El monument del MNAT té un nou itinerari amb plafons, així com l’audioguia i signoguia del programa Visitmuseum. Foto: Cedida
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), conjuntament amb el programa Visitmuseum del Departament de Cultura de la Generalitat, han impulsat una sèrie de millores a la visita del Conjunt romà de Centcelles, a Constantí. L’objectiu ha estat ampliar l’experiència dels visitants al monument, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i contribuir a una millor comprensió de les restes conservades i la seva evolució històrica.
Una de les accions impulsades ha estat la instal·lació de vuit plafons explicatius amb l’objectiu d’ajudar els visitants a interpretar el conjunt, tant durant el recorregut a l’interior del monument com a l’exterior. Aquests nous punts de suport durant la visita permeten aprofundir sobre les parts del monument, les seves vicissituds històriques i les principals hipòtesis plantejades pels investigadors. El recorregut incorpora també un panell mòbil a la Sala de la Cúpula per comprendre millor la iconografia del mosaic, un dels punts més extraordinaris del conjunt.
Al mateix temps, els visitants podran seguir un itinerari per l’exterior del monument que permet millorar la comprensió d’espais com els banys o la façana posterior del conjunt. L’accessibilitat és un altre dels punts que s’ha millorat, amb una renovació de la maqueta tàctil del monument, que ara incorpora informació en Braille i amb lletra augmentada per ajudar en la interpretació de les diferents parts de Centcelles.
El MNAT té previst continuar treballant en els propers mesos en la millora de la visita a Centcelles, amb noves millores que afectaran la vitrina de la Sala Quadrilobulada i la incorporació, a través de diferents recursos tecnològics, del model 3D creat a través del programa Giravolt del Departament de Cultura.
Audioguia i signoguia gratuïtes
En paral·lel a aquestes millores, el Conjunt romà de Centcelles estrena audioguia i signoguia gratuïtes creades en el marc del programa ‘Visitmuseum. Els museus de Catalunya a les teves mans’ del Departament de Cultura. A través d’aquest nou recurs, els visitants podran accedir a les explicacions d’un expert en el monument i de la seva acompanyant mentre recorren les diferents parts del monument. L’audioguia està disponible en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), mentre que la signoguia s’ha elaborat en Llengua de Signes Catalana. Ambdós recursos són accessibles a través dels dispositius mòbils dels visitants.
Centcelles és el tercer dels espais del MNAT que comptarà amb audioguia i signoguia a través del programa Visitmuseum, després de l’exposició TÀRRACO/MNAT al Tinglado 4 i la Necròpolis de Tàrraco. El programa Visitmuseum va néixer el 2015 amb l’objectiu de fer accessibles les col·leccions museístiques del país, així com aportar valor a la visita. En total, ja hi ha disponibles 40 audioguies a tot Catalunya i 13 signoguies per a persones sordes o amb hipoacúsia.
Activitat amb ulleres de realitat virtual
Per tal de donar a conèixer les millores aplicades al monument, durant aquestes festes de Nadal el MNAT ha programat l’activitat ‘Enlaira’t a la cúpula de Centcelles’ els diumenges 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener. De 10 a 14 h, els visitants podran fer servir unes ulleres de realitat virtual per elevar-se i observar de prop les pintures i el mosaic de la cúpula, gràcies al model 3D del monument creat pel programa Giravolt del Departament de Cultura. L’activitat, que estarà guiada per un equip de d’educadors i dinamitzadors culturals, estarà inclosa en el preu de l’accés al monument, sense necessitat de reserva prèvia.
L’arquebisbe de Tarragona, beneint un dels pessebres i la mainada que s’hi ha reunit. Foto: DiariTots21
Constantí ha inaugurat no un, sinó dos pessebres, i ha comptat amb una presència d’alta volada, res més i res menys que l’Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que ha acudit en visita pastoral a la localitat, s’ha entrevistat amb diverses entitats i ha beneït els dos pessebres.
L’arquebisbe ha anat acompanyat dels nens i nenes que fan la catequesi; ells han cantat nadales davant els pessebres. El primer a ser inaugurat ha estat el situat a l’antic Mercat Municipal, al carrer Major, a prop de l’Ajuntament, que l’any anterior es va estrenar com un pessebre fet de material de reciclatge, i on els personatges són maniquís vestits per a l’ocasió. Les associacions de dones de la vila han estat les responsables de fer-lo.
Foto de família dels nens i nenes i de les autoritats. Foto: DiariTots21
El pessebre de ganxet. Foto: DiariTots21
L’arbre de Nadal, cobert també de ganxet. Foto: DiariTots21
El segon ha estat un pessebre elaborat amb ganxet i situat a l’entrada de l’església parroquial de Sant Feliu, a la plaça de l’església. Davant es troba l’arbre de Nadal fet de ganxet, que l’any passat ja va sorprendre per la dificultat en la seva elaboració i que repeteix presència. La novetat és el quadre del pessebre, fet tot de ganxet. També ha estat beneit per l’arquebisbe.
Avança, dons, la programació de Nadal a Constantí, que enguany presentarà també l’escenificació dels Pastorets, que es recupera anys després de la mà de Les Forques Teatre. Serà el dia 28 al Pavelló Poliesportiu.
Consulteu la programació completa del Nadal a Constantí en aquest enllaç.
Una de les pintures de la mostra, obra de la suïssa Laura Álvarez Keler. Foto: Cedida
La Galeria d’Art la Catedral presenta, a partir del divendres dia 13 de desembre de 2024, la darrera exposició de l’any, la qual porta per nom, el Saló de Nadal. Es tracta d’una exposició col·lectiva en que la galeria dona la benvinguda a 20 artistes seleccionats i invitats que exposen, cada un d’ells, una obra representativa del seu art.
Els artistes son, Laura Álvarez Keller (Sorengo – Suiza 1960), Verónica Bilbao (Buenos Aires – Argentina 1967), Cristina Bonet (Reus – España 1968), Mercedes Casas Ocampo (Córdoba – Argentina 1946), Sara Dalmau (Barcelona – España 1961), Águeda de la Pisa (Palència – España 1942), Jose Antonio del Hoyo (Barcelona – España 1955), Olga del Rio (Barcelona – España 1968), Ramon Egoscozabal (San Sebastián -España 1943), Antón Eguiguren (Zumaia-Guipuzcoa – España 1946), Karo Harutyunian (Kumayri-Armenia 1955), Christina Hoffmann (Dortmund – Alemania 1968), Valentín Manterola (Zumaia-Guipuzcoa- España 1946), Carlos Méndez (Buenos Aires – Argentina – 1943), Esther Ramon (Terrassa – España 1966), Javier Riera (Lima – Perú 1955), David Rivera (Huelva – España 1971), Alin Torio (Ciudad de México – México 1979), Elena Vela Tomé (Zaragoza – España 1969) i James J. White (Filadelfia- Pensilvania – USA 1966).
La Galeria seguint el seu compromís fundacional d’oferir un espai expositiu i cultural singular a la ciutat de Tarragona, a Catalunya, a Espanya i també a nivell internacional, està oberta a totes les vessants i orígens de l’art, però valorant-se especialment la qualitat de l’obra que s’exposa. En aquesta ocasió coincideixen artistes nascuts en 7 països diferents, alguns d’ells residents a Tarragona i a Espanya.
La mostra reuneix obres de diferents estils, com aquesta peça altafullenca de l’alemanya Christina Hoffmann. Foto: Cedida
La Galeria amb motiu d’aquesta especial exposició, ha editat un llibre que cataloga les 20 obres exposades.
En el ‘Saló de Nadal‘ es podran admirar doncs, obres de diferents estils i tècniques, sota el format de l’entorn especial de l’edifici, de la llum i del so que ofereix la Galeria i que s’espera faci les delícies dels espectadors.
La Galeria ofereix també la seva habitual zona de museu, en la que el visitant podrà gaudir de poder veure obres seleccionades de grans mestres de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis i mitjans del segle XX. L’exposició estarà oberta fins el dia 26 de gener de 2025. La inauguració oficial de l’exposició es farà el divendres dia 13 de desembre a les 19.00 h.
Una exposició fotogràfica sobre la Cavalcada de Reis de la Canonja encetarà el programa d’activitats nadalenques. Foto: Cedida
Com cada any quan arriben les festes de Nadal, la Canonja prepara un programa amb tot un seguit de propostes lúdiques i festives per gaudir d’aquests dies tan entranyables i familiars.
L’exposició ‘La nit més màgica de l’any. 75 anys portant il·lusió als nens de la Canonja‘ que s’inaugura el 10 de desembre a les 7 de la tarda al Castell de Masricart, inicia el programa d’actes. L’exposició ens endinsa en els 75 anys d’història de la Cavalcada de Reis canongina, a partir de 78 imatges del fons fotogràfic de l’Ajuntament.
La Cavalcada de Reis d’Orient de la Canonja té una personalitat pròpia que es documenta per primera vegada l’any 1950, quan una colla de joves del poble van dur a terme per primera vegada el format actual, una desfilada que simbolitza l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar al poble, transmetent als infants la il·lusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats desfilen per davant dels seus ulls. Aquesta mostra és un projecte de la secció Memòria Canongina del Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví amb el suport de l’Ajuntament. Estarà oberta fins el 17 de gener.
El 13 de desembre hi haurà la tarda solidària amb la Marató de TV3, a la plaça Ernest Lluch a partir de les 16.30 h. organitzada pel Casal Infantil. Una activitat familiar per a recaptar diners per a laMarató de TV3, enguany dedicada a les malalties respiratòries. Hi haurà tallers de manualitats, decoració de Nadal, pinta-cares, música i ball. El grup de l’ESO i el de voluntaris/es vendran polseres solidàries que han creat especialment per a l’ocasió. Entrada solidària i voluntària a partir d’un euro.
El 19 de desembre serà el torn de la gent gran del municipi, que celebraran una festa de Nadal pròpia a l’edifici Època amb un concert per part de la seva coral.
Parc de Nadal i la novetat del Pessebre Vivent
Amb la col·laboració de diverses entitats canongines i empreses del municipi, arriba un any més el Parc de Nadal a la Canonja. Enguany, amb més i noves activitats: pista americana, bola demolidora, tobogan de bolets, realitat virtual, simuladors esportius, zona gamming i tampoc no hi faltarà l’habaitual trenet. El Parc de Nadal tindrà lloc els dies 26, 27 i 28 de desembre al Poliesportiu Municipal.
La novetat d’enguany serà el Pessebre Vivent on es podrà gaudir d’una vintena d’escenes bíbliques i d’oficis artesans, que en l’actualitat quasi han desaparegut, amb vestuari d’època i tradicional català i amb acompanyament musical enregistrat. Hi participen uns cinquanta figurants voluntaris de totes les edats, i una vintena de col·laboradors. Serà el 27 i 28 de desembre.
El trenet que recorre els carrers del municipi no faltarà a les atraccions del parc de Nadal. Foto: Cedida
El diumenge 29 a les 11 h. al Castell de Masricart, arribaran els Patges Reials per a recollir les cartes dels nens i nenes de la Canonja i fer-les arribar a S.M. els Reis Mags d’Orient. Entre les cartes lliurades i les recollides a la bústia del Parc de Nadal, es farà un sorteig per triar cinc infants que seran convidats, la tarda de la cavalcada, a fotografiar-se amb els Reis al saló de plens de l’Ajuntament. No oblideu indicar un telèfon de contacte a la carta!
El Teatre Municipal Orfeó Canongí serà l’escenari del concert de Nadal el dia 29 a les 7 de la tarda. ‘Màgia i follia’ Amb Camerata XXI i Maria Florea, concertino-directora. Concert gratuït amb fiança de 5 € que es retornarà un cop validada l’entrada. Venda a partir del 10 de desembre a Codetickets i al Castell de Masricart.
El concert combina obres i autors aparentment menys coneguts, però moltes de les melodies ressonaran en la memòria del públic per haver aparegut en contextos més enllà dels concerts de música clàssica. Per acabar, un recull de cançons populars i nadales catalanes.
L’home dels Nassos arriba l’últim dia de l’any a les 12 h del migdia a la plaça del Castell. Acompanyat de la xaranga Bandarra Street Orkestra i de la narradora Rat Cebrián, recorrerà els carrers del poble fins a arribar a l’Ajuntament, on rebrà de part de les autoritats la clau per obrir el nou any 2025.
Les festes acabaran amb l’acte més esperat de tots, la Cavalcada de Reis. A les 17.30 h, els patges reials recolliran la clau del poble i, a les 18 h, arribaran Ses Majestats els Reis Mags d’Orient a la Canonja acompanyats del seu seguici de patges, ballarines, malabars, torxes de foc i els tractors carregats de regals.
Guardonats i jurats dels últims premis del Tarragonès. Els projectes a la Beca d’Investigació es poden presentar fins al maig.Foto: Cedida
Un any més, el Consell Comarcal del Tarragonès, amb el patrocini de Repsol, convoca un nova edició dels Premis Tarragonès. En aquesta ocasió, s’ha obert la convocatòria per a la 26a Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura, així com també pel 24è Premi de Creació Lucius Anneus Florus i pel 24è Premi de Difusió Eutyches. El termini de presentació de projectes i propostes finalitzarà el divendres 30 de maig de 2025.
Pel que fa a la 26a edició del Premi Tarragonès Beca d’Investigació, aquesta beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca en el seu conjunt, o als municipis que la componen. L’objectiu és fomentar els treballs de recerca que van configurant la història dels nostres municipis.
El premi, en aquest cas, té una dotació econòmica de 2.450€ i la publicació del treball dins la col·lecció ‘Els llibres del Consell’. Els últims títols publicats han estat La fàbrica de tabacs de Tarragona. Un referent per a la indústria, l’economia del Tarragonès i les dones treballadores, de Ramon Gabriel i Sara Masalias; i Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977) de Neus Baena.
Premis de Creació i de Difusió
Aquests premis, que depenen del departament de Cultura de l’ens supramunicipal, busquen promocionar la Cultura i el servei als municipis de la nostra comarca, posant en valor persones i entitats. Són les entitats i els ajuntaments del Tarragonès els que poden presentar els seus candidats o candidates a optar a aquests guardons. El reconeixement d’aquests dos premis és un guardó de l’artista Bartolozzi.
Pel que fa al 24è Premi Tarragonès de Creació, aquest és un premi de reconeixement, l’objectiu del qual és fer notòria la trajectòria artística d’una persona o grup vinculat a la comarca. Alguns dels guanyadors de passades edicions han estat Els Pets, Josep M. Rosselló, Olga Xirinacs, Pep Escoda, Rafael Bartolozzi, Josep Antoni Baixeras, Arantxa Sagardoy, Fermí Fernández, Jesús Monllaó, Àlvar Calvet, Jordi Tiñena, Marcel Pey, David Balsells, Magí Sunyer, Anna M. Bofarull, Joan Cavallé i Oriol Grau.
Per últim, esmentar que el 24è Premi Tarragonès de Difusió també és de reconeixement a la trajectòria, l’objectiu del qual és assenyalar una personalitat, entitat o associació reconeguda en el seu sector professional que hagi difós o incentivat aspectes culturals, mediambientals o patrimonials del Tarragonès. Alguns dels guanyadors de les passades edicions han estat Manel Sanromà, el Ball del Sant Crist de Salomó, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, l’Associació Mediambiental La Sínia, el Centre d’Estudis d’Altafulla, l’Associació Sant Fructuós, Rafael López-Monné, l’Associació Cultural l’Embruix del Morell, Eudald Carbonell, Alfred Arola, el Fic-cat, Montserrat Duch, el Centre d’Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra i Salvador-J. Rovira.
El naixement del pessebre. Enguany s’han utilitzat 500 mestres cúbics d’arena prop del que altres edicions. Foto: ACN/A.Martínez
El pessebre de sorra de la Pineda, a Vila-seca, celebra enguany el seu 25è aniversari i ho fa amb major presència d’escultors internacionals. N’hi ha onze en total, nou d’estrangers i dos catalans. Les escultures ocupen 150 metres lineals i s’han utilitzat 500 metres cúbics d’arena, gairebé el doble que les edicions anteriors. Al pessebre, que es pot visitar fins al dia de Reis, s’hi poden veure representades figures el naixement i el caganer.
La regidora de Turisme, Lluïsa Clavé, ha assenyalat que és un “referent cultural i artístic” i ajuda “a sobresortir de l’estacionalitat de l’estiu”. A més, enguany el parc del Pinar de Perruquet, just davant del pessebre, acollirà el festival Nomad en una edició nadalenca.
El pessebre de sorra de la Pineda ja és una tradició dels dies de Nadal al Camp de Tarragona. Enguany arriba al quart de segle i per això és més gran que mai. A causa de les dimensions, també és més elevat el nombre d’artistes que han estat treballant. “Per a nosaltres ja és un referent com a destinació cultural i artística”, diu Clavé a l’ACN.
En aquesta edició especial s’han esculpit algunes escenes per celebrar els 25 anys. Per exemple s’hi pot veure un pastís de sorra gegant per commemorar l’aniversari. La característica principal del monument és la seva grandària, a més de ser una obra efímera.
Dissabte els escultors van acabar els últims retocs i aquest diumenge ja es pot visitar en la seva màxima esplendor. Es podrà veure fins al 6 de gener a la platja de la Pineda, a l’altura del parc del Pinar de Perruquet.
Festival Nomad Nadal
Una de les novetats d’aquest Nadal és la primera edició del festival Nomad. S’instal·larà al mateix parc els caps de setmana del 14 i 15 de desembre i el 21 i 22 amb diverses activitats com el mercat de Nadal, un espai gastronòmic, tallers i espectacles familiars i actuacions musicals.
L’escena de l’Epifania, representada en arena de la platja de la Pineda. Foto: ACN/A.Martínez
La regidora de Turisme ha ressaltat que “és una aposta molt forta per innovar i potenciar l’experiència nadalenca a la Costa Daurada”. “Volem potenciar aquest esdeveniment”, ha afegit.
Desestacionalitzar el turisme
Amb tot, des de l’ajuntament vila-secà s’insisteix en la necessitat de desestacionalitzar el turisme. Clavé explica que els ajuda a “sobresortir de l’estacionalitat, estirar l’estiu i anar més enllà del sol i la platja”.
Des del Patronat de Turisme esperen superar la forquilla de visitants dels últims anys, compresa entre els 25.000 i els 30.000. Enguany, gràcies a les noves tecnologies, es farà un recompte més fidel. Al voltant del pessebre s’han instal·lat uns sensors que captaran els senyals que dels telèfons mòbils que tinguin activats el wifi o el sistema Bluetooth.
L’alcalde i el regidor de Patrimoni, lliurant el guardó a Pujol a la capçalera del Circ que va ajudar a recuperar. Foto: Cedida/JCBorrachero
Aquest dissabte s’ha dut a terme l’acte institucional de l’entrega del Premi Tarraco d’enguany a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial, a la volta de Sant Hermenegild de la capçalera del Circ , que ha comptat amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el guardonat Antoni Pujol; el conseller de Patrimoni; Nacho García; així com diversos consellers i conselleres del consistori, familiars de l’homenatjat i altres personalitats.
Durant el transcurs de l’acte s’ha fet a la mateixa volta del Circ una lectura dramatitzada de textos referents de Tàrraco a càrrec de l’actor Joan Negrié, director de la Sala Trono, així com una petita representació de dansa a càrrec de la Im.perfecta, amb Raquel Méndez i Raquel R. Esparza com a ballarines i Gessamí Martín, acompanyant-les al violí. També s’ha fet entrega d’un diploma i paraules en homenatge al guardonat.
L’alcalde de Tarragona ha definit Pujol com un “gran defensor de la nostra identitat, de les nostres arrels i sobretot del nostre Patrimoni”. Així ha iniciat Viñuales els parlaments qui, a més, ha volgut recordar que el seu “treball incansable ha estat fonamental per a visibilitzar i protegir aquests tresors que no només són part de la nostra història, sinó que també són un pilar essencial de la nostra identitat col·lectiva”.
Per la seva banda, el conseller de Patrimoni ha fet un repàs a la vida d’Antoni Pujol, arquitecte nascut a Tarragona l’any 1942 i de la seva vinculació amb la ciutat. García ha destacat, a banda de la seva important tasca com a president del Port del 1987 al 1995, amb l’activació i promoció de l’Arxiu del Port i el Museu del Port, “la seva implicació en la recuperació de la democràcia i la defensa del patrimoni a la ciutat”. Així mateix, ha recordat que com a arquitecte i membre del Col·legi (COAC) i l’Associació en favor del Patrimoni (AADIPA), “va ser una peça molt important en el moviment social en defensa del Teatre Romà, entre d’altres monuments a conservar i protegir”.
Pujol, envoltat de l’alcalde i de tots els representants municipals que han acompanyat el seu homenatge Foto: Cedida/JCBorrachero
El seu extens currículum a favor de la ciutat i la seva història, també passa per la creació del Catàleg de Patrimoni del Pla General de 1978, l’impuls del Pla Pilats o la recuperació de la capçalera del Circ o el Pla Especial de la Part Alta (PEPA) i la seva aplicació, entre molts altres projectes.
El guardonat Antoni Pujol també ha adreçat a unes paraules a través de la seva dona, Glòria Malé. Pujol ha agraït la concessió del premi al Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona i a totes les persones presents aquest matí al Circ Romà per la seva assistència. El guardonat ha fet un breu resum de la seva trajectòria i ha agraït als nombrosos companys i amics que l’han acompanyat en el transcurs de la seva dedicació al patrimoni de la ciutat. Pujol, que també ha tingut paraules d’agraïment per la seva família, ha subratllat que “cadascú de nosaltres ha d’aportar a la societat l’agraïment per tot el que aquesta ens ha donat”.
Diumenge amb espectacle vertical, si el vent ho permet
Si les condicions meteorològiques de vent ho permeten, aquest diumenge hi ha previst un nou acte del programa Tarraco25 en commemoració dels vi nti-i-cinc anys de la proclamació de Tarragona com a Patrimoni Mundial per part de la Unesco. Així, si el mal temps no ho impedeix, a les 12.30h, es durà a terme l’espectacle Fargar, de la Cia. Berta Baliu, un muntatge de dansa vertical des de la façana exterior del Pretori que, en aquest cas, retrà homenatge als món casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
La dansa vertical és una disciplina que fusiona moviment i arquitectura i es desenvolupa en un espai tan emblemàtic, en aquest cas el Pretori, creant una experiència visual única. Quatre intèrprets desafiaran la gravetat mentre es desplaçaran per la façana del monument, passant pel ball de valencians i la muixeranga, fins arribar als nostres dies, tot amb un toc tarragoní. Una experiència única que posa en valor el patrimoni material i immaterial de la ciutat de Tarragona.
L’acte tindrà una durada de 35 minuts i es podrà veure des del passeig de Sant Antoni. El trànsit estarà tallat des d’una estona i abans i durant tot l’espectacle.
Interior de l’aqüeducte. Les obres han senyalitzat l’espai per tal de donar-lo a conèixer i posar-lo en valor. Foto: Cedida
Els treballs de restauració i consolidació d’un tram de l’aqüeducte romà del Camp de Mart, han finalitzat després de tres mesos de tasques i han permès alhora, documentar, fotografiar i investigar sobre aquest monument i la seva importància. Es tracta d’un tram de conducció romana que probablement portava les aigües des de les fonts del riu Gaià fins a Tàrraco. És a dir, un dels aqüeductes que proveïen d’aigua la capital de la Tarraconense. Des d’aquest punt, transcorre per sota la muralla, fins a l’angle nord occidental de la gran plaça de representació del Fòrum Provincial.
Pel que fa al projecte, promogut des de l’Ajuntament de Tarragona, s’ha dut a terme, d’una banda, la consolidació de la base d’aquest tram de l’aqüeducte i la muralla, que es d’uns 31 metres. Per fer-ho possible, s’han retirat els afegits moderns que podien malmetre la interpretació de l’aqüeducte i s’han eliminat i netejat les restes de plantes i arrels.
L’obra ha tingut un cost de 40.039,96€ i ha comptat amb el recolzament de la Generalitat de Catalunya per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural.
La torre del Pretori acollirà diumenge un espectacle de dansa vertical en homenatge al món casteller. Foto: Arxiu/ACN
Aquest cap de setmana continuaran els actes del programa de celebració dels vint-i-cinc anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat, més conegut com a Tarraco25, i ho faran amb l’entrega del Premi Tarraco a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial que enguany és per a l’arquitecte tarragoní Antoni Pujol.
L’homenatge tindrà lloc a les 12h a la volta del Circ de Sant Hermenegild i comptarà amb la presidència de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, acompanyat de regidors del consistori i del guardonat, entre familiars i autoritats.
Durant el transcurs de l’acte es farà una lectura dramatitzada de textos referents de Tàrraco a càrrec de Joan Negrié, així com una petita representació de dansa a càrrec de la Im.perfecta, amb Raquel Méndez i Raquel R. Esparza com a ballarines i Gessamí Martín, acompanyant-les amb un violí. Es farà entrega d’un diploma en homenatge al guardonat.
Espectacle ‘casteller’ de dansa vertical
L’endemà, diumenge 8 de desembre, a les 12.30h, es durà a terme un dels actes més vistosos del programa de la celebració. Es tracta de l’espectacle Fargar, de la Cia. Berta Baliu, un muntatge de dansa vertical des de la façana exterior del Pretori que, en aquest cas, retrà homenatge als món casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
La dansa vertical és una disciplina que fusiona moviment i arquitectura i es desenvolupa en un espai tan emblemàtic, en aquest cas el Pretori, creant una experiència visual única. Quatre intèrprets desafiaran la gravetat mentre es desplaçaran per la façana del monument, passant pel ball de valencians i la muixeranga, fins arribar als nostres dies, tot amb un toc tarragoní. Una experiència única que posa en valor el patrimoni material i immaterial de la ciutat de Tarragona.
L’acte tindrà una durada de 35 minuts i es podrà veure des del passeig de Sant Antoni. El trànsit estarà tallat des d’una estona i abans i durant tot l’espectacle.
Presentació de la programació dels dos teatres, que inclou concerts de Joan Masdeu, els Pets o Sopa de Cabra. Foto: Cedida
Els teatres Bartrina i Fortuny de Reus han presentat aquest dijous les programacions que acolliran durant els propers mesos, concretament durant el primer semestre del 2025. La presentació s’ha fet de manera conjunta a l’escenari del Bartrina, una fórmula que s’anirà alternant entre els dos espais escènics.
Hi ha participat l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, i els dos coordinadors de les programacions: Rosa Mateu, pel Bartrina, i Francesc Cerro-Ferran, pel Fortuny.
Les dues programacions estan farcides de propostes de qualitat i que representen bona part de les produccions més aclamades pel públic, però també propostes alternatives, atractives i equilibrades pel que fa als temes, les disciplines i les franges d’edat a les que s’adreça. I a més, sense descuidar les produccions Km0 que sorgeixen dels creadors i creadores del territori.
Música i propostes més arriscades al Bartrina
En el cas del Teatre Bartrina, la programació compta amb sis concerts de música, que comencen amb el tradicional Concert d’Aniversari de la Banda Simfònica de Reus, Rocío Márquez & Bronquio (RCC), Bewis de la Rosa (Accents), Anna Andreu (Accents), Joan Masdéu i “Ressonàncies d’estiu”, la nova producció de l’Orquestra Camerata XXI Ciutat de Reus.
També s’hi podran veure tres espectacles familiars, “Dins del cor del món, d’Engruna Teatre, Premi Butaca al millor espectacle familiar 2024, “L’anorak” d’Íntims Produccions, nominat a millor espectacle familiar als Prenmis Butaca 2024 i la proposta per a tots els públics, “L’invent de la Dra. Larsen”, de la Camerata XXI.
El semestre inclou un espectacle de dansa amb la Cia Evohé, Anna Corredor titulat “Ousider”. La creació compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, el Convent de les Arts i Reus Cultura.
Finalment, pel que fa al teatre, s’hi podran veure fins a catorze propostes:
“Llegat”, amb una pletòrica Àngels Gonyalons.
“Amnèsia”, amb la qual la Sala Trono ens planteja “i ara, que no està bé, qui cuidarà la mare?”
“Love, Love, Love”, amb Laia Marull i David Selvas, entre altres, dirigits per Julio Manrique
“L’important és participar”. Riure, reinterpretant i ressignificant les paraules de Santiago Rusiñol.
“La presència”. Pendent d’estrena. Pau Carrió dirigeix Anna Sahun i Pau Roca, entre altres. Una nit de tempesta plena d’adrenalina i comèdia en la qual els fantasmes d’una família sortiran a la llum.
“Teoria King Kong”. Monòleg de Maria Pau Pigem a partir del llibre de Virginie Despentes sobre el feminisme.
“Menú tancat”. Pendent d’estrena. Comèdia gastronòmica de Jordi Casanovas.
“Lluna plena”, de la mà d’Àlex Rigola un conte d’amor d’Ali Shimazaki. Premi Butaca 2024 Millor espectacle de Petit Format.
“Tots Ocells”. Oriol Broggi ens posta un dels millors espectacles del Festival Grec 2024 amb actors com Clara Segura i Joan Carreras, entre altres.
“Nàdia”. Nadia Ghulam, un testimoni directe de la condició de la dona a Kabul.
“Mitja taronja”. Una comèdia sobre filies, prejudicis i relacions.
“Quarts de 15 (Festival Quarts de Teatre)”. Reposició de les quatre obres.
“Biològica”. Comèdia inquietant que vol fer-nos reflexionar sobre els vincles familiars i la decisió de tenir fills al segle XXI
“Hamlet 2.0”. Sergi Belbel i Enric Cambray segueixen sorprenent el públic mentre analitzen el segon acte de Hamlet.
La renovació d’abonaments i nous abonaments es podrà fer a partir del 9 de desembre de 2024 en horari habitual de taquilla o mitjançant correu electrònic a taquilla@teatrebartrina.cat.
L’inici de la venda d’entrades del concert d’aniversari de la Banda Simfònica del dia 3 de gener de 2025 es farà a partir del 5 de desembre de 2024 en horari habitual de taquilla i per internet, a la pàgina web del Teatre www.teatrebartrina.cat
L’inici de la venda d’entrades serà a partir del 17 de desembre 2024, en horari habitual de taquilla i per internet, a la pàgina web del Teatre www.teatrebartrina.cat
Grans producccions i concerts al Teatre Fortuny
Pel que fa al Teatre Fortuny, la nova programació presenta quatre grans produccions de teatre: “Los amigos de ellos dos”, “La mort d’un comediant”, “Un matrimoni de Boston” i “Claveles”. I dues produccions d’aquesta temporada 2024, “Les mans” i “L’emperatiu categòric”.
En música, hi haurà el conjunt de música barroca “Les vespres d’Arnadí”, els Pets (Accents) i Sopa de Cabra (Accents). També hi haurà “Sandré” i “Ypnosi” (RCC).
La programació ofereix quatre musicals: “Homenaje Mecano – Me cuesta tanto olvidarte”, “Dancing Machine Michael Jackson” i Concert tribut a The Beatles”.
També s’hi inclouen dues produccions operístiques de la Fundació Òpera de Catalunya: “Nabucco”, de Verdi, i “Carmen, de Bizet.
En l’apartat de dansa, hi haurà un ballet clàssic amb “Giselle”; i pel que fa a la programació familiar, “Pots ser tu, puc ser jo”.
El Teatre Fortuny inclou dues produccions al cicle Fortuny Personal i Intransferible: “Yerma”, de Federico García-Lorca, i “Thérèse Raquin”.
Les venda de localitats comença el dia 5 de desembre per als espectacles “Luar Na Lubre”, “Un matrimoni de Boston”, “Moltes mercès”, RCC-Sandré, RCCYnopsi, “Niño de Elche”, “Un sogre de lloguer”, 38ena Gala de Dansa, “Giselle”, “En Patufet (i els seus pares)”, “Yerma” i “Thérèse Raquin”.
La resta d’espectacles començaran la venda d’entrades a partir del 23 de desembre.
Els abonaments es poden adquirir fins al 16 de desembre de 2024.
Es poden comprar a la taquilla del teatre (de dilluns a divendres, en horari d’11:00 h a 13:00 h, i de 18:00 h a 20:00 h) o bé al web www.teatrefortuny.cat
Dimarts 10 de desembre, l’espectacular producció de l’icònic coreògraf Frederick Ashton serà retransmesa en directe. Foto: Cedida
Aquest Nadal, el Royal Ballet de Londres promet una vetllada inoblidable amb la retransmissió en directe del seu muntatge enlluernador de La Ventafocs. Sales de cinema de Tarragona (Yelmo Cinemes Parc Central i Ocine les Gavarres), Cambrils (Rambla del Art Cambrils), Valls (Cinemes Valls), Vilallonga del Camp (Centre Recreatiu) i Amposta (Amposta Cinemes) projectaran a la província de Tarragona aquesta obra màgica, via satèl·lit, des del majestuós Covent Garden de Londres. Serà el dimarts 10 de desembre a les 20.15 hores (hora local). L’emissió també arribarà a més de 130 sales a Espanya, i més de 1.200 de 40 països.
L’obra, aclamada com una joia del repertori clàssic, transportarà als espectadors a un món de somni ple de màgia i fantasia, on carabasses es transformen en carrosses, fades padrines concedeixen desitjos, i el veritable amor espera a Ventafocs. Amb una espectacular escenografia, disseny artístic exquisit i la música envolupant de Serguei Prokófiev, aquesta producció promet ser el pla perfecte per a gaudir en família durant les festes de Nadal.
Un clàssic atemporal amb un elenc de talla mundial
Originalment estrenada el 23 de desembre de 1948 amb els llegendaris Moira Shearer i Michael Somes en els papers principals, la versió d’Ashton ha deixat una petjada indeleble en la història del ballet. Basada en el conte de Charles Perrault, aquesta producció ressorgeix ara amb la interpretació estel·lar de la ballarina principal del Royal Ballet, Fumi Kaneko, en el paper de Ventafocs, acompanyada per William Bracewell com el Príncep.
Amb una durada d’1 hora i 36 minuts, incloent dos intermedis, aquesta transmissió és una oportunitat única per a gaudir del talent d’un dels elencs més destacats del panorama internacional.
Un equip creatiu guardonat darrere de la màgia
La màgia de La Ventafocs no es limita a la dansa. Aquesta nova producció, que va tornar als escenaris en 2023 després d’una dècada d’absència, compta amb un equip creatiu de renom que aporta una visió fresca a l’univers encantat del conte. Entre els talents destacats es troben:Tom Pye, dissenyador d’escenografia (El meu veí Totoro, Premi Olivier); Alexandra Byrne, dissenyadora de vestuari (guanyadora de l’Oscar per Elizabeth: L’edat d’or); David Finn, il·luminador (Brokeback Mountain); Finn Ross, encarregat d’efectes visuals (Els Miserables, Frozen), i Chris Fisher, especialista en il·lusions escèniques (Harry Potter i el llegat maleït).
Una coproducció internacional de primer nivell
Aquesta versió de La Ventafocs és fruit de la col·laboració entre The Royal Ballet i el Ballet Nacional del Canadà, un projecte que combina l’excel·lència artística de totes dues institucions. Gràcies a la distribució de Versió Digital, el públic podrà gaudir d’aquesta experiència immersiva que converteix la pantalla gran en un portal a la màgia del ballet.
Un moment de la presentació del programa d’actes. Foto: DiariTots21
Cambrils ja té llesta la programació de Nadal, que ve amb algunes novetats, com és el fet que els Heralds dels Reis d’Orient també visitaran les residències de la gent gran del municipi. Seran més de 50 les activitats programades pel consistori, amb el suport de les entitats de la vila.
Un any més, i ja en van potser una vuitantena, els Reis d’Orient repartiran els regals casa per casa. S’espera que siguin més de 900 les llars de Cambrils que el mateix dia 6 de gener, a partir de les 9 del matí, rebin la visita més desitjada de l’any per part de la mainada. L’any passat van ser 934 les cases visitades. Es tracta d’un gran desplegament logístic que vindrà de la mà dels voluntariosos de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle, que de nou s’encarreguen de la seva organització.
La regidora de Festes, Teresa Recasens, i el president de l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle Cambrils, Alfred Sarrà, han presentat avui l’extens programa d’activitats organitzat per sis departaments municipals i una desena d’entitats cambrilenques.
Algunes de les novetats d’enguany són la cantada de Nadales i vi calent de Vilereos i Vileres, el Bingo Solidari de la Colla Jove, el Bingo Musical, el vídeo photocall 360º a la plaça Aragó i un Escape Room a la plaça Martí i Nolla, entre altres propostes.
Canvis en el recorregut de la Cavalcada
També hi haurà novetats en l’arribada dels Heralds i la Cavalcada dels Reis d’Orient. Els Heralds arribaran el dia 29 de desembre i enguany comptaran amb un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda i posteriorment visitaran les residències de la gent gran. L’altre canvi és el recorregut de la Cavalcada de Reis, que girarà a l’alçada del pont de Joaquima Vedruna per arribar més puntual a la plaça de l’Ajuntament.
Els Reis hauran arribat a les 19 hores a les Escales Reials del Mollet del Rec. La posterior arribada a la plaça de l’Ajuntament inclourà la recollida de cartes i animació amb xocoatada.
No faltarà el Concurs de Pessebres, que arriba a les 66ena edició i també organitza l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle. L’any passat es va batre el rècord de participants, amb 64 inscrits. L’AAA vol que es mantingui la tradició tan catalana de confegir el pessebre.
Com cada any, el programa de Nadal també inclou un nova edició de Tallers Oberts, el concert de Nadal de la Coral Verge del Camí a la Cripta de l’Ermita, el concert solidari amb la Marató de 3Cat de l’Escola Municipal de Música, la cagada popular del tió de l’Agrupament Escolta i Guia Gent de Mar, la Missa del Gall, les representacions de la Teca Teatre, el concert tradicional de Nadal i la Nit de Cap d’any Jove.
D’altra banda, la Unió de Botiguers de Cambrils i el Departament de Promoció Econòmica han organitzat les activitats de la campanya comercial “Per Nadal, estimo Cambrils, compro a Cambrils”, que s’iniciarà amb la Fira del Regal de Nadal, del 5 al 8 de desembre.
El programa de Nadal complet es pot consulta en aquest enllaç:
L’encesa tindrà lloc a la plaça de la Vila i inclourà un espectacle infantil, un mapping i l’encesa de l’arbre de Nadal. Foto: Cedida
Ja és Nadal a la Pobla, tota vegada que el passat diumenge va donar inici el programa d’actes organitzats per l’Ajuntament i que inclourà un total de 44 propostes a celebrar fins al proper 7 de gener.
Tot plegat va començar amb la tradicional trobada ocellaire de Nadal, organitzada per la Unió Ocellaire la Pobla-El Passerell, i l’activitat festiva viurà un parèntesi fins aquest proper dissabte, quan els pobletans estan convidats a una doble cita: al punt del migdia tindrà lloc gala de lliurament de l’onzena edició dels Premis als millors expedients acadèmics (12 h, Casal Cultural). L’humorista tarragoní Javi Sancho exercirà com a conductor d’un acte que també inclourà la presentació d’una iniciativa pionera a la Pobla, com és l’app amb realitat augmentada ‘Els camins secrets de la Pobla’ que, des d’ara, permetrà redescobrir el municipi des d’una perspectiva innovadora, diferent, molt divertida i apta per a tota la família.
D’altra banda, dissabte a la tarda la Pobla viurà el primer gran moment del seu Nadal, amb la gran Festa de l’encesa (18.30 h, Pl. de la Vila), una proposta per a tota la família que inclourà l’espectacle d’animació infantil ‘Un Nadal màgic’, la projecció del mapping ‘La carta màgica’ i l’encesa de l’arbre i de tota la il·luminació nadalenca que durant aquestes dates lluirà al poble. Ja a la nit tindrà lloc la primera de les enceses de la gran bola de Nadal (21 h, accés al Pavelló), que estarà activa i amb il·luminació adaptada al ritme de la música durant tot el Nadal, a les 19, 20 i 21 h.
El cap de setmana es veurà completat amb l’exhibició de gimnàstica rítmica que oferirà el Club Gimnàstica Rítmica la Pobla de Mafumet (11.30 h, Pavelló), mentre que al punt del migdia els infants tindran l’oportunitat d’endinsar-se en l’univers dels contes a través del musical infantil ‘Hansel i Gretel (la caseta de massapà)’ (12 h, Casal Cultural).
Solidaritat nadalenca
D’altra banda, el Nadal pobletà tornarà a tenir un any més un important component solidari, ja que tant l’Ajuntament com diferents entitats del poble han organitzat activitats destinades a recaptar fons per a la Marató de TV3. Aquest és el cas del bingo solidari que, com sempre, organitza la Llar de Jubilats i Pensionistes de la Pobla (15 de desembre, 18 h, Casal de la gent gran); o de la doble sessió del clàssic ‘Els Pastorets’, a càrrec de la Corriola Teatre (26 i 29 de desembre, Casal Cultural).
Entre les propostes organitzades per l’Ajuntament cal destacar el concert d’Antònia Font (21 de desembre, 19 h, Casal Cultural), per al qual ja només queden les últimes entrades a la venda. Les persones interessades poden aconseguir-les per només 10€ a través del perfil Koobin de la Pobla de Mafumet(enllaç aquí).
A més, la solidaritat pobletana durant el Nadal també podrà ser manifestada a través de la participació en la gran recollida d’aliments, del 16 de desembre al 6 de gener, així com amb el Torneig de Nadal Dow de futbol base, que el 27 de desembre assolirà la seva 26a edició i ho farà com sempre tot recollint joguines solidàries per als infants ingressats a l’Hospital Joan XXIII. Finalment, el 22 de desembre (de 10 a 14 h, carrer Bassal), els pobletans estan convidats a donar vida a través de la campanya de donació de sang.
L’activitat ha apropat històries a més de 600 nens i nenes de la comarca, primer amb poesia i després amb contes populars. Foto: Cedida
El foment de la lectura i els punts de trobada en entorns literaris són l’eix principal d’una de les activitats més arrelades al territori que que organitza el Consell Comarcal del Tarragonès i que, principalment, apropa històries a través dels contes,als nens i a les nenes de la comarca. En l’edició d’enguany i amb la col·laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana, s’han programat 27 sessions de contes a les biblioteques i punts de lectura dels municipis d’Altafulla, la Canonja, el Catllar, Constantí, Creixell, el Morell, la Nou de Gaià, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Roda de Berà, Salomó, la Secuita, Torredembarra i Vespella de Gaià.
L’eix temàtic del cicle de primavera va girar entorn de la Poesia. Es va oferir un menú poètic amanit amb versos, ensucrat amb rimes i salpebrat amb la veu dels rapsodes. Es va convidar a tastar abecedaris poètics, acròstics i cal·ligrames, paladejar haikus, auques, contes poètics i rodolins. L’eix temàtic del cicle de tardor ha girat entorn dels contes populars de tradició oral que revaloren i rescaten les històries que s’han transmès oralment i que han perviscut de generació en generació fins avui. Formen part del nostre patrimoni i, com a tals, s’ha de vetllar per la seva conservació.
El cicles els han portat a terme l’Agustí Farré, la Karme González, la Silvia Palazón i l’Imma Pujol. Tots quatre tenen una llarga trajectòria al món de les biblioteques, l’ensenyament i les arts escèniques i, des de la seva manera personal d’explicar, apropen històries i emocions.
Aquesta ha estat una activitat molt ben valorada per les bibliotecàries. Tal i com diu Maribel Pérez, directora de la Biblioteca Municipal de Creixell, “és molt necessari oferir narracions orals perquè els nens i nenes puguin seguir històries que propicien la imaginació, que permeten i milloren la comprensió i l’enriquiment del seu vocabulari”.
Irene Reig & The Bop Collective, a la imatge, i Mar Serra Grup seran els dies 21 i 29 de desembre a Cambrils. Foto: Cedida
Cambrils la mar de jazz organitza aquest desembre el tradicional cicle de concerts de Nadal, que inclou dues actuacions imprescindibles a la Cripta de l’Ermita.
El cicle començarà el dissabte, 21 de desembre (20 h), amb la presentació de Decisió i Coratge (The Changes, 2023) d’Irene Reig & The Bop Collective. Aquest octet de jazz, reconegut per la seva energia i innovació, fusiona elements del jazz tradicional amb sonoritats contemporànies i ritmes brasilers, entre altres influències. Els membres de la banda, amb Irene Reig com a directora i compositora, portaran el públic a un viatge sonor únic, que no es pot perdre.
El segon concert tindrà lloc el diumenge, 29 de desembre (19 h), amb Mar Serra Grup, que presenta Vivit (Columna Música, 2022), una suite musical que explora les cançons populars del Mediterrani a través del jazz. El treball de la pianista i compositora Mar Serra ofereix una proposta sonora rica i diversa, que inclou peces inspirades en melodies tradicionals d’arreu del Mediterrani, des de Bòsnia fins a Catalunya, passant per Israel i el Marroc.
Les entrades per a ambdós concerts ja estan a la venda a través de la plataforma online www.codetickets.com. Els preus són 10 euros per a socis anticipats i 13 euros per al públic general anticipat, amb un preu de 15 euros a taquilla.
Exposició al cinema
A més, Cambrils la mar de jazz col·labora en l’exposició fotogràfica 6000 km en un click, una mostra que s’inaugurarà el 13 de desembre al Cinema Rambla de l’Art. L’exposició està basada en el viatge de fa uns mesos del soci de l’entitat Tomas Llusera al sud dels Estats Units. La inauguració, que tindrà lloc a les 20h del divendres 13 de desembre, inclou un concert acústic de blues gratuït per als assistents a càrrec de Santos Puertas, seguit de la projecció de la pel·lícula Janis: La verdadera historia de la reina del blues amb una entrada de 5 euros.
El cicle de nadal de Cambrils la mar de jazz compta amb el suport de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils, la Diputació de Tarragona i l’Institut Català d’Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat. Més info: www.jazzcambrils.cat
El ball de Cercolets del col·lectiu la Polaina, en un dels seus balls de lluïment d’aquest dissabte. Foto: DiariTots21
El dia central de la Festa Major de Sant Andreu de la Selva del Camp ha tingut aquest dissabte un protagonista clar, el seguici festiu, d’entrada perquè ha desfilat al complet després de la celebració religiosa del matí, i, ja al vespre, perquè el correfoc dels Diables de la Selva s’ha convertit en l’altre gran esdeveniment de la jornada.
La diada del patró selvatà arrencava amb la clàssica trobada i repic de campanes que ha donat pas a l’ofici en honor a Sant Andreu. Després de la missa, el seguici selvatà ha arrencat la seva cercavila de lluïment des de la plaça de l’església fins al portal d’Avall, amb parada als Ponts, al raval de Sant Rafael, a la plaça de la Palma o al carrer Major per tal de realitzar els seus balls, a més de la interpretació dels versots de les Gitanes.
Encapçalats pels Diables infantils de la Selva i el Diabló, que comptaven amb l’acompanyament dels Grallers del Ball de Diables i l’Aula de Sons, els han seguit pels carrers del nucli antic el ball de Nanos i els Gegants de la Selva amb els Bulalodrè Grallers, a més dels balls de la Polaina, amb el ball del Patatuf i els Grallers del Ball de Diables i l’Aula de Sons, el ball de Cercolets i els Ganxets grallers del Baix Camp, el ball de Bastons i els Vitxets grallers de Reus, el ball de Gitanes i la música dels Carreter i el ball de Valencians i els Canya d’Or.
De cara a la tarda ha entrat en acció la Baixada d’Enginys, que ha entrat en el programa també de la festa major d’hivern després d’haver-se convertit en un clàssic de les festes d’estiu. En aquesta ocasió s’hi ha afegit l’emoció del component nocturn, donat que les baixades entre el carrer de Gandhi i el de la Botànica s’ha realitzat a partir de les sis de la tarda.
A la mateixa hora l’església parroquial acollia un concert d’orgue a càrrec de Juan de la Rubia, organista de la basílica de la Sagrada Família, que ha improvisat sobre la pel·lícula de cinema mut Faust (1926), de F.W. Murnau.
Les activitats ja no s’han aturat i mentre a quarts de vuit del vespre començava al pavelló poliesportiu el concert de Festa Major amb l’Orquestra Selvatana, al portal d’Avall arrencava la cercavila dels timbalers fins a la plaça de Sant Andreu per tal de començar el correfoc dels Diables de la Selva a partir de les vuit del vespre. En aquesta ocasió han acompanyat a la colla amfitriona la seva colla infantil, el també Diabló selvatà, a més dels 7 Pecats Capitals de la Pobla de Mafumet i dels Espurnetes de Bellpuig.
El dia ha finalitzat amb el ball de nit que l’Orquestra Selvatana ha ofert al pavelló, després del qual ha seguit una sessió de DJ Engineerz.
El ball de Valencians selvatà, encarregat de tancar la cercavila festiva. Foto: DiariTots21
Trobada de ‘Manotes’ i bateig d’un gegantó
El programa d’aquest diumenge 1 de desembre arrencarà de nou amb activitats de carrer, com és la 26a Trobada de Gegants Manotes, amb colles convidades procedents de Fraga, Cambrils, Botarell, l’Hospitalet de l’Infant, els Guiamets, Falset, la Riera de Gaià, i el Pitot i la Pitota del Barri de Dalt de Mont-roig del Camp. La trobada viurà el seu moment culminant a dos quarts d’onze del matí, amb la presentació del nou gegantó selvatà, i la posterior cercavila de totes les colles participants.
Després de la missa que es farà a dos quarts de dotze del migdia, la mateixa església de Sant Andreu acollirà el concert de la Banda de Música de la Selva del Camp, mentre que, a dos quarts d’una, s’oferirà un vermut amb DJ Fuski a l’envelat de l’Hort d’Iglésies.
La tarda de diumenge estarà dedicada a la celebració dels 25 anys del pavelló poliesportiu de la Selva del Camp, amb una festa i espectacle a partir de dos quarts de set de la tarda. L’acte repassarà el primer quart de segle de les instal·lacions esportives i gaudirà d’actuacions del Club Elna de gimnàstica rítmica, amb samba, balls amb foc, a més de la participació d’esportistes de totes les entitats que utilitzen el pavelló, pastís final de celebració i sessió de DJ.
Un estudi ha identificat evidències de comportaments tecnològics avançats en les eines de pedra fabricades pels hominins fa entre 900.000 i 780.000 anys al jaciment del Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragona).
La investigació, desenvolupada per un equip de l’IPHES-CERCA, ha utilitzat tècniques analítiques modernes per estudiar les estratègies de fabricació i gestió dels recursos per part dels hominins. Els resultats han permès demostrar que aquestes eines no només representen una fita evolutiva, sinó que també obren una nova perspectiva sobre l’arribada de noves poblacions humanes a Europa.
Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la prestigiosa revista Journal of Paleolithic Archaeology , en un treball liderat pel Dr. Diego Lombao, investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la i investigador associat a l’IPHES-CERCA, en què ha participat també els investigadors i investigadores de l’IPHES-CERCA Dr. Juan Ignacio Morales, Dra. Marina Mosquera, Dr. Andreu Ollé, Dr. Josep Vallverdú i la Dra. Palmira Saladié.
Innovacions tecnològiques en la fabricació de les eines al Barranc de la Boella
L’equip investigador ha documentat que els hominins que ocupaven el Barranc de la Boella van desenvolupar eines de grans proporcions, típiques del Mode 2 o Axelià, com ara destrals i pics, utilitzant matèries primeres locals amb un alt nivell de planificació i eficiència. Aquestes eines, creades amb tècniques de talla bifacial, eren utilitzades per a diverses activitats relacionades amb la subsistència.
Segons l’equip, els comportaments tecnològics identificats representen un avenç significatiu respecte a les tecnologies presents a Europa en aquell moment, conegudes com a Mode 1 o Olduvaià. Entre aquests avenços destaca la selecció i preparació de matèries primeres, amb una gestió diferencial dels seus recursos. El sílex es feia servir principalment per fabricar eines més petites, mentre que l’esquist es reservava per a la producció d’instruments de grans dimensions. primeres etapes del procés de fabricació d’aquestes eines grans podrien haver passat fora dels jaciments excavats i que haurien estat transportades sistemàticament als llocs on es necessitaven.
Els hominins que van habitar el Barranc de la Boella van demostrar comportaments tecnològics avançats i flexibles, incloent-hi l’ús de diverses estratègies de talla. Aquestes pràctiques tecnològiques reflecteixen una capacitat d’anticipació significativa, visible en el transport d’instruments ja elaborats i en la selecció de morfologies inicials per facilitar l‟obtenció de formes desitjades.
Treballs arqueològics al jaciment de la Boella. Foto: Cedida
Aquestes pràctiques no només reflecteixen una sofisticació tecnològica, sinó també una capacitat cognitiva elevada dels hominins d’aquest període. “El Barranc de la Boella és un testimoni únic del canvi tecnològic dels hominins d’Europa en un moment en què les eines no només eren utilitàries, sinó que també implicaven una planificació sofisticada i un ús més eficient dels recursos”, assenyala Diego Lombao, autor principal de l’article. “Aquest jaciment ens mostra que la innovació tecnològica no va ser lineal ni un salt completament abrupte, sinó el resultat de múltiples onades de dispersió de poblacions i de l´arribada gradual a Europa de nous comportaments tecnològics procedents d´Àfrica”, conclou.
Un esdeveniment clau en levolució humana
“El Barranc de la Boella és un testimoni clau de les primeres dispersions del Mode 2 a Europa, marcant un punt d’inflexió en la història tecnològica del continent”, afirma Diego Lombao. Les semblances amb altres jaciments com, per exemple, Ubeidiya al Llevant, reforcen la hipòtesi que aquestes innovacions van ser introduïdes a Europa a través de múltiples migracions i intercanvis culturals des de l’Àfrica. Aquest descobriment no només redueix la bretxa cronològica entre Europa, Àsia i Àfrica, sinó que també demostra que les poblacions humanes europees ja compartien elements tecnològics amb les poblacions africanes fa gairebé un milió d’anys.
Les investigacions han posat en relleu que aquests jaciments podrien representar una dispersió primerenca de l’Axeulià, seguida per diverses onades migratòries posteriors durant el Plistocè Mitjà, que van contribuir a la diversitat tecnològica observada a Europa en aquest període i que ressalta la singularitat del comportament tecnològic identificat a el Barranc de la Boella.
“El Barranc de la Boella ens mostra que el continent europeu no va ser un escenari aïllat, sinó un espai d’intercanvi i evolució tecnològica en contacte constant amb l’Àfrica i el Pròxim Orient”, conclou Lombao. Aquest descobriment reforça el paper clau del jaciment en la comprensió dels primers capítols de l’evolució tecnològica dels hominins al continent europeu.
Un jaciment únic a Europa
El Barranc de la Boella, format per diversos llocs com la Mina, el Forn i la Cala 1, és reconegut com un dels jaciments més antics del Mode 2 o Axeulià a Europa. Les investigacions dutes a terme a la unitat II han revelat una gran quantitat d’eines de pedra i ossos d’animals que permeten reconstruir les activitats quotidianes i els hàbits de subsistència d’aquests primers grups humans.
El nivell II.2 del jaciment Cala 1, per exemple, ha estat interpretat com un lloc d’explotació i descarnament d’un mamut ( Mammuthus meridionalis ), mentre que a La Mina, s’han trobat evidències d’interacció amb altres depredadors, com hienes i grans felins. Aquestes dades apunten a una gran capacitat dadaptació dels hominins a entorns canviants i la gestió dels recursos disponibles, ia la competència derivada de la presència de grans carnívors.
Finançament
La intervenció al jaciment del Barranc de la Boella s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que, alhora, ha finançat la campanya (CLT009/18/00053).
Aquestes intervencions han estat finançades conjuntament pel Departament de Cultura i per l’Ajuntament de la Canonja, que ha demostrat un ferm compromís amb la preservació i la promoció del patrimoni arqueològic local. A més, el consistori ha impulsat la creació de l’Espai Mammuthus, un centre d’interpretació dedicat al jaciment del Barranc de la Boella, amb l’objectiu de difondre els descobriments i fomentar el turisme cultural al municipi.
Força gent s’ha reunit a la Fira de Nadal el matí de dissabte. Foto: DiariTots21
El Morell ha viscut un matí de dissabte de Fira de Nadal que aventura una gran arribada de visitants pel que queda de dissabte i en la jornada de diumenge, de manera que l’Ajuntament es plantejarà, un cop acabada la proposta nadalenca, si amplia el recinte de cara a l’edició de l’any vinent, segons deien a DiariTots21 tant l’alcalde, Eloi Calbet, com el regidor de Cultura i Festes, Miquel Roig.
Molta gent vinguda de fora del Morell s’ha sumat als parroquians, molta més que en l’edició anterior. Grups d’amics de Reus, una parella jove amb un marrec procedents de Torredembarra o un altre grup de reusencs són part del centenars de persones que han fet cap per viure l’ambient nadalenc matinal mentre esmorzaven, prenien el vermut o picaven ostrons que servien en un dels estands.
Hi era també el conseller comarcal de Turisme de la comarca de la Llitera i regidor de Binèfar, Chemis Ferrer, que s’havia acostat a la Fira cridat per amics del Morell i de Reus per tal de “comprovar com és la Fira de Nadal per portar-me’n idees. Nosaltres n’organitzem una que no és ni una cinquena part la del Morell“, confessava a DiariTots21.
La Christmas Dixie Band, en acció. Foto: DiariTots21
Prop del migdia, i acompanyat per la Christmas Dixie Band, feia la seva aparicio estel.lar el Tió, en un dels moments màgics de la jornada, conduït per un grup de joves. No és un Tió qualsevol, és de grans dimensions. Situat al bell mig de l’esplanada, la mainada, enormement encuriosida, s’hi ha acostat per tocar-lo.
Les parades de productes locals i algunes de forànies nodreixen el perímetre de la Fira de Nadal. Parades com la del Vermut Aire, que serveixen els seus creadors, els dissenyadors Dani i Martí, una ‘joint venture’ amb la URV per treure un nou vermut morellenc amb un disseny molt novedós que ja ha guanyat premis.
No faltava, al seu costat, l’estand de vermut Yzaguirre. I d’entre els forasters, molts repetien, com La Trencadora del Rourell, amb la millor crema d’avellanes del món. O la Marta Agüers, del Milà, que ven cera feta d’abella i cera de soja amb olis essencials. Ella és nutricionista, però té dedicació artesana. La seva proposta respon per La Silvestrina.
El Dani i el Martí, dissenyadors i creadors del Vermut Aire. Foto: DiariTots21
La Marta Agüers, a la seva parada de cera d’abella i de soja. Foto: DiariTots21
Aspecte que oferien al matí les parades. Foto: DiariTots21
La jornada de tarda incloïa un ampli repertori musical, i per aquest diumenge el matí s’estrenarà amb la trobada de vehicles clàssics, una Mostra de cultura popular i diversos concerts. L’acte de clausura tindrà lloc a les 18 hores amb el sorteig d’una cistella i dels arbres de Nadal que han poblat l’esplanada aquests dies.
Francesc Sentís, al Mirador de Creixell. Al fons, l’església amb el coronament de Jujol. Foto: DiariTots21
Any rere any, creix l’interès per la figura de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, i dels punts del territori on hi va deixar petjada hi figura Creixell. Parlem amb un dels grans coneixedors del seu treball a la localitat, el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Francesc Sentís, que també s’ha capbussat en arxius per tal que el municipi tingui més informació i coneixement de l’obra jujoliana creixellenca.
Què tenim de Jujol a Creixell?
Jujol va fer el coronament del campanar de l’església de Sant Jaume, un campanar del segle XVIII. L’any 1916, el capellà de Creixell va encarregar-li l’obra a través de l’Arquebisbat, obra que acabà d’executar-se a finals de 1917, tot i que no de manera definitiva, ja que mancava una part que no va arribar a concloure Jujol per falta de diners: era el trencadís.
Fou, per tant, una obra ocasional, no formava part d’un seguit de treballs que Jujol hagués de fer a Creixell?
Sí, va ser ocasional. No va fer res més al poble. Hi va estar un any i mig fent les obres. Molt més tard, en 2012, es va fer la remodelació del campanar.
No ho sabem, ho estem intentant esbrinar. Jujol Júnior, el seu fill (mort en 2023), no ens ho va saber dir. En tota la documentació que vam consultar de l’Arxiu Jujol no apareix aquesta informació. Hem intentat saber-ho a través de l’Arquebisbat, però no ens han respost. Amb la recent donació al Col.legi d’Arquitectes, buscarem a l’Arxiu Jujol qui va fer l’encàrrec.
Justament ara amb la mort de Jujol Júnior, el llegat del l’Arxiu Jujol passa a mans del Col.legi d’Arquitectes, a la seu de Tarragona. Això obre noves possibilitats per tenir més informació?
Quan es va fer l’arranjament del coronament, en 2012 -que el va executar l’arquitecte Josep Llinàs-, es va aconseguir informació tècnica, que és el que es buscava per tal de reproduir el campanar de manera fidel a l’original. Però en algun lloc ha de constar qui va fer l’encàrrec, i hauria de ser a l’Arquebisbat. Ja fa anys que l’Arxiu Parroquial de Creixell va ser lliurat a l’Arxiu General de l’Arquebisbat. Allà es troba més segur, està digitalitzat i és accessible. O podria haver informació als arxius de l’Arquebisbat. Dubto molt que no tinguin res.
‘Jujol feia petits càlculs d’estructura al costat d’un disseny, detallant com s’integrava en l’entorn existent, però no redactava memòries’
Jujol no feia memòries dels projectes. En aquest cas també era així?
Jujol feia petits càlculs d’estructura al costat d’un disseny, detallant com s’integrava en l’entorn existent, però no redactava memòries. Tenim l’original d’un plànol, on Jujol marca la planta de la nova estructura i els amidaments. Crec que és el document que va presentar com a plànols per a la seva execució. Retornarem el document a l’Arxiu Jujol ja que el vam demanar per presentar-lo al nostre estand en les recents Jornades Modernistes dels Pallaresos.
Ell dibuixava en qualsevol lloc, i va fer temptatives del que volia que fos la creu que corona el campanar.
Que l’Arxiu Jujol estigui al Col.legi d’Arquitectes i no al domicili privat de Jujol Júnior, com fins ara, obre possibilitats per investigar la documentació sobre Creixell? Hi ha prevista alguna col.laboració amb el Col.legi?
A través de l’arquitecta Mònica Sans hem contactat amb el Col.legi, però encara s’està inventariant tota la documentació.
Quan estigui tot inventariat serà fàcil accedir-hi i investigar teories que ara ens semblen bastant certes, però que cal rematar. En la interpretació del significat del campanar n’estem segurs que és el que hem trobat, però ens agradaria descobrir el per què d’aquest simbolisme càtar.
Què és el que han trobat?
El campanar està coronat per un penell on hi ha una creu càtara en un lloc preeminent i un lleó fugiser, que fuig, a l’altre costat del penell. Des del moment que van tornar a col.locar el penell, l’any 2012, amb la restauració del campanar, el fet de tenir a la vista el lleó i la creu immediatament s’observà que hi havia una escena.
Anem enrera: que havia passat amb el penell?
Recordem que als anys 50 una tempesta va provocar una esquerda i es va retirar el penell. El lleó va aparèixer anys després en les golfes d’una casa, però no la creu, que mai va ser recuperada. D’aquesta hi havia els dibuixos de Jujol i fotos. L’any 2012 es va refer el penell de ferro, amb la creu segons els dibuixos i amidaments de Jujol. L’únic que va fer diferent el ferraller que es va encarregar de l’obra fou que per compensar el pes entre el lleó i la creu va omplir les boles de la creu amb plom.
Aleshores, en veure el nou penell, es van generar preguntes: què fa una creu occitana aquí, a Creixell? Al peu del coronament hi ha quatre estàtues amb quatre personatges. Per què hi són? Es tracta de Sant Francesc, Sant Joan de Mata, Sant Lluís de França i Sant Domènech deGuzmán. No tenen res a veure ni amb Creixell ni amb l’església de Sant Jaume. La gent deia que era el bé que foragitava el mal. Però podem afirmar que el lleó representa el mal? En la tradició cristiana, no. En tot cas ho seria la serp. Normalment, el lléo és un poder terrenal vinculat a la noblesa. I el lleó no només fuig, ensenya les urpes, és a dir, no se sent derrotat del tot, i té una cua bífida, un cas sorprenent. No hi ha pràcticament exemples de cues bífides. Aleshores van sorgir teories que relacionaven el conjunt amb els càtars. Vam comprovar que dos dels sants van estar especialment en contra dels càtars: el rei de França i Domènech de Guzmán. Sant Francesc, per la manera de viure, era més aviat proper als càtars. I de Joan de Mata no hem trobat res, ni a favor ni en contra. I a més a més, dues de les estàtues miren al nord i les altres dues, al sud: són pols oposats. Però com podíem demostrar que tot allò estava relacionat amb els càtars?
Què va passar?
Resulta que va aparèixer un document que ens van facilitar des de l’Arxiu Jujol, amb els quatre escuts dels quatre sants i una llegenda que, escrita per Jujol, diu: “Per la seva implicació en la creuada contra els albigesos, 1209-1229″. Els albigesos eren els càtars, i les dates fan referència a la primera croada contra ells. I a continuació ve a dir: estan a favor o en contra. Això et dóna la prova: el conjunt del campanar té relació amb els càtars. El mateix Jujol ho afirma.
El coronament de Jujol, amb dues de les quatre estàtues. Foto: DiariTots21
Segueixi relatant…
Aleshores entra en escena Mònica Sans, que és arquitecta, que va començar a investigar-ho. Va adonar-se que el lleó té dues cues i subratllà que la base de l’obra és el lleó. Buscant més informació, va trobar un lleó de dues cues en només dos casos: el lleó de Simó de Monfort, gran lluitador conta els càtars, i un altre que era un anglès que no tenia res a veure amb aquest món càtar. Simó de Monfort, un senyor de Carcassona, a les ordres del rei de França Phillipe, va conduir la primera creuada. La Mònica Sans descobrí l’escut heràldic de Simó de Monfort: en ell apareix un lleó amb dues cues, amb les urpes tretes, la boca oberta, amb la llengua fora i com fugint. Clavat al de Creixell. Resulta que Simó de Monfort morí al setge que ell provocà a Tolosa, ciutat càtara, per una pedrada llençada per una dona. Sans descobrí també que a Tolosa se celebra la mort del noble: ‘Simó de Monfort és mort. Visca Tolosa‘, canten.
Sabem que els càtars van fugir de la persecució cap a Catalunya i fins a Morella i van ser a les terres de Tarragona. Es coneix els casos de Siurana i la Serra de Montsant.
Hi hagué càtars al Baix Gaià?
Tenim dues esglésies dedicades a Santa Magdalena, a Bonastre i a la Nou de Gaià.
I què vol dir això?
Santa Magdalena és la figura repudiada de l’església, acusada de prostituta. Era estrany que hi hagués esglésies dedicades a Santa Magdalena. Els únics que la veneraven erens els càtars. És la línia que se suposa que des de Jerusalem va marxar via Alexandria fins a Marsella. I la tradició prohibida diu que venia embarassada de Jesús.
Aquest és l’argument del Codi da Vinci!
El cert és que els càtars foren els únics que aixecaren esglésies dedicades a Santa Magdalena. El Codi da Vinci beu d’un llibre titulat l’Enigma sagrat, un assaig de la BBC que estudia un personatge molt curiós del segle XIX, que va ser capaç de fer-se amb la gran reialesa sent com era un capellà d’un poblet del sud de França, René les Bains i René de Chateaux. Allí hi ha una església dedicada a Santa Magdalena i al costat un edifici senyorial on vivia aquest capellà. Es diu que ell va descobrir el tresor dels càtars.
‘Per què al.legoria de la mort de Simó de Monfort lluitant contra els càtars és present a Creixell?‘
Quin era el tresor dels càtars?
La divinitat de la descendència de Magdalena. Tal com diuen que el Sant Grial és Maria Magdalena: Sang Reial. Tot és discutible, evidentment, però forma part de l’espai fosc de la història d’Europa.
Tornant a Simó de Monfort, a l’Ajuntament de Tolosa hi ha pintat un fresc a la cúpula de l’edifici, on apareix el lleó de Monfort atravessat per la creu càtara. Aquesta és l’al.legoria: la mort de Simó de Montfort. Ara bé, la gran pregunta és per què aquesta al.legoria és present a Creixell?
Per què creu que va ser així?
Jo em pregunto: va ser un desig del capellà de Creixell? Una elucubració de Jujol? Potser, però el cert és que no hi ha res càtar en tota l’obra de Jujol. Res més que Creixell.
L’Arxiu de l’Arquebisbat pot generar pistes? Evidentment, el capellà de Creixell no informaria a l’Arquebisbat que es disposava a homenatjar una heretgia medieval…
Ho dubto (riu). L’altra línia que volem iniciar és buscar qui era el rector, potser Creixell va ser l’oportunitat de fer-ho. Dubto que fos una iniciativa de Jujol. Sembla un encàrrec directe. No hi ha cap tradició oral ni escrita que digui que a Creixell hi hagués càtars. Cert és que per dues vegades Creixell es va repoblar amb gent vinguda del sud de França. Es constata amb els cognoms que van deixar. Ara bé, insisteixo en l’estrany que és que en tan pocs quilòmetres existeixin dues esglésies dedicades a Santa Magdalena.
Seguiran organitzant les jornades sobre camins dels càtars?
Ho farem a principis de l’any que ve. Mantenim les jornades sobre catarisme.
La pregunta és: Jujol va apostar pels càtars o es va posicionar en contra?
Tinc diferents hipòtesis: la mare de Jujol era de Bonastre, on hi ha l’església de Santa Magdalena. Va ser influència de la seva mare? Tenir una església dedicada a una prostituta, bandejada per l’església, vol dir que hi havia gent que la reivindicava.
La potent il.luminació torna a ser un tret característic de la Fira de Nadal del Morell. Foto: DiariTots21
Amb un espectacle cent per cent familiar, la història d’un mestre xocolater que s’equivoca de recepta i ha de ser ajudat per la mainada, ha donat inici de manera brillant la quarta edició de la Fira de Nadal del Morell, que fins diumenge oferirà una seixantena de casetes de productes quilòmetre zero i d’establiments del Morell, a més de nombroses activitats per la mainada i les famílies.
Una escena de l’espectacle inaugural. Foto: DiariTots21
L’encesa de llums amb un compte enrere ha donat l’inici a la Fira quan es feia fosc, Fira que de nou se situa a l’esplanada dels carrers Àngel Guimerà i Miquel Martí i Pol. Hi ha ganes de Fira i les previsions apunten que pot concentrar-se molta més gent que altres anys. L’alcalde, Eloi Calbet, indicava ja aquest divendres a DiariTots21 que el consistori “ja té previst si ens cal ampliar l’esplanada en properes edicions perquè d’espai encara en tenim”.
Una novetat demanada per les casetes és que el terra ha estat asfaltat de manera que s’evitaran les cortines de pols que el vent generava. Aquest cap de setmana, no obstant això, s’anunci temps serè i sense vent, fet que pot incrementar notablement el públic.
L’encesa de les llums de la Fira de Nadal l’ha protagonitzat l’espectacle ‘Giocattolo, el taller de la xocolata’. El cap de setmana inclourà activitats com tallers infantils, concerts com els de Pirates Rumbversions i Los Saxos del Averno, i la tradicional pista de gel sintètic, que torna a ser gratuïta. El dissabte, la música també serà protagonista amb actuacions de la Christmas Dixie Band, un vespre musical amb Nacho Lascasas i l’espectacle de Nadal de Colous Fantasy.
Llum i confetti per estrenar el Nadal. Foto: DiariTots21
L’alcalde del Morell subratllava que “la Fira de Nadal és una mostra del dinamisme i de l’esperit comercial, econòmic i nadalenc del nostre poble, una oportunitat per retrobar-nos i gaudir junts de les festes”.
Durant els tres dia hi ha obert un espai gastronòmic que reuneix cellers locals i restaurants de proximitat, “amb major nombre que l’any passat”, subratllava la regidora de Promoció Econòmica, Mònica Casas.
Torna la pista de gel sintètic per a la mainada… i per als adults. Foto: DiariTots21
El diumenge, la fira tancarà amb una jornada plena d’activitats, com la Trobada de Clàssics, la Mostra de Cultura Popular amb gegants i grallers, i el concert familiar de Rikus. L’acte final inclourà el sorteig d’una gran cistella de Nadal i dels arbres naturals que hauran decorat l’espai durant el cap de setmana. “Aquestes iniciatives busquen connectar la ciutadania amb el nostre entorn i fer créixer l’esperit nadalenc des de les nostrestradicions alhora que incentivem l’economia circulari la sostenibilitat”, conclou Mònica Casas.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
