.

.

TOTS 21



Discurs inaugural de l'exposició, a càrrec de l'alcalde Josep F. Ballesteros

Discurs inaugural de l'exposició, a càrrec de l'alcalde Josep F. Ballesteros

En el 75è aniversari del final de la Guerra Civil i l’inici de la instauració de la dictadura franquista, la ciutat recorda el seu passat amb l’exposició Memòria Democràtica a Tarragona, un passat per no oblidar. “Sabien quan algú havia de morir: si no sentien el soroll de les fustes i els xurracs, sabien que l’endemà no hi hauria ajusticiaments ni morts per condemna”, ha introduït l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en la inauguració de l’exposició que acull la torre del Pretori.

Per damunt de tot, l’alcalde ha destacat que “l’exposició mereix la pena per si mateixa, però també cal que portem i ens fem acompanyar de molta gent que només han viscut això en diferit o per terceres persones, o no té testimonis directes que els hi hagin relatat els horrors d’aquell moment”.

Uns horrors, ha reblat l’alcalde, que “recordem perquè no s’oblidin però que portem també des de la generositat que molta gent ha fet al llarg de la seva vida i moltes dècades”.

‘Perdonar però no oblidar’

La rellevància de l’exposició i del moment que s’hi explica, tal i com ha declarat Ballesteros, són la d’un missatge permanent que “es poden perdonar alguns excessos però no s’han d’oblidar, perquè si els oblidem els tornarem a repetir”.

L’actualitat política és ‘conseqüència de la derrota republicana’

En aquesta mateixa línia s’ha manifestat el degà de la Facultat de Lletres de la URV i Catedràtic d’Història Contemporània, Josep Sánchez Cervelló. En declaracions a aquest mitjà, Cervelló ha exposat que “ens trobem en el lloc on esperaven a ser afusellades les víctimes dels franquistes”. Aquesta és una exposició per “reivindicar la seva memòria”, apunta.

Els homes que en aquesta exposició es recorden, descriu, “no van ser assissins, van ser bones persones, no van ser delinqüents… Van ser, segurament, la gent més generosa, la q més es va esforçar i la que més convictament va defensar els seus ideals”. I els ideals, continua el professor, “són molt bells, però ningú mereix morir per defensar una idea”.

Imatge del descobriment d'una fossa comuna, a Canàries

Imatge del descobriment d'una fossa comuna, a Canàries

Per tot plegat, el missatge de la mostra és que “estem indirectament o directa reclamant la memòria de tots aquests combatents i negant les virtuds del feixisme i de la intolerància i de la brutalitat que es va exercir”, manté Cervelló. Una brutalitat que, segons ell, encara no s’ha acabat: “Una gran part de la situació que vivim actualment és conseqüència del desastre de la derrota republicana. Va ser l’únic govern en segles, o al llarg de tota la història de l’Estat que va existir i que mereix la pena ser recordat per la seva decència”.

Pel professor Cervelló, els possibles paral·lelismes del passat amb les actuals tensions entre Catalunya i Espanya són “conseqüència directa d’aquest llegat”. Pel degà de la Facultat de Lletres, “la República tenia per objectiu una relació assimètrica entre Catalunya, les altres nacionalitats històriques i la resta de l’Estat. Jo crec que l’assimetria hagués donat personalitat jurídica suficient a Catalunya per prendre decisions que ara són impensables; i això recíprocament ens hagués fet mantenir una relació més afectuosa amb la resta d’Espanya”.

Estem en un punt de no retorn?

“Jo no ho sé. No crec que ningú no ho pot saber. La història es fa a partir del passat no fent anar una bola de vidre”, ironitza Cervelló. Ara bé, afegeix, “les coses estan en una situació que mereixen ser reconduïdes en un sentit de que torni a triomfar la política; la política en majúscula, no la politiqueria o el mangoneig dels partits polítics, sinó una visió estratègica de les coses perquè no es trenqui la convivència i perquè la gent pugui expressar la seva voluntat democràticament”.

Primers visitants a l'exposició del Pretori

Primers visitants a l'exposició del Pretori

L’exposició

En l’acte inaugural, l’alcalde ha assenyalat una estampa “escruixidora de l’aixecament d’una fosa comuna a les Canàries”. Una imatge que, segons Ballesteros, “dissortadament l’hem de contemplar per a no oblidar”. La mostra segueix amb un plafó d’un comiat a la família, un instant que l’alcalde ha imaginat com un moment “difícil, que fuig de tota lògica, com que estàs condemnat, i que els més propers hauran de patir la teva absència i la teva mort”.

Entre d’altres aspectes, l’exposició posa de relleu com i quan va començar la segona República; com van respondre les forces feixistes, com eren els judicis sumaríssims o qui eren les cares de la repressió. L’itinerari acaba amb la Muntanya de l’Oliva i les fosses, com una de les activitats que “ha fet la ciutat per no oblidar”, ha subratllat Ballesteros.

L’exposició Memòria Democràtica a Tarragona, un passat per no oblidar està organitzada per l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona; compta amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona; i la col·laboració del Port de Tarragona, Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats, la Universitat Rovira i Virgili, i el Museu d’Història de Tarragona.

Joan Marc Salvat