat, rendibilitat i impacte.
De les actuacions previstes al programa quadriennal, la més destacada serà la de la carretera que uneix la Ràpita amb Poble Nou del Delta. Aquest és un projecte de gran envergadura i molt reivindicat que suposarà una inversió d’11 milions d’euros. La futura T-2021 millorarà el traçat de la via en 10 quilòmetres, fent-la més segura i alhora contribuirà a la millora de l’activitat econòmica, agrícola, turística i de serveis en aquesta zona. En concret, s’eixamplarà la via en 7,8 quilòmetres, es milloraran les interseccions, es construiran dues rotondes i un itinerari segur per a vianants i ciclistes. Amb l’objectiu de guanyar temps en l’execució d’aquesta actuació, de necessitat prioritària, la Diputació ja va començar a treballar-hi l’any 2022 i es va iniciar el tràmit ambiental a començaments del 2023, just després de l’aprovació definitiva del Pla Zonal que li confereix la competència per poder actuar-hi. El projecte constructiu es preveu que s’aprovi inicialment aquest 2024 i les obres començaran durant el 2025.
Entre les actuacions que prioritza el programa quadriennal, també destaquen el citat condicionament de la TV-7223, de Vilallonga a la Selva del Camp; la millora de la TV-2401 de la Bisbal del Penedès a la C-51 pel Montmell per 1,7 milions d’euros, i la T-320, que uneix Montbrió i l’estació de Botarell, una obra que, amb una inversió d’1,2 milions d’euros, facilitarà que hi pugui passar paral·lelament la canonada d’aigües del CAT.
Què es prioritza
La selecció de les actuacions incloses al programa quadriennal s’ha realitzat segons una proposta tècnica elaborada amb una metodologia de priorització d’actuacions basada “en criteris de seguretat viària, rendibilitat socioeconòmica i d’impacte sobre els usuaris vulnerables”, ha subratllat Llauradío. Aquesta valoració facilita un primer llistat de carreteres prioritàries, d’entre les quals, també es fa una selecció tenint en compte criteris d’equilibri territorial i de progrés social i econòmic per concretar les actuacions seleccionades.
Pel que fa a la seguretat, es prioritzen les actuacions en trams de carreteres i interseccions que presenten nivells d’accidentabilitat més alta que la resta o que tenen un risc de sinistralitat potencial elevat. Quant a la rendibilitat socioeconòmica de les inversions, es tenen en compte el nombre d’usuaris i el cost estimat de l’actuació, prioritzant les actuacions que, amb un menor cost, milloren les condicions de circulació per a un nombre major de vehicles. Per últim, també es valora com l’actuació redueix l’impacte social i ambiental de les carreteres a l’entorn que travessen i millora la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a prop, reduint conflictes amb els usos confrontants o millorant la mobilitat interior a un nucli urbà, tant en vehicle com en transport públic, a peu i en bicicleta.
El Programa quadriennal és un instrument de gestió que preveu el Pla Zonal de la xarxa local de carreteres de la Diputació de Tarragona, que dona resposta a la voluntat de programar les actuacions per períodes de 4 anys i que millora la planificació, la integritat i la transparència en les decisions d’inversió a la xarxa local de carreteres. El manteniment i la millora de la xarxa viària de la Diputació de Tarragona és una de les prioritats de la institució, ja que la bona connexió viària és un element essencial per assegurar un progrés i desenvolupament equilibrat entre tots els municipis de la demarcació i garantir, per igual, la qualitat de vida de les persones del Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Arriba la dotzena edició d’un clàssic del món de les tapes al Tarragonès, el Vilatapes de Vilallonga del Camp. En aquesta ocasió, la ruta de tapes tindrà lloc el dies 4, 5 i 6 de juny.
Enguany hi participen sis establiments, que són els següents: Aloha gastrobar, Bar Ca la Isa, La Llesqueria, Monique Kebab Vilallonga, Bar Maco i Restaurant la Montoliva.
Les bases del Vilatapes estableixen que tots els establiments prepararan una tapa diferent per cada dia que dura el certament més una tapa infantil.
Vista de les instal·lacions d’Anatrac. Foto: Cedida
Anatrac, empresa líder al mercat de detecció i anàlisi de gasos, expandeix la seva presència internacional a 48 països distribuïts en quatre continents. Aquest èxit subratlla el compromís d’Anatrac amb la qualitat i l’excel·lència en els seus productes i serveis, consolidant-se com un actor clau al mercat global.
Des de la seva fundació el 2002, Anatrac ha treballat incansablement per portar els seus avançats sistemes de detecció i anàlisi de gasos a diverses regions del món, incloent-hi Amèrica, Europa, Àsia i Àfrica. L’estratègia d’expansió d’Anatrac es basa en una profunda comprensió de les necessitats de cada mercat i en la capacitat d’adaptar les ofertes per satisfer les demandes locals.
El director general d’Anatrac, Antonio Cavallé, detalla que “exportar a 48 països és un testimoni de l’ardu treball i la dedicació de tot el nostre equip. El nostre objectiu sempre ha estat oferir productes d’alta qualitat que superin les expectatives dels nostres clients, i aquesta expansió és una confirmació que estem en el camí correcte”.
En aquest sentit, Anatrac ha estat guardonada amb el premi al Foment de les Exportacions durant la Nit de Premis de Valls, organitzada per la Cambra de Comerç de Valls. El premi va ser recollit per Antonio Cavallé.
Cavallé va expressar el seu entusiasme en rebre aquest reconeixement: “Aquest premi reafirma les nostres més de dues dècades d’èxit a la indústria, destacant pel nostre creixement constant i consolidant-nos com a líders al mercat de la detecció i anàlisi de gasos, així com en l’àmbit de l’exportació. El nostre compromís amb la qualitat i la satisfacció de més de 3.000 clients a 4 continents ens impulsa a continuar innovant per superar les expectatives del mercat”. “Aquest guardó és un testimoni de l’ardu treball i la dedicació de l’equip d’Anatrac per mantenir alts estàndards de qualitat i servei”, va afegir.
El director general d’Anatrac, Antonio Cavallé, rebent el guardó de mans del delegat de la Generalitat, Àngel Xifré. Foto: Cedida
Anatrac va tancar l’exercici del 2023 amb unes vendes de 9,1 milions d’euros, amb un increment del 24% respecte a l’exercici del 2022.
Anatrac és l’empresa líder en solucions de tecnologia avançada en sistemes d’anàlisi en línia, instrumentalització i automatització en el mercat de la detecció i anàlisi de gasos. Nascuda l’octubre de 2002, amb seu central a Madrid i una delegació a Vilallonga del Camp, treballa amb un alt compromís vers els seus clients, projectes i necessitats.
L’objectiu és oferir productes d’alta qualitat amb una aposta clara per al desenvolupament de solucions avançades per a la protecció del medi ambient amb projectes fotovoltaics, estacions meteorològiques i/o sistemes d’anàlisi en biocombustibles atenent les demandes canviants del mercat.
D’esquerra a dreta, Mercè Rovira, Anna M. Bofarull i Cris Gambín, envoltades d’antics projectors al Museu del Cinema de Vilallonga. Foto: DiariTots21
Jornada de reivindicació de la igualtat de home-dona en el món del cinema amb la presència de tres destacades representants del setè art a Tarragona: la directora Anna M. Bofarull, l’actriu Mercè Rovira i la codirectora del FIC-CAT i realitzadora àudiovisual Cris Gambín. Les tres van alçar la veu des de Vilallonga del Camp per posar damunt la taula la llosa que ha de suportar la dona per accedir a un circuit ja de per sí complicat.
La sala de cinema de Vilallonga celebra enguany el seu 60è aniversari amb un conjunt d’actes, el segon dels quals era la taula rodona ‘Dona i cinema’, que tenia lloc aquest divendres i que reunia les tres ponents, sota la moderació de Jordi Sardiña. S’hi exposarien dades contundents de la disparitat home-dona, com que al sector només el 17 per cent són dones. Especialment significatiu és que en càrrecs de direcció -de films, de fotografia, de producció- es troben molt poques dones. En canvi, en les tasques tradicionalment adjudicades a la dona, com maquillatge o vestuari, sí que abunden.
Els rols segueixen perpetuant-se tot i que com deia Mercè Rovira, s’està produint un increment de la presència de la dona, ajudat també per la normativa que atorga més puntuació a les produccions amb dones. Tot i això, la realitat segueix sent, com deia Anna Bofarull, “que les dones ens hem d’esforçar molt més per demostrar la nostra valua”. Bofarull encertava amb una frase contundent: “Reclamo el dret de les dones a fer pel.lícules mediocres, com fan els homes”. El dia que això passi la situació estarà més normalitzada.
Organitzadors i ponents, en acabar la taula rodona. Foto: DiariTots21
La discriminació persistent es mostra en infinitat de situacions. La mateixa Cris Gambín va estudiar Periodisme “i mai vaig veure com una opció estudiar Cinema perquè no hi havia referents”, com Isabel Coixet, Carla Simon, Clara Roquet o Elena Martín. Casos habituals són negar pressupostos a pel.lícules perquè són dirigides per dones o el fet que les dones dirigeixen drames o comèdies, però no films de terror, ciència ficció o altres gèneres. Gambín subratllava al respecte: “Quan tinguem dones dirigint pel.lícules de tots els gèneres aleshores estarem en una bona situació”.
L’empenta de la dona els darrers anys -amb premis Gaudí, Goya o a la Berlinale– ha provocat també cert malestar amb homes que es veuen desplaçats i no entenen “que el món està canviant i nosaltres no hem de demanar perdó per haver posat la poteta en aquest sector”, en paraules d’Anna Bofarull. Cris Gambín terciava: “Qui ho veu com un problema és potser perquè veu que hi ha un talent femení que li pot prendre la feina. A les dones ens costa moltíssim disposar de la primera oportunitat”. La taula rodona abordaria més temes, com la difícil conciliació familar. “Normalitat i paritat” fou la reclamació final.
Presentaren l’acte dues dones: la presidenta del Centre Recreatiu -entitat on hi ha el cinema de Vilallonga-, Carme Bargalló, i la tresorera de l’Associació de Dones, Elisa Camps.
Josep Maria Vallès, mostrant un antic projector. Foto: DiariTots21
La jornada viuria un colofó brillant amb una visita guiada al Museu del Cinema de Vilallonga de la mà del seu creador, Josep Maria Vallès, un portent de coneixements sobre el sector. Anna M. Bofarull, Mercè Rovira i Cris Gambín contemplarien astorades la col.lecció de projectors antics, cartells originals de pel.lícules històriques o documents de la censura franquista mentre la sala del cinema annexa -considerada pel director tarragoní Jesús Monllaó com la que ofereix el millor so i àudio de la província- emetia el film ‘Ooh, la la’.
La colla de familiars i amics de l’alcalde, Gerard Gené. Foto: Diari Tots21
Vilallonga del Camp ha reviscut l’esperit col.laboratiu aquest dissabte amb una celebració de la festa de les paelles que ha reunit més de mil persones al Parc de les Parades.
Colles de familiars i amics s’han apuntat un any més a una celebració de germanor gastronòmica i musical en què l’Ajuntament posava 42 paelles a disposició dels comensals, que es distribueixen en grups de 30 comensals o bé de 15 i que s’ocupaveen de farcir la paella a partir de les dues de la tarda, seguint el so d’un coet que anunciava que ja es podia vessar aigua a les paelles d’arròs de carn i peix preparades per a l’ocasió.
Es tracta d’una tradició força consolidada al municipi que uneix els grups d’amics de tots la vida, sigui de gent de Vilallonga o de coneguts s’altres poblacions properes que se sumen a la festa. Un temps excel.lent ha acompanyat una festa que va començar a celebrar-se com un incentiu per despertar l’interès pel carnaval i va acabar separant-se de la festa de carnestolendes per tenir entitat pròpia.
Una de les colles presents era justament la de l’alcalde, Gerard Gené, que reunia familiars i també amics de tota la vida, com el president de la Cooperativa de Vilallonga, Ramon Fortuny, la seva germana Aracel.li, o l’alcalde del Milà, Antonio Agüera, l responsable de cuinar la paella.
Han estat 42 les paelles servides per l’Ajuntament. Els grups de comensals s’havien d’encarregar de portar el caldo i la llenya. “Temps enrera, l’Ajuntament es feia càrrec de totes les despeses, però ara cada grup participant col.labora econòmicament”, referia l’alcalde a Diari Tots21.
A continuació us oferim un recull d’imatge de la celebració:
Gerard Gené és de nou alcalde des del juny de 2023. Foto: DiariTots21
Gerard Gené Solé, de 63 anys, vilallonguí de tota la vida i jubilat des de fa uns mesos, ha tornat anys després a l’Alcaldia del seu poble. En aquesta entrevista amb DiariTots21 ens obre les portes a la seva vida més personal, les seves aficions, la seva família i la seva passió per viatjar en moto.
La jubilació t’ha permès tornar a ser alcalde?
Sí. Vam guanyar en tres legislatures, del 91 al 95, del 95 al 99 i del 99 al 2003. Primer vaig ser a l’equip de govern com a regidor, després com a alcalde amb majoria absoluta i la tercera vegada, vaig guanyar, però no vaig poder governar perquè a Vilallonga es va fer el primer tripartit de Catalunya. Es van unir el PSC, ERC i el PP.
Per què es va fer el pacte?
Perquè els convergents no manéssim. Era un pacte contra Convergència. I puc dir que el llegat d’aquells anys en què vam governar no s’ha superat en 20 anys. Moltes coses importants es van fer aquells anys. Vam passar de recollir la brossa amb un tractor i abocar-la a la riera, a fer-ho amb contenidors, vàrem construir el centre cívic, al costat del centre recreatiu, on les associacions del poble hi fan tota mena d’activitats, també ara hi tenim el museu del cinema, vam aconseguir de la Generalitat l’ampliació de la carretera del pont de la riera fins al Morell, ampliant la calçada i actuant amb tot el tram que passa pel poble, per reduir velocitat dels vehicles, vàrem traslladar la festa major d’estiu al poliesportiu, guanyant espai, entre d’altres coses. És evident que després es van fer coses importants. Però quan van arribar els anys del ‘boom’ de la construcció, a Vilallonga no es va aprofitar i no es va deixar un bon llegat per al poble.
Deixem la política. Anem a la persona. De quina família vens?
Vinc de casa de pagès. Els meus pares, el Joan i la Maria, eren pagesos de sempre, el meu padrí havia vingut a Vilallonga a principis del segle XX des de Masllorenç a treballar al Mas de la Montoliva. El meu pare va néixer al mateix mas el 1919. Ma mare és de la Pobla de Cérvoles. Jo i el meu germà, el Valentí, som nascuts aquí, al poble.
El teu germà també es dedica a la política?
Va ser regidor uns anys i després ho va deixar.
Quina relació tenies amb ell, quines aficions compartíeu?
Sempre bona, i compartim l’afició de la moto, però de petits, és clar, ell és quatre anys més gran i aquesta era una distància molt gran quan érem nanos. Eren dos mons diferents. A ell, el deixaven sortir i a mi no perquè no era el gran.
Veníeu de família interessada en la política?
No, l’interès per la política no em ve de família. De política no se’n parlava gaire a casa. El meu pare va anar a la guerra amb els republicans, i entre la guerra, els camps de concentració, i la mili després, no en volia saber gaire cosa de política.
Éreu del Barça o del Madrid?
No som massa ‘futboleros’. Jo no sóc de cap equip, no m’ha motivat mai el futbol.
Hi ha algun esport que et cridi?
Honradament, no. Puc gaudir veient un partit de bàsquet perquè té aquelles emocions que altres esports no tenen, i les voltes ciclistes, però com a seguidor, no.
Quines aficions tens?
Sóc motorista de cap de setmana i d’entre setmana. És la meva afició.
I per on et mous?
Som una colla de Vilallonga, els Amics de la Moto, la típica que surt els diumenges. Sempre fem un parell de sortides a fora a l’any. Vam anar als Alps a passar una setmana, hem fet els Pirineus de punta a punta, els Picos d’Europa,… Busquem paisatge i muntanya, que és quan ho disfrutes. Tinc una bona moto, una BMW. Hi hagué uns anys que hi anava amb la canalla i la dona: eren excursions de cap de setmana en les que sempre venia algú amb furgoneta, i uns anaven amb furgoneta i un d’ells darrera meu.
En una sortida amb moto amb el seu germà Valentí, a la Ruta del Silenci. Foto: Cedida Arxiu familiar
‘Duros a quatre pessetes no existeixen’, em repetia el meu pare
Quins valors et van inculcar a casa?
Que t’has d’espavilar, que has de treballar, l’honradesa, ser bona persona i tenir educació. Aquests valors han estat molt positius per a mi. Això ho tinc clar. ‘Duros a quatre pessetes no existeixen’, em repetia el meu pare. ‘S’ha d’estalviar en el que es pugui i gastar amb el necessari’, em deia ma mare. Érem una família de classe mitja que menjava sobretot el que es cultivava al camp. Érem una típica família catalana de l’època.
Vas fer la mili?
No, perquè als sis o set anys vaig tenir un accident a la vista. De l’ull dret no hi veig des de llavors. Me’n recordo perfectament: el meu pare estava arreglant la nostra habitació. Jo vaig arribar i m’havia de treure les sabates, que anaven cordades. Una me la vaig poder treure i de l’altra no en podia desfer el nus. Aleshores vaig anar on era el meu pare, li vaig agafar un tornavís punxó, vaig posar el peu damunt del wàter per desfer el nus i el tornavís va patinar. No me’l vaig clavar, però em va tocar el nervi. No em vaig fer ni sang, ni vaig plorar, però no hi veia. Ja us podeu imaginar el sidral que es va muntar.
Què va passar aleshores?
Em van portar a un oculista de Barcelona, vaig estar bastant de temps ingressat al Clínic, on em van operar dos cops, i després a la Teknon. Al Clínic em trobava en un pavelló de sostre alt, antic, amb pacients que eren dones. En un extrem hi era jo i un xiquet de la Fonda Camí de Cambrils. Això em va quedar gravat. Doncs sabeu que fa un parell d’anys vam anar a sopar amb uns amics a Cambrils i em van portar al costat de la Fonda Camí, que havia obert un nou restaurant. Hi arribem, aturem el cotxe i veig el rètol de Fonda Camí. No vaig dir res a ningú i hi vaig entrar. Al primer home que em vaig topar, que era a la recepció, li vaig explicar la història de l’accident i em va respondre: ‘Tu ets el de Vilallonga!‘. Se’n recordava perfectament com jo. Em vaig quedar astorat. I va continuar dient: ‘Saps els cops que he anat a Andorra i en veure el rètol de Vilallonga he pensat en tu?’. Ens vam emocionar.
Va ser un trauma
Però no tinc mals records de tot allò. Tota la vida que m’he acostumat a veure-hi amb un ull. No vaig fer la mili i per aquesta raó vaig entrar a treballar a l’empresa Ravago, on m’hi estaria tota la vida. Si hagués anat a la mili potser no hagués estat així.
Els pares de l’alcalde, durant un dinar. Foto: Cedida Arxiu familiar
És Ravago l’empresa més gran de Vilallonga?
Sí, és una firma belga, i és una potència a nivell global. Es dedica a produir les matèries primeres plàstiques, per exemple, per fer una carcassa de televisió o una ampolla d’aigua. El mateix que fa Repsol o Dow, però amb unes qualitats diferents.
Quina feina vas desenvolupar a l’empresa?
Aleshores era una firma petita, amb tres o quatre treballadors. Jo tenia 21 anys, havia estudiat per administratiu i hi vaig anar per a treballar tres o quatre dies carregant i descarregant mercaderies, però m’hi vaig quedar 40 anys. Al principi el que feia era treball físic. Però vaig començar fent unes hores a l’oficina -no hi havia massa feina- i al cap de dos anys em van dir si em semblaria bé estar al departament de vendes. A més, el sou seria més alt si aconseguia vendre, és a dir, a comissió. Així va ser com me n’anava a Cornellà, a Esplugues, a Sant Adrià de Besòs i a L’Hospitalet, conduint per polígons industrials, poblacions que no sabia ni on eren amb carreteres de fa 50 anys. Però vaig arribar a tot arreu i no em vaig perdre mai. Anava amb el cotxe del jefe.
‘D’aquí a l’entrada de Barcelona, per autopista, trigaves menys que ara’
Què trigaves en arribar de Vilallonga a Barcelona?
D’aquí a l’entrada de Barcelona, per autopista, trigaves menys que ara. Recordo que me n’anava a Sant Adrià de Besòs amb els mapes-guies antics. Em vaig convertir en un expert en el seu ús.
Et guanyaves bé la vida, oi?
Sí, no em queixaré mai de Ravago. Van ser uns anys d’inici més normals -quant a ingressos-, després van venir uns anys bons, i posteriorment, va arribar la crisi del 2008, que va marcar un abans i un després en moltes coses.
Com vas entrar en el món de la política?
M’hi vaig posar de jove, abans dels 30 anys, amb els joves de Convergència del poble. Aquest punt de servei em motivava. Ara torno a ser polític, però penseu que en el meu recorregut he estat a l’Associació d’Amics del Roser, he estat president del Centre Recreatiu i membre d’altres entitats. D’allà on m’han demanat hi he format part. Em motivava i em motiva.
Amb la seva dona, la Carme, durant un viatge. Foto: Cedida Arxiu Familiar
Com vas conèixer la teva dona?
A la discoteca Flash Back de Salou. Em vaig casar amb la Carme amb 26 anys. Era l’any 1986 . Havíem festejat quatre o cinc anys. La cosa va anar bé i aquí estem. Ara fa 38 anys que ens vam casar.
Un clàssic, això de la Flash Back. I d’on és ella?
De Constantí, com “Els Pets”.
El dia del bateig de la seva filla, Myriam. Foto: Cedida Arxiu familiar
Quants fills teniu?
Dos. La Myriam, que té 35 anys i treballa a Ravago, i l’Albert, que en té 32, i és jardiner. Ja són independents: ella viu a Vilallonga i ell al Morell. I encara no m’han fet padrí (somriu).
‘Els últims cinc anys, he recorregut Espanya de punta a punta’
Parlàvem de feina. Viatjaves per Espanya?
Sí, per tot Espanya. He tingut èpoques que he fet menys i altres de més. Els últims cinc anys, he recorregut Espanya de punta a punta, per vendre porexpan que es feia servir a les caixes de peix. Això m’obligava a moure’m molt ja que es fabriquen a Bilbao, Astúries, Cantàbria, Galícia, Camp de Gibraltar, Cadis, Lepe,… tot dispers. No té sentit fabricar una caixa de peix a Saragossa, pujat a un camió i enviar-la a la costa, a 200 quilòmetres de distància. Les fàbriques es troben a la costa, a prop d’on hi ha la demanda.
I la teva dona s’encarregava de cuidar els fills
Sí. La Carme ha tingut tota la responsabilitat de tenir cura d’ells durant anys mentre jo viatjava.
Fotografiat a La Rioja, on hi anava molt sovint per tema de feina. Foto: Cedida Arxiu familiar
Si haguessis d’escollir dos llocs d’Espanya, amb quins et quedaries?
Com a ciutat, Logronyo. Es una població còmode per viure-hi, fàcil per a la circulació, amb un centre de ciutat que m’agrada molt, amb molta vida al carrer, amb una gent molt agradable i a més es tracta d’un lloc que no està massa lluny d’on jo anava. Quan havia d’anar a Bilbao la meva seu hotelera era Logronyo. Era més còmode estar-hi tres nits allí que no canviar d’hotel cada dia.
‘Escoltaven Jiménez Losantos cada dia i ens tenien per terroristes’
La gent amb què t’has trobat què tal era?
La gent és més normal del que diuen els polítics. Puc explicar anècdotes de gent de Valladolid i d’altres llocs. Fa bastants anys vaig tenir un client a Sòria. L’empresa a la que venia plàstic es deia Patriaplast. Ja et pots imaginar de quin color polític eren. Vaig tenir discussions sanes molts cops. Era l’època de Carod Rovira reunint-se amb ETA. I jo els preguntava: ‘Això que em dius, on ho escoltes?’ I em responien: ‘Al Federico Jiménez Losantos‘. I jo els responia: ‘Home, posa la SER‘, i ells em deien: ‘No!, que són uns comunistes!’. Imagineu-vos! El món polític és més dolent que no pas la gent, que és més sana. ‘No comprarem res català!’, em deien altres. ‘Doncs això que us perdeu. Jo seguiré venint aquí a comprar formatge manxec i el vostre corder, que m’agrada molt, i si no voleu les coses bones nostres us foteu’, els responia jo. Escoltaven Jiménez Losantos cada dia i ens tenien per terroristes. Si resulta que a Catalunya vas a demanar un tallat i la gran majoria et respon en castellà!
Ens queda que ens diguis quin segon lloc d’Espanya t’agrada més?
És difícil de triar. Penso més en el nord, qualsevol poble d’Astúries. També tinc bons records de Jerez de la Frontera, de Múrcia, de la Meseta,… però el nord és paisatgísticament espectacular, amb aquells pobles que pengen damunt del mar. Encara hi ha gent de Ravago que quan viatgen em truquen per demanar-me que els recomani un lloc per anar a dinar.
Quants anys vas estar a la carretera?
Trenta-cinc anys. He vist canviar Espanya. Per exemple, jo anava a València quan era el semàfor d’Europa. L’autopista acabava amb un semàfor dins de València. Havies de fer totes les rondes de la ciutat per anar a l’altra part i t’hi podies estar una hora… o tres, per agafar la carretera d’Albacete, que era una carretera d’un sol carril plena de camions. Anàvem tant lents que un portava el cotxe i l’altra podia anar recollint taronges. Ara bé, quan els valencians es van posar les piles, amb els governs del PP, que deien que eren corruptes, ens van passar la mà per la cara als catalans. En poc anys van fer autovies impressionants, com ara la d’Alcoi, que havia estat una població aïllada.
On estaves quan es va declarar -i congelar- la independència de Catalunya, el 27 d’octubre de 2017?
A l’oficina. Ho recordo perquè ho vaig viure molt intensament.
Com ho vau viure a casa?
Estàvem preocupats. No sóc un independentista al cent per cent, m’hagués agradat més un model federal amb un fons comú. Ara bé, si em preguntes segons què, ho engego a dida, però també és cert que m’he guanyat la vida fora de Catalunya i aquell sentiment (contra Espanya) no el tinc. Però hi ha dies que veus la televisió i el que fan els jutges , i aleshores ho veus diferent…
Com creus que acabarà la llei d’amnistia?
Espero que ho acabin ràpid i tiri endavant.
Gené, amb el grup de regidors de govern, el juny de l’any passat. Foto: Cedida
Quan li vas dir a la teva dona que et tornaries a presentar per ser alcalde, com ho va veure?
Em va donar suport. Sempre havia dit que no descartava tornar al món de la política. Em va agradar l’etapa que vaig ser a l’Ajuntament i les circumstàncies de la feina m’han permès jubilar-me abans de temps i no sóc un home d’estar-me a casa mirant les obres. Necessito activitat i una mica d’obligacions. Tinc un hortet.
‘Jo sóc dels que encara planto patates, bajoques i faves tot l’any’
Tens un hort?
Mon pare tenia una mica de terra, i com he viscut sempre això de fer de pagès, i sempre m’ha agradat, fa uns anys em vaig comprar una finca per a mi. Jo sóc dels que encara planto patates, bajoques i faves tot l’any. Durant el bon temps planto tomàquets, enciams i quatre pebrots.
Acabem: què voldries que la gent descobrís de tu després d’aquesta entrevista?
M’agradaria que descobrissin que sóc una persona molt assequible per a tothom. Crec que sempre ho he estat i més sent alcalde. Sempre he rebut tothom que m’ha vingut a veure, sigui per una queixa o per una consulta. El cert és que tinc una relació fàcil amb la gent.
Gerard Gené, alcalde de Vilallonga del Camp, fotografiat la setmana passada. Foto: DiariTots21
L’Ajuntament de Vilallonga del Camp ha reduït a la meitat en sis mesos les pèrdues d’aigua que patia degut a l’existència de nombroses fuites d’aigua de la xarxa municipal de subministrament.
D’aquesta manera, s’ha passat d’un alarmant consum de 300 litres per persona i dia a 150, quan la Generalitat alertava que no se superés el llindar de 200, en el primer moment de l’emergència per sequera, i de 180 en el segon moment de l’alerta. L’Ajuntament ha invertit uns 45.000 euros en les millores fetes aquests mesos, uns treballs encarregats a una empresa especialitzada, amb el suport dels operaris de la Brigada Municipal.
L’alcalde de Vilallonga del Camp, Gerard Gené, ha afirmat al DiariTots21 que al cap de poc d’entrar a governar, el juny de l’any passat, es van trobar “en plena crisi de l’aigua a Catalunya, amb uns indicadors alarmants del consum que ens facilitava l’Agència Catalana de l’Aigua. Ens van alertar que estàvem gastant massa aigua. No enteníem què estava passant i ens vam posar de seguida a buscar la causa per actuar de seguida”.
Vilallonga se serveix de l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), és a dir, dels canals del riu Ebre, i de dos pous propis, “que havien de rendir les 24 hores per poder subministrar tota l’aigua necessària, amb el cost energètic afegit que això suposava”, detalla Gené. Aleshores, “vam poder comprovar que de cada 100 litres que entraven al dipòsit municipal, només en facturàvem 50, és a dir, se’n perdíem la meitat. Només podia ser per pèrdues de la xarxa i vam començar a buscar i a reparar les fuites”.
Ja hi havia algunes accions fetes per anteriors governs municipals, però ara s’ha modernitzat el sistema d’aigües, reparant o modernitzant el dipòsit de l’aigua del CAT, els pous i aplicant un telecontrol, de manera que ara es telecontrola les entrades i sortides d’aigua. També es millorà l’aplicació del clor.
En una segona fase, es va abordar les fuites: “Un informe de 2022 parlava de fuites localitzades, i en quedaven diverses per arranjar, que no es van reparar al seu moment. Ens hi vam posar nosaltres, de manera que a partir d’un control que vam fer vam localitzar una fuita molt important observant una tapa d’una claveguera, d’on baixava molta aigua neta, situada a la part baixa del poble, però a l’altra punta del poble -continua relatant l’alcalde- vam localitzar una altra pèrdua d’aigua important”.
La campanya per arreglar-les va ser intensa en obres i en temps, de manera que s’ha reduït a la meitat el consum respecte al que es gastava en 2023 i 2022. “Tot i això, encara tenim marge de maniobra perquè gràcies al telecontrol hem detectat uns consums que no provenen de fuites. Estem preparant una altra fase de control amb sondes per tal de repassar la xarxa; fuita que detectem, fuita que repararem al moment”. L’efecte secundari positiu de les obres ha estat que els motors dels pous ja només treballen cinc o sis hores al dia i no 24, amb la qual cosa, l’estalvi econòmic en energia és “d’uns 15.000 a 20.000 euros a l’any”, informa Gené.
L’Ajuntament no havia estat sancionat per la Generalitat, que sí els va alertar, i el consistori no descartava que si seguien les pèrdues haguessin estat objecte de sanció.
Pablo Martínez, nebot de Núria López. Foto: Cedida
Nebot de Núria López, la cap de cuina de la presó de Mas d’Enric assassinada el passat dia 13 i portaveu de la família, Pablo Martínez ha concedit una entrevista a TotsTarragona21 en què es mostra rotund: “Hem d’arribar al final perquè es depurin totes les responsabilitats”.
Pablo informa que la família “està estudiant contractar un advocat per tal de prendre totes les accions legals al respecte quan sigui necessari, poder formar part de la investigació del cas, s’aclareixi què va pasar i també prendre mesures”, ha afirmat el nebot de la Núria.
La família no se’n sap avenir que ni la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ni el secretari de Mesures Penitenciàries, Armand Calderó, no hagin presentat la dimissió, però pitjor porten que el model penitenciari català no es posi en dubte per les autoritats de la Generalitat. “El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat en el seu càrrec la consellera i ella afirma que Calderó és el millor tècnic en aquesta matèria. No sé quina institució pot determinar el seu cessament”, es lamenta.
I respecte a la recent dimissió del director de la presó, Paco Romero, que ha estat la primera víctima política d’aquest cas, Pablo Martínez assegura: “Més que dimissió em sembla un canvi de lloc de treball”. Però la família reitera la petició de doble dimissió de la consellera i el secretari de Mesures Penals.
Bloqueig institucional
La consellera havia acusat els sindicats de presons de provocar “el bloqueig institucional” amb les seves protestes, i afirmava que “es vulneraven els drets dels presos, però reconeixia que calia injectar 700 o 800 treballadors més a les presons”, afirma Pablo. “El bloqueig el provoca ella”, respon Martínez, “és ella la que s’oposa que existeixi una taula de diàleg”. “L’únic que va succeir amb les protestes va ser que els familiars no podien veure els presos. Els treballadors tenen tot el dret a expressar la seva protesta. Segons deia la premsa, el Síndic de Greuges acusava que amb les conseqüències de les protestes, es vulneraven els drets dels presos i per això demanava informes del que estava passant. Aleshores, la consellera amenaçà amb la repressió, amb portar agents de la BRIMO”. Al temps, afirma que “la consellera reconeix que falta personal a les presons, una demanda que fa temps reclamen els treballadors”.
L’assassinat de la Núria ha estat “el cas més greu penitenciari ocorregut a Espanya, han assassinat la mà que els donava de menjar”, afirma en expressió gràfica.
Nuria López. Foto: Cedida per la família
La gran pregunta que es fa la família és com un pres condemnat per haver assassinat una dona a ganivetades l’any 2016 fos considerat que havia millorat de comportament i treballava a la cuina, “on podia fer servir els ganivets”. Amb un d’ells va matar la Núria quan eren sols. “No entenc com pot tenir les mateixes oportunitats que la resta dels presos, facilitant-li el context necessari amb el que va cometre l’anterior crim, donant-li l’accés a una arma blanca i podent estar a soles amb ella. La consellera parlava que l’assassí va actuar de bona fe quan va reconèixer el crim que va cometre en 2016. Encara que afirmés que anava begut, que la Fiscalia li rebaixés 9 anys de pena no és proporcional amb el que va fer. No entenc que es parli de bona fe d’algú que ha segat una vida”.
El més “xocant” és que els informes dels experts afirmaven que l’assassí es trobava “estable” quan va cometre el crim a Mas d’Enric. “Com es fan aquests informes?”, es pregunta Pablo. En aquest sentit es fa ressò d’unes paraules de la consellera, on deia que l’assassí havia estat sotmès a 14 informes, el darrer d’ells, el juliol de l’any passat, “on s’analitzava el control de la conducta o els estímuls de l’intern davant una provocació violenta. Jo no sóc psicòleg, però si davant els insults d’un intern, ell va reaccionar donant-li un cop de puny, és que no és una persona sensata”. Aleshores va ser apartat de la cuina, però més tard va poder tornar-hi. “Els informes deien que no es demostrava transtorn psíquic, ni patologies. És xocant que s’afirmi això en un assassí”, relata.
La Núria era natural de l’Hospitalet de Llobregat, tenia sis germans més, una família, per tant, molt extensa que viu repartida entre Molins de Reis i Esplugues de Llobregat. Havia regentat un bar i havia tingut dues parelles. Amb la segona se’n va anar a viure a Castelldefels, va opositar al CIRE i va treure plaça d’interina. Aleshores va fer cap a Mas d’Enric. Va decidir llogar un pis a Vilallonga del Camp per estar més a prop de la feina, i ja sense la segona parella se’n va endur la seva estimaba gosseta Fiona, que estava molt malalta i ara la cuida l’Antonia, una de les seves germanes.
Imagen del montaje que este martes se representará en el Covent Garden londinense. Foto: Cedida
La trágicamente bella y poderosa producción de esta grandiosa y resurgida obra clásica de Giacomo Puccini, se retransmitirá en directo, vía satélite desde Londres, a Ocine Les Gavarres en Tarragona, Cinemes Valls, Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp y Amposta Cinemes. También llegará a más de 115 cines de España y cerca de 1.000 salas de 22 países. Será este martes 26 de marzo, a las 20:15 horas.
La producción de Moshe Leiser y Patrice Caurier, con su exquisita partitura e inspirada en las imágenes europeas del Japón del siglo XIX, es tan conmovedora como desgarradora. La producción revisada para el público moderno, ha sido aplaudida por la crítica internacional, y ovacionada por los aficionados a la ópera.
Tras sus aclamadas interpretaciones en Rusalka (2023) y Jenůfa (2021), la soprano lituana Asmik Grigorian debuta en la Royal Opera como Cio-Cio-San (Madama Butterfly), uno de los papeles más desafiantes y exigentes para una soprano. Actuará junto al tenor estadounidense Joshua Guerrero, que retoma su papel de teniente Pinkerton, y los exalumnos del programa de Artistas Jette Parker Hongni Wu (Suzuki), Lauri Vasar (Sharpless) y Ya-Chung Huang (Goro). La hermosa y minimalista puesta en escena está a cargo de Christian Fenouillat.
Coproducida en colaboración con el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la emisión tiene una duración de 195 minutos (incluyendo un intermedio), y está cantada en italiano con subtítulos en castellano. Versión Digital distribuye la proyección a salas de nuestro país. Kevin John Edusei dirigirá a la Orquesta de la Royal Opera House en una de las mejores partituras de ópera, un festín para los oídos y los sentidos.
Puccini se inspiró en melodías folclóricas japonesas para crear su partitura de Butterfly. Cada aria está imbuida de una emoción distinta. En el acto I, Cio-Cio-San expresa su radiante felicidad en ‘Ancora un passo’, mientras ella y Pinkerton se declaran extasiados su amor en el apasionado dúo ‘Viene la será… vogliatemi bene’ (Ámame, por favor). En el acto II, ambientado tres años después, la alegría de Cio-Cio-San es reemplazada por el anhelo; en su querida aria ‘Un bel dì vedremo’ anhela el día en que su marido regrese a ella: un día que tal vez nunca llegue.
Puccini quedó fascinado por la obra Madame Butterfly, de David Belasco, cuando la vio en Londres en 1900. Colaboró con los libretistas Luigi Illica y Giuseppe Giacosa (con quienes había creado La bohème y Tosca) para adaptar el cuento trágico de Cio-Cio-San para el escenario operístico.
El compositor proclamó su intención de representar “un verdadero Japón” (a pesar de que nunca lo visitó), asistiendo a las actuaciones de la célebre actriz japonesa Sadayakko en Milán y buscando consejos sobre canciones populares japonesas mientras trabajaba en su partitura. Aunque el estreno de la ópera en Milán en 1904 fue mal recibido, Puccini la revisó y repuso para representaciones en Brescia ese mismo año, y fue recibida con gran éxito. Madama Butterfly pronto se convirtió en una ópera muy popular entre los intérpretes y el público por igual, y sigue siendo una de las obras más queridas de Puccini en la actualidad.
Vilallonga del Camp, la localitat del Tarragonès on vivia Núria López López, la dona assassinada dimecres a la presó de Mas d’Enric per un pres que estava internat per haver comès un assassinat amb brutalitat, ha sortit al carrer per celebrar un minut de silenci per la seva veïna.
I ha expressat el seu desengany amb el sistema penitenciari preguntant-se com és possible que el pres tingués accés als ganivets de la cuina, amb un dels quals va apunyalar diversos cops la Núria abans de llevar-se ell mateix la vida.
Un moment de la concentració celebrada a Vilallonga. Foto: Tots21
A la concentració hi ha assistit també el consistori i el seu alcalde, Gerard Gené, que ha pronunciat unes paraules de condol, de condemna i rebuig de l’assassinat “de la nostra veïna”, crim del que “exigim responsabilitats judicials a qui correspongui per permetre que un pres d’aquestes característiques hagués obtingut un grau de confiança tal” que li permetés estar a la cuina. En paraules adreçades a TotsTarragona21, l’alcalde Gené s’ha preguntat també: “Com és possible que passi això?”.
La Núria, recordava l’alcalde, “va venir a viure a Vilallonga fa set o vuit anys, crec que per temes de feina. Justament, vivia a prop de casa meva i era molt característic veur-la treure a passejar la seva gossa dos o tres cops al dia. Tenia un grup d’amics i amigues del poble”, que avui s’han sumat al dol.
Justament, la família de la Núria ha estat avui al seu pis i s’han endut la gosseta Fiona i el cotxe de la Núria. El seu cos serà incinerat, tot i que està per determinar a on, segons han indicat a TotsTarragona21 fonts de la família. La nit del crim una de les preguntes que es feien els coneguts de la Núria és qui cuidaria de la gosseta, que pateix d’un càncer i necessita medicació.
La companyia ANATRAC, situada a Vilallonga del Camp, empresa líder en solucions de tecnologia avançada en sistemes d’anàlisi en línia, instrumentalització i automatització en el mercat de la detecció i anàlisi de gasos, va tancar l’exercici del 2023 amb unes vendes de 9,1 milions d’euros, amb un increment del 24% respecte a l’exercici del 2022. Amb una presència internacional a més de 48 països distribuïts per 4 continents, ANATRAC compta amb la confiança de més de 3.300 clients.
El director general d’ANATRAC, Antonio Cavallé, afirma que “celebrem dues dècades d’èxit ininterromput a la indústria, marcant una fita significativa a la nostra trajectòria empresarial. Aquests vint anys han estat testimonis d’un creixement constant, consolidant-nos en una posició molt destacada en el mercat de la detecció i anàlisi de gasos en sectors tan exigents com el petroquímic, generació i control mediambiental”.
L’expansió geogràfica d’ANATRAC demostra el seu compromís amb la qualitat i la satisfacció del client a escala global. En aquest sentit, Cavallé expressa que “ens fa especialment feliços saber que més de 3.000 clients han confiat en nosaltres al llarg d’aquests primers 20 anys d’activitat, fet que ens impulsa a continuar innovant i superant les expectatives”.
ANATRAC ofereix un ampli ventall de solucions en sectors referents i una àmplia varietat de productes que van des d’analitzadors, integració de sistemes d’anàlisi o estacions meteorològiques fins a detectors de gas, equips de respiració o telèfons mòbils ATEX. Així mateix, ANATRAC és pioner en el lloguer de detectors portàtils de gas, amb més de 20 anys d’experiència i un parc de lloguer de més de 5.000 equips.
ANATRAC és el representant elegit per fabricants de tecnologies capdavanteres, cosa que, en paraules del seu director general, “valida la qualitat i compromís dels nostres serveis i la confiança que aquests fabricants tenen en la nostra capacitat per representar els seus equips de manera efectiva”.
El cinema que és considerat per director com Jesús Monllaó com el que té millor so i definició de les comarques de Tarragona fa 60 anys. No és un cinema de capital ni de ciutat. És el de Vilallonga del Camp.
Els actes programats per celebrar l’efemèride d’un cinema situat al Centre Recreatiu tindran lloc des del mes de març d’enguany i fins al març de 2025. Consten de projeccions especials, conferències, tallers infantils, exposicions, visites guiades al Museu del Cinema del municipi i un llarg etcètera.
El cinema de Vilallonga del Camp es va començar a construir l’any 1963, gràcies als socis del centre recreatiu, que treballaven a l’obra quatre dies a la setmana, ajudant als paletes oficials. La data prevista d’inauguració era per Nadal de 1963, però un error amb els cavalls del sostre van fer retardar la inauguració. A més, durant els mesos de juliol, agost i setembre l’obra es va aturar, perquè la majoria dels voluntaris eren pagesos i tenien feina al camp,
El cinema, finalment, es va inaugurar el dia 16 de febrer de 1964 amb una doble sessió de pel·licules: Fanny i Confidencias a medianoche. La sala comptava amb 499 butaques de fusta i les parets estaven folrades de roba de color verd. La pantalla era format Cinemascope i els equips de projecció i de so eren de la marca Supersound. Fins a l’any 1990, el cinema era gestionat per la junta del centre recreatiu, i, a partir d’aquest any, se cedeix el local a l’ajuntament.
El consistori reformarà totes les instal·lacions i s’encarregarà de l’explotació del cinema, i, l’any 2014, s’equiparà amb tecnologia digital, convertint-se en un dels pocs cinemes de Catalunya que, actualment, poden projectar amb format digital i 35 mm.
A la celebració dels 60 anys del Cinema Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp col·laboren l’Ajuntament de Vilallonga, el Centre Recreatiu, el Museu del Cinema, Òmnium Cultural i la Federació Catalana de Cineclubs.
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya a Barcelona. Foto: Cedida
Uns 25 vilallonguins i vilallonguines va assistir dimarts, 13 de febrer, a l’acte que es va celebrar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya a Barcelona per commemorar els 275 anys de la creació del Real Colegio de Cirugía de la Armada de Cadis per part del vilallonguí doctor Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, 1699 – Barcelona,1776).
Pere Virgili va fundar també el Real Colegio de Cirugía de l’Exèrcit a Barcelona el 1760, l’edifici del qual està ocupat actualment per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
L’acte fou una col·laboració entre Catalunya i Cadis per a commemorar l’efemèrides gaditana. Hi participaren dues persones procedents de Cadis, el doctor Juan Manuel Garcia-Cubillana de la Cruz, que abordà el tema de les llums i ombres del Real Colegio de Cirurgía de la Armada de Cadis, i el doctor Francisco-Glicerio Conde Mora, que dissertà sobre el elements heràldics de l’Hospital Real de Cadis i en els Reals Col·legis de Cadis i Barcelona.
Per part de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya va parlar la doctora Paloma Ruiz Vega, que tractà de la farmàcia en el “Tratado de las heridas por armes de fuego”, escrit per Francisco Canivell el 1789, el El Dr. Manel Trias i Folch, que dedicà la seva xarrada en parlar de l’empremta de Pere Virgili a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
L’eix centrat del parlaments fou Pere Virgili i Bellver.
Marina Esquerrà, coordinadora IMPaCT Catalunya; Olga Ochoa, directora assistencial d’atenció primària ICS Camp de Tarragona; Imma Grau, gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, i Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
Arrenca, al Camp de Tarragona, un macroprojecte per estudiar les causes de les malalties de la població, que durarà 20 anys
El macroprojecte Cohort IMPaCTestudiarà per què emmalalteix la població amb l’objectiu de prevenir i tractar les malalties. Durant vint anys, es farà un estudi exhaustiu que analitzarà les causes i l’evolució de la salut dels participants. La investigació, impulsada per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació i Universitats, s’iniciarà a nou municipis del Camp de Tarragona i hi participaran 4.000 usuaris. A Catalunya, es farà seguiment de 24.000 persones i al conjunt de l’Estat de 200.000. “És el primer gran projecte a l’altura d’altres països europeus; fins ara molts dels resultats aplicats venen de cohorts estrangers sense saber si s’adapten a la nostra població”, ha dit l’investigador principal, Josep Basora.
El macroestudi Cohort IMPaCT s’ha posat en marxa aquesta setmana a l’àrea bàsica del Baix Francolí. Concretament, a les poblacions dels Pallaresos, Constantí, el Morell, Vilallonga del Camp, el Rourell, la Secuita, Perafort, la Pobla de Mafumet i els Garidells, així com al barri de Sant Ramon i Sant Salvador de Tarragona. Actualment, s’estan seleccionant aleatòriament les 4.000 persones d’aquesta àrea que hi participaran. Els impulsors del projecte han remarcat que no es tracta d’una cohort de voluntaris sinó que se seleccionaran les persones per tal que siguin representatives.
Basora ha detallat que començaran a estudiar les malalties comunes, com ara l’obesitat, però també altres com les cardiovasculars o el càncer. Les malalties mentals també seran un àmbit d’estudi prioritari. “És un estudi que vol comprendre les causes de les malalties i les condicions de salut, fem molt èmfasi en tot allò que acompanya a l’envelliment de la població, estudiant el deteriorament funcional associat a l’edat, així com influencien les desigualtats socioeconòmiques a l’estat de salut”, ha subratllat l’investigador principal del projecte.
Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
El també director de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) ha afirmat que el macroestudi arrenca a les comarques tarragonines per “l’excel·lència” dels seus investigadors. Alhora, ha negat que estigui relacionat amb el fet de voler estudiar la possible relació de determinades malalties amb la indústria petroquímica, instal·lada al territori. “Estudiar les 4.000 persones d’aquí ens pot donar claus de malalties mediambientals, de com influeix la forma de viure i fer també estudis arrelats al territori”, ha afegit Basora.
La mostra inclou un rang ampli de població
Segons ha explicat la investigadora IDIAPJGol i coordinadora IMPaCT Catalunya, Marina Esquerrà, la mostra es fa a un ampli rang de persones, amb edats compreses entre els 16 i 79 anys. Totes elles respondran primer qüestionaris i després participaran en exploracions físiques i proves fisiològiques, així com en anàlisi de biomarcadors. Aquestes proves es duran a terme al mateix centre d’atenció primària (CAP), des d’on es coordina la investigació. Esquerrà ha fet una crida a la població més jove perquè hi participi, ja que els interessa fer un seguiment de la seva salut durant els vint anys que s’allargarà el macroestudi. Així mateix, ha dit que la voluntat és repetir les proves cada cinc anys.
Una imatge de la presentació de l’estudi. Foto: Mar Rovira
Els responsables de la Cohort IMPaCT han assegurat que l’estudi permetrà fer un “salt qualitatiu” en la investigació sobre medicina de precisió a l’Estat Espanyol. Es farà en cinquanta àrees de salut d’arreu d’Espanya, sis dels quals a Catalunya. El projecte es va iniciar el març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. Després s’ha estès per altres comunitats autònomes i es desplegarà aviat a l’Aldea (Baix Ebre), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Manresa (Bages), Lleida (Segrià) i a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Els primers resultats, d’aquí a cinc anys
L’investigador principal del projecte ha apuntat que els primers resultats del macroestudi podrien arribar d’aquí a cinc anys. Basora sosté que la majoria de les cohorts fetes han obtingut els resultats en un període comprés entre els cinc i deu anys. Amb tot, ha indicat que les primeres conclusions dependran del tipus de malaltia que s’investigui. A banda, ha destacat que en el cas de l’Estat Espanyol és la primera vegada que es fa un macroestudi poblacional a diferència de països com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units, en els quals, diu, ja s’han fet aquests estudis.
La direcció de l’Escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp va informar a la regidora d’Educació que les tanques de fusta que serveixen per delimitar el pati d’infantil s’havien malmès pel pas del temps i eren un perill per l’alumnat.
L’Ajuntament va procedir a comprar-ne unes de noves i aprofitant la parada de les Festes de Nadal, la brigada municipal les va reemplaçar per iniciar el segon trimestre amb les tanques noves.
Els reis amb el seu sèquit i les autoritats locals. Foto: Ajuntament
Veïns i veïnes de Vilallonga del Camp han sortit la tarda d’aquest divendres a rebre els Reis Mags d’Orient, que han arribat per la carretera de Valls. Un cop allà, han fet un recorregut per la Rambla Verge del Roser, el carrer de Sant Martí i el carrer Major per arribar a la plaça de l’Església.
Tot seguit, han fet la tradicional salutació des del balcó de l’Ajuntament i a continuació han repartit els regals a nens i nenes a les seves cases.
Tot plegat ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Joves de Vilallonga del Camp.
L’arbre de Nadal de Vilallonga del Camp. Foto: Ajuntament Vilallonga del Camp
Després de l’encesa de l’arbre de Nadal el passat 1 de desembre a Vilallonga del Camp el passat dia 1 de desembre, el municipi continua amb la programació nadalenca a partir del dia 16, quan tindrà lloc, a l’Abadia, a la plaça de l’Església, el Pessebre vivent i el mercat de Nadal de l’AMPA en benefici de la Marató de TV3.
L’endemà al migdia la cercavila amb amb els Grallers i Timbalers de la Colla Gegantera per la Marató de TV3 arrencarà des de la plaça de l’Església.
El dia 22 tindrà lloc el Torneig de futbol sala al Poliesportiu Josep M. Salvat a les 16h i, a les 19h, el Centre Recreatiu acollirà el Concert de Nadal de la Cobla Reus Jove.
L’endemà també hi haurà espai per a la música, amb el Concert de Nadal del Cor de la Vila, a les 20h, a l’Església de Sant Martí Bisbe. La vigília de Nadal, a les 11.30h, la plaça de l’Església acollirà un espectacle infantil i un Tió gegant per als més menuts. La missa de Nadal se celebrarà el dia 25 a les 11 h a l’Església de Sant Martí Bisbe.
Els petits de la casa tornaran a gaudir enguany del Parc Infantil de Nadal els dies 27, 28 i 29 de desembre amb horari de matí i tarda.
El dia 30, la plaça de l’Església serà l’escenari on el Patge Reial recollirà les cartes dels infants a dos quarts de set de la tarda. I l’endemà, arriba la Revetlla de Cap d’any organitzada per l’Associació Centre Recreatiu, que començarà a les 21h al Centre Recreatiu.
El primer dia de l’any l’Esgésia de Sant Martí Bisbe acollirà la Missa d’Any nou a les 11h. I el dia 5 arriba un dels moments més esperats per la canalla, la tradicional Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, que arribarà pel Portal de la carretera de Valls a les 18h. A continuació, salutació des del balcó i repartiment de regals a tots els infants.
El programa de Nadal clourà el dia 6 de gener a les 13h amb la Missa de Reis i, a la sortida, l’entrega de premis del Concurs de Pessebres.
Quina millor manera de començar les festes nadalenques que amb la màgica producció de Peter Wright del ballet El Trencanous. En directe des de la Royal Opera House de Londres a cinemes de la província de Tarragona.
Dimarts que ve 12 de desembre, a les 20.25 hores projectaran l’emissió Amposta Cinemes a Amposta, Centre Recreatiu a Vilallonga del Camp, Cinemes a Valls i Elmo Cines Parc Central i Ocine Les Gavarres a Tarragona.
Creat per la Royal Ballet el 1984, i molt estimat a tot el món, aquest espectacle ha estat durant molt de temps un dels favorits de les famílies per Nadal. Amb una coreografia impressionant basada en la de Lev Ivanov, l’espectacular partitura de Txaikovski i els magnífics dissenys atemporals de Julia Trevelyan Oman, el públic es delectarà veient aquest clàssic del ballet retransmès via satèl·lit des de Londres a més de 140 cinemes d’Espanya i més 900 sales de 22 països. Un espectacle que conserva l’essència d’aquest animat ballet clàssic, combinant l’encant del conte de fades amb una dansa clàssica espectacular.
Amb la participació dels ballarins del Royal Ballet, Sophie Allnatt com a Clara i Leo Dixon com el seu encantat Trencanous, el públic podrà viure una aventura de Nit de Nadal en la qual lluitaran contra el Rei Ratolí, ballaran en el Regne dels Dolços i coneixeran a la Fada de Sucre i al seu Príncep, interpretats pels ballarins principals del Royal Ballet: Anna Rose O’Sullivan i Marcelino Sambé.
La direcció musical serà a càrrec d’Andrew Litton amb l’Orquestra de la Royal Opera House. La posada en escena original és de Marius Petipa, basada en la posada en escena de E.T.A. Hoffman. La distribució a Espanya és a càrrec de Versió Digital.
L’arbre de Nadal de Vilallonga del Camp. Foto: Ajuntament Vilallonga del Camp
Vilallonga del Camp ha donat el tret de sortida de les festes nadalenques al municipi aquest divendres amb l’encesa de l’arbre situat a la plaça de l’Església, amb una cantada de nadales i coca amb xocolata.
Aquest és només el primer dels actes de la programació de Nadal al municipi. A més, part de l’alumnat de l’Escola Pere Virgili participarà al pessebre vivent que enguany estrena emplaçament que serà l’abadia i a l’hort. També hi haurà un mercat de Nadal amb manualitats realitzades a l’escola i es recaptaran diners per La Marató de TV3.
La música té un paper destacat aquest festes amb un concert de la Cobla Reus Jove i el Cor de la Vila.
El dia 24, al matí, els més petits del poble gaudiran un espectacle i a continuació faran cagar un tió gegant. També hi haurà el Parc Infantil.
L’Associació de Joves, com sempre, ajudarà als patges i els Reis Mags.
I per segon any consecutiu, a l’església hi haurà l’exposició del concurs de pessebres.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
