Registra de dades de les eleccions a Perafort
Junts pel Sí s’ha fet amb la victòria a Perafort i Ciutadans ha assolit un gran segon lloc en aquest 27-S. La coalició d’Artur Mas aconsegueix un 38% i Ciutadans, un 26%. La bipolaritat és molt clara: la resta de partits (vegeu el quadre adjunt) baixen al 9% el següent (PSC), 8% (Catalunya sí que es Pot), 6,6% (CUP) i PP (5,77%).
Ciutadans ha donat la sorpresa a La Pobla de Mafumet
Ciutadans ha assolit la victòria electoral el 27-S a La Pobla de Mafumet. Ho ha fet amb un ajustat 29% davant el 24% de Junts pel Sí, però aconsegueix així una victòria igual que a Vila-seca, Salou i La Canonja. Curiós que a la població veïna, El Morell, Junts pel Sí hagi arrasat.
Quadre de resultats de Salomó
Junts pel Sí ha assolit un dels millors resultats del Tarragonès a Salomó, amb el 76% dels vots. Hi han votat 276 persones. A més, la CUP ha restat en segona posició, amb un 6,43 per cent. La resta obtenen percentatges ridículs; 4,29 el PSC i Ciutadans; i 3,93, el PP.
Els resultats de La Nou de Gaià
A La Nou de Gaià, les eleccions autonòmiques han ofert un històric 64,62 per cent dels vots a Junts pel Sí, sis cops més que el segon situat, Ciutadans, que ha fet un 11,38%. La CUP s’ha col·locat en tercer lloc, amb un 7,69%, seguida del PSC, amb un 4,62%; el PP (4%) i Catalunys sí que es Pot (3,69%) tanquen els vots amb franja de representació.
Quadre de resultats al Morell
El Morell ha certificat una molt àmplia victòria de Junts pel Sí en la jornada del 27-S. La gran pregunta del dia era saber per què El Morell estava vivint una participació molt més elevada que a la resta de poblacions del Tarragonès. Es confirma una gran mobilització del vot a Junts pel Sí, que assoleix el 46% del total, però també una bona bossa per a Ciutadans. El partit d’Albert Rivera aguanta molt bé, amb el 21%. La collita de la resta és gairebé insignificant.
Resultats que s’han produït a Creixell aquest 27-S
Junts pel Sí s’ha fet amb la victòria a Creixell, treient 13 punts d’avantatge al segon, Ciutadans. La formació que liderava Raül Romeva ha assolit el 34,32 per cent dels vots. Ciutadans ha aconseguit prop del 22% i el PSC ha quedat a distància, amb el 14,81%. El segueixen el PP i Catalunya sí que es Pot, gairebé empatats (10,40 i 10,06% dels vots, respectivament), mentre la CUP s’ha situat en un 4,64%.
Gràfica de la web del Parlament amb les dades de la Pobla de Montornès
Junts pel Sí s’ha fet amb el primer lloc a La Pobla de Montornès, però sense arrasar (36% dels vots). Ciutadans s’ha situat en un molt bon segon lloc amb el 22 per cent dels vots. A distància queda en tercer lloc Catalunya sí que es Pot, però convertint-se en un dels pocs feus on la formació progressista arriba tan amunt. El PSC baixa al quart lloc per només quatre vots, cinquè queda el PP i sisè, la CUP.
Resultats obtinguts avui a Altafulla
Altafulla ha viscut una aclaparadora victòria de Junts pel Sí, que ha aconseguit el 44,56 per cent dels vots. En segona posició s’ha situat Ciutadans, amb el 18,28 per cent. Hi ha hagut un curiós empat pel tercer lloc: el PSC, que s’ha s’ha col·locat a distància, ha fet el 8,69 per cent, el mateix que Catalunya sí que es Pot. La CUP ha aconseguit el 8,35%. El PP ha quedat en últim lloc, amb el 6,94%.
L’hemicicle del Parlament. Foto: Fundipau
El Parlament de Catalunya estrena un mandat històric. Tarragona aporta 18 diputats, amb moltes cares noves, concretament 13. Repeteixen Albert Batet, Meritxell Roigé, Lluís Salvadó, Teresa Vallverdú (Junts pel Sí) i Matías Alonso (Ciutadans). Se’n van cares conegudes, com la tarragonina Victòria Forns, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, la diputada d’ICV-EUiA, la cambrilenca Hortènsia Grau, o el popular Rafael Luna.
El mapa dels nous diputats tarragonins queda així:
Junts pel Sí
1. Germà Bel i Queralt
Economista
Les Cases d’Alcanar, 1963 (52 anys)
Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona (UB) i Màster d’Economia per The University of Chicago, actualment és Doctor en Economia per la UB tasca que combina amb la d’investigador a ICREA-Acadèmia. Té una llarga trajectòria docent en universitats americanes com ara Cornell, Harvard i Princeton. Ha centrat la seva investigació acadèmica en l’economia i la política de les infraestructures així com en la reforma del sector públic, especialment en matèria de privatitzacions d’empreses públiques. Ha escrit i editat diversos llibres i ha publicat més d’un centenar d’articles en revistes acadèmiques internacionals i estatals.
En l’àmbit de l’esfera pública, ha estat assessor econòmic de la Diputació de Barcelona, diputat del PSC al Congrés espanyol, entre el 2000 i el 2004, i consultor de les Nacions Unides. Actualment és membre del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) i del Consell Assessor per la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) del govern de Catalunya.
2. Montserrat Palau i Vergés
Filòloga
Tarragona, 1958 (57 anys)
Doctora en Filologia Catalana i Professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. És membre del grup de recerca GRÈC (Gènere, Raça, Ètnia i Classe) i del seminari Paraula de Dona de la URV. És també autora de diversos llibres i articles d’història i crítica literària, molts dels quals fan referència a les identitats de gènere i nacional d’autores catalanes com Mercè Rodoreda o Maria Aurèlia Capmany. També col·labora a diversos mitjans de comunicació.
3. Albert Batet i Canadell
Economista
Valls, 1979 (36 anys)
Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE. Alcalde de Valls des de 2008. Regidor de l’Ajuntament de Valls des de l’any 2003 on ha dirigit les regidories d’Hisenda, Governació, Urbanisme o Barri Antic. Vicepresident territorial del Camp de Tarragona de la Diputació de Tarragona i president del Patronat de Turisme de la mateixa institució, els anys 2011 i 2012. Diputat al Parlament de Catalunya la darrera legislatura com a cap de llista per CiU per la demarcació de Tarragona. És també Vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis i membre del Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència. Membre del Comitè Executiu Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Membre de vàries entitats culturals, cíviques i econòmiques.
4. Ferran Civit i Martí
Historiador, periodista i antropòleg
L’Espluga de Francolí, 1977 (37 anys)
És Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Rovira i Virgili. És actualment el president de la Federació Regional del Camp de Tarragona. També va ser portaveu d’ERC i cap de l’oposició durant dues legislatures a l’Espluga de Francolí i al Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Ha col·laborat amb la Fundació Josep Irla i amb el Museu de la Vida Rural. Ha estat membre dels Diables de l’Espluga i de l’Agrupament Escolta l’Estornell. Va ser coordinador de l’Espluga Decideix per a les consultes. És redactor de la revista El Francolí i col·labora amb LaConca5.1. També és soci del Centre d’Història Natural de la Conca, del Club Atlètic Espluguí i d’Òmnium Cultural.
5. Montse Vilella i Cuadrada
Psicòloga clínica
Reus, 1966 (49 anys)
Llicenciada en filosofia i lletres, secció de psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Al 1990 va treballar com a psicòloga a l’ Equip d’Atenció a la infància i adolescència en risc social del Consell Comarcal del Baix Penedes. Al 91 com a coordinadora dels serveis socials del Consell comarcal del Baix Camp. També va exercir com a psicòloga en diferents serveis del Grup Pere Mata. En els darrers anys ha estat directora de la Residència per a persones amb discapacitat psíquica greu de l’ICASS. Va ser simpatitzant de CDC des de la joventut realitzant tasques d’interventora i militant des de 2011. Va ser regidora de l’ Àrea de serveis socials de l’Ajuntament de Reus en el mandat 2011-2015. Actualment és 1a Tinent d’Alcalde a l’ ajuntament de Reus i membre del comitè executiu de CDC de la Federació de Tarragona.
6. Lluís Salvadó i Tenesa
Enginyer industrial
La Ràpita, 1969 (46 anys)
Enginyer Industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (UPC). Postgrau en Direcció General d’Empreses per la UOC. Va desenvolupar funcions directives durant 10 anys a l’empresa privada. És autor del llibre Centres de creació d’empreses (1996).
Ha ocupat diversos càrrecs orgànics d’ERC, actualment secretari general adjunt. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant la X legislatura. Va ser delegat del Govern a les Terres de l’Ebre des del 2004 fins al 2010. Va presidir el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre del 2004 al 2009. Va ser regidor de l’Ajuntament de la Ràpita entre 1994 i 2005, d’on va ser alcalde els anys 1996-1997. Fou vicepresident del Consell Comarcal del Montsià, com també diputat provincial. Va ser el representant d’Esquerra Republicana a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) del 1997 al 2003.
7. Jordi Sendra Vellvè
Tècnic informàtic
Tarragona, 1961 (54 anys)
Tècnic informàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-1991) ara en excedència. Va ser Director d’Operacions, Recursos Humans i Qualitat de l’empresa SEDYF (1991-2002). Militant de CDC des de l’any 1978 i Conseller Nacional de CDC des de l’any 1996 va ser fundador de la JNC a Tarragona (1982) i membre del Comitè Ex. Nacional (1986-1990). President del Comitè Local de Convergència a Tarragona (2014), i regidor a l’Ajuntament de Tarragona (2002-2011).Darrerament va desenvolupar les tasques de Cap de Gabinet a la Presidència de l’Autoritat Portuària de Tarragona (2011) i en l’ actualitat és Senador a Corts electe per la demarcació de Tarragona (2011-2015).És també membre de diverses associacions i entitats socio-culturals a la ciutat de Tarragona.
8. Meritxell Roigé i Pedrola
Advocada
Tortosa, 1976 (39 anys)
Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UPF-UOC. Màster en Dret i gestió Local per la UAB i Màster en Estudis avançats en Administració i Dret Públic. Postgraduada en dret Urbanístic i Immobiliari per la UPF. Va ser Gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre i és professora associada de la URV i professora de dret administratiu a la Universitat EUSES-URV .Militant de la JNC, en fou membre del Comitè Executiu Nacional i primera presidenta de la JNC a les Terres de l’Ebre . Militant de CDC des de 1996. Consellera Nacional des de 1999. Membre dels Comitès Executius Locals, Comarcals i de Federació. Des del 2007 Regidora i Primera Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Tortosa Portaveu del grup municipal de CIU a l’Ajuntament de Tortosa. És Diputada al Parlament des de la IX Legislatura , ha estat portaveu de la Comissió de Territori i Sostenibilitat.
9. Teresa Vallverdú
Filòloga
L’Arboç, 1968 (47 anys)
És llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i té un màster en lingüística general per la Indiana University d’Estats Units i en teoria gramatical per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a professora a Indiana University i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha treballat com a traductora de l’anglès i assessora lingüística per a doblatge en català, com a assessora lingüística en programes específics de llengua, i com a lingüista a Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora activament a la majoria d’associacions cíviques i culturals de l’Arboç i és membre de diverses entitats socials i culturals com Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua. És militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 2004 i ha estat regidora de l’Ajuntament de l’Arboç (2011 – 2014) i des del 2012 fins l’actualitat és diputada al Parlament de Catalunya.
Ciutadans
1. Matías Alonso
De formació militar, va fer carrera al Cos General de les Armes com a Oficial d’Artilleria. Després d’abandonar el servei actiu, es va dedicar als serveis de consultoria en noves tecnologies i formació per a empreses, i ha estat gerent de dos petites empreses del sector serveis. És membre de Ciutadans des de la seva fundació. Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat orgànica i és membre del Consell General des del 2007. L’abril del 2008 es va incorporar al Comitè Executiu de Ciutadans, fent-se càrrec de la Secretaria General el juny del 2009. Des de la III Assemblea va ser reelegit Secretari General de Ciutadans, càrrec que segueix exercint en l’actualitat. Matías està casat i té 2 fills.
2. Francisco Javier Domínguez
Francisco Javier Domínguez va néixer a Baena (Còrdoba). Ha viscut a Tarragona tota la seva vida. Està casat i té dos fills. Llicenciat en enginyeria agrònoma. Ha estat cap de Parcs i Jardins a l’Ajuntament de Tarragona. ÉS el número 2 al Parlament per Ciutadans a Tarragona.
3. Carlos Sánchez
Carlos Sánchez és procedent de Montcada i Reixac. Viu a Cambrils. Sánchez és tècnic d’equips electrònics, electricitat i tècnic de seguretat. Ha treballat per forces i cossos de seguretat des del 2005. En política ha estat delegat territorial de la província de Tarragona i actualment és el número 3 al Parlament per Ciutadans a Tarragona.
4. Lorena Roldán Suárez
Lorena Roldán Suárez, nascuda a Tarragona el 7 d’agost de 1981. 33 anys. Va cursar la llicenciatura de Dret a la Universitat Rovira i Virgili, així com el Màster d’Accés a l’Advocacia per la Fundació URV. Ha exercit com a advocada i, actualment treballa a l’Administració Pública local en l’àrea de serveis jurídics i contractació administrativa. Va ser candidata de C’s Tarragona en les darreres eleccions al Parlament Europeu. Actualment, és coordinadora de Barris a C’s Tarragona.
PSC
1. Carles Castillo Rosique
Llicenciat en Dret especialitzat en urbanisme i riscos laborals. Ha estat regidor socialista a l’Ajuntament de Tarragona des de 2003. Des de 2007 fins al 2015 ha estat el regidor de mobilitat, territori, llicències i seguretat ciutadana de Tarragona. Membre de la comissió executiva de la Federació del PSC del Camp de Tarragona.
2. Rosa Maria Ibarra Ollé
Llicenciada en Dret. Actualment és la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Valls. En les recents eleccions municipals ha estat la candidata socialista a l’alcaldia de l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp. Presidenta del Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona.
PP
Alejandro Fernández
1.- Alejandro Fernández Álvarez
Nascut en Tarragona el 30 de maig de 1976, es va llicenciar en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer un màster en Comunicació Política per la mateixa universitat. Va ser professor de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
En l’àmbit polític, actualment és president provincial del Partit Popular de Tarragona i portaveu, com a regidor, del PP en el Ajuntament de Tarragona. Fou escollit regidor de l’ajuntament de Tarragona a les eleccions municipals espanyoles de 2003, 2007 i 2011. Ha estat tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, conseller comarcal del Tarragonès, membre del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona i diputat de la Diputació de Tarragona.[1]
A les eleccions generals espanyoles de 2011 es presentà com a cap de llista del PP per la província de Tarragona i va aconseguir l’escó. Ha estat portaveu de la Comissió d’Economia i Competitivitat del Congrés dels Diputats. A les eleccions municipals de 2015 va repetir com a alcaldable del PP per Tarragona, però va passar de 8 a 4 regidors.
CUP
1.Sergi Saladié Gil
Vandellòs, 1974. És Llicenciat en Geografia (1998) per la Universitat Rovira i Virgili, postgrau en Arquitectura del Paisatge (2000) per la Universitat Politècnica de Catalunya, i Màster en Estudis Territorials i Urbanístics (2003) com a titulació conjunta de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, i Diploma de Tècnic Urbanista (2003) per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Actualment és professor associat al Departament de Geografia de la URV, on imparteix docència de planejament territorial al Grau de Geografia i Ordenació del Territori, i de paisatge al Grau d’Arquitectura. Actualment també està realitzant la tesi doctoral amb el títol “Paisatge i conflictes territorials a les comarques meridionals de Catalunya”. Com a investigador ha participat i coordinat diversos projectes, com els Catàlegs de Paisatge del Camp de Tarragona (2005-2007) i de les Terres de l’Ebre (2007-2009), o d’altres en els àmbits de la gestió territorial, l’energia o el turisme.
Catalunya sí que es Pot
1. Gerard Bargalló Boivin
Va néixer el 2 de desembre del 1977 a Reus. Solter amb un fill. Ha cursat estudis d’Administració i Direcció d’Empreses. Secretari General del Cercle de Podem a Reus.
Una urna en un col·legi electoral de Tarragona en la jornada d’avui. Foto: Tarragona21
La doble candidatura independentista ha sumat 72 diputats -cinc per sobre de la majoria absoluta- amb el 98 per cent escrutat. Junts pel Sí ha guanyat les eleccions autonòmiques amb 62 diputats, a sis escons de la majoria absoluta, unes eleccions que s’han plantejat com un plebiscit per les forces independentistes. Ciutadans se situa en segon lloc amb 25 escons, un resultat espectacular; el PSC, tercer, aguanta bé amb amb 16, i segueixen PP, que s’enfonsa amb 11; Catalunya sí que es Pot amb 11 i la CUP, amb 10. Unió Democràtica queda fora del Parlament.
La suma de Junts i la CUP dóna majoria absoluta en escons, de 72 escons, però no en vots, que sumen 47,7%.
Raül Romeva, Oriol Junqueras i Artur Mas, celebrant el triomf
El president de la Generalitat i número 4 de Junts pel Sí, Artur Mas, ha demanat aquest diumenge que s’accepti la victòria del ‘sí’ igual que ells haguessin acceptat la seva derrota, i ha promet administrar aquesta resultat “amb sentit de cohesió i concòrdia vers Espanya, Europa i el món”. En la seva intervenció amb més del 70% del vot escrutat, Mas ha considerat que Junts pel Sí té una “enorme força i una gran legitimitat” per tirar endavant la independència. “No afluixarem”, ha dit. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha exclamat que “a ulls de la societat i del món, la independència ha guanyat i té una majoria més que suficient per tirar endavant aquest projecte”.
D’altra banda, el sondeig a peu d’urna de TV3 donava la majoria a Junts pel Sí, amb una forquilla de 63 a 66 diputats (40,7% dels vots). La CUP assoliria entre 11 i 13 escons (9,1%), per la qual cosa el front sobiranista assoliria la majoria absoluta en escons. Total, entre 74 i 79 escons (la majoria absoluta són 68 diputats), amb 49,8 per cent dels vots. Per vots no arribarien a la majoria absoluta.
En segon lloc quedaria Ciutadans amb entre 19 i 21 diputats (15,4). El PSC se situaria tercer, amb entre 14 i 16 diputats (12). Catalunya sí es Pot seguiria amb 12-14 escons (10,4%). El PP assoliria entre 9 i 11 diputats (7,7%) i Unió Democràtica, entre zero i tres (2,9%).
Anna Solé i Josep M. Prats fan declaracions després de conèixer els resultats de les eleccions. Foto: Cedida
Per Unió els resultats no han estat una sorpresa tot i que fins l’últim moment confiaven en aconseguir l’únic diputat que els hi donaven les enquestes. En total han obtingut 102.190 vots. A la demarcació de Tarragona han arribat al 11.087 vots (2,68% escrutat), a Barcelona 74.760 (2,46%), a Girona 8.214 vots (2,14%) i a Lleida 8.129 vots (3,56 %).
Ha estat probablement la derrota més acusada de la nit tenint en compte que a les passades autonòmiques celebrades el 2012 la federació de CiU va aconseguir 50 escons a tota Catalunya dels quals 7 eren de Tarragona. El debat sobiranista va acabar per trencar la corda entre les dues formacions i la singladura en solitari d’Unió ha acabat amb una derrota que ha admès en declaracions públiques Josep Antoni Duran i Lleida. Duran, buc insígnia de la formació durant anys, ha posat el càrrec a disposició del partit.
Una nena ajuda al seu pare a dipositar el seu vot a la urna. Foto: Tarragona21
La participació electoral en aquest decisiu 27-S està resultant històrica, amb cues poques vegades vistes als col·legis electorals. La participació ha trencat sostre a les sis de tarda, quan al conjunt de Catalunya és del 63,20 per cent, és a dir, 6,9 punts més que fa tres anys. A la província de Tarragona el creixement és espectacular, amb 8,8 punts més que les anteriors i se situa, també a les sis de la tarda, en 61,80%. Són xifres que acaba d’oferir la consellera de Governació, Meritxell Borràs. Les xifres van ballant i la tònica del dia és que segueix augmentant la participació.
TV3, d’altra banda, atorga un increment de 9,3 punts a la demarcació de Tarragona a les 18 hores. En tot cas, la província de Tarragona se situa al capdavant en increment de vot de les quatre circumscripcions catalanes.
Ja hi ha hagut sorpresa a les 13 hores. La participació a Catalunya havia augmentat 5,7 punts, segons dades del Departament de Governació de la Generalitat. Les xifres finalment fixaven passada la una una participació del 35,09 per cent, contra un 29,43 per cent de 2012, en el conjunt de Catalunya.
Llargues cues al col·legi electoral de Llevant. Foto: Tarragona21
A la província de Tarragona l’increment era aleshores encara molt més superior, de 7,3 punts respecte a fa tres anys (35,56 per cent aquest 27-S contra el 28,2 dels anteriors comicis). A Barcelona, l’ascens era de 5,31 punts (34,72 per cent); a Girona, de 5,87 punts (38,42%) i a Lleida també es dispara, amb 7,3 punts de més (33,81%).
Justament les formacions no independentistes són les que més han reclamat una elevada participació i les que consideren que les afavoreix més.
Tarragona i el Tarragonès
A Tarragona ciutat, la participació havia pujat gairebé quatre punts a les 13:39 hores, i s’havia situat en el 34,01 per cent, contra el 30,02% dels anteriors comicis. Eren xifres modestes, però a les 18 hores s’han disparat; l’increment és del 7,23 per cent.
A la comarca del Tarragonès, l’ascens era de 5,61 punts a les 13;54 hores. En aquell moment havien votat un 34,52 per cent del cens, contra un 28,91 de 2012. Però a les 18 hores s’ha disparat, amb un increment de 7,88 punts.
Seguiu la participació a Catalunya en directe en aquest enllaç.
Seguiu la participació a Tarragona ciutat en directe en aquest enllaç.
Seguiu la participació al Tarragonès en directe en aquest enllaç.
Cues de gent al col·legi electoral de la Casa del Mar. Foto: Tarragona 21
La comarca del Tarragonès està registrant, almenys pel que fa a municipis de pes, una participació mai vista. Al Morell, municipi petroquímic, l’ascens és impressionant. A les 13;18 hores havia pujat en 15 punts la participació, una xifra fora de mides, passant d’un 22,56 per cent de votants en 2012 a un 37,72 d’avui. Posteriorment, a les 18 hores, la participació registra un increment del 12 per cent (66,94 contra 54,97%) respecte a 2012.
La Canonja és la segona població del Tarragonès en aquesta franja de població que enregistra l’increment més impressionant en participació: de 9,43 punts. Ha comptabilitzat una participació a les 13:15 hores de 36,54 per cent contra 27,11 de fa tres anys. A les 18 hores, l’increment ha arribat a 11,69 punts (62,93 contra 51,24). Als Pallaresos, l’increment a les sis de la tarda és de 10,5 punts (64,58% per 54,02 en 2012). A les 13 hores era de nou punts (37,31% per 28,31).
A Altafulla, l’increment és era espectacular a les 13 hores, de 8,43 punts (39,13 per cent contra 30,70%). A les 18 hores era de 8,29 punts, mantenint-se.
A Vila-seca es registra un molt elevat increment, de 7,81 punts (34,39% contra 26,58%). Al Catllar, la pujada és de 7,5 punts (37,65% contra 30,15%). A Constantí, la pujada és de set punts (32,43 contra 25,48 per cent). A Roda de Berà, la pujada és de 6,5 punts (36,47% contra 29,99%) i a Salou, l’increment és de 6,2 punts (30,35% contra 24,17%). A Torredembarra, l’ascens és de cinc punts, passant de 35,58 a 30,53 per cent.
Una electora, votant en un col·legi de Salou
En municipis de menor grandària, a Creixell s’ha vist una pujada de participació de 8,24 punts (40,61% d’avui contra 32,37 de 2012), sempre passades les 13 hores. A La Pobla de Mafumet l’ascens és de 3,88 punts, essent un dels municipis amb menor pujada. A Vilallonga del Camp s’ha enregistrat un espectacular ascens de prop 10,5 punts.
Perafort és dels municipis on l’ascens també és fora de mides: de l’ordre de 14,39 punts (38,77% d’avui contra 24,38) en dades de només del 13:09 hores.
Seguiu la participació per municipis de les comarques de Tarragona en aquets enllaç.
Carles Castillo ha votat a les 10h al col·legi Pau Delclòs al centre de Tarragona Foto:Tarragona21
El candidat del PSC, Carles Castillo ha demanat una alta participació i ha etiquetat com a dia històric “aquestes eleccions són molt importants tot i no sé plebiscitàries. La gent anirà en massa a votar i això és positiu”.
Pel que fa als resultats del PSC a Tarragona, Castillo afirma que espera repetir els tres representants que ara mateix tenen els socialistes a la demarcació tot i no voler parlar de fracàs.
Castillo que s’estrena com a cap de llista del PSC a Tarragona ha confiat en què el vot del PSC es consolidi a Tarragona i ha parlat de dia històric.
La pluja que ha caigut amb força ha fet que a l’escola Pau Delclòs no hi hagués massa afluència de gent.
El PSC ha optat com és habitual per seguir la nit electoral des del seu local a Tarragona.
Escolta a Carles Castillo després de votar
Montserrat Palau (Junts Pel Sí) ha votat a Torredembarra. Foto:Tarragona21
El candidat de Junts Pel Sí a Tarragona, ha estat el més matiner a votar, ja que ho va fer per correus aquesta mateixa setmana.
Ha estat la número dos per Tarragona Montserrat Palau que ha votat a la una del migdia a Torredembarra la que ha exercit de portaveu de la coalició.
Palau serà la cara visible a les terres tarragonines, ja que Bel viurà la jornada electoral des de Barcelona on a la tarda assistirà al plató de Tv3 al programa especial de les eleccions que farà la televisió de Catalunya.
Palau ha volgut immortalitzar el moment de la votació del seu home, l’exconseller en Cap de la Generalitat, Josep Bargalló. Foto:Tarragona21
Montserrat Palau que s’estrena en unes eleccions ha explicat que viu la jornada “amb molta emoció i nervis i amb l’esperança que aquesta nit els resultats siguin bons”.
L’alta participació que s’està registrant a les comarques tarragonines no ha de ser negativa pels independentistes segons Palau “he llegit articles de gent especialitzada en el tema que diuen que amb una participació del 70% llarg poc canviarà el resultat. Com diu Germà Bel, Això de les enquestes no deixen de ser números. Estic satisfeta de l’augment de la participació”.
Montserrat Palau confia en què sigui “el moment de la veritat per poder continuar amb la revolta dels somriures però aquest també amb gran satisfacció per la nostra dignitat i la democràcia”.
La número dos de Junts Pel Sí tampoc s’ha volgut perdre el moment en què el seu home, Josep Bargalló (exconseller en cap de la Generalitat) ha votat en una data marcada en vermell al calendari.
Montserrat Palau estaran en contacte via Whatsapp amb Germà Bel durant bona part de la jornada. Aquesta tarda, Palau, una amant incondicional de la lectura, ha afirmat que no podrà llegir i que buscarà una mica de desconnexió intentant mirar la televisió Junts pel Sí viurà la nit electoral a l’Hotel Imperial Tarraco.
Escolta a Montserrat Palau
El candidat per la CUP Sergi Saladié vota a Vandellòs. Foto: Cedida
El candidat per la CUP Sergi Saladié ha votat al llarg d’aquest matí al col·legi electoral de Vandellòs, d’on és originari. Saladié és membre independent del partit però ha acceptat el repte d’encapçalar unes de les eleccions més importants per Catalunya. Convençut que la sortida de la Unió Europea seria una bona alternativa pel territori i crític amb la llista unitària de Junts pel Sí, Saladié a partir del dia 28 es proposa realitzar un pla d’emergència social i treballar per aconseguir una nova Constitució.
Xavier Sabaté (PSC) ha coincidit amb diferents representants d’Unió.
Foto Tarragona21
Són les seves primeres eleccions catalanes sense ser cap de llista i fora de la llista del PSC. Unes eleccions diferents per un home relacionat amb la política catalana i tarragonina podríem dir des de fa tota una vida.
Xavier Sabaté es mira els toros des de la barrera tot i mantenir un discurs clar i seguir formant part de la primera línia socialista a Tarragona “són unes eleccions una mica estranyes perquè algú ho ha volgut plantejar com un referèndum i no ho són i potser s’empenediran aquesta nit d’haver-ho fet” ha afirmat Sabaté.
Sabaté fa d’apoderat al Centre Cívic de Llevant on ha coincidit entre d’altres amb la comitiva d’Unió en el moment del vot de la seva candidata Anna Solé.
Entre bromes i en una conversa distesa apareix l’etiqueta de la tercera via que a priori proposen els dos partits amb matisos importants entre PSC i Unió.
La bipolarització de les eleccions entre dues opcions molt marcades ha deixat segons el mateix Sabaté amb un encaix complicat als socialistes “el paper del PSC era molt difícil perquè han aconseguit que molta gent ho vegi com un sí o un no i nosaltres no anem per aquí. Fa cinc anys (que …) sense govern i aquest país s’ha de tornar a governar. Hem de canviar la relació amb Espanya però també tenir Govern”.
Xavier Sabaté però ja ha anunciat que s’està treballant en un canvi al PSC. Un canvi que ha d’arribar per tornar a ser un partit referent a Catalunya i per la recuperació de tots aquells que per un motiu o altre han marxat desenganyats del que fins fa poques eleccions era el referent de l’esquerra catalana “jo estic pensant en el futur i en el paper que hem de fer. Aquest partit ha de tornar a ser gran i l’hem d’obrir més. Hem d’aspirar a tenir un partit que torni a ser la gran eina transformadora de Catalunya. Ara no ho som però ho intentarem”.
Pel que fa als possibles resultats, el que va ser número 1 per Tarragona, no ha volgut entrar a fer valoracions. L’actual cap de llista, Carles Castillo, sí que s’ha mullat a primera hora quan ha dit que esperaven repetir resultats, precisament de les eleccions on Sabaté encapçalava la llista socialista.
Preguntat per si es veuria tornant a encapçalar la llista del PSC, Sabaté no ha descartat aquesta opció “no se sap mai. Jo estic a la trinxera primera o segona fila i estic al que el partit em digui tot i que estic content d’haver tornat a la vida privada”.
Escolta a Xavier Sabaté
Dades del recompte definitiu a Renau
Junts pel Sí s’ha fet amb la victòria electoral a Renau amb el 46% dels vots, mentre la CUP ha tret un molt bon segon lloc, amb un elevat volum de vots (25%). Les forces sobiranistes sumen, doncs, el 71% dels vots. La resta més immediata queda molt allunyada (9% Ciutadans i 8% Catalunya sí que es Pot).
El quadre amb els resultats ajustats
Vespella de Gaià ha viscut un apassionant frec a frec entre Junts pel Sí i Ciutadans per fer-se amb el primer lloc electoral. Junts pel Sí ha rebut un 28% dels vots i Ciutadans, un 24&. A prop també, el PSC ha assolit un bon tercer lloc amb el 16% dels vots. El PP també ha enregistrat un resultat digne, amb el 13,8%, mentre Catalunya sí que es Pot (8,66%) i la CUP (6,06%) han quedat molt enrere. Les formacions no independentistes han aconseguit el 63 per cent dels vots.
Imatge dels resultats viscuts a La Secuita
Junts pel Sí ha arribat al 48 per cent dels vots la jornada dl 27-S a La Secuita. Seguint la tònica habitual al Tarragonès, Ciutadans ha restat en segon lloc, aquest cop a molta distància del primer (18,5%). Segueixen la llista la CUP (12,25%), PSC (6,37%), Catalunya sí que es Pot (5,39%) i PP (5,20%).
Dia Mundial del Reciclatge: Isaac Peraire: ‘Sistemes eficients. Estan passant coses’
Cinema i literatura es donen la mà al FIC-CAT amb 65 propostes
Dia Mundial del Reciclatge a les comarques de Tarragona: Cal millorar la recollida selectiva
El president de la Sala Social del TSJC clou el curs de pràctica dels Graduats Socials
El Festival Pride Tarragona arriba a la ciutat el dissabte 15 de juny