Rovira i Junqueras, en la primera trobada presencial després de quatre anys a Ginebra, el 30 de juny del 2021. Foto: ACN/N.Segura
Oriol Junqueras deixarà la presidència d’ERC temporalment, a partir del 9 de juny, per “obrir un procés de reflexió i escolta activa abans de decidir el seu futur”. A més, el partit celebrarà un congrés extraordinari el 30 de novembre. Així consta en el comunicat que ha enviat el partit després de la reunió de l’executiva d’aquest dimecres, després de gairebé 4 hores i mitja. Junqueras aspirava a presentar-se a la reelecció, i la secretària general, Marta Rovira, apostava per una “transició tranquil·la” que passi per un relleu a la cúpula del partit de tots dos. De moment Junqueras no renuncia totalment a la presidència, però Rovira aconsegueix que deixi el càrrec almenys d’aquí a unes setmanes.
La reunió ha començat a les 18 hores d’aquest dimecres, i s’ha allargat més de 4 hores. Hi han assistit Aragonès; Junqueras; Rovira (a distància); la vicepresidenta, Laura Vilagrà; consellers i conselleres de l’executiu (que no tenen dret a vot però sí poden intervenir); i gairebé tota l’executiva republicana. La trobada ha estat una continuació de l’executiva de dilluns a la tarda que, més en calent, abordava els resultats del 12-M, ja després de l’anunci d’Aragonès d’abandona la política.
Junqueras es va oferir dimarts per continuar liderant la formació, en una carta a la militància, tot i la devallada electoral i la decisió d’Aragonès. El cap de l’executiu en funcions va subratllar dilluns que abandonaria la “primera línia política” per “responsabilitat”. Però va afegir que també s’haurien d’assumir “responsabilitats col·lectives” al partit. Totes les mirades es van girar cap a Junqueras, màxim responsable d’ERC.
El president de la formació es veia ahir “amb cor i força” de continuar treballant pel país, i “des del lloc que determini la militància d’ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin”. Així ho va asseverar a la carta dirigida dimarts a les bases del partit. A l’executiva d’avui, però, ha acceptat deixar la presidència del partit temporalment a partir del 9 de juny.
Per la seva banda Rovira creu que s’ha acabat un cicle i aposta per un relleu que passaria tant per ella com per Junqueras. La secretària general, exiliada a Suïssa des del 2018, aposta per una “transició tranquil·la” a la direcció. Així, ha anunciat que no es presentarà a la reelecció com a secretària general d’ERC al congrés de finals d’any. D’aquesta manera ho ha explicat en una carta a les seves xarxes socials, aquest dimecres al vespre, després de l’executiva d’ERC.
Rovira considera que el seu cicle i el del president del partit, Oriol Junqueras, ja ha acabat, i reclama un relleu al capdavant del partit. Ja fa mesos que Rovira creu que l’etapa de la cúpula d’ERC ha arribat al final. I el resultat del 12-M ha acabat precipitant la seva decisió. Ella i Junqueras ja han parlat les últimes hores, i ho han tornat a fer durant l’executiva d’avui. Junqueras volia avançar el congrés a finals de juliol i Rovira preferia un conclave més a llarg termini per dur a terme aquest “relleu tranquil”. Entén que s’ha acabat un cicle, i que tant ella com Junqueras han de marxar i deixar pas a nous lideratges. Així, de moment, s’ha imposat l’estratègia de Rovira i el congrés es farà al novembre.
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, abandonant el Congrés dels Diputats després de la sessió de constitució del 21 de maig del 2019. Foto: ACN
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que el líder d’ERC i electe als comicis europeus, Oriol Junqueras, tenia immunitat abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu del dia 2 de juliol i que aquesta “implica l’aixecament de qualsevol mesura de presó provisional imposada abans de ser declarat electe”. Per tant, el TJUE assegura que si el Suprem el volia mantenir en presó provisional, havia de sol·licitar a l’Eurocambra la “suspensió” de la immunitat. Així, en la sentència publicada aquest dijous al matí, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó a Junqueras. El dictamen també conclou que la condició d’eurodiputat s’obté només per la “mateixa elecció” a les urnes i la proclamació oficial dels resultats. Per tant, es carrega implícitament el tràmit del jurament de la Constitució com a requisit imprescindible per ser membre de l’Eurocambra.
Aquest dictamen marca jurisprudència a la UE sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats.
En primer lloc, l’alt tribunal fa una distinció entre la “condició d’eurodiputat”, que comença amb la proclamació de resultats, i “el mandat” d’eurodiputat, que s’inicia amb la nova legislatura, enguany el 2 de juliol.
Luxemburg assegura que aquesta condició de membre de l’Eurocambra només s’adquireix quan es proclamen els resultats electorals. La JEC ho va fer el 13 de juny (el BOE ho va publicar el 14), abans que s’hagués de jurar la Constitució. Per tant, implícitament desvincula aquest tràmit de la condició d’eurodiputat.
“Junqueras va adquirir la condició de membre de Parlament Europeu el 13 de juny de 2019, dia en què les autoritats espanyoles competents van procedir a la proclamació oficial dels resultats de les eleccions a Parlament Europeu”, assegura la sentència.
Immunitat de gran abast
En segon lloc, el TJUE determina que Junqueras, com a persona que havia sigut “oficialment proclamat electe al Parlament Europeu” i tenia condició d’eurodiputat, gaudia d’immunitat abans de la sessió de constitució de la cambra perquè la protecció s’aplica també quan els eurodiputats “es dirigeixen a la primera reunió” de l’Eurocambra.
“Els membres del Parlament Europeu gaudeixen d’immunitat abans que comenci el seu mandat”, constata la sentència.
El TJUE argumenta que aquesta és necessària no només perquè la cambra quedi protegida de “qualsevol impediment” que pugui “afectar el seu bon funcionament”, sinó també per garantir el “dret al sufragi passiu”.
Per tant, Junqueras tenia protecció a meitats de juny quan el Suprem li va denegar el permís penitenciari per anar a jurar la Constitució, tràmit que, almenys fins ara, a Espanya era necessari per ser eurodiputat.
Alliberament i aixecament de la immunitat
El TJUE defensa que la immunitat “implica l’aixecament de la mesura de presó provisional imposada”. Però no per anar a jurar la Constitució, sinó per “desplaçar-se al Parlament Europeu i complir allà les formalitats requerides”.
Aquí, el tribunal considera que la presó provisional pot “obstaculitzar la llibertat” dels eurodiputats de “dirigir-se” a Estrasburg per a la sessió inaugural de l’Eurocambra.
Ara bé, els magistrats europeus diuen al Suprem que si estimava que s’havia de mantenir la presó provisional, havia de demanar “el més ràpid possible” a l’Eurocambra la “suspensió d’aquesta immunitat” per poder-ho fer.
Conseqüències en mans del Suprem
El TJUE afirma que està en mans del Suprem decidir “els efectes associats a les immunitats” de Junqueras “en altres procediments”, com el de la causa del procés. L’alt tribunal recorda, però, que ho ha de fer “amb observança del Dret de la Unió i en particular del principi de cooperació lleial” consagrat als tractats europeus.
Així, el TJUE remarca que ha de tenir “en compte” la condició d’eurodiputat de Junqueras i la seva immunitat.
Admissibilitat de la prejudicial
Malgrat que l’Advocat General obria la porta a no resoldre el cas perquè Junqueras ja ha sigut condemnat, el TJUE ha determinat que la pregunta prejudicial del Suprem és “admissible” perquè el problema “no és hipotètic, sinó real”. En aquest, sentit, recorda que el Suprem està obligat a pronunciar-se sobre el recurs de Junqueras contra la denegació del permís penitenciari.
Els fets: l’exclusió dels independentistes
El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d’eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.
Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d’eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L’Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d’ells va poder ocupar l’escó a l’Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol.
Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó en la sentència del ‘procés’ del 14 d’octubre.
Les tres preguntes del Suprem
El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l’abast de la immunitat d’un eurodiputat. És a dir, si aquesta s’aplica abans de la sessió de constitució de l’Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.
En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d’haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l’alliberament hauria de ser “automàtic” o fruit d’una ponderació entre “els interessos” de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.
Opinió de l’Advocat General
En la primera fase judicial del cas Junqueras, l’Advocat General de la UE va concloure que el mandat d’eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. En les seves conclusions no vinculants traslladades al TJUE, també va obrir la porta a reconèixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per aixecar aquesta protecció.
Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d’alliberar “automàticament” Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolgués aquesta qüestió perquè l’afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del ‘procés‘ el 14 d’octubre.
El Suprem estudia la sentència del TJUE
El Tribunal Suprem “estudiarà en profunditat” el contingut “íntegre” de la sentència del Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE) que conclou que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, disposava d’immunitat parlamentària des del moment en que va ser elegit com a eurodiputat i que, per tant, el Suprem va vulnerar els seus drets en mantenir la presó provisional.
En un breu comunicat, el Suprem apunta que a més de fer aquest estudi “en profunditat” de la resposta que el TJUE dona a les preguntes que la pròpia Sala II del Suprem va plantejar sobre la immunitat de Junqueras “quan estava en presó provisional”, ha acordat demanar al Ministeri Fiscal, a l’Advocat de l’Estat, a l’acusació particular i a la defensa d’Oriol Junqueras que presentin al·legacions –o informes- en un període de cinc dies. Amb el resultat d’aquest “estudi” i d’aquestes al·legacions, apunta el Suprem, “s’acordarà el que procedeixi”.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
