TOTS 21

Punts segurs per atacar les flames: els bombers es preparen per fer front a grans incendis a les muntanyes de Prades

Un dels responsables del cos dels bombers durant la seva intervenció en una de les zones de les muntanyes de Prades. Foto: Mar Rovira

A les portes de la campanya d’estiu, el cos de bombers de la Generalitat es prepara per afrontar grans incendis arreu del país. Les muntanyes de Prades són una de les zones on s’han establert punts de seguretat i estratègics que han de permetre controlar i reduir les flames en el cas d’un foc en aquest paratge. «Tenim tota la part nord-oest de les muntanyes planificada, si hi ha un incendi ja podrem treballar amb seguretat; en cap cas el pararem, però si que ens ajudarà a contenir-ho», afirma el sotsinspector de la unitat GRAF de la regió de Tarragona, Jordi Castellví. En paral·lel, els experts avisen que caldrà conviure amb els focs i demanen a la ciutadania una major conscienciació del risc.

En el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i als boscos de Prades, els bombers han establert un punt estratègic de gestió al barranc de Castellfollit, propietat dels monjos del monestir de Poblet i, també han condicionat zones de seguretat per controlar les flames en el cas d’un incendi en aquest entorn. Segons els seus càlculs, entre un 3% i 10% de la superfície del massís, d’unes 40.000 hectàrees, disposa d’estructures i àrees segures.

El Departament d’Agricultura té previst executar una segona fase per ampliar aquestes zones segures cap al barranc del Titllar. L’actuació podria quedar enllestida cap a finals d’any. Segons els responsables del cos el més important és reduir l’altura de les flames i que no s’obrin nous caps quan el foc arribi en aquests punts ja establerts. «Hem d’acceptar que el foc cremarà, però deixar que cremi una zona en salvarà la resta», indiquen.

L’incendi de la serra de Senan, que va calcinar 43 hectàrees el passat 21 de març, és un exemple de l’estratègia del cos. Segons els bombers, aquest episodi va servir per «vacunar» camins que podrien haver esdevingut un polvorí en un gran incendi. Actualment, els efectius per implementar punts de seguretat i estratègic en altres indrets de la demarcació, com la zona del Francolí i del Gaià, els Ports o la serra de Cavalls i Pàndols, entre d’altres.

«No es poden eliminar els focs»

Bombers i tècnics van analitzar els avenços en aquest àmbit en una jornada organitzada aquest per a periodistes, comunicadors, experts en emergències i gestors del territori a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Recorden que el canvi climàtic és un dels causants de l’augment de la severitat dels incendis, els quals, vaticinen, seran cada cop més extrems. «Vivim en un país mediterrani, amb temperatures i condicions de sequeres altes, això fa que la vegetació de seguida estigui disponible; pensar que podem eliminar el foc és com pensar que podem eliminar la pluja del nostre ecosistema», subratlla la responsable de l’àrea de comunicació de la fundació Pau Costa, Mariona Borràs.

Per la seva banda, el responsable de política forestal i governança d’alt risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Eduard Plana, explica que els incendis es fan grans perquè el territori acumula combustible arran de l’abandonament de la gestió forestal i ramadera. «Hem d’intentar recuperar uns paisatges gestionats que no permetin que aquests incendis es facin tan grans, desactivar el risc latent d’incendis; ja no ens hem de preocupar només de protegir els boscos dels incendis, sinó les persones dels boscos», apunta.

En aquest sentit, Plana assegura que la prevenció dels incendis ja no és només una qüestió de gestió forestal sinó que implica «un equilibri territorial, un urbanisme intel·ligent i planificar les activitats del territori d’acord amb el risc». A més, l’expert afegeix que els sectors econòmics, com el turístic, han de contribuir a preservar els paratges naturals.

Mar Rovira

 

Prades mantindrà carrers guarnits per la Festa de la Farigola fins al diumenge

Enguany s’han repartit al voltant d’un miler de ramillets de farigola als visitants per part dels nens del poble vestits de catalanets. Foto: Cedida

Els carrers de Prades es van omplir de visitants aquest últim cap de setmana de maig amb la celebració de la tradicional Festa de la Farigola que té més de quaranta anys d’història. La festa barreja art, gastronomia i música on hi destaca el concurs de guarniment de façanes, carrers i racons.

La festa dona la benvinguda a la primavera que és quan la farigola floreix i se sembra la patata segons el clima pradenc. Antigament les dones es reunien a la Plaça Major per a preparar feixos de farigola per assecar. Actualment és l’associació de dones la que està darrera de la confecció de part de les decoracions del poble.

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, qualifica l’edició d’enguany de “tot un èxit” i anima a qui s’hagi perdut la festa a visitar el poble que mantindrà part dels guarniments fins diumenge 6 de juny. Enguany s’han repartit al voltant d’un miler de ramillets de farigola als visitants per part dels nens i nenes del poble vestits d’hereus i pubilles.

Per tal de repartir els visitants, els actes es van fer en diferents punts del poble. Dissabte l’associació de joves va organitzar un mercat de segona mà, contacontes, música i foodtrucks al Parc de la Font d’en Grau i diumenge els visitants van poder degustar tisana amb farigola i mel de Prades acompanyats d’amenització musical amb Five Cats Dixie Street i ball de bastons de la colla de Capafonts i d’alumnes de l’Escola Serra de Prades. A la tarda de diumenge l’activista LGTBI de Prades, Gal·la Rouge, va presentar el llibre “La vida tiene tu nombre”. Durant el cap de setmana també es va poder veure una exposició de porrons gràcies a la donació de Domingo Vilà, de l’antic restaurant El Manelic, al Jardí del Rector.

Enguany ha sigut l’any que més participació hi ha hagut als concursos de pintura i que més parades ha tingut el mercat artesanal amb prop d’una cinquantena. El concurs de pintura ràpida en categoria adults i infantil ha atret a 21 i 22 participants respectivament. Els participants s’han repartit pels carrers del poble i han realitzat les obres d’art durant el matí de diumenge. El guanyador en la categoria d’adults ha estat Julio Garcia Iglesias, en la categoria infantil Aleix Roselló Rosell i en la juvenil Berta Huguet Fuertes. Les cinc decoracions de façanes, carrers i racons florits guanyadores han estat les de Mercè Alabart, Meritxell Alabart, Cal Serafí, Fina Clajel i Rosa Martorell. Al concurs d’Instagram amb l’etiqueta #festafarigola2021 també ha tingut força participació i properament es donarà a conèixer el guanyador.

Redacció

 

Galeria d’imatges: Prades viu desbordada la Festa de la Farigola

Prades ha reviscut les sensacions d’abans de la pandèmia amb la celebració de la Festa de la Farigola recuperada. La vila vermella s’ha omplert aquest cap de setmana no només de gran quantitat de visitants, sinó de la fragància de la farigola i dels colors vius dels guarniments de carrers i racons, a més de veure una munió de pintors i pintores escampants per la plaça de la vila, participants en el concurs de pintura ràpida, a més de gaudir del mercat artesanal, vermuts, desfilada musical o ball de bastons, entre altres moltes activitats. Us oferim un repàs visual dels actes d’aquest diumenge.

Fotos: Tots21

 

Prades s’omplirà de nou de colors amb la tradicional Festa de la Farigola

Una nena repartint farigola. Foto: Ajuntament

Prades recupera la tradicional Festa de la Farigola que es celebrarà el proper cap de setmana del 29 i 30 de maig omplint els carrers d’ornaments. L’anterior edició es va veure afectada per les restriccions per la prevenció del Covid i el consistori la va haver d’anular. Enguany es celebrarà seguint les recomanacions sanitàries repartint els actes pels carrers del poble. L’Ajuntament de Prades agraeix a l’Associació de Dones i a altres voluntaris l’elaboració durant les últimes setmanes de part dels ornaments que s’exposaran pels carrers de la vila. El consistori anima a la resta de veïns a participar en el concurs de guarniment de façanes, racons i carrers.

Tant dissabte com diumenge es podrà degustar la tradicional tisana de farigola amb mel i veure el concurs de decoració de façanes. Foto: Ajuntament

El municipi oferirà activitats variades dirigides a tots els públics on es barrejarà música, art i gastronomia. Tant dissabte com diumenge es podrà visitar el mercat artesanal que enguany reunirà gairebé una cinquantena de parades pels carrers del poble. Els dos dies també es podrà degustar la tradicional tisana de farigola amb mel i veure el concurs de decoració de façanes. Els seus concursants hauran de tenir acabats els guarniments el diumenge a primera hora del matí. El dissabte s’iniciaran les activitats amb control d’aforament al Parc de la Font d’en Grau organitzades per l’Associació de Joves. El parc acollirà el mercat de segona mà d’onze a dos quarts de nou del vespre i foodtrucks. A les dotze del matí es podrà gaudir d’un vermut amb djceba, conta contes amb Mar d’Estels a dos quarts de sis i actuació musical de Gerard Oriach a les set de la tarda.

L’Ajuntament també organitza concurs d’instagram de fotografies relacionades amb la festa amb l’etiqueta #festafarigola2021 amb opció a guanyar un lot de productes alimentaris. Foto: Ajuntament

El diumenge continuaran els actes amb l’onzena edició del concurs de pintura ràpida adults i la cinquena edició de la categoria infantil pels carrers del poble. Es poden consultar les bases a www.prades.cat/farigola. L’Ajuntament també organitza concurs d’instagram de fotografies relacionades amb la festa amb l’etiqueta #festafarigola2021 amb opció a guanyar un lot de productes alimentaris. A les onze del matí la colla bastonera de Capafonts i els nens de l’Escola Serra de Prades faran un ball de bastons a la Plaça Major i de dotze a dues Five Cats Dixie Street amenitzaran musicalment els carrers de la vila. A dos quarts de sis de la tarda es lliuraran els premis dels concursos de pintura ràpida i de guarniment de façanes al Centre Cívic i tot seguit es presentarà el llibre “La vida tiene tu nombre” de Gal·la Rouge, activista LGTBI de Prades.

Una festa tradicional amb més de 40 anys d’història

La festa, que té més de 40 anys d’història, celebra l’arribada de la primavera a Prades i el seu principal atractiu és el concurs de decoració de façanes amb ornaments florals. El poble, al estar situat gairebé a 1.000 metres d’altura, fins aquestes alçades de l’any no es pot considerar que el clima sigui primaveral. Tradicionalment per aquestes dates, un cop florida la farigola i coincidint amb la sembra de la patata a Prades, les dones acostumaven a reunir-se a la plaça major a preparar feixos de farigola per assecar. Als anys 70, a aquestes reunions de benvinguda a la primavera, començaren a afegir-se altres elements com decoració de façanes, catifes de flors, degustació de sopa de farigola amb mel i aplecs de sardanes i actuacions castelleres fins a arribar als nostres dies amb més de 40 edicions a l’esquena.

Redacció

 

Territori es mostra disposat a iniciar la tramitació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades

Entorn del Bosc de Poblet, a les Muntanyes de Prades. Foto: Núria Torres

El Departament de Territori i Sostenibilitat obre la porta a iniciar la tramitació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Es tracta d’una reivindicació de la zona que ve de lluny però que en els darrers mesos ha rebut un nou impuls en forma d’un manifest signat per 22 ajuntaments i quatre consells comarcals i que ha estat ben rebut per la Generalitat. Tot i això, des del Govern es remarca que són tràmits llargs i que tot plegat ho haurà de concretar el nou executiu. De fet, des de Territori apunten que fins aleshores no hi haurà cap acte administratiu. L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, celebra el posicionament del Govern i confia que aquest suport permeti tirar endavant la iniciativa.

El fòrum d’administracions locals pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades va publicar un manifest a finals de març en el qual subratllava la «urgència» de la declaració per al «reconeixement i preservació dels valors patrimonials d’aquest espai i per ajudar al desenvolupament socioeconòmic sostenible i adequat del territori». Els ens també reclamaven un calendari i l’inici d’un procés d’informació i participació dels responsables de la planificació dels espais protegits per actualitzar el projecte i, amb la implicació de la població i les entitats locals, assolir el màxim consens. El fòrum el formen els 22 ajuntaments inclosos en l’àmbit geogràfic i els consells comarcals de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues i el Priorat.

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, es mostra satisfeta perquè en les reunions que han mantingut amb el Departament, hi ha hagut entesa. «El projecte es veu bé des de tot arreu», afirma. L’alcaldessa considera que poder formar part d’un Parc Natural seria molt beneficiós pel municipi. «Ja fa anys que treballem per la vessant turística, i la declaració seria un nou impuls i poder veure les coses i regular-les d’altres maneres. És una figura necessària per les nostres muntanyes», destaca.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joaquim Calatayud, també reconeix que hi ha hagut bona sintonia entre Territori i els consells comarcals i la Diputació en les reunions que s’han mantingut en els darrers mesos. Amb tot, i de la mateixa manera que Bargas, confia que amb el canvi de Govern el projecte no es paralitzi i segueixi endavant sense entrebancs. De moment, no s’ha posat damunt la taula cap calendari.

Una reclamació històrica

La reivindicació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades es remunta a l’any 1976 per part de la comunitat científica del país. Posteriorment, el Parlament de Catalunya ha instat en diverses ocasions els governs de la Generalitat a la seva declaració, i tècnicament en la planificació dels espais naturals de Catalunya, es considera necessària la seva declaració, afirmen des del fòrum. Les Muntanyes de Prades, indica el manifest, són el territori forestal continu més extens de la Catalunya mediterrània, on la major part dels boscos no presenten una planificació ni una gestió activa i, per tant, es troben sotmesos als riscos ambientals que aquest fet comporta.

ACN

 

Prades acollirà aquest estiu l’escola itinerant de pop-rock Summer Camp 2021

L’escola itinerant de pop-rock Summer Camp 2021 tindrà enguany Prades com a seu, segons ha avançat l’organització en una nota de premsa. Els assistents es podran allotjar al Càmping Prades Park, que disposa d’instal·lacions complertes amb piscina i espais esportius. Les classes es faran a l’edifici de les Escoles Municipals i el concert final, obert al públic en una plaça del municipi, també serà retransmés en directe pel canal de YouTube del Campus Rock. El període d’inscripcions s’ha obert avui al web del Campus Rock.

Campus Rock Prades 

Aquest campus serà del dia 12 de juliiol a les 10 h del matí fins al 17 al migdia, a les 13:00h. Hi ha dues modalitats: amb allotjament i sense allotjament. Si s’escull la modalitat “amb allotjament” i veniu de lluny, es pot fer l’acollida un dia abans.

El Campus Rock són unes colònies musicals de pop-rock per a joves. Poden participar joves músics de tots els instruments tant elèctrics com acústics. Les classes són sempre en grup. Hi ha tutors d’instruments per millorar i resoldre dubtes.

Tipus d’inscripcions:

Amb allotjament (a partir de 14 anys):

480 € Totes les classes i activitats amb allotjament al Camping Prades Park (pensió completa, dormir i servei de menjador).

Sense allotjament (a partir de 12 anys):

325 € Totes les classes i activitats (No inclou allotjament ni servei de menjador)

Descomptes: 25% de descompte a partir del segon germà

Places: 30 places.

Avançament de la programació:

Professors
Combo, tutoria de bateria i percussió: Jimmy Piñol (Lax ‘n’ busto)
Combo, tutoria de piano i teclats: Joan-Pau Chaves (Els Pets)

Tutoria de veu:  Marina BB Face

Combo, tutoria de guitarra: Toni Xuclà
Combo, tutoria de baix:  David Ibarz

Activitats

Taller de Composició de Cançons: professor/a a determinar

Combos específics: a determinar

Dia 12 de juliol – Concert de Professors al Centre Cívic de Prades
Dia 13, 14 i 15 de juliol -Concerts dels participants
Dia 16 de juliol – Concert final obert al públic. Lloc: per determinar

Programació diària

Dilluns 12 de juliol

10 h – Benvinguda al Camping Prades Park
11:00 a 11.30 h – Preparació dels temes del grup instrumental amb els tutors d’instrument
11.30 a 13.30 h – Combos de Pop Rock

16:00 a 20:00 h – Combos de Pop Rock (continuació)

Dimarts 13 de juliol

10 a 12:30 h – Combos específics: a determinar

12.30 a 13:30 h – Lleure

16 a 20:00 h – Combos específics: a determinar

22:00 – Concert de combos al Camping Prades Park

Dimecres 14 de juliol

10 a 12:00 h – Combos específics: a determinar

12 a 13:30h – Taller de Composició de Cançons: professor/a a determinar

16:30 a 20:00 h – Combos específics: a determinar

22:00 – Concert de combos al Camping Prades Park

Dijous 15 de juliol

10 a 12:00h – CAMPUS AUTOR: presentació de les composicions dels  participants

12 a 13:30h – Lleure

16:30 a 20:00 h -Grups instrumentals assaig dels temes compostos pels participants

22:00 – Concert de combos al Camping Prades Park

Divendres 16 de juliol

10 a 13:30 h – Combos. Assaig del concert final
16 a 20 h  – Assaig general i proves de so
22:00 h  – CONCERT FINAL obert al públic. Lloc: per determinar

Dissabte 17 de juliol

10 a 13:30 h – Tutoria i comiat

Redacció

 

Els Mossos detenen quatre homes a Reus relacionats amb desordres públics i atemptat als agents de l’autoritat

Els Mossos ja van arrestar un dels venedors a principi de mes pel mateix motiu

Dos dels detinguts tenien una ordre de detenció per haver llençat pedres a una dotació policial en una festa il·legal a Prades. Foto: Mossos

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat de Seguretat Ciutadana de Reus van detenir el passat 7 d’abril quatre homes d’entre 25 i 60 anys de nacionalitat espanyola i romanesa i veïns de Reus (Baix Camp) per un delicte d’atemptat als agents de l’autoritat . Dos d’ells, que tenien ordres de detenció per fets del cap de setmana anterior, també se’ls atribueix un delicte de desordres públics.

El passat 4 d’abril els mossos van rebre diferents avisos avís que s’estava organitzant a Prades una festa il·legal en una masia abandonada i el dia anterior també hi havia hagut destrosses i greus comportaments incívics a la població.  Diverses patrulles van adreçar-se al lloc i va localitzar diversos grups de persones que van fugir direcció el bosc.

Acte seguit, els agents van interceptar uns joves i van denunciar-ne quatre, tres d’ells menors d’edat, per incompliment de les mesures sanitàries, i van ser lliurats als seus pares.

Així mateix, un dels detinguts va animar a la resta de joves a llençar pedres als agents i al vehicle policial als quals sortosament no van impactar.

Els agents que van intervenir , van reconèixer clarament l’inductor dels aldarulls ja que és una persona coneguda per ocasionar diferents incidents amb els cossos policials per la qual cosa van emetre una ordre de detenció per aquests fets.

Com a resultat dels incidents, es va ordenar la detenció del principal inductor i d’un altre dels més participatius en l’acció contra els Mossos.  Tres dies després dels incidents, es van adreçar algunes patrulles per tal de detenir-los. Al carrer Badalona de Reus una dotació de paisà  va poder localitzar a un dels joves que tenia l’ordre de detenció.  En el moment en què l’anaven a identificar aquest va accelerar el pas per entrar al portal de casa seva amb la intenció de fugir i un dels agents va ordena-li que s’aturés i aquest va fer cas omís. Per aquest motiu els mossos van agafar-lo pel braç perquè no entrés al portal i aquest va intentar desfer-se d’ells empentant-los i resistint-se activament.

Davant d’això, un grup d’unes deu persones van envoltar la patrulla increpant-los i agafant-los per l’esquena i entre elles es trobava un familiar del detingut que també va agredir els mossos.

Una vegada detinguts i traslladats a dependències policials, una patrulla va arrestar un tercer individu que també hauria insultat i agredit els agents .

Durant la tarda , es va procedir a la detenció de la persona que també havia participat activament en els aldarulls de Prades contra els agents policials i els Mossos

La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions.

Els quatre detinguts han passat avui a disposició judicial davant del jutjat en funcions de guàrdia de Reus i el jutge ha decretat la seva llibertat amb càrrecs.

Redacció

 

Ajuntaments i consells comarcals reclamen la constitució del Parc Natural de les Muntanyes de Prades

Imatge del fòrum d’administracions locals pel parc natural de les Muntanyes de Prades, conformat pels 22 ajuntaments inclosos en l’àmbit geogràfic i els consells comarcals de quatre comarques. Foto: Roger Segura

Els ajuntaments i consells comarcals de les Muntanyes de Prades tornen a reclamar la constitució de la zona en un parc natural . En un manifest fet públic aquest dilluns, el fòrum d’administracions locals subratlla la «urgència» d’aquesta declaració per al «reconeixement i preservació dels valors patrimonials d’aquest espai i per ajudar al desenvolupament socioeconòmic sostenible i adequat del territori». Els ens locals també reclamen al futur Govern que prioritzi el projecte. A més, volen que s’estableixi un calendari i l’inici d’un procés d’informació i participació dels responsables de la planificació dels espais protegits per actualitzar el projecte i, amb la implicació de la població i les entitats locals, assolir el màxim consens.

El fòrum d’administracions locals pel parc natural de les Muntanyes de Prades el formen els 22 ajuntaments inclosos en l’àmbit geogràfic i els consells comarcals de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues i el Priorat.

En el manifest publicat aquest dilluns, els ens locals subratllen que el conjunt orogràfic de les Muntanyes de Prades és un espai natural de primer ordre a Catalunya de gran interès biogeogràfic, amb valors excepcionals de geo, biodiversitat i paisatges, acompanyats de múltiples elements del Patrimoni cultural material i immaterial.

La reivindicació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, recorden, es remunta a l’any 1976 per part de la comunitat científica del país. Posteriorment, el Parlament de Catalunya ha instat en diverses ocasions els governs de la Generalitat a la seva declaració, i tècnicament en la planificació dels espais naturals de Catalunya, es considera necessària la seva declaració, afirmen.

Les Muntanyes de Prades, continua el manifest, són el territori forestal continu més extens de la Catalunya mediterrània, on la major part dels boscos no presenten una planificació ni una gestió activa i, per tant, es troben sotmesos als riscos ambientals que aquest fet comporta. «L’aforestació aquí representa una important amenaça, que s’agreuja amb el despoblament dels pobles de muntanya. Aquesta dinàmica precisa desenvolupar polítiques i mesures per dinamitzar el desenvolupament socioeconòmic i la millora de les condicions de vida de la població», defensen les administracions.

Segons el fòrum, «és evident la importància creixent dels parcs naturals per fer front a les crisis climàtica i de pèrdua de biodiversitat i per la revitalització socioeconòmica del món rural a les zones de muntanya». Per això, insisteixen, és imprescindible crear un organisme integrador de la gestió de la unitat funcional de les Muntanyes de Prades, per tal de poder actuar preventivament i gestionar de forma activa els actius del territori, amb l’objectiu de preservar el patrimoni biològic, científic, paisatgístic, paleontològic, històric i sociocultural d’aquesta àrea geogràfica.

A més, subratllen que cal que aquestes muntanyes disposin dels recursos i les eines adequades per fer front al repte de la gestió territorial, i perquè s’adeqüin les inversions que es destinen a la zona, als serveis ambientals, socials i ecosistèmics que aporta al conjunt del país.

El fòrum d’administracions locals va néixer arran d’una reunió d’alcaldes i alcaldesses a Capafonts el gener del 2020. Aquella trobada, apunten, va permetre assolir l’objectiu d’unitat i consens entre ajuntaments i consells comarcals vers la necessitat de la declaració urgent del Parc Natural. Al llarg de l’any 2020, s’han aprovat mocions als ajuntaments i consells comarcals en favor de la declaració urgent d’aquesta figura, i mitjançant la publicació del manifest emplacen la societat a implicar-s’hi per fer-la possible.

Roger Segura

 

Les previsions d’ocupació turística a Prades per Setmana Santa s’acosten al 100%

Imatge aèria de l’ermita de l’Abellera de Prades. Foto: Cedida

Prades ha vist créixer l’afluència de visitants els últims quinze dies i preveu que l’ocupació turística a la destinació arribi al 100% per setmana santa. El primer cap de setmana de març ja es va notar un increment de visitants provinents de poblacions de la costa de dins de la mateixa comarca del baix camp que es movien cap a l’interior de la comarca en busca de natura i muntanya. El passat cap de setmana del 20 i 21 de març amb l’aixecament del confinament comarcal alguns allotjaments van penjar el cartell de complet. Les reserves de setmana santa preveuen arribar al 100% d’ocupació. Alguns dels 8 allotjaments turístics de la vila ja van acabar de vendre les places restants quinze dies abans de setmana santa. Per l’Oficina de Turisme els últims dos caps de setmana abans de setmana santa han passat més del doble de visitants que el mateix període de 2019. El Parc Astronòmic Muntanyes de Prades ja té vuit de les disset experiències astronòmiques amb entrades exhaurides de la “V setmana santa astronòmica”.

Activitats per a tots els públics

L’Ajuntament de Prades ha programat activitats per a tots els públics per Setmana Santa. Les visites guiades es realitzaran sota reserva prèvia a l’Oficina de Turisme en grups reduïts d’un màxim de 6 persones i l’ermita de l’Abellera comptarà amb un control d’afluència els dies que s’obri. S’oferirà la possibilitat de pujar al campanar i veure el mecanisme del rellotge amb visita guiada a l’església i una visita cultural permetrà conèixer curiositats interessants pels racons de la vila en diferents sessions. Els amants del senderisme podran realitzar una excursió el diumenge 4 a dos quarts d’onze a càrrec de l’associació Els Birimbins a l’Ermita de l’Abellera. L’excursió passarà per altres indrets com la Roca Foradada i el pic de Les Espurrides i finalitzarà amb una visita guiada a l’Ermita de l’Abellera a càrrec de l’Oficina de Turisme.

L’ermita de l’Abellera estarà oberta de divendres 2 a diumenge 4 de 12h a 15h amb aforament limitat i abonament d’entrada. Dilluns 5 es faran portes obertes.

El dissabte 3 d’abril a les set al Centre Cívic serà el torn de la música amb un concert per part de s3less acoustic covers amb aforament limitat i venda anticipada a l’Oficina de Turisme.

Els visitants a la vila encara tindran més activitats per a realitzar. El Parc Astronòmic Muntanyes de Prades oferirà 17 experiències astronòmiques durant la “V Setmana Santa Astronòmica”. Els amants de la bicicleta podran llogar bicicletes elèctriques a Prades Outdoors i els que busquin aventura tindran diferents possibilitats a Prades Aventura per a totes les edats.

Redacció

 

Vídeo: La neu es deixa veure a Prades

Ja neva a Prades aquest gèlid divendres, com indicaven les previsions. Moltes temperatures se situen a Catalunya entre els 2 i 7 ºC aquest matí, i al migdia es mantindrà l’ambient hivernal. El Pirineu veurà la neu tot el dia, amb una nevada més abundant cap a la Vall d’Aran, el nord del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. El matí hi haurà ruixats a la costa i al prelitoral central que, durant la tarda, s’estendran cap a la resta. Seran més probables a la costa i al prelitoral, a les comarques de Girona i també cap a la Segarra, l’Anoia, l’Urgell, les Garrigues, la conca de Barberà, l’Alt Camp i el Penedès.

Quant a la neu, la cota de neu se situarà al voltant dels 600 metres. El vent bufarà al Pirineu, a l’Empordà i a la tarda també a la costa. Altrament, nevarà al Pirineu, a la serralada transversal, al Montseny, a les muntanyes de Prades i als Ports.

L’Escola Serra de Prades ha signat un conveni per fer sortides guiades a l’entorn natural durant l’horari lectiu

Les sortides són guiades amb dos monitors de l’Escola Catalana del Medi Natural i Muntanya. Foto: Cedida

L’Escola Catalana de Medi Natural i Muntanya, ESCAMN, i l’Escola Serra de Prades tiren endavant des d’aquest segon trimestre, un acord que permetrà fer una sortida mensual per descobrir l’entorn del poble en temps d’escola. A partir del passaport dels tresors, l’alumnat d’educació primària anirà descobrint la riquesa cultural i natural de Prades i el seu entorn. Les sortides permeten a més, fomentar el respecte per la natura, generar un vincle amb el medi i educar en la cultura de l’esport i la vida saludable.

Les sortides són guiades amb dos monitors de l’Escola Catalana del Medi Natural i Muntanya. Ells aporten la vessant de coneixements i dirigeixen les rutes amb tot l’alumnat. La primera sortida ens ha portat fins a la Roca Foradada, on hem pogut observar encara el Llac de Prades glaçat. Hem seguit pel Camí dels Pics i hem arribat a la Creu de la Cota 1000. En total, uns 6 km de recorregut que els alumnes de 6 a 12 anys han fet sense dificultat. Aquesta és una bona oportunitat per integrar el medi real en el temps lectiu.

La proposta permet treballar continguts de diversos àmbits, com el natural, el social, el d’educació física o el d’educació en valors. El projecte ja fa tres cursos que funciona a l’Escola Montsant d’Ulldemolins i enguany, s’estén a l’Escola Serra de Prades, que forma part de la mateixa Zona Escolar Rural Montsant – Serra de Prades

Redacció

 

Falset i Prades, declarats municipis de protecció màxima envers la contaminació lumínica

Més del 41% de la superfície de Catalunya (imatge) és de protecció màxima envers la contaminació lumínica, després que el Departament de Territori i Sostenibilitat hagi aprovat una resolució de modificació del mapa de protecció d’aquest tipus de contaminació, ampliant-ne la superfície. En concret, la protecció s’ha ampliat a deu municipis més. En primer lloc, s’adequa la zona de màxima protecció a la delimitació actual del Parc Natural de l’Alt Pirineu que afecta als municipis d’Alins, Alt Àneu, Farrera, les Valls de Valira, Llavorsí i Rial. En segon lloc, s’actualitza pels municipis de Talarn, Rupit i Pruit i Prades i Falset, que ho havien demanat específicament.

El mapa de la protecció envers la contaminació lumínica classifica tot el territori de Catalunya en quatre categories (de la E1 a la E4), en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, i estableix com a zones de màxima protecció E1 els espais d’interès natural o astronòmic i aquelles zones que els ajuntaments proposin que s’incloguin en aquest apartat i siguin aprovades pel Departament.

Amb aquesta modificació del mapa més del 41% de la superfície de Catalunya esdevé de protecció màxima. Això suposa un increment de més d’un 15% respecte al mapa que es va aprovar iniciamlent el 2007 i un 5% més de l’actualització global que es va fer el 2018.

D’altra banda, Territori preveu obrir properament una convocatòria d’ajuts per valor de 450.000 euros per millorar l’enllumenat públic en zones de protecció. Això també ha de contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Il·luminació sostenible des del punt de vista energètic i ambiental

Una instal·lació d’il·luminació exterior mal dissenyada és responsable de la contaminació lumínica per l’impacte que té la llum sobrera sobre el seu entorn, i de forma indirecta, pel fet que consumeix més energia de la necessària, amb la conseqüent emissió de gasos d’efecte hivernacle i altres gasos contaminants.

La instal·lació de noves tecnologies, més eficients, poden aconseguir reduir sensiblement els consum energètic i la repercussió ambiental de la il·luminació exterior. En aquest sentit, l’ús i gestió de la tecnologia utilitzada és essencial. Per una banda, cal utilitzar només la quantitat de llum necessària per portar a terme l’activitat que es vol desenvolupar, segons indica la normativa d’eficiència energètica, evitant qualsevol tipus de sobre-il·luminació. Per una altra, s’ha d’evitar enviar llum allà on no està indicat i que pot crear intrusió i molèsties: zones de descans de les persones (habitatges, hospitals, etc.), cap al cel i cap a àrees d’ecosistemes naturals. Sempre, utilitzant llum el més càlida possible, minimitzant l’emissió de llum blavosa, per reduir la llum que més impacta sobre el medi ambient i els éssers vius.

En les zones de protecció màxima envers la contaminació lumínica s’han d’instal·lar llums que enviïn tot el seu flux lluminós cap al terra i les làmpades han de ser de to ataronjat, les que menys impacte generen sobre el medi nocturn.

Actualment, ja són 44 els municipis de Catalunya que aposten decididament per un model d’enllumenat públic que combina, la qualitat del servei a la ciutadania, amb un impacte mínim sobre l’entorn.

Redacció

 

Prades inicia les obres de recuperació de l’entorn del castell on s’ubicarà el centre d’interpretació de la Reina Margarida

L’origen de la fortificació de Prades és d’època islàmica i depenia del valiat de Siurana fins que les tropes del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el van conquerir, a mitjan segle XII. Fotos: Cedides

En el punt més elevat de la vila comtal de Prades hi ha diverses restes del que fou el seu castell medieval, les quals van ser catalogades com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i com a BIC (Bé d’Interès Cultural), juntament amb les muralles i el nucli antic. L’estat d’abandonament i de destrucció que va patir el castell al llarg de l’època moderna van fer que quedés repartit entre les cases que es van anar construint al carrer Costa del Castell. Fa uns anys, l’Ajuntament va adquirir la parcel·la que conté l’absis de la que havia estat la capella de Sant Miquel del castell i el seu espai annex. Les obres de restauració que s’han iniciat actualment pretenen unir ambdós espais i ampliar el pati d’accés, fet que permetrà millorar la visibilitat de l’antiga capella. A més, el projecte endegat és la base per a la creació d’un Centre d’Interpretació dedicat a la figura de la reina Margarida de Prades.

Les tasques de recuperació i de posterior museïtzació es faran realitat gràcies al suport en forma d’ajudes del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat de Catalunya, el Pla d’Actuació Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona, una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat i del 1,5% cultural del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. El pressupost per a les obres de restauració, sense incloure el projecte de museïtzació, ascendeixen a 108.946,66 €.

Origen del Castell i el comtat de Prades

L’origen de la fortificació de Prades és d’època islàmica i depenia del valiat de Siurana fins que les tropes del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el van conquerir, a mitjan segle XII. L’any 1159, l’esmentat comte va atorgar, des del castell de Corbera, la carta de població de Prades, mitjançant la qual s’establiren els seus límits territorials i es concediren privilegis als seus pobladors presents i futurs. Pel que fa al castell, va transformar-se i ampliar-se considerablement i, cap a finals de la centúria, s’erigí la capella de Sant Miquel, d’estil romànic, l’element que, a dia d’avui, es troba en millor estat de conservació.

El 6 de maig de 1324, Jaume II va erigir solemnement, a la catedral de Barcelona, el comtat de les Muntanyes de Prades a favor del seu fill benjamí, Ramon Berenguer. El rei va decidir unir aquest domini feudal a la baronia d’Entença, que tenia la seva capital a Falset, mentre que la vila de Prades ho era del comtat. Cal emmarcar aquest fet dins tot un seguit d’estratègies empreses pel mateix monarca per tal de contrarestar el creixent poder de la noblesa i consolidar el de la monarquia mitjançant la recuperació i cohesió del patrimoni reial a partir de la substitució d’antics senyors per “prínceps de sang”, tot concedint la titularitat d’espais estratègics a personatges de la seva estirp. D’aquesta manera, els comtes de Prades es convertiran en un dels llinatges nobiliaris més importants de la Corona catalanoaragonesa.

La figura de la reina Margarida

Margarida de Prades (c.1388-1430) va esdevenir reina de ben jove, arran del seu matrimoni amb Martí l’Humà, amb l’objectiu d’engendrar un hereu legítim al tron de la Corona catalanoaragonesa. Pocs mesos després de l’enllaç, el rei morí sense haver-se pogut fer efectiva l’anhelada successió. Aquest fet suposà l’extinció del casal de Barcelona i fou l’origen d’un interregne ple d’incerteses i tribulacions que desembocà en l’entronització dels Trastàmara en el Compromís de Casp.

Per tal de conèixer millor tant el personatge com aquesta conjuntura cabdal, els anys 2018 i 2019, l’Ajuntament de Prades va organitzar dos cicles de conferències encarregades a reconeguts experts, les quals veuran la llum properament en forma de llibre. Aquesta publicació, carregada de dades inèdites i molt rellevants, serà el principal fonament per a dotar de continguts el Centre d’Interpretació que es preveu construir, el qual s’espera que pugui esdevenir un punt de referència per a la difusió del coneixement d’una figura fascinant i fonamental del nostre passat.

Redacció

 

Endesa instal.la a Prades el punt de recàrrega ràpid de cotxes elèctric més alt de la demarcació

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, amb representants d’Endesa. Foto: Cedida

El punt de recàrrega ràpida situat al lloc més alt de la demarcació de Tarragona ja és una realitat. Es tracta de Prades, al Baix Camp, que amb una altitud de 950 metres s’ha convertit en el punt escollit per Endesa X per instal·lar-hi aquesta infraestructura, amb la qual es pot carregar un vehicle elèctric en uns 20 minuts. En concret, el carregador s’ha posat en marxa a l’estació de servei Petronor gràcies a un acord signat amb Agrícola Montsant S.L., que gestiona la gasolinera.

La infraestructura, que ja està connectada a la xarxa elèctrica i a punt per rebre els primers usuaris, permet alimentar dos vehicles de manera simultània, un utilitzant la recàrrega ràpida i l’altre la semiràpida. De fet, compta amb tres connectors: dos de càrrega ràpida de tipus CHADEMO i CCS2 (50kW) i un de semiràpida (22kW), fet que permet recarregar la bateria per a 100 quilòmetres d’autonomia en 20 o 45 minuts, respectivament. A més a més, són carregadors universals, ja que serveixen per a qualsevol model de vehicle elèctric.

Amb la posada en marxa d’aquest punt de recàrrega es pretén donar resposta als nombrosos visitants del municipi, atrets per la singularitat natural de l’entorn de les Muntanyes de Prades, la vila, l’àmplia oferta gastronòmica i els productes estrella com les Patates de Prades i la seva cooperativa agrícola.

Ara, qui faci la visita de manera sostenible, és a dir, amb vehicle elèctric, podrà recarregar-lo en un dels primers carregadors ràpids que hi ha per fer-ho a l’interior del Baix Camp. I és que, per Endesa, Prades és una població estratègica per a facilitar la mobilitat elèctrica i una manera d’animar els habitants –que passen de ser 600 a 6.000 durant l’estiu– a fer el salt cap a aquest tipus de mobilitat.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas Musoy, expressa que “Des de l’Ajuntament donem suport a totes aquelles iniciatives per a una mobilitat més sostenible. Donem gràcies a Endesa i Agrícola Montsant per portar-ho a terme. Esperem que animi als usuaris de cotxe elèctric a desplaçar-se al municipi i als habitants del poble a comprar aquests vehicles”.

Aquest acord s’emmarca en el Pla de Desenvolupament d’Infraestructures d’accés públic de recàrrega per al vehicle elèctric que Endesa va presentar a finals del 2020 i que suposa una inversió de 65 milions d’euros amb l’objectiu d’instal·lar 8.500 punts de recàrrega en indrets d’accés públic fins el 2023, el pla més ambiciós existent a l’Estat.

Els usuaris de vehicle elèctric podran realitzar les recàrregues dels seus cotxes d’una manera molt senzilla, gràcies a la nova aplicació per a mòbils que ha desenvolupat Endesa X, Juice Pass (disponible en IOS i Android). Es tracta d’una plataforma digital d’Endesa on els usuaris podran localitzar -a través d’aquesta aplicació- l’estació de recàrrega, conèixer el seu estat, i, fins i tot, abonar les recàrregues amb la seva targeta de crèdit.

 

Gairebé 70 persones inscrites a la conferència ‘Els maquis a les Muntanyes de Prades’

La història dels maquis a les Muntanyes de Prades és l’eix central de la conferència que el pròxim dissabte 6 de març a les 19 h pronunciarà el Dr. Lluís Colomés que, més enllà de la seva trajectòria en l’àmbit de la medicina, ha investigat la història recent del territori, amb especial èmfasi en la Guerra Civil i els moviments posteriors.

L’acte està organitzat per l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP), amb el suport de l’Ajuntament de Vilaplana, i es durà a terme al Casal Vilaplanenc. Aquest espai, amb les mesures de sanitàries actuals, té capacitat per albergar fins a 80 persones. A hores d’ara, la conferència ja compta amb gairebé 70 persones inscrites, cosa que és indicativa de l’interès suscitat per la temàtica proposada. I és que a les Muntanyes de Prades i, molt concretament a Vilaplana, hi ha diversos testimonis del moviment dels maquis. És el cas de la família dels “Patacons”, per exemple, que ha donat nom a un grau i a una via ferrada que pugen pels cingles de Vilaplana cap al nucli de La Mussara.

Les persones interessades a assistir a la xerrada aquest dissabte poden inscriure’s en el següent enllaç: http://bit.ly/ConferenciaMaquis Les darreres places disponibles s’assignaran per rigorós ordre d’inscripció.

Conferència: Els maquis a les muntanyes de Prades, a càrrec del Dr. Lluís Colomés

Dia: Dissabte 6 de març de 2021

Hora: 19:00 h

Lloc: Casal Vilaplanenc – Vilaplana

Organitza: Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades, www.aamp.cat Amb el suport de l’Ajuntament de Vilaplana.

Cal fer inscripció prèvia al següent enllaç: http://bit.ly/ConferenciaMaquis Aforament limitat a 80 persones.

Redacció

 

L’Estació Enològica de Reus acull la presentació de l’opuscle sobre l’avellana de muntanya

Fotogtafia de família de la presentació de l’opuscle. Foto: Cedida

L’Estació Enològica de Reus ha acollit aquest divendres la presentació de l’opuscle sobre l’avellana de muntanya. Convocats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació (DARP) i per l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP), han assistit la majoria dels autors i autores que escriuen a l’opuscle i l’alcalde de Vilaplana, Josep Bigorra.

En el transcurs de l’acte s’ha remarcat l’interès de l’avellana de muntanya com una activitat econòmica molt important pels pobles de les serralades tarragonines, així com la importància del cultiu en el paisatge. Segons afirmava Josep Moragas, president de l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades, «hem pres el compromís de mirar de fer les II Jornades de l’Avellana de Muntanya en la part final d’aquest 2021. El Cap de Serveis Territorials del DARP, Jaume Boada, s’ha felicitat que una entitat com la nostra hagi endegat un projecte com aquest, que no hauria estat possible sense l’impuls que el DARP ofereix al sector de l’avellana».

La versió digital de l’opuscle es troba a disposició de tothom al següent lloc web (www.aamp.cat) i, properament, es distribuiran els 1.600 exemplars en paper a diferents punts dels pobles que formen part de les Muntanyes de Prades.

Redacció

 

Prades mira a les estrelles per trobar una sortida econòmica sostenible

Un efecte visual del camp de les estrelles que es veuen des de Prades. Foto: Parc Astronòmic de Prades

Prades ha descobert en el cel  una sortida econòmica sostenible i a la vegada innovadora, que busca generar riquesa mantenint el medi ambient sa. La Vila Vermella, pionera en moltes coses -és la base del llúpol que utilitza Damm en la nova línia de cerveses naturals- ho serà ara gràcies a la lluminositat del seu cel i del de l’entorn: tindrà el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades amb el futur Obervatori. El Parc obria l’estiu de 2020 posant en marxa el Centre de visitants a la segona planta del Centre Cívic.

És el primer equipament del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades que comença a rutllar, projecte que aspira a ser un referent en recerca i divulgació científica a nivell nacional i internacional i en paraules de la seva alcaldessa, Lídia Bargas, ‘un dels més importants d’Europa’. Prades és un dels millors indrets de la península, sinó el millor, per contemplar les estrelles. És una finestra d’oportunitat per a ‘desestacionalitzar el turisme pradenc fora dels mesos d’estiu’, a partir d’una oferta sostenible, familiar i de qualitat.

La pandèmia ha frenat el desenvolupament de tot el potencial que té el projecte, però tot i això s’ha pogut contractar una persona a l’estiu i el fenomen de les estrelles s’està encomanant als allotjaments turístics de la vila, recorda l’alcaldessa. ‘Fins i tot l’English Summer ha fet estades enfocades als estels’, subratlla. El càmping i els Xalets de Prades també estan generant oferta per veure els estels, amb duomos amb sostre de vidre. ‘Es tracta d’un turisme que ve a Prades fora de la temporada turística de l’estiu i això és el que buscàvem, desestacionalitzar-lo’.

El divulgador científic i guia astronòmic Aleix Roig, un dels impulsors del projecte i membre d’Astroprades, comenta que tot i la frenada causada per la convid, al febrer reemprendran les activitats: ‘Per al dia 13 tenim les entrades exhaurides per veure la nebulosa d’Orió, que es mostrarà de la forma més espectacular possible’. L’hivern és justament un gran moment per seguir els estels ‘perquè és quan hi ha més hores de foscor’, fet que ajuda a la desestacionalització turística buscada des de l’Ajuntament, ‘i es pot fer una visualització abans de sopar i amb els nens’, subratlla Roig. De tota manera, contemplar els estels ‘té l’avantatge que es pot fer tot l’any, perquè cada estació ofereix un panorama diferent’.

El lloc de visualització és el Pla de la Guàrdia. El projecte al Pla de la Guàrdia està pensat per generar el mínim impacte: accés amb vehicle elèctric, prohibit accés en cotxe particular, estudi d’impacte ambiental ja amb llum verda, entre altres.

Qué té el cel de Prades?

A Catalunya trobem dues àrees amb Punt de Referència de la Qualitat Lumínica: el Montsec, on s’ubica el Parc Astronòmic del Montsec (PAM), i el Parc Natural del Montsant i les Muntanyes de Prades, on s’ubica el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades (PAP). A Prades, l’estabilitat de la imatge (seeing) se situa en valors estables al voltant de 1” d’arc a la zona escollida per a la construcció del CAMP, al Pla de la Guàrdia (1.130m d’alçada). Aquest és un dels trets diferencials amb altres cels foscos de Catalunya i altres punts de la Península Ibèrica. Els nivells de foscor al Pla de la Guàrdia se situen en uns valors que arriben a 21,5 mag/arcsec2. A l’entorn del nucli urbà de Prades la foscor supera valors de 21 mag/arcsec2. Per altra banda, la zona occidental del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, corresponent al Montsant, registra els valors de foscor més
elevats, entre 21 mag/arcsec2 i 21,5 mag/arcsec2.

Paral·lelament, la Fundació Starlight, institució creada per l’Instituto de Astrofísica de Canarias i la Consultora Corporación 5, pionera a nivell internacional en la certificació dels indrets foscos més espectaculars per a l’observació del cel nocturn, la promoció de l’astronomia i la protecció dels cels foscos, inicia el procés de certificació de les Muntanyes de Prades i el Montsant com a Destinació Turística Starlight. Aquesta certificació acredita que tots els municipis que la integraran, de 4 comarques de Tarragona, gaudeixen d’uns cels nocturns d’excel·lent qualitat, amb una foscor per sobre 21 mag/arcsec2, protegits de la contaminació lumínica i aptes per a desenvolupar-hi activitats turístiques basades en aquest recurs natural.

El projecte, impulsat per Astroprades i Ajuntament de Prades, també posa la mirada en l’àmbit educatiu, amb un especial interès en el foment de noves vocacions, molt especialment entre les nenes i noies. Aspira a generar dos milions d’euros d’impacte econòmic en l’horitzó de l’any 2024 en tot l’entorn de les Muntanyes de Prades. És, per tant, ‘un projecte de país’, que supera la comarca i la demarcació de Tarragona i esdevindrà de fet el primer observatori astronòmic en marxa d’Espanya que sumi tasca científica i divulgativa, i formarà un conjunt amb l’existent al Montsec, a Àger -LaNoguera-, l’únic de Catalunya fins ara i col.lapsat de visitants.

El Centre de visitants funciona com a espai visitable i punt de rebuda per a les activitats. L’espai compta amb un Planetari 360°, una Sala d’Audiovisuals i el Museu de l’Astronomia. L’equipament principal del parc astronòmic serà el Centre Astronòmic Muntanyes de Prades, l’Observatori, que preveu ubicar el gruix de les seves instal·lacions al Pla de la Guàrdia (Prades), un indret ‘amb unes condicions de foscor i estabilitat atmosfèrica extraordinàries que el situen com un dels millors indrets de la península per acollir un projecte d’aquestes característiques’, segons informava Aleix Roig, que va aterrar a la Vila Vermella en 2015 i des d’aleshores, de la mà de l’Ajuntament, ha revolucionat el concepte de sostenibilitat associada al cel astronòmic.

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, amb Aleix Roig, l’estiu de 2020 al Centre de visitants. Foto: Tarragona21

El projecte del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades compta amb el suport de l’Ajuntament de Prades, d’una vintena de municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Fundació Starlight, que li confereixen una marca i un reconeixement internacionals.

La descoberta del cel nocturn de Prades

Un turisme sostenible, respectuós amb el medi, un turisme amant de la foscor i contrari a la contaminació acústica, que s’ha demostrat perjudicial per a la salut humana i per a molts espècies animals. Això busca Prades amb la foscor i per a assolir-ho disposa d’unes virtuts úniques, les del seu cel nocturn d’un entorn situat entre els 950 i els 1130 metres d’altitud.

Des del 2016 que es realitzen observacions astronòmiques obertes al públic, que ja han atret a 6.500 visitants sense comptar aquest 2020. El 2019 l’impacte econòmic en allotjaments, restauració i comerços va ascendir a 210.000€ per a tot el territori. Aquestes xifres estan en alça, preveient-ne un increment amb la culminació del projecte. Es calcula que cada visitant del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades genera una despesa mitjana de 60€. ‘Aquests ingressos ajuden a vertebrar el territori oferint noves oportunitats laborals. És possible gràcies a un model de turisme sostenible sensibilitzat vers la protecció dels cels foscos i l’entorn natural en coherència amb els reptes ambientals que ens presenta l’entrada al segle XXI’, destaca Aleix Roig.

Mirador Astronòmic de Sant Roc, on ja es fan activitats, amb la Via Làctia al fons. Foto: Parc Astronòmic de Prades

Ja hi ha allotjaments de la vila que s’han sumat a aquest tipus de turisme i ofereixen observacions astronòmiques juntament amb l’estada així com la possibilitat de dormir sota les estrelles en domos, bungalows amb sostre de vidre, colònies d’estiu astronòmiques o activitats d’astronomia durant tot l’any.

La vila de Prades i una vintena de municipis de quatre comarques s’estan sumant per millorar la qualitat del cel nocturn de les muntanyes de Prades i de la Serra de Montsant. L’Ajuntament de Prades i altres municipis han anat substituint els fanals de la vila per LED PC Ambre i l’associació Astroprades ja té instal·lat, al Tossal de la Baltassana, l’aparell SQM que permet mesurar la foscor de les Muntanyes de Prades de forma contínua gràcies a la col·laboració amb Meteoprades.

Un altre pas important serà la declaració de Muntanyes de Prades com a zona amb cel nocturn de qualitat per part de la Generalitat afegint-se a l’àrea protegida del Montsant que l’any 2018 ja va rebre aquesta protecció. Aquest reconeixement dotarà d’eines als municipis per a que puguin fer millores en l’enllumenat públic.

Jaume Garcia

 

Disset centres educatius de la demarcació no obriran dilluns pel temporal

Pla general de cotxes colgats per la neu en un dels carrers d’Horta de Sant Joan. Foto: Mar Rovira

A causa del temporal Filomena un total de 20 escoles i instituts de les comarques de Ponent, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre demà romandran tancades, un fet que afectarà 1.641 alumnes. Així ho ha confirmat el Departament d’Educació, que també ha recordat que les nevades en diversos punts del territori català han tingut repercussions, de forma total o parcial, en el servei de transport escolar de 13 comarques. És el cas de l’Urgell, les Garrigues, el Priorat, la Conca de Barberà, la Terra Alta, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra o el Segrià. Malgrat això, els centres que tinguin subministraments quedaran oberts per als alumnes que puguin arribar-hi.

Així, a causa de la nevada, a les comarques de Ponent demà no podran obrir 3 centres educatius: al Segrià, l’Escola Francesc Feliu d’Aitona, amb 239 alumnes, i a les Garrigues, les escoles Vall Major de Bovera, amb 13 alumnes, i la Mare de Déu de Montserrat de l’Albagés, amb 22 alumnes.

Pel que fa al transport escolar, s’han cancel·lat les rutes del Segrià, les Garrigues, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Jussà i el Pla d’Urgell.

Al Camp de Tarragona, demà no obriran 9 centres educatius: al Baix Camp, l’Escola Serra de Prades – ZER Montsant-Serra de Prades, amb 26 alumnes afectats, i, al Priorat, l’Institut Escola Montsant de Cornudella de Montsant, amb 151 alumnes, l’Escola Pius XII – ZER L’Aglà d’El Molar, amb 19 alumnes, l’Escola Antoni Vilanova i l’Institut Antoni Vilanova de Falset, amb 298 i 490 alumnes respectivament. Tampoc ho farà l’Escola Llicorella – ZER L’Aglà de Gratallops, amb 20 alumnes, l’Escola Serra Major – ZER L’Aglà de La Vilella Baixa, amb 20 alumnes, l’Escola Garbí – ZER Montsant-Serra de Prades de la població de Poboleda, amb 28 alumnes, i l’Escola Montsant – ZER Montsant-Serra de Prades d’Ulldemolins, amb 26 alumnes.

Hi ha quatre comarques afectades pel transport escolar: es cancel·la a l’Alt Camp, a la Conca de Barberà i al Priorat, i, al Baix Camp, es mantindrà el servei amb afectació de la línia de Prades.

A les Terres de l’Ebre no obriran 8 centres educatius: a la Terra Alta, les escoles la Gessera de Caseres, amb 11 alumnes, l’Ametller de la Pobla de Massaluca, amb 19 alumnes, El Diví Mestre de Vilalba dels Arcs, amb 39 alumnes, Els Castellets de la Fatarella, amb 43 alumnes, Sant Blai de Bot, amb 43 alumnes, Doctor Ferran de Corbera, amb 50 alumnes, i Montsagre d’Horta de Sant Joan, amb 63 alumnes, i, a Ribera d’Ebre, l’Escola Josep Riba de l’EMD de la Serra d’Almos, amb 11 alumnes.

També s’ha cancel·lat el servei de transport a la comarca de Terra Alta i, a Móra d’Ebre, tot i que es manté el transport escolar, s’ha suspès la ruta de Tivissa a Móra d’Ebre.

Redacció

 

Lídia Bargas: ‘Prades està intransitable, fem el que podem’

Imatge de cadires colgades de neu aquest diumenge a la Plaça de la Vila. Foto: Isaac Sosa /Gal.la Rouge

Amb gruixos de neu de més de 40 centímetres de neu -alguns parlen de 60 i algú més de 80- Prades afronta aquest diumenge una jornada molt més complicada que la de dissabte, quan començà el temporal. De fet, el matí de diumenge seguia nevant, com ho va fer gairebé tot el dissabte. Això ha acumulat cada cop més neu.

L’alcaldessa, Lídia Bargas, relatava a Tots21 els problemes que estan afrontant: ‘El principal és la retirada de la neu. Els carrers es troben intransitables i fem el que podem. Treballem amb la pala de l’Ajuntament, amb l’ajut dels Bombers -la localitat té parc de Bombers-, a l’escombradora li hem posat un ‘dumper’ i hem llogat algun tractor’, subratlla. En llocs més aïllats del nucli, com la zona de Xalets de Prades, s’ha avisat els veïns que ‘s’acturarà enretirant la neu quan podem’.

Imatge de la Plaça de la Vila. Foto: Isaac Sosa /Gal.la Rouge

Altrament, l’Ajuntament ha activat la llista de persones vulnerables del municipi perquè amb els elevats gruixos de neu no poden sortir de casa: ‘Estem trucant-los, i anant a les seves cases a comprar-los el menjar’, afirma Bargas. Una bona notícia és que a diferència del Priorat, comarca veïna, a Prades no ha marxat la llum.

La tarda de diumenge, l’alcaldessa penjava un post a Facebook on subratllava: ‘Mes de 40 hores nevant, més de 50cm de gruix, molta dificultat en la mobilitat, tot i que les màquines llevaneus de la Generalitat no paren de passar, no es aconsellable el desplaçament, ja que la neu es torna a posar. Us recomanem que us quedeu a casa, demà continuarem treballant per netejar els carrers, però hem d’esperar que deixi de nevar. Demà incorporarem més vehicles per poder treure la neu. Agrair de tot cor als bombers voluntaris,als agutzils,als treballadors de territori i a tots els que ens ajuden a fer camí. Demà continuem. Si algú te una urgència si us plau truque-nos’.

Mayo Lorda

 

Protecció Civil alerta de l’arribada de ‘temperatures molt baixes’ i demana prudència a la ciutadania

Un metre medeix el gruix de neu a Prades. Foto: Cedida

La sotsdirectora de Coordinació i Gestió d’Emergències de Protecció Civil, Imma Soler, ha alertat de l’arribada de «temperatures molt baixes» i ha demanat prudència a la ciutadania. En aquest sentit, malgrat que el temporal Filomena va a la baixa, encara poden haver-hi precipitacions a les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona o al sud de Ponent.

Soler també ha recomanat en una entrevista al ‘3/24’, «no sortir de casa si no és necessari» i vigilar per no «impedir» el pas dels vehicles que estan treballant arreu del país. Pel que fa a les afectacions, Protecció Civil assegura que s’està treballant per resoldre les incidències ocasionades pel temporal, recordant que més de 2.300 abonats de diferents municipis continuen sense llum.

Pel que fa als centres educatius i la represa del curs escolar prevista per aquest dilluns, Soler ha recordat que ja hi ha diverses comarques no disposaran de transport. Un fet que demà estarà supervisat també pel Departament d’Educació.

Paral·lelament, es mantenen les complicacions a nivell de circulació amb 12 vies tallades i una cinquantena de trams en els quals és obligatori circular amb cadenes. La demarcació més afectada és la de Tarragona amb 7 carreteres tallades. La C-44 Vandellòs – Tivissa, la T-330 Arnes, la T-710 Falset, la TP-7402 Porrera, la TV-3022 El Perelló-Rasquera, la TV-7046 l’Albiol i la T-7333 la Fatarella.

A Lleida són quatre les vies per les quals no es pot circular. L’LP-7013 El Vilosell-cruïlla amb C-242, l’LV-7011 Juncosa, l’LV-5134 Noves de Segre – Els Castells i l’LV-2014 L’Espluga Calba. També a Barcelona queda encara una via tallada, concretament la BV-4024 de Bagà a Coll de Pal.

D’altra banda, hi ha una cinquantena de trams de la xarxa viària secundària en els quals és obligatori circular amb cadenes, principalment a Tarragona i Lleida. Cal destacar l’ús necessari de cadenes a l’N-420 entre Falset i les Irles, a la demarcació de Tarragona.