.

.

TOTS 21

Llauradó referma el suport de la Diputació als municipis més petits durant la visita a Prades i a Vallclara

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas. Foto: Diputació

«Fer que la vida als pobles de l’àmbit rural sigui encara més atractiva i equitativa». Aquest és el compromís que la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha refermat públicament durant les visites que, aquest dissabte al matí, ha dut a terme als municipis de Prades, al Baix Camp, i Vallclara, a la Conca de Barberà. A tots dos pobles, que ha visitat oficialment per primera vegada com a presidenta de la institució, ha conegut de prop obres i serveis ja realitzats, així com projectes que estan en curs.

La primera de les visites l’ha dut a terme a la vila de Prades. Acompanyada del vicepresident primer de la Diputació, Quim Nin, del diputat delegat de Cultura, Joan Josep Garcia; de l’alcaldessa del municipi, Lídia Bargas, i de regidors del Consistori, Llauradó ha anat a l’Ajuntament, al Castell i al Centre Cívic de la localitat, on s’hi han dut a terme obres amb el suport de la Diputació. A l’Ajuntament, per exemple, s’ha millorat l’accessibilitat amb la instal·lació d’un ascensor. Tot seguit, s’han desplaçat al centre de visitants del Parc Astronòmic, un espai de turisme i coneixement que vetlla per la protecció del cel fosc de les Muntanyes de Prades i la Serra de Montsant i que impulsa la recerca i la divulgació científica, alhora que du a terme diverses activitats per a tots els públics. En aquest sentit, Prades disposa de la certificació de Destinació Turística Starlight, atorgada per la fundació internacional del mateix nom i que compta amb el suport de la Diputació.

Alhora, i segons ha ressaltat la presidenta Noemí Llauradó, la Diputació col·labora activament amb els municipis en els projectes de reducció de consum energètic i de contaminació lumínica, donant suport jurídic als municipis, acompanyant-los en el procés de tramitació administrativa i oferint suport tècnic per a l’elaboració de projectes de millora de l’enllumenat i ajuts econòmics per a la seva execució.

Durant la visita a Prades, han tractat sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, la creació del qual es va anunciar el passat mes de desembre i que es preveu que sigui una realitat d’aquí tres anys. Han destacat que aquest fet serà clau per a la preservació mediambiental de la zona i aportarà un impuls socioeconòmic molt important als municipis que en formaran part.

El futur parc natural i la certificació Starlight també s’han tractat en la visita a Vallclara

La delegació de la Diputació ha estat rebuda a Vallclara per l’alcalde, Rosendo Roig, i altres membres del consistori. Foto: Diputació

El futur parc natural i la certificació Starlight també s’han tractat en la visita a Vallclara, atès que aquest municipi se situa dins de l’àmbit del futur parc i, a més, també compta amb el segell turístic que acredita la bona visibilitat nocturna del cel. Llauradó hi ha estat rebuda per l’alcalde, Rosendo Roig, i altres membres del consistori. A Vallclara també hi ha assistit la diputada delegada del Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació, Marta Blanch.

A part de conèixer els nous projectes previstos a la vila, s’han desplaçat al local social per veure in situ les millores que s’hi han dut a terme amb el suport del PAM de la Diputació. La presidenta de la Diputació ha assenyalat que aquest equipament esdevé «un eix vertebrador més de dinamització local, ja que fomenta la interacció social i motiva les relacions interpersonals, factors fonamentals a tenir en compte en la millora de la qualitat de vida d’un municipi». Segons ha afegit, aquesta és una de les múltiples contribucions de la Diputació a l’àmbit rural per millorar-ne la qualitat de vida i frenar-ne el despoblament.

Redacció

 

Prades busca tècnic de turisme per a l’oficina del poble

Ermita de l’Abellera. Foto: Ajuntament

Prades, al Baix Camp, és un municipi turístic que es troba al cor de les muntanyes de Prades. A 42 km de Reus i 69 km de Tarragona. Si s’accedeix per vimbodí-vallclara només hi han 8 km de carretera de muntanya des de Vilanova de Prades. El municipi disposa de segell de turisme familiar des de 2014, segell de pobles amb encant de l’Agència Catalana de Turisme i recentment ha rebut el segell d’astroturisme de Destinació Turística Starlight. El municipi té una desena d’allotjaments des de cases de fusta als arbres, cases rurals o allotjaments amb sostre transparent per veure les estrelles.

Per tal de gestionar la destinació a nivell turístic, l’Ajuntament de Prades convoca una plaça de tècnic de turisme per a la selecció d’una plaça de personal fix, mitjançant concurs-oposició lliure. La plaça que s’ofereix té un caràcter de personal laboral A2 en jornada completa dins de la plantilla de l’Ajuntament. Un dels principals requisits és que l’aspirant estigui en possessió del títol de Cicle de formació professional en l’especialitat de guia, informació i assistència turístiques o bé Grau en Turisme.

La persona que obtingui la plaça haurà de fer tasques de gestió i administració com ara elaborar el pla d’actuació anual o controlar els aspectes econòmics que afecten la seva àrea. Entre altres tasques, també haurà d’organitzar actuacions promocionals diverses així com atenció al públic i fer visites guiades al nucli antic i a l’Ermita de l’Abellera.

El consistori espera atraure a algun candidat o família que es quedi a viure al poble. L’any passat es van empadronar una trentena de persones atretes per l’entorn privilegiat, el teixit associatiu actiu que programa activitats durant l’any juntament amb l’Ajuntament i empreses, així com la disponibilitat d’equipaments com gimnàs, piscina a l’estiu o escola rural i projectes com el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, un complex residencial per a gent gran o l’arribada de fibra òptica el 2022. També es vol trencar amb el tòpic de mala accessibilitat viària. En rares ocasions la neu ocasiona problemes i molts veïns i veïnes del poble es desplacen a diari a fora del poble a treballar.

Les bases es poden consultar a la web de l’Ajuntament www.prades.cat/noticies. Les sol·licituds es poden presentar al registre general de l’Ajuntament fins a vint dies naturals a comptar a partir de l’endemà de publicar-se l’anunci al BOP.

Redacció

 

Prades fa seu el primer Concurs Drag Miss Trumfo

Imatges del concurs. Fotos: Cedides

El Pont de la Puríssima ha tingut a Prades un toc especialment lluent, amb el primer Concurs Drag de Prades Miss Trumfo 2021. Una convocatòria atípica, però que va ser rebuda amb els braços oberts per la gent de la localitat, amb més d’un centenar de persones presenciant dissabte al vespre l’espectacle viscut a l’escenari del Centre Cívic. Organitzat per Ohana Associació LGTBIQ+ Prades amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’acte va ser presentat per Gal·la Rouge, que aquest diumenge reconeixia en conversa amb Tots21 que «encara no m’he despertat del somni. Tot plegat va ser molt maco i sentit. Realment va ser un somni poder fer un concurs així a Prades i viure l’acolliment del públic, del poble i dels establiments. Aquest poble té un cor que no se l’aguanta», explicava, recordant les mostres de suport rebudes quan va rebre amenaces per la seva condició de transgressora.

La jornada va comptar amb tres participants, que havien de ser puntuades per un jurat format per una regidora, una actriu i esteticista i una drag queen, en quatre proves: presentació, actuació, millor look i imitació. La guanyadora va ser la Valerie, vinguda de Sabadell. L’experiència va resultar tan rodona que Gal·la admetia que ja està pensant «a fer una segona edició de cara a l’estiu», quan el termòmetre sigui una mica més agraït.

J.S.

 

La consellera Jordà anuncia la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, amb els representants del territori al Monestir de Poblet. Foto: Govern

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat aquest dissabte des del Monestir de Poblet (Conca de Barberà) que la Generalitat iniciarà en breu els treballs per tramitar la declaració del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Jordà ha destacat que la creació del Parc “donarà resposta a una reivindicació històrica del territori, amb una fórmula de protecció que garantirà definitivament la conservació dels valors naturals i culturals inclosos en l’àmbit geogràfic de les Muntanyes de Prades”. La consellera ha fet aquest anunci després de reunir-se amb els consells comarcals, diputacions i ajuntaments de la zona d’influència de l’actual Espai Natural Protegit Muntanyes de Prades.

Dinamització social i econòmica

Jordà ha explicat que “aquest projecte incorporarà alhora la realitat social, cultural i econòmica del territori perquè el Parc Natural es converteixi en un actiu dinamitzador dels municipis inclosos, i esdevingui alhora una realitat que aglutini i simbolitzi la identitat de la seva gent”.

La declaració permetrà garantir la conservació dels seus valors naturals d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i el manteniment de les activitats tradicionals dels habitants dels municipis i les comarques que l’integraran, en col·laboració amb els ens locals i entitats territorials, de manera que l’existència d’aquest parc i la seva gestió esdevinguin factors de dinamització social i econòmica, i de vertebració d’un desenvolupament sostenible d’aquests municipis i comarques.

Els treballs per a la declaració del nou parc es realitzaran de forma simultània a l’elaboració del seu Pla de protecció del medi natural i del paisatge. D’aquesta manera, aquesta nova figura de protecció naixerà ja amb un programa d’inversions associat. Segons Jordà, “ara tenim més recursos, provinents del fons climàtic, que es nodreix de l’impost del CO2, la meitat del qual va a parar al  fons del patrimoni natural, una bona part del qual, sens dubte, anirà a finançar els parcs naturals”.

Un calendari definit

El procés de tramitació del Parc durarà uns tres anys. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural treballa per elaborar, durant l’any vinent, la memòria preliminar, i iniciar la consulta pública prèvia al Decret de declaració del Parc. El procés de participació està previst que se celebri l’any 2023. Els treballs continuaran amb la fase d’informació pública i l’audiència a les persones interessades i als ens locals, fins que el Govern l’aprovi definitivament.

Actualment, les Muntanyes de Prades gaudeixen de diverses figures de protecció. En concret, una superfície d’unes 30.700 hectàrees de cinc comarques (L’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat) i 22 municipis conformen l’Espai Natural Protegit de Muntanyes de Prades. Com a part de la Xarxa Natura 2000 (Zona d’Especial Conservació –ZEC– i Zona d’especial Protecció per a les Aus –ZEPA–) inclou d’altres territoris circumdants d’alt valor. Finalment, l’interior de l’Espai Natural Protegit acull diverses figures de protecció especial, com són el paratge natural d’interès nacional de la vall del monestir de Poblet, la reserva natural parcial del barranc de la Trinitat i la reserva natural parcial del barranc del Titllar.

Diversitat biològica i connectivitat

El de les muntanyes de Prades és un espai que es caracteritza per una important diversitat i singularitat biològica, amb la coexistència de paisatges plenament mediterranis amb d’altres centreeuropeus, i fins tot de boreals, i que conté valors naturals, paisatgístics i socioculturals, únics al país, que el constitueixen com un dels espais naturals bàsics i d’especial interès per a Catalunya.

D’important rellevància és la seva connectivitat. La serra de la Llena conforma una cella que uneix els espais prelitorals i les planes de Lleida, configurant un espai d’elevats valors ecològics entre les muntanyes de Prades i el Parc Natural de Montsant. La continuïtat dels hàbitats al llarg de l’àmbit reforça la única connexió que hi ha entre aquests espais protegits. Així mateix, el conjunt d’altiplans, carenes i valls configuren una zona de dispersió de diverses espècies d’ocells rapinyaires d’interès que crien al Montsant i a Prades, com l’àguila cuabarrada i l’àguila daurada.

15è parc natural

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades s’incorporarà a la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, que actualment consta de 14 parcs naturals.

Atenent les recomanacions dels organismes internacionals més rellevants, el paper dels espais naturals protegits en l’actualitat no únicament es fonamenta en la conservació de la diversitat biològica, en actuacions d’educació ambiental i suport a la recerca, sinó també en promoure un desenvolupament socioeconòmic sostenible dels municipis emplaçats en l’àrea d’influència del parc, que permeti millorar la qualitat de vida de les poblacions locals, fixar i recuperar demogràficament aquests nuclis, i poder conservar així una diversitat paisatgística i ecològica que d’altra forma desapareixeria.

Rosa Maria Abelló: «Primer pas per posar fil a l’agulla»

D’un total de 5 comarques i 22 municipis que engloba el projecte, el Baix Camp és la comarca amb més presència dins d’aquest projecte, ja que afecta 9 municipis amb la suma més gran d’hectàrees: Prades, Alforja, Arbolí, l’Albiol, l’Aleixar, Vilaplana, Capafonts, La Selva del Camp i La Febró. Precisament per això, la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Maria Abelló, ha considerat la cita d’aquest dissabte com «el primer pas per posar fil a l’agulla i començar a treballar plegats per reconèixer i conservar l’espai natural més important del nostre territori».

Redacció

 

AGENDA: Prades se’n va de festa grossa aquest pont de la Puríssima

L’Ajuntament de Prades i entitats del poble organitzen activitats per a tots els públics pel pont de la Puríssima. Les activitats arranquen dissabte 4 de desembre amb un matí a Prades Aventura Park amb vermut i dinar inclòs organitzat per l’Associació de Joves de Prades. El preu per als socis és de divuit euros i pels no socis de vint-i-tres euros reservant a través de xarxes a @jovesdeprades. L’Associació de Dones de l’Abellera han organitzat per aquell dia un dinar que ja fa unes setmanes que té l’aforament complert. A les vuit de la tarda es farà el primer Concurs Drag de Prades Miss Trumfo 2021 presentat per Gal·la Rouge al Centre Cívic. L’Organitza Ohana Associació LGTBIQ+ Prades amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prades. Les inscripcions es poden fer al 665 324 001 o a l’Instagram @ohana.lgtbiq.prades.

El diumenge 5 de desembre a dos quarts de deu del matí hi ha programada sortida gratuïta de senderisme al Corriol i Mas d’en Pagès a càrrec de Els Birimbins. El punt de trobada serà la font a la Plaça Major.

Aquest diumenge, qui vulgui tindrà l’oportunitat de pujar al campanar i contemplar l’entorn des de dalt, observar el mecanisme del rellotge i l’interior de l’església. Foto: Ajuntament

A dos quarts d’onze del matí qui vulgui tindrà l’oportunitat de pujar al campanar i contemplar l’entorn des de dalt, observar el mecanisme del rellotge i l’interior de l’església. L’activitat té un cost de 2 euros i per a menors de set anys és gratuïta. Les reserves s’han de fer a l’Oficina de Turisme o al 977 86 83 02.

A la nit està prevista la Festa Jove amb FDJS Produccions organitzada per l’Associació de Joves al Centre Cívic. L’entrada és gratuïta i serà obligatori l’ús de mascaretes i passaport Covid.

Dilluns 6 de desembre a dos quarts d’onze del matí l’Oficina de Turisme ofereix una visita guiada cultural pel poble que inclou l’interior de l’església i les restes del castell recentment renovades. El preu de l’activitat és de 5 euros i per a menors de set anys gratuïta. S’ha de reservar a l’Oficina de Turisme o al 977 86 83 02.

A les sis de la tarda serà el torn del Bingo de La Marató de TV3 al Centre Cívic organitzat per l’Associació de Dones de l’Abellera. Els diners recaptats es destinaran íntegrament a l’edició de La Marató d’enguany.

Finalment, dimecres 8 de desembre s’oferirà de nou l’oportunitat de pujar al campanar a dos quarts d’onze del matí.

Redacció

 

Muntanyes de Prades i Serra de Montsant es converteixen en la zona de cel fosc protegit més gran d’Europa

Foto de família dels representants dels municipis que en formen part, junt a la consellera. Foto: Tots21

La zona acaba de rebre una doble certificació que posa en valor la qualitat del seu cel nocturn i dona empenta al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades

La qualitat del cel de les Muntanyes de Prades i el Montsant ha merescut la certificació, per part de la Generalitat de Catalunya, com a Espai de Medi Nocturn Protegit, i per part de la Fundació Starlight com a Destinació Turística Starlight.

Aquest divendres, 19 de novembre, 32 municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant ja formen part d’un mateix Espai de Medi Nocturn que fan que sigui la zona amb cel fosc protegit més gran d’Europa al voltant d’un parc natural.

Per una altra banda, la certificació internacional com a Destinació Turística Starlight l’han obtingut 21 municipis -12 del Priorat i 9 del Baix Camp- i serveix d’altaveu per atraure visitants de tot el món. Starlight en el seu conjunt és una acció integrada de la UNESCO que compta amb el suport de la Unió Astronòmica Internacional i l’Organització Mundial del Turisme.

L’acte d’atorgament dels reconeixements ha tingut lloc en un esplèndid marc com és la balconada del parc natural de la Serra de Montsat, a La Morera de Montsat, sota la Serra Major, i ha estat presidit per la consellera d’Acció Climàtica de la Generalitat, Teresa Jordà. Nombrosos representants d’administracions, com la Generalitat i la Diputació, ajuntaments i entitats hi han estat presents.

Un dels trets més visibles que ha suposat la nova marca és que els municipis estan adoptant la llum pública carabassa, canviant l’antiga lluminiscència blanca. ‘Sou municipis carabasses’, ha dit la consellera. Aquest tipus de llum és el més adient per respectar la natura -fauna i flora- i sobta als visitats en anar a aquests pobles i veure’n aquest tret diferencial.

El 2018 el Parc Natural de la Serra de Montsant va ser declarat el punt de referència de l’àrea de protecció i s’hi van incloure dotze municipis, tots del Priorat: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Gratallops, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

Aquest divendres s’hi han afegit vint localitats més, fins arribar als 23 del Priorat i nou del Baix Camp i la Conca de Barberà que formen part de les Muntanyes de Prades: l’Albiol, l’Arbolí, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Capçanes, Falset, la Febró, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Mont-ral, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de Fontaubella, Vallclara, Vilanova de Prades i Vimbodí i Poblet. Conjuntament conformen l’àrea de protecció lumínica més gran d’Europa i es passa de 305 km2 de superfície protegida a 738 km2. «És vostre, i és un recurs a explotar. És un projecte de cohesió territorial que empodera el territori», ha defensat Jordà, que ha afirmat que és un reconeixement «extremadament important».

Les Destinacions Turístiques Starlight han d’acreditar la qualitat dels seus cels i els mitjans per garantir la seva protecció i a més també han de garantir unes adequades infraestructures i activitats relacionades amb l’oferta turística (allotjament, els mitjans d’observació disponibles al servei dels visitants, la formació del personal encarregat de la interpretació astronòmica, etc.).

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas; Aleix Roig, del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, i Antonia Varela, representant de la Fundació Starlight. Foto: Cedida

El cap del servei de prevenció de la contaminació acústica i lumínica del Departament d’Acció Climàtica, Sergi Aparicio, ha explicat que van mesurar la foscor de diferents parcs naturals de Catalunya. «Aquí és on vam trobar més qualitat de foscor. Tenim molts parcs naturals molt contaminats lumínicament per l’acció de zones urbanes. Però aquí el zenit és molt fosc», ha indicat. A més ha valorat que «la foscor és un bé escàs i, per tant, té un valor ambiental».

Aparicio ha recordat que la contaminació lumínica altera espècies vegetals i animals; en el cas del Parc Natural de la Serra de Montsant, rapinyaires i onze espècies de ratpenats en situació de perill. Però també afecta el descans i la salut de les persones, tal com ha assenyalat Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight: «El 60% dels vertebrats són dependents de la llum i la foscor naturals. La lumínica és la contaminació més desconeguda i intrusiva de les contaminacions, i pot generar malalties cardiovasculars o càncer en òrgans reproductors». També té efectes negatius per al medi ambient, ja que segons ha concretat, la sobreil·luminació «produeix el 8% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle», una xifra que en països com els Estats Units, Rússia o la Xina arriba al 27%.

Les localitats esperen que això els permeti impulsar-se turísticament i per posar en valor la zona. A banda, el pla d’actuacions de la zona protegida contempla accions diverses i durant el 2022 el Parc Natural crearà una xarxa de deu miradors astronòmics.

L’Ajuntament de Prades juntament amb el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades van iniciar el 2018 les reunions per a la certificació d’Espai de Medi Nocturn protegit i han liderat la gestió de la certificació Starlight dels 21 municipis juntament amb el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Esforços dels municipis en els canvis d’enllumenat

L’Ajuntament de Prades va ser dels primers al 2018 en iniciar els canvis d’enllumenat en el territori i municipis dels voltants han sumat esforços per millorar la qualitat del cel nocturn de les muntanyes de Prades i de la Serra de Montsant. Els municipis han anat substituint els fanals de llum blanca per uns de LED PC Ambre. Aquestes noves lluminàries tenen una incidència positiva en la salut de les veïnes i veïns i també en tot l’ecosistema.

Llum verda al futur observatori astrofísic CAMP

Les dues certificacions obtingudes a la zona donen un impuls al futur observatori astrofísic CAMP que formaria part del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. El passat 6 d’octubre, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar la modificació puntual de l´ús del sòl no urbanitzable al Pla de la Guàrdia a Prades on s’ubicarà l’observatori respectuós amb l’entorn. La cúpula no seria visible i només s’hi podria accedir amb un minibus del parc. Seria un centre de recerca visitable únic a Europa.

El Parc ja va obrir les seves portes l’agost de l’any 2020 amb un Centre de Visitants a Prades i consta de diversos espais visitables per a les experiències astronòmiques 360º. Compta amb un Planetari 360°, una Sala d’Audiovisuals i el Museu de l’Astronomia. També compta amb el primer mirador astronòmic de Catalunya, el Mirador Astronòmic de Sant Roc, que des de l’any 2019 és un punt de trobada per a totes i tots els aficionats a l’astronomia. El Parc té el suport de l’Ajuntament de Prades, d’una vintena de municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Fundació Starlight.

 

 

Assumpció Castellví i Lídia Bargas, escollides al Consell per la República, que deixa fora el secretari de l’Ajuntament de Tarragona

Aquest cap de setmana s’han escollit els representants a l’Assemblea del Consell per la República. Foto: Cedida

L’alcaldesa de Prades i vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Lídia Bargas, ha estat escollida representant a l’Assemblea del Consell per la República Catalana, en haver obtigut 4958 vots en l’urna de càrrecs electes. També ha estat escollida la senadora de Vandellòs i L’Hospitalet de Junts, Assumpció Castellví, que ha arrossegat 6594 vots, i la tortosina Irene Negre, amb 6717 vots.

En l’urna ciutadana i del Camp de Tarragona, les escollides han estat totes dones: Teresa Rosell Gairoles, Sara Barnés Arnaus, Antònia Andreu Domingo i Montserrat Farriol Rodriguez, amb entre 446 vots i 330. Ha quedat fora, curiosament, el secretari municipal de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font -amb 315 vots, el primer de la llista que queda fora-, i el que fou alcalde de La Selva del Camp pels socialistes, Ignasi Carnicer.

Aquest diumenge ha culminat el procés de les eleccions de l’Assemblea de Representants del Consell. Han votat 22.584 inscrits, el que suposa el 26% de participació, i els candidats provisionals de les dues urnes es poden consultar en aquest enllaç: https://car.consellrepublica.cat/

Els inscrits han emès els seus vots a les dues urnes: la de ciutadana i càrrecs electes. No hi han pres part candidats d’ERC ni de la CUP, i sí de Junts i independents.

El vicepresident en funcions, Toni Comín, en primer lloc ha volgut felicitar a tots els candidats presentats, a tots els votants i a la gent que ha fet possible aquest complex i innovador procés electoral. Comín ha explicat que “des de l’1-O ja teníem la legitimitat, però ens faltava acumular la força suficient perquè el mandat es fes efectiu, i avui hem fet un pas importantíssim”.

El president del Consell en funcions, Carles Puigdemont, ha tancat la nit electoral que amb aquest procés electoral el Consell ha demostrat “que volem un país radicalment democràtic, usant la innovació a favor d’una governança transparent, independent, propera i en mans dels ciutadans”.

Carles Puigdemont

Els registrats al Consell per la República han escollit aquest cap de setmana els membres de l’Assemblea de Representants, entre els quals han resultat elegits l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; i els exconsellers Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, ara eurodiputats. En un acte aquest diumenge a la nit a Barcelona, el cantautor i membre del govern del Consell per la República Lluís Llach ha anunciat els noms que ocuparan els 121 escons –81 per a les candidatures de ciutadans i 40 restants per a càrrecs electes públics–, que tindran un mandat de dos anys.

Han votat als comicis 22.584 persones d’un cens de 87.883, la qual cosa representa una participació del 25,7%. Dels escollits, el 70% (85) són dones i el 30% (36), homes. Un cop constituïda, l’Assemblea de Representants escollirà la seva presidència i, després, la presidència del Consell per la República, emulant el sistema parlamentari.

El Consell per la República, aposta clara de JxCat, va néixer després de fugida de part del Govern de Puigdemont a l’exili i ERC i la CUP se n’han anat desvinculant, fins al punt que el seu funcionament i hipotètica reforma van esdevenir un escull entre JxCat i els republicans per a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. N’és una prova que el partit de l’expresident s’hagi bolcat en el procés amb figures destacades el mateix Puigdemont, Borràs, Ponsatí, Puig i Comín. També entre els representants que no ostenten un càrrec electe hi havia simpatitzants coneguts de JxCat.

Puigdemont és el càrrec electe que ha obtingut més vots, 21.086 (93%), seguit de Ponsatí, amb 20.626; Comín, amb 19.461; Puig, amb 17.997, i Borràs, amb 17.083. També han estat escollits la diputada de JxCat al Congrés Pilar Calvo, la portaveu de Demòcrates de Catalunya Assumpció Laïlla i diversos càrrecs de JxCat. Això no vol dir, però, que no hi hagi hagut cap candidat de formacions com ERC al procés, ja que hi ha hagut regidors republicans que seran a l’Assemblea d’Electes. També en formarà part Àngels Martínez Castells, que va ser diputada de l’extinta Catalunya Sí que es Pot.

Puigdemont, que ha clos l’acte electoral per videoconferència, ha defensat el sistema que ha permès votar telemàticament i l’ha suggerit com a «proposta innovadora, democràtica, per organitzar la Catalunya del futur i unes eleccions». A més, ha reivindicat el Consell per la República com a «avantguarda del procés d’independència» i «marmessor de l’octubre del 2017, del referèndum i de la declaració d’independència».

Actualment, el Consell per la República té 100.000 inscrits, però només han pogut participar en el procés els inscrits abans del 18 de setembre, per la qual cosa el cens ha resultat ser notablement inferior. Els electors han votat telemàticament en dues urnes: una per a qualsevol ciutadà inscrit al Consell, segons la circumscripció, i l’altra exclusivament per als càrrecs electes. Segons l’entitat, un sistema de validació d’identitat i un equip de síndics han treballat per evitar irregularitats com un doble vot.

Jaume Garcia – ACN

 

Èxit del I Festival Senderista de les Muntanyes de Prades Costa Daurada, organitzat per Descobrir Catalunya

La iniciativa es tanca amb 219 participants i més de 500 preinscrits i ja es treballa en la segona edició. Fotos: Cedides

Els organitzadors del I Festival Senderista Muntanyes de Prades Costa Daurada -la revista Descobrir Catalunya-, han qualificat d’èxit total la primera edició de l’esdeveniment, que ha comptat amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Costa Daurada i els consells comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Baix Camp.

L’editora de la publicació impulsora del projecte, Ana Mira, ha explicat que ja han començat a treballar en la segona edició del festival “amb la voluntat de fer créixer el nombre d’activitats, ja que ens hem vist desbordats pel gran nombre de preinscripcions”. Mira ha agraït la col·laboració de totes les institucions i organismes que han fet possible aquesta primer festival i també ha tingut un reconeixement especial “per a la feina ben feta de tots els guies i tècnics que han participat en aquest projecte”.

La iniciativa, que s’ha celebrat el dies 22, 23 i 24 d’octubre pel territori que comprèn les muntanyes de Prades, ha registrat més de 500 preinscripcions i un total de 219 participants, arribats de diferents punts de la geografia catalana, fonamentalment de la demarcació de Tarragona, de la zona metropolitana de Barcelona i del Vallés.

Cal dir que algunes s’han hagut de duplicar degut a l’èxit. En total s’oferien 14 propostes (sortides musicals, nocturnes, sensorials, experiències astronòmiques, tasts de productes agroalimentaris locals i maridatges de vins, entre d’altres) adreçades a tota mena de públics, però molt especialment al familiar. Entre les activitats que han tingut més èxit cal destacar l’Experiència Astronòmica, que s’ha desenvolupat al Parc Astronòmic de Prades, on els tècnics, amb l’ajuda de telescopis automatitzats, comentaven i feien un recorregut per les constel·lacions i la seva mitologia, en una de les zones amb millor visibilitat nocturna.

Una altra de les activitats que ha fet el ple ha estat el Guiatge pel Camí de la Filigrana, un recorregut conduït per guies professionals que sortia des de Farena fins al riu Brugent. Els participants podien conèixer els vestigis de les edificacions que n’aprofitaven la força hidràulica: els molins fariners i paperers.

També ha tingut molta acceptació el Guiatge nocturn a Vilanova de Prades, que, sota el títol, “Llegendes, vins i estels” convidava als participants a tastar tres vins de la zona, amb el maridatge amb la lluna, els estels i els secrets que amaga l’univers en aquest paratge espectacular.

Les activitats han comptat amb la participació de 7 empreses de guiatge locals i d’altres 10 vinculades a les activitats complementàries. Precisament, un dels objectius del festival ha estat posar en valor la figura del guia i de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Cal recordar que el l Festival Senderista de les Muntanyes de Prades Costa Daurada s’ha creat amb la voluntat de reivindicar aquest territori i atraure-hi cada any els aficionats a descobrir la natura i el patrimoni amb la calma i l’atenció que permet el viatjar a peu i també als practicants de la marxa nòrdica, una disciplina esportiva totalment respectuosa amb l’entorn.

L’esdeveniment vol constituir una aposta per un model turístic responsable, de proximitat, que ajudi a revifar l’economia local sense malmetre els seus ben conservats valors culturals i naturals, tot aplicant els principis de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Redacció

 

Les Muntanyes de Prades viuran aquest cap de setmana el I Festival Senderista

L’ermita de l’Abellera de Prades, un dels balcons més destacats del Camp de Tarragona. Foto: Tots21

Les Muntanyes de Prades viuran aquest cap de setmana -els dies 22, 23 i 24 d’octubre-, en ple esclat de la tardor, la celebració del I Festival Senderista, una iniciativa de la revista Descobrir Catalunya, que suma el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona-Costa Daurada, els Consells Comarcals del Baix Camp, Alt Camp i Conca de Barberà i del que avui ja hi havia 420 inscrits, una bona part procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona i del Vallès, i la resta, del Camp de Tarragona. L’èxit està acompanyant la iniciativa abans que arrenqui i 9 de les 14 activitats guiades que es proposen ja han penjat el  cartell de ‘complert’.

Es tracta de posar en valor l’àrea de les Muntanyes de Prades, que a més lluita per ser declarada Parc Natural, amb una forma de lleure familiar, tranquil.la i sossegada, a la vegada que donar impuls a les economies locals en un indret poc conegut a la resta de Catalunya. Set empreses de guies de la zona se sumen al projecte, que també voldrà posar en valor aquesta feina. Una sortida al bosc amb acompanyament d’un guia ‘no té res a veure amb fer-la sol’, destacava avui en la presentació del Festival el director de la revista, Joan Morales. ‘Gaudir a peu del territori és la millor manera de conèixer el territori’, afirmava.

‘L’esdeveniment neix amb la voluntat de reivindicar aquest territori de pobles petits que s’alcen enmig d’uns paratges d’un relleu geològic impressionant, envoltats d’espessos boscos, amb un patrimoni històric i monumental de primer ordre i on es poden degustar productes gastronòmics autòctons de màxima qualitat’, subratllava Morales. Es tracta d’una proposta per a un turisme familiar, amb rutes assequibles i sense desnivells pronunciats, anunciava l’editora de la revista, Anna Mira. Un model turístic, en suma, ‘responsable i de proximitat’.

Les excursions guiades inclouran sortides musicals, nocturnes, sensorials, experiències astronòmiques, tasts de productes agroalimentaris locals i maridatges de vins amb denominació d’origen, entre d’altres propostes adreçades a tota mena de públics. Els allotjaments i restaurants de la zona s’han sumat a la iniciativa oferint un ampli ventall d’ofertes i menús especials.

Promotors i autoritats, durant la presentació del Festival. Foto: Tots21

La celebració de festivals senderistes és molt habitual a Europa des de fa anys, però no pas al nostre país. Descobrir inicia ara a les comarques de Tarragona el desembarcament d’una proposta que es vol tingui continuïtat i es pugui arribar a plantejar dos cops a l’any. Per a la zona de Prades, a més, es reforça la política de desestacionalitat turística, destacava la seva alcaldessa i vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Lídia Bargas, que relatava que ‘els municipis de les Muntanyes de Prades treballen per un turisme respectuós amb la natura des de fa temps’. Prades ofereix a més l’atractiu del Parc Astronòmic, que ja va rebut el vist-i-plau el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

Al seu torn, la  vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Camí Mendoza, ha destacat els valors naturals de l’interior de la Costa Daurada i la necessitat que també la iniciativa privada s’hagi sumat al projecte.

La  proposta senderista suposa també un impuls a la petició de declaració del Parc Natural i arriba quan Prades ha viscut un estiu amb ocupacions del 100 per cent i espera una tardor amb xifres del 70-80%. En les següents edicions es preveu que les comarques perifèriques que abracen les Muntanyes de Prades, el Priorat i les Garrigues, s’hi puguin sumar.

Consulteu el programa complert en aquest enllaç. 

Jaume Garcia

 

Front comú per denunciar la inseguretat i brutícia que generen els cultius de marihuana a les muntanyes de Prades

Restes del campament fet al Tossal de la Baltasana a Prades, on els Mossos van desmantellar una plantació de 5.500 plantes de marihuana. Foto: Mar Rovira

Front comú dels municipis de Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, l’Albiol, Arbolí, La Febró i Mont-ral, a l’Alt Camp i Baix Camp, per combatre la proliferació de plantacions de marihuana a les muntanyes de Prades. Els alcaldes reclamen més dotacions policials dels Mossos d’Esquadra a la zona i denuncien que aquests conreus il·legals estan vinculats a robatoris en masos d’aquestes poblacions. També lamenten que generen molta inseguretat entre els seus veïns i brutícia als boscos. A Prades, la policia catalana va desmantellar una plantació de 5.500 plantes a finals de setembre. «Tens una sensació d’impotència, sentim que necessitem més recursos i més mitjans per aturar aquesta situació», afirma a l’ACN la seva alcaldessa, Lidia Bargas.

Gairebé dues setmanes després que els Mossos d’Esquadra desmantellessin una plantació amb 5.500 plantes a Prades, encara hi queden deixalles en aquest solar del Tossal de la Baltasana, que es troba molt proper al municipi. Es tracta d’una tenda de campanya, botelles de plàstic, llaunes de menjar, bidons, xancletes, roba i bosses d’adob. Els agents també van trobar una bassa feta de forma artesanal des d’on sortien tubs de rec per regar la plantació. Els traficants s’havien connectat fraudulentament a la bassa d’aigua municipal que abasteix la població. A més, també van tallar arbres de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de Prades (PEIN).

«No tenim ni els mitjans ni els recursos per desmantellar tot això, és una sensació d’impotència perquè ens han dit que en algunes plantacions posen trampes; la gent puja a les muntanyes de Prades a gaudir i passejar per l’espai, a buscar bolets o caçar; una veïna em deia que li feia por sortir a caminar davant la possibilitat de trobar-se un personatge d’aquests o amb una trampa», denuncia Bargas.

De fet, en aquesta plantació, els Mossos van detenir un home com a presumpte autor dels delictes de tràfic de drogues, atemptat contra els agents de l’autoritat i defraudació d’aigua. L’individu, de 55 anys, de nacionalitat albanesa i sense domicili conegut, va ingressar a presó després de passar a disposició judicial. El detingut va intentar agredir els agents amb un xerrac quan feien les comprovacions de la instal·lació.

Por i angoixa veïnal

A Mont-ral també s’han desmantellat diverses plantacions darrerament. Concretament, a la vall del Brugent i dels masos de Cabrera. Segons explica el seu alcalde, Xavier Francesc Pagès, els traficants han aprofitat els barrancs d’aquesta zona per conrear les plantes – calcula que n’hi havia unes 10.000. «Tenim molta preocupació perquè no saps on poden arribar aquesta gent, que és el que fan; han començat amb plantacions petites, però no sabem si poden acabar amb més grans», subratlla el batlle.

Pagès assenyala que els veïns de cases i masos aïllats viuen amb preocupació i molta angoixa la proliferació d’aquests conreus il·legals. «Els veuen passar per allà, no els hi fan ni diuen res, però sabent a què es dediquen i ho viuen amb inquietud», afegeix. Alhora, l’alcalde vincula els robatoris, de principis d’estiu, en masies de l’entorn amb les plantacions. «Van perdre grups electrògens, equipaments domèstics, fins i tot un llit i un matalàs, i roba que s’han trobat en un dels desmantellaments, hem lligat caps i hem vist que eren els mateixos que s’estaven preparant el campament», explica.

Al municipi de Capafonts comparteixen la problemàtica. Fa dos anys, van descobrir una plantació d’entre unes 200 i 300 plantes i, enguany, se n’ha desmantellat una altra pràcticament amb les mateixes proporcions. «Aquest any ha estat el més conflictiu, n’hem tingut una de 300 plantes, al maig hi va haver una onada de robatoris que anaven lligats a aquestes plantacions, van robar tubàries, generadors, adobs i fitosanitaris, que després han utilitzat en les plantacions», detalla el seu alcalde, Eloi Borràs.

El batlle creu que l’auge dels cultius no perjudicarà el nombre de visitants ni de turistes a la zona i confia que vagin a la baixa. «Tinc l’esperança que aquesta gent acabarà marxant d’aquí per la pressió», diu Borràs. Amb tot, tem que els boletaires i excursionistes es puguin topar amb els responsables dels correus i que es pugui generar alguna situació conflictiva, ja que és època de collir les plantes. «Estan situades al mig del bosc on passa poca gent; de fet, jo que camino, corro i vaig amb bici per la muntanya i no els he vist mai; però si tu no hi vas amb mala fe no et vindran a fer res», apunta l’alcalde.

Més dotacions policials

Tots els alcaldes de la zona de les muntanyes de Prades reclamen més efectius policials per evitar que els traficants s’instal·lin en aquest espai. En concret, l’alcaldessa de Prades demana que hi hagi com a mínim una dotació dels Mossos patrullant les 24 hores. La seva comissaria de referència és a Reus i està a gairebé una hora en cotxe. «El clam dels municipis és que hi hagi més presencia de Mossos, aquest estiu ha estat molt conflictiu», remarca Bargas.

Per la seva banda, l’alcalde de Mont-ral també se suma a aquesta demanda: «Tenim por i per això demanem que es posi més vigilància, ho necessitem, l’administració que faci tot el que pugui, però que no ens deixin», exigeix. Els alcaldes tenen previst reunir-se aviat amb membres del Departament d’Interior per abordar aquesta problemàtica. En la reunió, demanaran que es destinin més efectius i més hores de patrullatge dels agents de la policia catalana a la zona.

Mar Rovira

 

Desmantellen un cultiu de marihuana a Prades que havia talat arbres dins de zona PEIN per ‘il·luminar’ 5.500 plantes

A fi que la llum arribés bé a les plantes havien talat una gran quantitat d’arbres del bosc, dins l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de Prades (PEIN). Foto: Mossos

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat una plantació de marihuana a Prades amb 5.500 plantes. Arran de diverses informacions, els mossos van fer una inspecció divendres passat a la zona coneguda com el Tossal de la Baltasana, ja que s’havia divisat una possible plantació de marihuana exterior. Els agents van trobar quatre bancals amb dos pisos cadascun on hi havia plantes d’entre 1 i 1,5 metres. A fi que la llum arribés bé a les plantes havien talat una gran quantitat d’arbres del bosc, dins l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de Prades (PEIN). També s’havien connectat fraudulentament a la bassa d’aigua municipal que abasteix la població de Prades, mitjançant un sistema de canonades. Es va detenir un home que ja ha ingressat a presó.

Segons informen fonts de la policia catalana, els mossos van trobar també una tenda de campanya i una bassa feta de forma artesanal de la qual sortien els diferents tubs de rec per a la plantació.

Mentre els agents feien les comprovacions de la instal·lació de la plantació, van observar un individu que cuidava les plantes. Llavors, quan es van adreçar cap a ell, l’home va començar a córrer cap als agents cridant amb un xerrac i va intentar agredir-los. Els mossos van poder reduir-lo i detenir-lo.

Posteriorment, els mossos van rebre autorització judicial per extreure les mostres de la plantació i destruir la resta de plantes, en total prop de 5.500.

Durant la inspecció a la instal·lació van localitzar la canonada que subministrava l’aigua a la bassa que s’havia construït al lloc. Resseguint-la durant més d’un quilòmetre van arribar fins a la bassa municipal d’aigua de Prades on havien instal·lat un generador i una bomba d’aigua. D’aquesta manera, els traficants derivaven part de l’aigua de la bassa municipal per regar la seva plantació, segons fonts policials.

El responsable de la plantació, un home de 55 anys, de nacionalitat albanesa i sense domicili conegut, va ser detingut com a presumpte autor dels delictes de tràfic de drogues, atemptat als agents de l’autoritat i defraudació d’aigua. Va passar diumenge a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus i va ingressar a presó.

ACN

 

Ajuntaments de les Muntanyes de Prades s’uneixen per fer front a les plantacions de marihuana

Imatge de l’entorn de Prades.

El passat dilluns 20 de setembre es van reunir ajuntaments de tres comarques diferents de les Muntanyes de Prades per tractar problemàtiques comunes de pobles rurals on cal una acció conjunta i coordinada a causa de la manca de recursos.

Un dels temes tractats en la reunió per part dels alcaldes dels municipis de Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, l’Albiol, Arbolí, La Febró i Mont-ral va ser la proliferació de camps de plantacions de marihuana. Els ajuntaments volen impedir que prosperi el cultiu il·legal de marihuana a les Muntanyes de Prades i manifesten la voluntat de col·laborar activament amb els mossos, a qui agraeixen la seva tasca per aconseguir erradicar aquesta activitat delictiva.

Des dels consistoris es vol traslladar de forma pública la demanda d’una patrulla estable de mossos, 24 h continuades, per l’estiu vinent, tal com en van constatar la urgència anteriorment.

Fomentar un turisme respectuós amb l’entorn

Per altra banda, es reclamen recursos per un turisme familiar respectuós amb l’entorn. Un dels objectius dels municipis de les Muntanyes de Prades és fomentar aquest perfil de visitant. Part dels municipis ja tenen el segell de turisme familiar des de l’any 2014 juntament amb catorze allotjaments, quatre empreses d’oci, quinze punts d’informació i nou restaurants, i es vol seguir treballant en aquesta línia.

Aquest estiu, per segon any consecutiu, s’han viscut aglomeracions en els accessos a alguns espais naturals com els gorgs. La manca de recursos de petits municipis rurals ha dificultat la gestió d’aquesta problemàtica. Els ajuntaments apunten que com a conseqüència de la pandèmia s’està fent un ús descontrolat de la natura de la que se n’està abusant. Per tal d’evitar un mal ús de l’espai natural s’han contractat aquest estiu agents cívics, s’ha senyalitzat i regulat els accessos i estacionament o millorat la recollida de residus als espais naturals gràcies a la línia d’ajuts de la Diputació de Tarragona. De totes maneres els ajuntaments reclamen més recursos i demanen als visitants que aparquin a les zones habilitades i mantinguin una actitud cívica envers l’entorn.

Redacció

 

La caminada pel Massís de les Muntanyes de Prades arriba a la XXIIa edició

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMP) convoca el proper diumenge dia 3 d’octubre la XXIIa Caminada pel massís de les Muntanyes de Prades. La caminada, que no és competitiva, recorre punts emblemàtics de la serralada i s’ha convertit amb el pas dels anys en un dels esdeveniments més importants del senderisme a casa nostra Enguany la sortida i arribada es localitzarà a La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues) i recorrerà els senders i les crestes de la Serra de la Llena, un dels contraforts de les Muntanyes de Prades.

L’hora de sortida serà esglaonada entre les 7 i les 8 del matí i els participants podran escollir entre tres recorreguts de 10, 22 i 30 quilòmetres segons les seves aptituds per afrontar diferents nivells de dificultat. En aquest sentit, cal destacar que el recorregut d’aquesta edició incorpora algunes novetats als senders tradicionals de la Serra de la Llena i que, tant el disseny d’aquest recorregut com l’obertura de nous camins o la creació d‘enllaços que posin a l’abast nous indrets per a l’excursionisme, és una tasca que corre a tasca de les persones voluntàries que formen part de l’associació i que contribueixen al manteniment del territori. Tan bon punt els participants completin la caminada podran gaudir d’un merescut dinar per refer-se de la despesa energètica. Tant l’esmentat dinar com l’organització de la caminada han estat possibles gràcies a la col·laboració activa dels voluntaris i voluntàries de l’AAMP i de l’Ajuntament i el poble de La Pobla de Cérvoles, així com del patrocini de diferents espònsors privats i la Diputació de Tarragona.

Les inscripcions a la caminada, que ja compta amb més de 150 participants registrats, es poden fer fins al 29 de setembre a través de la web de l’associació, www.aamp.cat, on es pot consultar tota la informació relacionada amb l’esdeveniment.

Redacció

 

Lídia Bargas, nomenada vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Baix Camp

Lídia Bargas. Foto: Cedida

L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, ha estat nomenada vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Baix Camp en virtut del pacte de govern entre ERC, Junts i PSC, esdevenint així la representant de Junts x Cat amb el càrrec més elevat de la institució comarcal, segons ha sabut Tots21. El nomenament s’ha fet per decret de Presidència, que comanda Rosa M. Abelló, d’ERC.

Justament, dimarts vinent, dia 28, se celebrarà el primer ple del Consell Comarcal amb Abelló com a presidenta i Bargas com a vicepresidenta primera. Junts suma dues vicepresidències -la segona és de l’alcalde de Riudoms, Sergi Pedret-, mentre que els republicans i els socialistes en tenen una cadascun dels grups.

D’altra banda, Lídia Bargas ha reestructurat les conselleries i el càrrec de portaveu. El nou portaveu del grup comarcal de Junts serà Josep Rovira, regidor de Pratdip, que substitutirà el selvatà Josep Maria Puig.

El Consell Comarcal del Baix Camp està governat pels tres partits des de l’inici del mandat i amb el suport d’Ara.

Jaume Garcia

 

Prades enllesteix una collita de llúpol en la qual gairebé dobla la producció

Imatge d’una flor de llúpol trencada per la meitat. FotoL Eloi Tost

A les reconegudes patates, a Prades s’hi ha afegit un altre conreu que està agafant volada. Es tracta del llúpol, una planta que s’utilitza per fer cervesa. El 2014 tècnics de Damm es van adonar que a la localitat hi creixia de manera silvestre i després de fer estudis van veure que les condicions per conrear-lo eren òptimes. Des del 2017 n’aconsegueixen una producció que cada any augmenta.

Així, dels 3.100 quilos del 2019 es va passar als 6.000 de l’any passat. Enguany confien arribar als 10.000 quilos gràcies a 9,5 hectàrees de tres varietats diferents. La cervesera contacta amb agricultors perquè plantin llúpol, els assessora i els compra la producció, que a la Cooperativa de Prades es transforma en pèl·let per fer la beguda.

Durant els estudis inicials que van fer van descobrir que les característiques ambientals de Prades s’assemblen a les de les zones d’Alemanya on hi ha la major producció de llúpol d’Europa. L’anàlisi del terreny també els va servir per decidir quines varietats s’adaptarien millor a l’entorn. De moment han començat amb tres. La nugget, amarga; i la centennial i willamette, aromàtiques. De les 9,5 hectàrees, es reparteixen gairebé el 50% del terreny entre amarga i aromàtiques.

El següent pas va ser contactar amb agricultors. Kevin Tejedera, agrònom de Damm responsable del projecte del llúpol a Prades, explica que van parlar amb l’ajuntament i la cooperativa per oferir un projecte perquè els pagesos poguessin explotar terrenys que no treballaven. «Fem un procés de quatre anys durant els quals els assessorem i acompanyem, i a partir del quart ja treballen les seves finques de manera autònoma però amb la nostra ajuda», detalla. De fet, tot i que es tracta d’una planta enfiladissa, pot produir durant 20 anys.

Un dels pagesos que va decidir afegir-se a la iniciativa és Marius Ruscovan. «Ha estat estrany. Ni jo ni cap pagès de Prades coneixíem el cultiu, però tot el que és nou, m’agrada», assegura. Fins aleshores basava la producció en les patates i les avellanes, però darrerament s’ha adonat que el llúpol pot arribar a ser més rendible. «El llúpol dona més que les patates», exclama. A més, té la «tranquil·litat de tenir la venda assegurada» i el fet de tenir un assessorament tècnic li ha permès millorar constantment. Aquests darrers mesos, i davant la dificultat per trobar productors locals, Damm ha optat per llogar terrenys per impulsar més plantacions.

Fins als set metres

Tejedera explica que el llúpol comença a brotar al març i assoleix la màxima alçada pels volts de Sant Joan, quan arriba a uns set metres. Durant aquests mesos els pagesos cal que facin un procés curós i manual de «tutoratge» per anar encaminant la planta cap on més interessa al productor. La collita comença a finals d’agost i s’allarga durant el setembre. A Prades la fan combinant tècniques manuals i mecàniques. Una de les dificultats amb les quals s’han trobat darrerament són els fongs. L’any passat, igual que la vinya, van patir força amb el míldiu, però també han de lluitar contra el fusarium i l’oïdi, entre altres. «Perjudiquen molt la producció i no tenim tractaments autoritzats», lamenta Ruscovan.

Un cop les rames són al tractor es porten cap a la cooperativa. «Tenim totes les finques a menys de tres quilòmetres del centre de transformació», destaca Tejedera. Allà hi tenen maquinària que els ajuda en el procés, que comença amb dues peladores que separen la flor de la branca, que es descarta. Les flors passen a una assecadora, on s’hi estan entre quatre i cinc hores amb un aire a uns 60 graus de temperatura. «Quan la planta està seca amb menys d’un 14% d’humitat, fem bales per emmagatzemar i després un procés de pel·letització», concreta el tècnic. Quan tenen un bon estoc de pèl·let de llúpol, l’envien a la planta cervesera, on l’introdueixen als tancs per fer la beguda.

Comercialment, Damm utilitza el llúpol pradenc per produir la Complot IPA. Aquesta cervesa conté fins a vuit varietats diferents, incloses les tres de Prades. «La idea és arribar a conrear les vuit per fer-la 100% catalana», avança Tejedera.

Eloi Tost

 

Una imatge capturada des de Prades es fa viral a les xarxes, amb 4 milions de visites a Instagram en 7 dies

El cel fosc de Prades ha permès que l’Aleix Roig @astrocatinfo (Twitter i Instagram), astrofotògraf i guia astronòmic del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, fotografiés amb gran nivell de detall la Nebulosa de la Trompa de l’Elefant (IC 1396). La imatge l’ha capturat des del seu observatori instal·lat a la vila vermella. Podeu veure’n els resultats a www.astrocat.info

La imatge en qüestió es va publicar el 4 d’agost i en pocs dies va generar gran expectació al seu compte d’Instagram @astrocatinfo superant ràpidament el milió de visualitzacions. La imatge mostrava una comparativa de la mateixa nebulosa, IC 1396, fotografiada, per l’Aleix Roig l’any 2016 i aquest mateix estiu del 2021. A la imatge es pot apreciar la gran diferència de detalls capturats gràcies a la millora de l’equip, els coneixements i les tècniques de processat de les imatges.

Segons es recull al web del Parc Astronòmic, l’Aleix es mostrava “sorprès molt la gran expectació que ha generat aquesta imatge. Tan sols volia compartir com és d’important l’esforç i el treball continuat per tal d’obtenir bons resultats en astrofotografia. Aquest exercici té com a objectiu motivar als nouvinguts a adquirir les seves pròpies imatges, des dels seus observatori casolans o les seves destinacions preferides de viatges astrofotogràfics”.

La imatge s’està oferint ara mateix en una subhasta de NFT’s que mitjançant tecnologia Blockchain permetrà vendre aquest obra única a un valor encara per determinar, però que podria superar el valor de 100.000€ prenent de referència altres obres digitals que s’estan subhastant en aquest moment.

Redacció

 

AGENDA: Prades celebra deu anys del festival de música renaixentista Mateu Fletxa

Prades Cor, organitzadors del festival, van començar a recuperar les caramelles el 2007. Foto: Ajuntament

El cap de setmana del 7 i 8 d’agost tindrà lloc a Prades el Xè Festival Mateu Fletxa. Aquest esdeveniment musical, que enguany celebra els 10 anys de trajectòria, té com a propòsit reivindicar la vida i obra d’aquest compositor renaixentista, nascut a Prades l’any 1481 i a qui s’atribueix la creació de l’ensalada, el gènere polifònic hereu del madrigal i la música religiosa. L’ensalada es tracta d’una barreja d’estils musicals renaixentistes i música popular amb tonalitats, ritmes, temàtiques canviants que fins i tot barreja idiomes diferents com el llatí, el català, el castellà, l’italià i, fins i tot, llengües inventades per referir-se a dialectes africans.

Mateu Fletxa el Vell, que morí a Poblet el 1553, fou mestre de capella a la Seu de Lleida i també de la Capella Reial de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Les ensalades de Mateu Fletxa el Vell han arribat fins als nostres dies gràcies a la recopilació que va publicar el seu nebot, conegut com Mateu Fletxa el Jove, a Praga, l’any 1581. El recull conté vuit ensalades del seu oncle, obres pròpies i algunes peces d’altres autors.

El Festival fou impulsat pel que fou el primer director del Prades Cor, en Joan Ferré i Benach, i des del primer moment ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i dels veïns de la vila vermella. La vila té fins i tot un carrer que du el nom del compositor pradenc. Per l’església de Santa Maria, lloc on habitualment tenen lloc els concerts, han passat diverses formacions corals d’arreu del territori que han aportat la seva visió de la música del mestre Fletxa el Vell i han enriquit d’aquesta manera el bagatge cultural de Prades.

De manera particular, la incorporació de Carles Capseta Moreno a la direcció del Prades Cor des de l’any 2017 ha portat aquesta formació coral a explorar el repertori clàssic del compositor i també altres creadors més moderns i fins i tot contemporanis que, de manera subtil i sovint poc coneguda, beuen de les fonts del Renaixement.

Prades Cor, organitzadors del festival, van començar a recuperar les caramelles el 2007. Segons paraules de l’organització, la coral “la formen persones d’edats i idees diferents però els uneix la musica”. Després de Nadal van començar a preparar el Festival Mateu Fletxa d’aquest cap de setmana. Amb la pandèmia han estat assajant online amb les dificultats que comporta i amb modificacions en la programació. El festival pretén donar a conèixer la figura de Mateu Fletxa que es coneguda a nivell nacional i internacional però, segons paraules de l’organització, la seva música encara és poc coneguda a la vila.

El Festival s’inicia el dissabte 7 d’agost a les vuit del vespre a l’Església amb el concert de Prades Cor. Diumenge 8 d’agost el festival tanca amb el concert a càrrec de Psallite a les set de la tarda.

Així doncs, la vila de Prades, i molt especialment el Prades Cor, convida els enamorats de la música a acostar-se a aquesta població del Baix Camp. L’aforament serà limitat sota les més estrictes mesures de contenció de propagació de la COVID.

Redacció

 

Prades, un lloc privilegiat per observar la pluja d’estels

Els valors de foscor que es registren al municipi i voltants el fan un dels millors llocs de la península per a observar el cel nocturn. Foto: Cedida

El cel nocturn de Prades, poble situat al Baix Camp a 1.000 m d’altitud en un petit altiplà, ofereix uns indicadors de transparència i estabilitat atmosfèrica ben superiors respecte a altres zones de la península. Això fa que sigui un lloc ideal per observar la pluja d’estels aquest mes d’agost en combinació de nits sense Lluna. La qualitat del cel de les Muntanyes de Prades i el Montsant ha merescut la certificació, per part de la Generalitat de Catalunya, com a Espai de Medi Nocturn Protegit, i ben aviat esdevindrà part de la nova Destinació Turística Starlight “Muntanyes de Prades i Serra de Montsant”.

El Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades compta amb una estació automàtica de detecció de meteors que ja n’està detectant centenars diàriament. L’estació forma part d’un projecte de recerca científica internacional que es pot anar seguint a l’enllaç següent: https://www.parcastronomicprades.cat/deteccio-de-meteors/

La vila de Prades i municipis dels voltants han sumat esforços per millorar la qualitat del cel nocturn de les muntanyes de Prades i de la Serra de Montsant. Els municipis han anat substituint els fanals de llum blanca per uns de LED PC Ambre. Aquestes noves lluminàries tenen una incidència positiva en la salut de les veïnes i veïns i també en tot l’ecosistema. Fins a 30 municipis, de 4 comarques (Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat) veuran el seu cel fosc protegit aquest 2021, esdevenint la zona més gran d’Europa protegida vers la contaminació al voltant d’un Parc Natural.

En aquest context, aquells qui busquin caçar les pluges d’estels els hi serà més fàcil amb l’ajuda de guies astronòmics certificats que podran aconsellar com fer-ho, ajudant-los a interpretar el cel en directe i la identificació d’altres objectes que observarem com ara el pas de l’Estació Espacial Internacional, tot gaudint de l’observació amb telescopis d’altres cossos celestes.

El Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades obrir les seves portes l’agost de l’any 2020 i consta de diversos espais visitable per a les experiències astronòmiques 360º. Compta amb un Planetari 360°, una Sala d’Audiovisuals i el Museu de l’Astronomia. També compta amb el primer mirador astronòmic de Catalunya, el Mirador Astronòmic de Sant Roc, que des de l’any 2019 és un punt de trobada per a totes i tots els aficionats a l’astronomia. El Parc té el suport de l’Ajuntament de Prades, d’una vintena de municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Fundació Starlight. El principal equipament del Parc Astronòmic serà l’observatori astrofísic CAMP que s’ubicarà en un dels millors cels de tota la Península, al Pla de la Guàrdia.

Què són les pluges d’estels?

L’estiu és un molt bon moment per gaudir de les nits estrellades sota un cel fosc. Conviden a deixar córrer el temps i contemplar el meravellós univers que ens envolta. Un dels fenòmens més espectaculars d’observar durant aquestes nits d’estiu són les pluges de meteors o pluges d’estels. Un fenomen que es produeix quan el nostre planeta Terra travessa una regió de la seva òrbita on hi ha milers de petits fragments, de totes les mides, que són les restes d’un cometa que prèviament ha passat per aquesta regió; a vegades també poden ser les restes d’un asteroide. Al passar per aquestes regions, aquests petits fragments (tan petits com un gra de sorra o un gra d’arròs) es desintegren a l’entrar en contacte amb la nostra atmosfera formant un flaix de llum al cel, el que anomenem un estel fugaç. Si el fragment és prou gran, aquest flaix de llum esdevé més persistent i pot observar-se durant uns segons, deixant un rastre de llum verdosa i fins i tot produint un petit esclafit perfectament audible, estem davant d’un bòlid! En molt poques ocasions aquests objectes són prou grans per no desintegrar-se del tot en el seu pas per l’atmosfera terrestre, i acaben impactant sobre la superfície terrestre; en aquest cas parlaríem d’un meteorit.

Les pluges de meteors més espectaculars de l’any les ubiquem al desembre (Gemínids) i a l’agost (Perseids). Aquesta darrera pluja, els Perseids (Llàgrimes de Sant Llorenç, per la seva màxima activitat al voltant de Sant Llorenç) és especialment favorable gràcies a les bones temperatures i el període vacacional. Cal afegir, que la pluja de meteors dels Perseids coincideix amb la pluja de meteors dels Delta Aquàrids, una pluja també força activa que té el seu pic d’activitat a finals de juliol. Per tant, recomanem aprofitar el doble espectacle la primera quinzena d’agost quan tenim actives les dues pluges de meteors. Els Perseids tenen el seu origen en les restes d’un cometa, el Swift-Tuttle, que orbita al voltant del Sol cada 135 anys.

Com observar les pluges d’estels d’aquest estiu?

Aquest 2021 tindrem els millors dies per a la seva observació la primera quinzena d’agost. Cal aprofitar les nits sense Lluna ja que són les més fosques. És imprescindible sortir de les ciutats i desplaçar-nos a un cel fosc per tal de gaudir-ne. Per agafar una idea, una nit fosca des de Barcelona ens permetrà veure unes 20 o 30 al cel, i una nit fosca a Prades ens permetrà veure fins a 3.000 estrelles. És per aquest motiu que cal anar a algun territori fosc per gaudir-ne. Si a més a més hi trobem un Parc Astronòmic, com és el cas del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, ens assegurem que gaudirem de l’espectacle de la mà d’astrònomes professionals amb experiència en divulgació de l’astronomia.

Si visitem el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades ho farem també gaudint de sessions introductòries en un planetari, sessió d’audiovisuals amb tota l’actualitat científica, i després amb l’observació a través de telescopis de gran diàmetre, ruta interpretada per les constel·lacions (amb un espectacular làser verd que ens permet mostrar cada estrella que observem en directe) i la seva mitologia (expliquem el llegat que la tradició greco-romana ens a deixat al cel); tot plegat guiat per un equip de joves apassionades per la ciència que tenim com a objectiu principal la protecció del cel fosc i l’estímul de vocacions científiques entre nenes i noies.

Les guies astronòmiques del Parc són astrònomes i astrofísiques acreditades per la Fundació Starlight. Professionals que els oferiran una experiència única sota un dels millors cels foscos del sud d’Europa.

Redacció

 

El Baix Camp fa el primer Consell d’Alcaldies presencial en 18 mesos

Amb totes les mesures de seguretat Covid, els alcaldes, alcaldesses i representants municipals s’han reunit presencialment al Parc Astronòmic de Prades, amb l’alcaldessa del municipi ,Lídia Bargas com a anfitriona. Foto: Consell

Avui dimecres 28 de juliol, el Consell Comarcal del Baix Camp ha celebrat el primer Consell d’Alcaldies presencial després de l’inici de la pandèmia, 18 mesos després de l’última reunió presencial el mes de gener de 2020. Aquest ha estat també el primer Consell d’Alcaldies presidit per la recentment nomenada presidenta de l’ens, Rosa M. Abelló.

Amb totes les mesures de seguretat Covid, els alcaldes, alcaldesses i representants municipals s’han reunit presencialment al Parc Astronòmic de Prades, amb l’alcaldessa del municipi ,Lídia Bargas com a anfitriona.

Durant la trobada s’ha presentat l’estudi d’anàlisi potencial fotovoltaic dels municipis del Baix Camp, fet per l’empresa km0energy per encàrrec del Consorci Leader del Camp, en el que participa el Consell Comarcal del Baix Camp.

També s’han exposat els nous criteris del conveni de delegació de competències de la gestió dels residus municipals a la comarca, per tal d’adaptar els convenis existents a la nova normativa administrativa i a la cartera de serveis actual de l’empresa comarcal Secomsa.

Per últim, també s’ha exposat als municipis l’addenda econòmica per la prestació dels serveis socials per al 2021, a l’espera que l’ens comarcal tanqui el contracte programa amb la Generalitat per als propers quatre anys.

Prèviament a l’inici del Consell d’Alcaldies, representants municipals ha pogut fer un tast de les activitats que s’ofereixen al Parc Astronòmic de Prades.

Redacció

 

Prades ajorna el concurs de gossos d’atura que s’havia de celebrar l’1 d’agost

En la darrera edició, celebrada el 2019, el certamen va atraure un miler d’espectadors.

L’Ajuntament de Prades ha comunicat aquest diumenge que la Federació de Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans ha decidit ajornar el XXXIII Concurs Internacional de Gossos d’Atura a Prades a causa de la situació actual de la pandèmia. La suspensió bé motivada fonamentalment per la dificultat de garantir el manteniment de les distàncies de seguretat i el control de l’aforament.

En l’última edició, que es va fer el 2019, el certamen va atraure a més de mil espectadors i uns 16 pastors participants. Enguany s’hauria celebrat el diumenge 1 d’agost, però de moment l’organització espera que es pugui celebrar al setembre.

Redacció