Les darreres setmanes estem començant a reviure una discussió recurrent, que no porta enlloc, sobre la capitalitat del territori. Una discussió absurda, perquè en tots els moments de la història, en qualsevol organització administrativa que hi ha hagut, la capital ha estat Tarragona. Res a discutir en aquest sentit.
Pau Ricomà és candidat d'ERC a l'alcaldia de Tarragona
Dit això, el que ens hem de preguntar és què hem de fer perquè les potencialitats i els lideratges que en diferents àmbits exerceixen les diferents poblacions actuïn en benefici del conjunt del territori. El Camp de Tarragona, que és com tendim a anomenar la nostra regió, tot i que hi incloem el Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès, és potencialment molt fort precisament per la seva complementarietat. Seria absurd no reconèixer que els pols d’atracció turística més importants no estan en cap de les dues ciutats més grans, o que l’entorn de Valls és un punt logístic cabdal, i així podríem anar continuant. Si ens barallem per les paraules, i si a cada punt que fa de node d’atracció li diem capital, ens anirà molt bé per fer campanya de portes endins, però no aportarà massa benefici a la comunitat.
Sincerament, ¿què és el que ens ha d’importar més quan exercim, o optem a exercir, responsabilitats polítiques? Que la gent es pugui guanyar la vida dignament, que pugui desenvolupar el projecte vital que hagi triat i que ho pugui fer en un entorn de respecte i de plenitud cultural, així de senzill.
Manuel Castells, possiblement el sociòleg espanyol de més renom internacional, ja fa temps que ens va explicar que ens dirigim a una societat en xarxa. I això no té a veure només amb Internet, té a veure amb la connexió instantània amb tot el món, en un espai competitiu extremadament obert, a partir del que cadascú pot aportar. I siguem sincers, la nostra posició com a ciutat és bastant limitada, començat pel nostre pes demogràfic. Com a territori, en canvi, és molt potent precisament per la complementarietat del que podem oferir: indústria, logística, turisme, alimentació, enologia, energia, patrimoni, cultura, investigació, etc.
Per això, per què la vull gran i forta, perquè la vull generosa en oferir oportunitats vitals, em revolten les discussions estèrils, les cortines de fum que només busquen amagar les respectives incapacitats a l’hora de construir un futur millor pels ciutadans. I no perdem la perspectiva, com millor ens vagi a tarragonins, montblanquins o reusencs, millor els anirà a vallencs, cambrilencs o vendrellencs, i viceversa.
Pau Ricomà Vallhonrat
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
