.

.

TOTS 21

El cinema de Vilallonga del Camp fa 60 anys

Imatge del cinema d Vilallonga del Camp

El cinema que és considerat per director com Jesús Monllaó com el que té millor so i definició de les comarques de Tarragona fa 60 anys. No és un cinema de capital ni de ciutat. És el de Vilallonga del Camp.

Els actes programats per celebrar l’efemèride d’un cinema situat al Centre Recreatiu tindran lloc des del mes de març d’enguany i fins al març de 2025. Consten de projeccions especials, conferències, tallers infantils, exposicions, visites guiades al Museu del Cinema del municipi i un llarg etcètera.

El cinema de Vilallonga del Camp es va començar a construir l’any 1963, gràcies als socis del centre recreatiu, que treballaven a l’obra quatre dies a la setmana, ajudant als paletes oficials. La data prevista d’inauguració era per Nadal de 1963, però un error amb els cavalls del sostre van fer retardar la inauguració. A més, durant els mesos de juliol, agost i setembre l’obra es va aturar, perquè la majoria dels voluntaris eren pagesos i tenien feina al camp,

El cinema, finalment, es va inaugurar el dia 16 de febrer de 1964 amb una doble sessió de pel·licules: Fanny i Confidencias a medianoche. La sala comptava amb 499 butaques de fusta i les parets estaven folrades de roba de color verd. La pantalla era format Cinemascope i els equips de projecció i de so eren de la marca Supersound. Fins a l’any 1990, el cinema era gestionat per la junta del centre recreatiu, i, a partir d’aquest any, se cedeix el local a l’ajuntament.

El consistori reformarà totes les instal·lacions i s’encarregarà de l’explotació del cinema, i, l’any 2014, s’equiparà amb tecnologia digital, convertint-se en un dels pocs cinemes de Catalunya que, actualment, poden projectar amb format digital i 35 mm.

A la celebració dels 60 anys del Cinema Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp col·laboren l’Ajuntament de Vilallonga, el Centre Recreatiu, el Museu del Cinema, Òmnium Cultural i la Federació Catalana de Cineclubs.

 

Vilallonga, present en l’homenatge barceloní al doctor Pere Virgili

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya a Barcelona. Foto: Cedida

Uns 25 vilallonguins i vilallonguines va assistir dimarts, 13 de febrer, a l’acte que es va celebrar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya a Barcelona per commemorar els 275 anys de la creació del Real Colegio de Cirugía de la Armada de Cadis per part del vilallonguí doctor Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, 1699 – Barcelona,1776).

Pere Virgili va fundar també el Real Colegio de Cirugía de l’Exèrcit a Barcelona el 1760, l’edifici del qual està ocupat actualment per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

L’acte fou una col·laboració entre Catalunya i Cadis per a commemorar l’efemèrides gaditana. Hi participaren dues persones procedents de Cadis, el doctor Juan Manuel Garcia-Cubillana de la Cruz, que abordà el tema de les llums i ombres del Real Colegio de Cirurgía de la Armada de Cadis, i el doctor Francisco-Glicerio Conde Mora, que dissertà sobre el elements heràldics de l’Hospital Real de Cadis i en els Reals Col·legis de Cadis i Barcelona.

Per part de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya va parlar la doctora Paloma Ruiz Vega, que tractà de la farmàcia en el “Tratado de las heridas por armes de fuego”, escrit per Francisco Canivell el 1789, el El Dr. Manel Trias i Folch, que dedicà la seva xarrada en parlar de l’empremta de Pere Virgili a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

L’eix centrat del parlaments fou Pere Virgili i Bellver.

 

Per què emmalaltim? Una gran investigació buscarà respostes al Camp de Tarragona

Marina Esquerrà, coordinadora IMPaCT Catalunya; Olga Ochoa, directora assistencial d’atenció primària ICS Camp de Tarragona; Imma Grau, gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, i Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira

Arrenca, al Camp de Tarragona, un macroprojecte per estudiar les causes de les malalties de la població, que durarà 20 anys

El macroprojecte Cohort IMPaCT estudiarà per què emmalalteix la població amb l’objectiu de prevenir i tractar les malalties. Durant vint anys, es farà un estudi exhaustiu que analitzarà les causes i l’evolució de la salut dels participants. La investigació, impulsada per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació i Universitats, s’iniciarà a nou municipis del Camp de Tarragona i hi participaran 4.000 usuaris. A Catalunya, es farà seguiment de 24.000 persones i al conjunt de l’Estat de 200.000. “És el primer gran projecte a l’altura d’altres països europeus; fins ara molts dels resultats aplicats venen de cohorts estrangers sense saber si s’adapten a la nostra població”, ha dit l’investigador principal, Josep Basora.

El macroestudi Cohort IMPaCT s’ha posat en marxa aquesta setmana a l’àrea bàsica del Baix Francolí. Concretament, a les poblacions dels Pallaresos, Constantí, el Morell, Vilallonga del Camp, el Rourell, la Secuita, Perafort, la Pobla de Mafumet i els Garidells, així com al barri de Sant Ramon i Sant Salvador de Tarragona. Actualment, s’estan seleccionant aleatòriament les 4.000 persones d’aquesta àrea que hi participaran. Els impulsors del projecte han remarcat que no es tracta d’una cohort de voluntaris sinó que se seleccionaran les persones per tal que siguin representatives.

Basora ha detallat que començaran a estudiar les malalties comunes, com ara l’obesitat, però també altres com les cardiovasculars o el càncer. Les malalties mentals també seran un àmbit d’estudi prioritari. “És un estudi que vol comprendre les causes de les malalties i les condicions de salut, fem molt èmfasi en tot allò que acompanya a l’envelliment de la població, estudiant el deteriorament funcional associat a l’edat, així com influencien les desigualtats socioeconòmiques a l’estat de salut”, ha subratllat l’investigador principal del projecte.

Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira

El també director de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) ha afirmat que el macroestudi arrenca a les comarques tarragonines per “l’excel·lència” dels seus investigadors. Alhora, ha negat que estigui relacionat amb el fet de voler estudiar la possible relació de determinades malalties amb la indústria petroquímica, instal·lada al territori. “Estudiar les 4.000 persones d’aquí ens pot donar claus de malalties mediambientals, de com influeix la forma de viure i fer també estudis arrelats al territori”, ha afegit Basora.

La mostra inclou un rang ampli de població

Segons ha explicat la investigadora IDIAPJGol i coordinadora IMPaCT Catalunya, Marina Esquerrà, la mostra es fa a un ampli rang de persones, amb edats compreses entre els 16 i 79 anys. Totes elles respondran primer qüestionaris i després participaran en exploracions físiques i proves fisiològiques, així com en anàlisi de biomarcadors. Aquestes proves es duran a terme al mateix centre d’atenció primària (CAP), des d’on es coordina la investigació. Esquerrà ha fet una crida a la població més jove perquè hi participi, ja que els interessa fer un seguiment de la seva salut durant els vint anys que s’allargarà el macroestudi. Així mateix, ha dit que la voluntat és repetir les proves cada cinc anys.

Una imatge de la presentació de l’estudi. Foto: Mar Rovira

Els responsables de la Cohort IMPaCT han assegurat que l’estudi permetrà fer un “salt qualitatiu” en la investigació sobre medicina de precisió a l’Estat Espanyol. Es farà en cinquanta àrees de salut d’arreu d’Espanya, sis dels quals a Catalunya. El projecte es va iniciar el març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. Després s’ha estès per altres comunitats autònomes i es desplegarà aviat a l’Aldea (Baix Ebre), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Manresa (Bages), Lleida (Segrià) i a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Els primers resultats, d’aquí a cinc anys

L’investigador principal del projecte ha apuntat que els primers resultats del macroestudi podrien arribar d’aquí a cinc anys. Basora sosté que la majoria de les cohorts fetes han obtingut els resultats en un període comprés entre els cinc i deu anys. Amb tot, ha indicat que les primeres conclusions dependran del tipus de malaltia que s’investigui. A banda, ha destacat que en el cas de l’Estat Espanyol és la primera vegada que es fa un macroestudi poblacional a diferència de països com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units, en els quals, diu, ja s’han fet aquests estudis.

ACN

 

Millores al pati d’infantil de l’escola de Vilallonga

Imatge de la tanca nova. Foto: Ajuntament

La direcció de l’Escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp va informar a la regidora d’Educació que les tanques de fusta que serveixen per delimitar el pati d’infantil s’havien malmès pel pas del temps i eren un perill per l’alumnat.

L’Ajuntament va procedir a comprar-ne unes de noves i aprofitant la parada de les Festes de Nadal, la brigada municipal les va reemplaçar per iniciar el segon trimestre amb les tanques noves.

 

Els Reis Mags reparteixen regals al infants de Vilallonga del Camp

Els reis amb el seu sèquit i les autoritats locals. Foto: Ajuntament

Veïns i veïnes de Vilallonga del Camp han sortit la tarda d’aquest divendres a rebre els Reis Mags d’Orient, que han arribat per la carretera de Valls. Un cop allà, han fet un recorregut per la Rambla Verge del Roser, el carrer de Sant Martí i el carrer Major per arribar a la plaça de l’Església.

Tot seguit, han fet la tradicional salutació des del balcó de l’Ajuntament i a continuació han repartit els regals a nens i nenes a les seves cases.

Tot plegat ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Joves de Vilallonga del Camp.

 

Vilallonga del Camp programa una quinzena d’actes per celebrar el Nadal

L’arbre de Nadal de Vilallonga del Camp. Foto: Ajuntament Vilallonga del Camp

Després de l’encesa de l’arbre de Nadal el passat 1 de desembre a Vilallonga del Camp el passat dia 1 de desembre, el municipi continua amb la programació nadalenca a partir del dia 16, quan tindrà lloc, a l’Abadia, a la plaça de l’Església, el Pessebre vivent i el mercat de Nadal de l’AMPA en benefici de la Marató de TV3.

L’endemà al migdia la cercavila amb amb els Grallers i Timbalers de la Colla Gegantera per la Marató de TV3 arrencarà des de la plaça de l’Església.

El dia 22 tindrà lloc el Torneig de futbol sala al Poliesportiu Josep M. Salvat a les 16h i, a les 19h, el Centre Recreatiu acollirà el Concert de Nadal de la Cobla Reus Jove.

L’endemà també hi haurà espai per a la música, amb el Concert de Nadal del Cor de la Vila, a les 20h, a l’Església de Sant Martí Bisbe. La vigília de Nadal, a les 11.30h, la plaça de l’Església acollirà un espectacle infantil i un Tió gegant per als més menuts. La missa de Nadal se celebrarà el dia 25 a les 11 h a l’Església de Sant Martí Bisbe.

Els petits de la casa tornaran a gaudir enguany del Parc Infantil de Nadal els dies 27, 28 i 29 de desembre amb horari de  matí i tarda.

El dia 30, la plaça de l’Església serà l’escenari on el Patge Reial recollirà les cartes dels infants a dos quarts de set de la tarda. I l’endemà, arriba la Revetlla de Cap d’any organitzada per l’Associació Centre Recreatiu, que començarà a les 21h al Centre Recreatiu.

El primer dia de l’any l’Esgésia de Sant Martí Bisbe acollirà la Missa d’Any nou a les 11h. I el dia 5 arriba un dels moments més esperats per la canalla, la tradicional Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, que arribarà pel Portal de la carretera de Valls a les 18h. A continuació, salutació des del balcó i repartiment de regals a tots els infants.

El programa de Nadal clourà el dia 6 de gener a les 13h amb la Missa de Reis i, a la sortida, l’entrega de premis del Concurs de Pessebres.

V.Tapias

 

El Trencanous de la Royal Opera House de Londres, en directe als cines

Una escena del Trencanous. Foto: Tristram Kenton

Quina millor manera de començar les festes nadalenques que amb la màgica producció de Peter Wright del ballet El Trencanous. En directe des de la Royal Opera House de Londres a cinemes de la província de Tarragona.

Dimarts que ve 12 de desembre, a les 20.25 hores projectaran l’emissió Amposta Cinemes a Amposta, Centre Recreatiu a Vilallonga del Camp, Cinemes a Valls i Elmo Cines Parc Central i Ocine Les Gavarres a Tarragona.

Creat per la Royal Ballet el 1984, i molt estimat a tot el món, aquest espectacle ha estat durant molt de temps un dels favorits de les famílies per Nadal. Amb una coreografia impressionant basada en la de Lev Ivanov, l’espectacular partitura de Txaikovski i els magnífics dissenys atemporals de Julia Trevelyan Oman, el públic es delectarà veient aquest clàssic del ballet retransmès via satèl·lit des de Londres a més de 140 cinemes d’Espanya i més 900 sales de 22 països. Un espectacle que conserva l’essència d’aquest animat ballet clàssic, combinant l’encant del conte de fades amb una dansa clàssica espectacular.

London, UK. 06.12.2021. Production images of The Royal Ballet’s The Nutcracker with Yasmine Naghdi and Cesar Corrales. Cinema relay cast. © 2021 ROH. Photograph by Foteini Christofilopoulou.

Amb la participació dels ballarins del Royal Ballet, Sophie Allnatt com a Clara i Leo Dixon com el seu encantat Trencanous, el públic podrà viure una aventura de Nit de Nadal en la qual lluitaran contra el Rei Ratolí, ballaran en el Regne dels Dolços i coneixeran a la Fada de Sucre i al seu Príncep, interpretats pels ballarins principals del Royal Ballet: Anna Rose O’Sullivan i Marcelino Sambé.

La direcció musical serà a càrrec d’Andrew Litton amb l’Orquestra de la Royal Opera House. La posada en escena original és de Marius Petipa, basada en la posada en escena de E.T.A. Hoffman. La distribució a Espanya és a càrrec de Versió Digital.

 

Música i coca amb xocolata a l’encesa de l’arbre de Nadal de Vilallonga del Camp

L’arbre de Nadal de Vilallonga del Camp. Foto: Ajuntament Vilallonga del Camp

Vilallonga del Camp ha donat el tret de sortida de les festes nadalenques al municipi aquest divendres amb l’encesa de l’arbre situat a la plaça de l’Església, amb una cantada de nadales i coca amb xocolata.

Aquest és només el primer dels actes de la programació de Nadal al municipi. A més, part de l’alumnat de l’Escola Pere Virgili participarà al pessebre vivent que enguany estrena emplaçament que serà l’abadia i a l’hort. També hi haurà un mercat de Nadal amb manualitats realitzades a l’escola i es recaptaran diners per La Marató de TV3.

La música té un paper destacat aquest festes amb un concert de la Cobla Reus Jove i  el Cor de la Vila.

El dia 24, al matí, els més petits del poble gaudiran un espectacle i a continuació faran cagar un tió gegant. També hi haurà el Parc Infantil.

L’Associació de Joves, com sempre, ajudarà als patges i els Reis Mags.

I per segon any consecutiu, a l’església hi haurà l’exposició del concurs de pessebres.

 

Els amants de les pel·lícules de terror tenen una cita a Vilallonga del Camp

La Nit del Terror de Vilallonga del Camp se celebra aquest dissabte

El dissabte del 25 de novembre, a la Sala de Cinema del Centre Recreatiu els amants del gènere de les pel·lícules de terror tenen la cita anual.

A les deu de la nit, es projectarà la pel·lícula “El exorcista creyente”. Les dues següents que es podran veure les escollirà el públic mitjançant votació.

El públic haurà d’escollir entre: “El exorcista del papa”, “Al final de la escalera2, “Jeepers Creeps”, “La niña de la comunión”.

V.Tapias

 

Vilallonga se suma als actes per l’eradicació de la violència vers les dones

El grup musical Dones de Paraula. Foto: Cedida

Vilallonga del Camp commemorarà el dissabte vinent, 25N, el Dia Internacional de l’eliminació de la violència vers les dones. Els actes començaran a les 13 hores a la plaça de l’Església amb la lectura del Manifest i un petit vermut a continuació.

L’endemà, diumenge 26N, tindrà lloc un concert amb el grup musical Dones de Paraula. Serà a les 19 hores a la sala de cinema del Centre Recreatiu. El concert és gratuït.

 

Li roben 200 quilos d’olives la nit abans de collir-les

Sergi Claramunt revisant les oliveres després del robatori. Foto: ACN

Sergi Claramunt, pagès de Vilallonga del Camp, ha patit aquesta setmana en primera persona la crueltat que viuen els agricultors: la nit abans de collir li han robat quasi la meitat de la producció. Uns lladres li han pres 200 quilos d’olives, una situació que s’està repetint en diferents punts del Camp de Tarragona en una campanya en la qual el preu d’aquest fruit s’ha disparat per l’encariment de l’oli d’oliva. “He tingut sort perquè no han tallat les branques. A altres pagesos els hi ha passat. Si les tallen, no culls ni enguany, ni l’any que ve”, ha explicat resignat a l’ACN. Claramunt, membre de l’executiva d’Unió de Pagesos, posa èmfasi en la necessitat de denunciar alhora que lamenta que els lladres acumulen desenes d’antecedents.

Claramunt ha comentat que la tarda de dimecres va passar per la finca de Vilallonga del Camp per comprovar que tot estava en ordre i fer un cop d’ull el dia abans de recollir els fruits d’un any de feina. Quan a primera hora de dijous va anar al camp, es va trobar que se li havien avançat. “Tinc quaranta oliveres joves i esperava agafar uns 500 quilos“, ha afirmat. En el seu cas, fins i tot ha assegurat que ha tingut “sort” perquè no li han tallat les branques. “Si haguessin vingut a tallar branques estaríem parlant d’un mal superior”, ha remarcat.

Claramunt ensenya una de les branques que han trencat els lladres. Foto: ACN

En el context d’una campanya en el qual el preu de l’oli d’oliva està disparat, les olives s’han revaloritzat i “per primera vegada” es paguen aproximadament a un euro el quilo. Per als agricultors la clau és esbrinar on van a parar les olives robades. La sospita és que els lladres les revenen a molins privats per fer-ne oli. Entre el món de la pagesia fins i tot ja corre la idea que siguin altres pagesos els que comprin les olives robades per, posteriorment, fer-les passar com a pròpies quan han de certificar-ne l’origen.

Sergi Claramunt mira els desperfectes causats pels lladres. Foto: ACN

Claramunt ha presentat denúncia a la comissaria dels Mossos de Valls i ha animat a tots els seus companys afectats a fer el mateix. Aquest aspecte l’ha destacat pel fet que “entre pagesos grans hi ha el tabú de no denunciar perquè no els hi fan res” als lladres. “Si no hi ha denúncia, sembla que no passa res. Mossos i administració, si no tenen denúncies, no tenen robatoris”, ha destacat. Amb tot, ha lamentat que “al camp sempre són furts perquè no hi ha violència”, amb la qual cosa “hi ha gent que acumula fins a 70 furts i fins que el jutge no es mira aquest expedient, aquesta gent va campant pel territori”.

A la vegada, ha reconegut que tot i que s’ha incrementat la vigilància policial als camps, els policies “no poden arribar a tot arreu”. No obstant, ha afegit que els agricultors “normalment són els últims” a l’hora de tenir garantida la vigilància.

ACN

 

Ajuntaments del Camp de Tarragona reforcen la vigilància per evitar robatoris d’olives

El guarda rural de Constantí amb un pagès del poble. Foto: Eloi Tost

Diferents ajuntaments del Camp de Tarragona han reforçat la vigilància al camp per evitar robatoris als pagesos durant la collita d’olives, que s’està duent a terme aquestes setmanes. En una campanya marcada per l’increment del preu de l’oli d’oliva dels darrers mesos, les olives s’han convertit en un fruit preuat que ha despertat l’interès dels lladres. Constantí és un dels municipis que ha ampliat l’horari del seu guarda rural. Fins ara treballava durant la temporada d’avellanes i garrofes, però enguany actuarà fins a mitjans de desembre. Sempre en coordinació amb la policia local de la localitat, els Mossos d’Esquadra i els pagesos, que generalment són els que donen l’alerta.

Pere Guinovart, coordinador territorial d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, explica que els robatoris dels darrers anys durant la collita de garrofes aquesta temporada s’estan concentrant als camps d’oliveres. Les zones més afectades a dia d’avui són Montbrió i Mont-roig del Camp (Baix Camp), i amb una mica menys d’incidència municipis del Tarragonès com Constantí, Vila-seca o Vilallonga del Camp.

Des de fa cinc anys que ja hi ha coordinació entre consistoris, policies i pagesos, i durant aquest temps el sistema s’ha perfeccionat. “Es tracta que els operatius estiguin connectats. A vegades el que roba pot estar al Morell i al cap d’un moment ser al Baix Camp”, detalla. Una de les estratègies que estan fent és compartir el número de les matrícules de les furgonetes dels lladres perquè quan un pagès adverteixi de la presència d’un vehicle sospitós, ràpidament poder prevenir un robatori.

Per als pagesos la situació és delicada. Primer perquè els roben la collita, que és la feina de tot l’any. Però després perquè quan troben un lladre poden patir agressions. “Hem hagut de dir-los que no actuïn, encara que els trobin dins les seves terres prenent-los el fruit, i això ens fa patir perquè si actuen poden tenir problemes”, reconeix Guinovart. Per tot plegat, i malgrat reconèixer que els dispositius “han fet efecte”, el dirigent sindical reclama “incrementar els efectius”.

El guarda rural de Consantí i una agent de la policia local. Foto: Eloi Tost

Més presència a Constantí

Amb un terme municipal d’uns 30 km2, vigilar tot Constantí no és senzill i han notat un increment de furts al camp. En quinze dies de collita d’olives n’han tingut nou, dels quals en cinc casos han pogut enxampar els lladres al tros gràcies a la coordinació entre pagesos, guarda rural i policia local. “Hem reforçat el servei de vigilància al camp, la pagesia ens ho demanava. Hem ampliat el número d’hores al guarda rural que ja teníem per la campanya d’avellanes i garrofes”, comenta Alfonso Riscos, regidor de Seguretat i Protecció Civil de la localitat.

El guarda rural apunta que “des del primer segon” que inicia el servei està en contacte amb la resta d’implicats. “La col·laboració amb els pagesos és fonamental per la meva feina. Si un em truca perquè hi ha un cotxe que no coneix o veu gent que agafa fruits, ens posem en contacte amb la policia local i comencem l’actuació”, detalla el vigilant.

Afirma que les persecucions amb vehicles entre els camps no són estranyes, però es mostra confiat perquè generalment els acaben enxampant. “Ells saben alguns camins però nosaltres ens coneixem bé el territori i com que treballem en conjunt, els podem esperar en determinats llocs i sorprendre’ls”, narra. A més, assegura que la seva presència és dissuasiva: “ens veuen i canvien de rumb”. Amb tot, manifesta que generalment els lladres són de pobles del voltant i que canvien d’un any per l’altre.

ACN

 

Vilallonga obre una exposició sobre el camp d’aviació que hi hagué a la guerra civil

Una visitant contempla un els trajos d’aviador de l’època. Foto: Tots21

Es tracta d’una història poc coneguda, que ara pot veure la llum gràcies a una exposició que era inaugurada el passat divendres, 10 de novembre, i que restarà oberta fins al 2 de desembre al Museu-Arxiu Doctor Pere Vigili de Vilallonga del Camp.

La vila del Tarragonès va tenir un camp d’aviació durant la guerra civil del 36 al 39. Però va fruir de pocs mesos de vida: l’infortuni que un pilot fos capturat pels franquistes va donar la possibilitat a l’aviació feixista italiana d’abatre’l en un seguit de ràzzies que van provocar, a més, una víctima mortal.

Terra, aire i foc‘ és el títol de la mostra, de gran interès no només local, sinó d’àmbit de les comarques de Tarragona i que situa el context d’un moment en què les tropes franquistes es trobaven a prop del riu Ebre, acostant-se a Catalunya, i el Govern republicà decidí obrir un seguit de camps d’aviació al Camp de Tarragona: a La Pineda, a Reus, a Cabra del Camp, a Vilallonga,… L’existència de la xarxa de camps d’aviació propers feia la funció de camps alternatius si en bombardejaven un de la zona.

Un dels comissaris de la mostra, Axel Baiget. Foto: Tots21

La mostra és obra de l’historiador selvatà Axel Baiget, un dels seus comissaris, i també de Mar Pareja i Núria Ribas, mostra que inclou tres plafons informatius, cinc trajos d’aviador de l’època -dos de republicans, dos d’alemanys i un de aviació italiana-, un documental sobre la vida quotidiana durant guerra a la veïna població de La Selva del Camp, un mapa interactiu de com era l’aeròdrom de Vilallonga, restes de metralla, un gorro i uns guants d’aviador, el record a dues víctimes mortals -un treballador del camp lleidatà i un aviador madrileny- en un espai memorialístic i documentació d’arxiu.

Es tracta d’un resum de tota la informació que es té sobre el camp d’aviació a partir de la tasca investigadora pionera de Núria Ribas, a més d’entrevistes fetes a dos extreballadors del camp d’aviació, més el documental de La Selva i un altre estudi sobre els refugis de guerra.

L’aeròdrom es posaria en marxa l’abril de 1938, amb les tropes franquistes a les portes del riu Ebre: “El Camp de Tarragona era una zona propera al front de guerra. L’exèrcit franquista havia ocupat Lleida i Vinaròs, i Catalunya quedava separada del territori republicà. El Camp de Tarragona era un espai interessant per començar a fer una xarxa de camps d’aviació, i un d’ells seria el de Vilallonga”, relata Baiget a Tots21.

Informació sobre Miquel Badia, única víctima mortal haguda pels bombardejos al camp d’aviació de Vilallonga. Foto: Tots21

A l’estiu del 38, el camp d’aviació començaria a viure els primers moviments d’avions, tot i que serien pocs i durant pocs dies. Succeiria aleshores el que acabaria provocant el sobtat daltabaix d’un equipament militar que tingué una curta vida: “El 13 de setembre empresonaren un pilot republicà, Andrés Fierro, i aquest delatà que a Vilallonga existia un camp d’aviació. L’aviació Cóndor -feixista italiana, aliats de Franco– va fer un vol de reconeixement, el van geolocalitzar, i a principis de novembre començarien a bombardejar-lo”.

Miquel Guardiola Badia seria la víctima mortal dels bombardejos sobre el camp d’aviació de Vilallonga que deixaria la història. Els bombardejos continuarien i davant d’aquesta realitat, s’aprofitaria el camp d’aviació per col.locar-hi uns avions simulats, fets de fusta i de cartró, anomenats ‘Grillos’, per tal d’enganyar l’enemig, de manera que malgastés munició. El desembre del 38 i el gener del 39 seria novament bombardejat, fins que Vilallonga seria finalment ocupada per l’Exèrcit franquista “i es retornaria la terra del camp d’aviació als seus propietaris”. Nou mesos de vida, si fa no fa, per aquest aeròdrom militar republicà.

Abelardo Albite, pilot mort en accident a Vilallonga. Foto: Tots21

Acabat el conflicte, el solar seria replantat amb oliveres i avellaners, però hi van quedar d’empeus -a sota terra- els refugis que s’usaren per amagar-se davant els bombardejos: “Es poden visitar dos, tot i ser de propietat privada. Un és el del Mas de la Montoliva, on hi havia la casa dels oficials: davant d’ell es troba el refugi contra bombes, situat a vuit metres sota terra. Era el principal i el més reforçat. I n’hi ha un altre, al Mas de Barcelona, que encara es pot visitar. És més petit, situat a dos metres sota terra. Es tractava d’un refugi contra metralla, destinat als treballadors del camp”.

No s’ha pogut constatar, tampoc amb fotografies aèries, si el lloc tenia un hangar, tot i que hi havia un espai conegut amb aquest nom. Quan l’aviació atacava el camp, en prenia fotos abans, durant i després de les ràzzies per comprovar les malvestats ocasionades. Recordem que la guerra civil del 36 va ser la primera en què es va bombardejar la població civil amb l’ús d’avions. Tant pel règim feixista italià com pel nazi alemany, la guerra civil fou un banc de proves de cara a la imminent II Guerra Mundial, que esclataria poc després, un cop acabada la guerra espanyola.

“Hem pogut parlat amb veïns, els quals els seus pares o avis n’havien estat extreballadors, i sobretot gràcies a aquesta exposició ens han arribat noves informacions. Intentarem així ampliar la memòria oral”, subratlla Baiget.

Una imatge de la inauguració de l’exposició. Foto: Tots21

La mostra és organitzada per l’Ajuntament de Vilallonga, amb la co.llaboració del Centre d’Estudis Doctor Pere Virgili i l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp. Obre els divendres i dissabtes de 18 a 20 hores. Es vol que quan tanqui portes, passi a ser itinerant pels pobles dels voltants.

Jaume Garcia

 

Vilallonga ret homenatge als herois sanitaris que es van enfrontar a la covid

Foto de família dels homenatjats i les autoritats. Foto: Tots21

Els herois i les heroïnes que es van enfrontar a la covid arriscant les seves vides van ser els grans homenatjats en l’arrencada de la Festa Major de Sant Martí Bisbe de Vilallonga del Camp. Un acte senzill, però carregat d’emotivitat, va fer justícia al llarg període de sacrifici personal que van viure metges, infermeres i la resta de personal, afrontant una pandèma completament desconeguda, sense eines ni material i havent d’ajudar i consolar els pacients que anaven ingressant als centres sanitaris.

D’aquesta manera tan diferent a la resta de pregons, Vilallonga congregava el personal del seu consultori i del CAP del Morell, els espais sanitaris de referència del municipi, per agrair-los el valor per afrontar amb veritable risc personal una malaltia que, com deia la infermera Júlia Sans, “un bon dia ens va fer passar de dur la canalla al col.legi, a estar l’endemà confinats a casa nostra”.

Els herois tenen noms i cognoms. A Vilallonga van ser homenatjades pujant a l’escenari del Centre Recreatiu per rebre un diploma les següents persones: Eva Ayuso, Ignasi Azagra, Dolors Baseda, Carme Boronat, Raquel Civit, Laura Díaz, Vanesa Domènech, Iolanda Farré, Montse Guiot, Josep Maria Magrinyà, Blanca Martí, Vanesa Martínez, Montse Mateu, Macià Palau, Nuria Sánchez, Júlia Sans, Albert Segura, Joana Selva, Meritxell Torné, Sònia Torres, Josep Maria Trenchs, Maria Vallvé, Ricard Vallvé, Nereida González, Filomena Martorell, Marta Montolio i Yesica Ferrando.

L’alcalde, Gerard Gené, durant la seva intervenció. Foto: Tots21

L’alcalde, Gerard Gené, va ser l’encarregat de lliurar els diplomes i també una placa commemorativa que serà col.locada al consultori local.

Al seu torn, la regidora de Sanitat, Marta Porras, oferia un parlament altament emotiu, on destacava que “som aquí per recordar i valorar que des del 13 de març de 2020 la ciutadania es va veure superada per una pandèmia esfereïdora, i vam viure aquells moments amb molta por i angoixa”. El consistori reconeixia així “l’entrega, l’actitud i l’esperit de col.laboració del personal sanitari. Van demostrar cada dia el valor de la sanitat pública fent-ne una dedicació exemplar”. I reblà: “Ho vau donar tot, vau fer que l’impossible fos possible i la derrota del virus va venir amb tot el vostre esforç i la vostra ciència”.

El personal sanitari “heu estat un exemple, heu donat el millor per salvar vides i per humanitzar la sanitat pública. Vosaltres vau ser els que vau agafar la mà dels afectats de covid quan cap familiar ho podia fer”.

L’equip sanitaria de Vilallonga, fent la primera part del pregó. Foto: Tots21

L’equip sanitari de Vilallonga, format per Raquel Civit (administrativa), Iolanda Farré (infermera) i Blanca Martí (doctora), protagonitzaria la primera part del pregó, en un acte presentat pel doctor Marc Vallvé, que subratllà: “Quan torni a ser l’hora hi tornarem a ser i a donar-ho tot”. Les tres pregoneres van saludar la festa major i convidaren la ciutadania a gaudir-la “amb salut”.

Júlia Sans i Josep Maria Magrinyà. Foto: Tots21

La segona part del pregó tindria com a protagonistes la infermera Júlia Sans i el metge Josep Maria Magrinyà, que relataren com es van viure els anys de la pandèmia, amb situacions viscudes tan dramàtiques com ara “trobar-nos amb consultoris locals tancats, amb l’aïllament dels pacients, amb quiròfans usats com a unitats de crítics, cirurgians fent d’internistes, pavellons esportius emprats com a centres de vacunació o amb cribatge poblacional…”.

L’acte comptaria també amb les paraules de la gerent territorial de Salut, Imma Grau, que començaria el parlament donant les gràcies “per dedicar un espai als treballadors sanitaris. La unitat i la solidaritat han estat la clau de la lluita contra la pandèmia. El compromís en el sacrifici i la dedicació són inigualables i també ho ha estat en el cas de les autoritats municipals, Protecció Civil i dels veïns del poble”.

La responsable territorial de Salut de la Generalitat al Camp de Tarragona acabaria afirmant: “Vam perdre vides pel camí que mai oblidarem, però vam redescobrir el nostre sistema sanitari, que mereix l’empenta de la Generalitat”.

Jaume Garcia

 

Vilallonga ultima els detalls per a la Festa Major de Sant Martí

Els actes se celebraran del 10 al 19 de novembre.

Vilallonga del Camp es prepara per engegar motors de la Festa Major d’Hivern en honor a Sant Martí el pròxim cap de setmana. Els actes començaran divendres amb la inauguració de l’exposició “Terra, aire i foc al camp d’aviació de Vilallonga del Camp“, que tindrà lloc a les 19h al Museu-Arxiu Pere Virgili.

A continuació es farà un dels actes més destacats d’enguany, un acte de reconeixement al personal sanitari que durant la pandèmia provocada pel Covid-19 va treballar a primera línia. L’acte comptarà amb la presència de la directora de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Imma Grau. Com explica l’alcalde, Gerard Gené, “volem fer un homenatge a totes les persones del món sanitari que van tenir cura de nosaltres durant la pandèmia i, més concretament, a la gent del poble que treballa en aquest sector”. Serà a les 20h a la sala de cinema del centre Recreatiu.

Tot seguit, una representació d’aquest personal sanitari serà la protagonista del pregó de Festa Major.

Dissabte, el dia de Sant Martí, començarà amb una missa solemne a l’església de Sant Martí Bisbe a càrrec de mossèn Joan Anton López i una  cantada del Cor Parroquial. A la sortida de missa es podran votar les propostes finals dels Pressupostos Participatius, votació que continuarà diumenge.

A les 13h hores arriba un dels actes més esperats a la plaça de l’Església, el despertar dels gegants, que anirà acompanyat d’un vermut popular. Ja a la tarda, a dos quarts de cinc, la Rambla Verge del Roser serà l’escenari de la baixada d’andròmines.

La música de dissabte anirà a càrrec del grup Q Voce, que farà un concert a la sala de cinema del Centre Recreatiu a les 20h. Es tracta d’una fusió de tres estils musicals: líric, melòdic i pop. Fan versions de Il Divo, les cançons més famoses dels Tres Tenors i cançons de pop com els Beatles, Tom Jones, Queen, entre molts altres.

La 7a Trobada gegantera, que començarà diumenge a les 10h, comptarà amb la participació de les colles del Serrallo, Vila-seca, Mont-roig (Pitot i Pitota), la Seu d’Urgell, Duesaigües, Alcover, Colla Nostra fem Gegants (Osca), La Selva del Camp i Vilallonga del Camp. Ia dos quarts d’una, la plaça de la Creu serà l’escenari del Ball de lluïment.

A les 19h, el teatre arriba de la mà de Roger Pera i Sam Sánchez, amb Orgasmes 2, una comèdia que tracta les diferències entre homes i dones i la convivència en parella. Serà a la sala del cinema del Centre Recreatiu.

Els actes continuaran dilluns amb El Jardi dels Petits, una ludoteca de 0 a 5 anys, i Jocs del Món, espectacle familiar amb monitors i música. A dos quarts de set de la tarda, el saló del cinema del Centre Recreatiu acollirà la projecció de la pel·lícula Mi otro Jon.

Com a actes posteriors a la festa, dimecres 15 s’ha programat el Cicle de Contacontes de Tardor: Maria Enganxa i altres contes d’éssers aigualits, amb Imma Pujol, que tindrà lloc a les 17g a la Biblioteca Municipal Josep Trenchs Òdena.

Diumenge 19, de 10h a 13h, arriba la Trobada de cotxes esportius i la Trobada de motos a la Rambla Verge del Roser i al C/ Sant Martí. I dissabte 25 s’ha programat la Nit del Terror a la sala de cinema del Centre Recreatiu. Serà a les 22h i es projectaran dues pel·lícules: El exorcista creyente i una segona que s’escollirà mitjançant votació popular entre els assistents.

V.Tapias

 

El Quixot de la Royal Opera House de Londres es podrà veure des de Vilallonga del Camp

Una imatge de l’espectacle. Foto: Andrej Uspenski

Dimarts que ve, 7 de novembre a les 20.15 hores, torna el ballet El Quixot al teatre i a la pantalla gran, en directe des de la Royal Opera House de Londres.

Interpretada pel Royal Ballet, l’emissió, via satèl·lit des del Covent Garden londinenc, arribarà a quatre localitats de la província de Tarragona: Cinemes Valls , Ocine Les Gavarres a Tarragona, Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp i Amposta Cinemes. També es projectarà a més de 100 sales de cinema de 88 localitats d’Espanya , i a més de 2.000 del món.

Els ballarins principals Mayara Magri, com Kitri, i Matthew Ball com Basilio, interpretaran algunes de les coreografies més valentes del Royal Ballet. El Quixot és una demostració perfecta de l’increïble talent de la Companyia. Ple d’enginy i empenta, aquest exuberant ballet, de gairebé tres hores de durada (amb dos intermedis), oferirà alguns dels moments més alegres de la temporada.

Els dos ballarins principals en escena. Foto: Andrej Uspenski

La calor i el romanç de la novel·la clàssica de Cervantes cobren vida en aquesta exuberant producció del ballarí Carlos Acosta, basades en la coreografia de Marius Petipa, i creada fa una dècada per al Royal Ballet.

Amb la seva mescla de comèdia i enginy, i una coreografia curulla d’audàcia, transporta a l’Espanya del segle XVII amb els extraordinaris dissenys de Tim Hatley i l’atmosfèrica il·luminació d’Hugh Vanstone. Tot això ambientat amb els arranjaments i l’orquestració de Martin Yates de la deliciosament animada partitura de Ludwig Minkus, que dona dinamisme a aquest enèrgic ballet del segle XIX. L’emissió es distribueix a Espanya a través de Versió Digital.

V.Tapias

 

L’Ajuntament de Vilallonga organitza una Caminada-bicicletada popular

L’Ajuntament de Vilallonga del Camp organitza una Caminada / bicicletada popular en el context de la Setmana Europea de la Mobilitat 2023, a la que el consistori s’hi ha adherit enguany per primera vegada.

La bicicletada/ caminada popular tindrà lloc el divendres 22 de setembre, a les 2/4 de 9 del vespre. És una caminada apte per a tothom i discorrerà pels camins del poble. La sortida i l’arribada es faran al Poliesportiu.

Les inscripcions es poden fer a l’Ajuntament o en el següent enllaç:

https://forms.gle/xQCrdaRNi7W71KPs7

Com dèiem, l’Ajuntament de Vilallonga del Camp s’ha adherit per primera vegada a la Setmana Europea de la Mobilitat, que es celebra del 16 al 22 de setembre, aquest any amb el lema “Combina i mou-te”. Amb motiu d’aquesta setmana des de l’Ajuntament s’ofereixen consells per poder dur a terme els desplaçaments d’una manera més sostenible.

Els consells són els següents:

– Sempre que puguis mou-t’he pel municipi utilitzant la bicicleta, la teva salut i el medi ambient t’ho agrairà.

– Pels teus desplaçaments als pobles veïns, moveu-mos amb transport públic.

– Si utilitzem el transport alternatiu als vehicles, les nostres orelles i pulmons ens ho agrairan.

– Fer un ús intel·ligent del vehicle, preferiblement triar caminar.

– Els desplaçaments a peu o amb bicicleta, és una manera de fer exercici cada dia, d’aquesta manera millorem la forma física i la salut.

– Més bicicletes i vianants, comporten ciutats més agradables i verdes.

– Comprova sovint la pressió dels pneumàtics de la moto o el cotxe.

– Evita accelerar o frenar bruscament.

– Atura el motor del vehicle quan estiguis estacionat.

 

Comença la temporada de cinema al Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp

El cinema de Vilallonga del Camp. Foto: Cedida

El cinema de Vilallonga del Camp. Foto: Cedida

El pròxim 10 de setembre comenca la temporada de cinema al Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp. El cicle començarà amb la projecció de la pel·lícula Indiana Jones i el dial del destí.

A més, durant la temporada, cada mes hi haurà una retransmisió en directe d’òpera o ballet desde la Royal Opera House de Londres. I també de manera mensual, es durà a terme el Cicle Gaudí i el Cicle Cinexic, aquest últim destinat a un públic infantil.

A partir del mes de gener, les nits del divendres hi haurà Cicle de Cinema Clàssic, aquesta temporada dedicat al director Billy Wilder. Es podran veure les seves millors pel·lícules en pantalla gran.

D’altra banda, el dissabte 25 de novembre arriba la Nit del Terror, amb la projecció de tres pel·lícules del gènere.

La temporada s’allargarà fins l’últim diumenge de juny.

V.Tapias

 

El Morell acull una reunió per reforçar la seguretat al camp dels municipis de la zona

Instantània de la reunió. Foto: Cedida

Instantània de la reunió. Foto: Cedida

Els robatoris i fets delictius al camp són un greu problema que té la pagesia en alerta. És per això que el Morell va acollir, aquest passat dilluns, una reunió a la qual van assistir representants d’Unió de Pagesos, alcaldes i representants dels ajuntaments de la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, la Selva del Camp, Perafort, Constantí i el Morell, així com Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat, per tal de poder-se coordinar i treballar en equip contra aquesta problemàtica.

La campanya se centrarà en l’època de collita d’avellana i oliva, temporada en què els diferents cossos de vigilància locals es mantindran en contacte permanent amb els Mossos d’Esquadra, amb l’objectiu principal de reduir els fets delictius i els furts a l’entorn rural i agrícola.

Entre les principals indicacions de cara a la pagesia hi ha la importància que es denunciï qualsevol furt, així com informar-ne a les Guàrdies Municipals. “Al nostre municipi s’intensificaran els controls, de manera coordinada amb la resta de cossos de seguretat, per tal de tenir un major control de la situació”, exposa l’alcalde morellenc, Eloi Calbet. “Volem donar suport a la pagesia, un sector especialment delicat i que, en moments com aquest, requereix l’ajuda de tothom”, afegeix Josep M. Español, regidor de Seguretat ciutadana i d’Agricultura de l’Ajuntament del Morell.

V.Tapias

 

Vídeos i fotos: Carlins i liberals tornen a lluitar a Vilallonga recordant la Primera Guerra Carlina

Una imatge de la recreació de la batalla. Foto: Tots21

Una imatge de la recreació de la batalla. Foto: Tots21

Faltaven cinc minuts per a les sis de la tarda i els carrers de Vilallonga del Camp estaven plens a vessar esperant l’arribada de carlins i liberals per començar la recreació d’una batalla de la Primera Guerra Carlina (1833-1849) que va marcar uns moments importants en la història de Catalunya i on aquest municipi del Tarragonès va ser protagonista. Es tracta de la batalla que va tenir lloc en aquesta població l’1 de març de 1838, entre els voluntaris de la Milícia Nacional de Reus -liberals- i els carlins capitanejats per Llarg de Copons i que va provocar la mort de 130 reusencs entre El Morell i Vilallonga.

Els carrers de Vilallonga cinc minuts abans de començar. Foto: Tots21

Els carrers de Vilallonga cinc minuts abans de començar. Foto: Tots21

Centenars de persones han assistit a aquesta representació i han vist l’arribada al poble de carlins i liberals que ha acabat amb una batalla a la plaça de l’Església molt aplaudida pels presents.

En la recreació hi han participat unes 90 persones, tots amateurs, a més d’una trentena de voluntaris que han fet possible el bon funcionament d’una jornada que ha començat al matí amb una tertúlia entre personatge reals de l’època, on s’ha plantejat la situació política del moment per part dels protagonistes.

Al llarg del dia, els assistents han tingut l’oportunitat de veure tot un seguit de balls tradicionals, contemplar oficis tradicionals i visitar edificis singulars i el museu de la vila.

La coordinadora de l’organització, Pili Riera, explicava que “després de l’èxit aconseguit l’any passat amb al recreació de la batalla, enguany hem volgut repetir l’experiència per recordar un fet que s’ha anat explicant de generació en generació i que no volem que es perdi”.

El resultat de la batalla de Vilallonga fou de 130 morts, 20 presoners i 8 ferits entre el Morell i Vilallonga, tots reusencs. Es desconeix el nombre de víctimes carlines. La desfeta provocà que l’Ajuntament reusenc, dos anys després, recordés el nom dels finats -85 van ser enterrats a Reus-, llistat que es conserva al Museu de Reus. A més, també es va projectar un monòlit en el seu record, però finalment no es va realitzar i va ser el franquisme triomfador de la Guerra Civil del 36 qui el va recuperar, però per dedicar-lo només als morts del bàndol nacional. L’any 1998 es va retirar del seu lloc i es va reubicar al cementiri com a peça històrica, aquest cop sí en homenatge als morts dels dos bàndols.

Dos dels morts en la batalla. Foto: Tots21

Dos dels morts en la batalla. Foto: Tots21

La batalla de Vilallonga

Els fets s’iniciaren a primera hora del matí del primer de març de 1838, l’endemà del Dimecres de Cendra, amb l’atac per part del carlins, amb el Gravat de Guimerà al davant, a les diligències que feien el trajecte de Reus a Tarragona, a l’alçada del actuals Jutjats de Reus.

Els trets se sentiren des de Reus i es mobilitzà la Milícia Nacional. El seu comandant, Francesc Viladomar, i el comandant de l’exèrcit isabelí, Francesc Subirà, organitzaren dos batallons per perseguir i encerclar els assaltants. Viladomar aniria pel camí Reial i Subirà pel camí de Castellvell, Almoster, la Selva…, pensant que els carlins anirien cap a les muntanyes a amagar-se.

Però els carlins anaren en direcció al Morell. Tot i que els liberals perseguien als carlins, al final es canvià l’estratègia i els reusencs caigueren en una emboscada al Morell, que provocà la desbandada entre els milicians.

Un grup, amb Viladomar al davant, anaren cap a Vilallonga, on es refugiaren a l’església i cases del voltant, començant a tocar les campanes per avisar al comandant Subirà de la seva situació desesperada. Els carlins els assetjaren, però amb l’arribada del comandant Subirà es produí una batalla a la plaça i carrers del poble, acabant amb la fugida dels carlins i l’alliberament dels liberals amagat a l’església.

A continuació, una galeria d’imatges de la recreació de la Batalla de Vilallonga del Camp.

V.Tapias