Diversos transformadors a la sortida de Vandellòs II. Els ajuntaments feia mesos que reclamaven els pagaments pendents. Foto: ACN
El Govern ha autoritzat aquest dilluns la concessió de subvencions directes als 75 municipis que opten als Fons de Transició Nuclear per un import total de més de 60 milions d’euros corresponents al 2023. El Fons de Transició Nuclear té per objectiu impulsar i diversificar l’economia de les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears a Catalunya. La Generalitat també ha aprovat concedir una subvenció directa de 4 milions al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) per impulsar la reserva de la Biosfera de l’Ebre i l’Smart Rural Ebreterritori–Electromobilitat, que consisteix en l’ampliació de la xarxa de carregadors públics amb 52 noves estacions de càrrega ràpida (50 kW o més).
El COPATE es va crear amb la voluntat de donar continuïtat i consolidar les accions que els Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre han desenvolupat per dotar de contingut i de dimensió econòmica i tècnica suficient les competències locals en matèria ambiental. Entre els seus eixos principals d’actuació està l’agència d’energia —que se centra en l’estalvi, l’eficiència energètica i l’impuls d’energies renovables en les instal·lacions de titularitat pública— i l’àrea d’entorn natural i territori —que realitza activitats i projectes vinculats a la gestió i protecció del medi natural i de l’entorn rural.
El Fons de Transició Nuclear té per objectiu impulsar i diversificar l’economia de les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears a Catalunya. Es va crear l’any 2020, amb la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, que grava amb un 50% els seus ingressos relacionats amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica d’origen nuclear.
Les dues centrals nuclears d’Ascó i la de Vandellòs van entrar en funcionament el 1984, 1986 i 1988 respectivament i amb una previsió de tancament per part del Consejo de Seguridad Nuclear de fins al 2030 i 2031, superant la previsió dels 40 anys de funcionament amb què van ser dissenyats els reactors. Es calcula que la clausura d’ambdues instal·lacions comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes, tot incidint directament en el teixit productiu de 96 municipis del Priorat, el Baix Camp, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, les Garrigues i el Segrià.
L’anunci s’ha realitzat durant la celebració del desè aniversari del clúster feta a la Boella. Foto: Cedida/A.Mariné
El TICSud fa un pas endavant en la seva implantació al territori i inaugurarà una co-seu a Móra la Nova (Ribera d’Ebre) al gener de 2025. El Clúster s’instal·larà a la nau tecnològica propietat del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre on actualment es troba COEbreLAB, laboratori d’innovació social digital i tecnològica. El Clúster TIC Catalunya Sud, que ha superat aquest any el centenar de socis i partners, ha anunciat l’obertura de la nova seu en la celebració de la cloenda del seu desè aniversari aquest dimecres.
El Clúster TIC Catalunya Sud obrirà el nou centre de treball a partir de gener de 2025. La nova co-seu, ubicada al Polígon el Molló de Móra la Nova i Tivissa, té per objectiu consolidar la implantació del TICSud a tota la demarcació de Tarragona i reforçar la proximitat amb empreses i institucions del territori.
De forma especial es treballarà a tota la zona beneficiària dels Fons de Transició Nuclear, ajudant a l’adopció i aplicació de noves tecnologies digitals, contribuint a l’impuls de projectes d’àmbit TIC i digital; així com a la dinamització d’aquests territoris de manera específica i, per extensió, a totes les Terres de l’Ebre. El TICSud treballarà colze a colze en aquest projecte amb COEbreLAB Ribera d’Ebre, laboratori impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera de l’Ebre l’any 2018.
Durant tot l’any 2024, els diferents tècnics han aprofundit en els punts forts a treballar plegats per aconseguir els objectius marcats. El Clúster TIC Catalunya Sud ha superat aquest any el centenar de socis i partners, una desena dels quals són de les Terres de l’Ebre.
L’anunci de l’obertura d’aquesta co-seu a les Terres de l’Ebre, que se sumarà a la ja existent a Reus es fa el marc de la celebració del desè aniversari del TIC Sud. Pablo Mazón, president del Clúster TIC Catalunya Sud i CEO de Movertis ha remarcat “la consolidació del projecte TICSud i el seu paper vertebrador a tota la Catalunya Sud per poder, des de la proximitat territorial, acompanyar a les empreses i institucions, així com per atreure i potenciar inversions a la zona nuclear”.
El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Lluís Barbero, ha explicat que “aquesta col·laboració representa una oportunitat històrica per convertir la Ribera d’Ebre en un referent de la transformació digital i tecnològica. Amb la nova co-seu, podrem donar resposta a les necessitats del territori i generar noves oportunitats per a les empreses i la ciutadania”.
Per la seva banda, el vicepresident i responsable de l’àrea TIC del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Móra la Nova, Jesús Àlvarez, ha destacat que “la instal·lació del Clúster a Móra la Nova reforça el nostre compromís amb el desenvolupament tecnològic i econòmic de les Terres de l’Ebre. És una aposta clara per l’atracció de talent i la creació d’un ecosistema que beneficiï les futures generacions”.
La secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, Maria Galindo, ha destacat que “des del Govern celebrem aquest pas donat pel Clúster TIC Catalunya Sud en inaugurar la co-seu al CoEbreLAB. En el marc de l’estratègia de les Àrees Digitals que impulsem des de la Secretaria de Polítiques Digitals, des de fa quatre anys el CoEbreLAB és també la seu de l’Àrea Digital Terres de l’Ebre, i en aquest temps s’ha consolidat com un hub referent de la transformació digital i tecnològica a les Terres de l’Ebre”. “A més –ha afegit Galindo–, al 2025 incrementarem la nostra aposta pel CoEbreLAB, amb pressupost dels Fons de Transició Nuclear i una inversió que té per objectiu convertir- lo en un Hub d’Innovació Tecnològica de primer nivell que actuï com a laboratori i espai de testeig, on empreses i investigadors puguin experimentar amb tecnologies digitals avançades i aplicar-les als reptes i necessitats del territori”.
El Clúster TIC Catalunya Sud tanca 2024 havent superat el centenar d’empreses associades i partners. L’entitat, ha triplicat el nombre de socis en els darrers dos anys i agrupa ja a un ecosistema empresarial de prop de 21.000 professionals amb una facturació de més de 2.000 milions d’euros a nivell nacional. Aquest dimecres el TICSud ha reunit a més d’un centenar de socis i partners en el sopar de cloenda de seu desè aniversari a la Boella; una jornada que ha comptat amb una ponència de Sergi Figuerola, director d’i2Cat.
La Generalitat ha anunciat a Falset que treballa per ampliar fins al 2026 l’execució dels projectes dels ajuntaments. Foto: ACN/N.Bertola
El Govern s’ha compromès amb els ajuntaments de les àrees nuclears a liquidar, entre finals d’any i principis del vinent, els imports que encara queden pendents dels Fons Nuclears del 2023. Així ho ha traslladat el secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, en la reunió de l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear que ha tingut lloc aquest dimecres a Falset. “La previsió és que abans d’acabar l’any ho puguem aprovar amb acord de govern”, ha dit. D’aquesta manera, Baró ha respost a la denúncia que ERC feia dilluns envers l’impagament dels 55 MEUR “paralitzats”. Durant la trobada, Baró ha afirmat que el Govern també està treballant per ampliar el període d’execució dels projectes presentats pels ajuntaments fins al 2026.
La seu del Consell Comarcal del Priorat, a Falset, ha acollit aquest dimecres la vuitena reunió de l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear, la tercera del nou Govern del PSC. Durant prop de dues hores, el secretari d’Empresa i Competitivitat, qui presideix la taula, ha traslladat als representants dels ajuntaments de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs en quin punt es troben les accions acordades prèviament i relatives als pressupostos del 2023 i 2024, així com “cap a on haurien d’anar destinats els fons a partir del 2025”.
Entre els diferents punts de l’ordre del dia, l’anunci més celebrat ha estat el compromís del Govern d’aprovar, abans d’acabar l’any, la partida de 55 milions d’euros pendents del 2023 –d’un total de 83 milions d’euros– que s’han de destinar entre els 96 municipis beneficiats del Penta I i II. Una quantia que permetrà, segons ha recordat Baró, impulsar 433 actuacions, les quals crearan 91 noves activitats econòmiques i 215 llocs de treball a les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears.
L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, ha celebrat l’arribada dels fons “per poder executar tots aquells projectes que ens ajudaran a poder diversificar l’economia de les nostres zones el dia que les centrals nuclears ja no hi siguin i evitar així que la gent marxi i ens convertim en un territori desert”.
Ampliació de terminis
Un altre dels temes que s’han debatut ha estat l’ampliació del període d’execució dels projectes presentats pels ajuntaments, sobre el qual Baró ha afirmat que ja s’hi està treballant. En aquesta línia, l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, ha celebrat que hi hagi damunt la taula la possibilitat d’ampliar-ho fins al 2026, sobretot, per als ajuntaments petits que “tenen més problemes per licitar”.
Castellví i Ribes també han celebrat que s’hagin destinat al voltant de 26 milions d’euros als projectes presentats per 76 empreses, on s’hi han incorporat, finalment, les 22 iniciatives que estaven “en reserva”, tal com ja van anunciar des del departament a principis de juliol.
Finalment, durant la trobada també parlat sobre la definició de la nova línia d’ajuts pròpia impulsada per la Generalitat que es destinarà a empreses ubicades al territori del Fons de Transició Nuclear. Aquesta subvenció, que es posarà en marxa el 2025, es destinarà a projectes de noves inversions, de generació de llocs de treball, de digitalització, d’estalvi i transició energètica i de reindustrialització.
La pròxima reunió de l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear serà el 15 de gener del 2025 i se celebrarà a Tortosa.
Reunió d’aquest dimarts al Consell del Baix Camp. El Govern pagarà aquest mes els 53 milions d’euros pendents de 2023. Foto: Cedida
El Fons de Transició Nuclear finançarà 433 actuacions dels ajuntaments de les àrees nuclears, que generaran més de 200 llocs de treball i permetran crear 91 noves activitats empresarials. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, ho ha anunciat aquest dimarts després de la reunió de l’òrgan de govern del fons celebrada a Reus.
Baró també ha afirmat que aquest mes de novembre es pagaran els 53 milions d’euros pendents de la segona bestreta dels fons de 2023, que es van consignar en un total de 83 milions. De cara el 2025, el Govern no descartar repartir una xifra similar, d’uns 80 milions. A banda, l’executiu confia que el reglament dels fons nuclears estigui enllestit a finals d’aquest any o bé a principis del vinent.
El secretari d’Empresa i Competitivitat ha explicat que de les 433 actuacions previstes pels 96 ajuntaments de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs, 415 estaran relacionades amb accions de transició energètica. També s’elaboraran 25 estudis a diferents municipis “per veure les seves potencialitats pel que fa a la millora dels nivells de promoció econòmica o turística”, entre d’altres, com ha puntualitzat Baró.
En la setena reunió de l’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear, la segona del nou Govern del PSC, també s’ha analitzat el procediment de distribució dels recursos de 2023, dels quals queden prop de 54 milions d’euros per repartir en el procediment extraordinari en el qual els beneficiaris són majoritàriament els ajuntaments. Baró ha assegurat que aquest mes de novembre es pagarà la segona bestreta pendent dels 83 milions d’euros dels Fons de l’any passat. Al juliol es va demanar que es justifiquessin les propostes a finançar per part dels ajuntaments.
Amb la primera bestreta es van pagar 174.400 euros a cada ajuntament de la zona Penta I (a un radi de 10 quilòmetres de les centrals), un total d’1.744.000 euros a deu municipis. També es van repartir 14.995.000 euros a la resta de municipis del Penta II que tenen menys de 12.000 habitants. Juntament a aquesta primera bestreta de 16.739.000 euros, el Govern també va destinar 13,25 milions d’euros dels Fons de 2023 a projectes d’alt d’impacte per finançar propostes empresarials (9,9 milions d’euros a la zona Penta I i 3,35 milions a la zona Penta II).
Dels 54 milions d’euros restants, 6,1 s’han atorgat al COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) i a la promoció de la Reserva de la Biosfera i la xarxa de carregadors de vehicles elèctrics. Els 48 milions restants, que són els que es pagaran aquest novembre, es repartiran amb 26.802.816 euros per a 18 municipis de la zona Penta I (1.489.000 euros per a cada ajuntament) i 20.102.000 euros més per als 78 municipis de la zona Penta II (257.717 euros per consistori).
La mateixa recaptació per a 2024
Preguntat sobre la línia d’ajuts per aquest 2024, el secretari d’Empresa ha apuntat que el Govern hi destinarà una quantitat similar a la de l’any 2023, i uns 80 milions d’euros, la meitat de la recaptació de l’impost nuclear pendent de liquidar. Baró ha recordat que el repartiment enguany no es concentra en “projectes municipals, com el 2023”, sinó “en macroprojectes i en línies de subvenció que s’han anat articulant a través de diferents línies d’ajuts dels departaments de la Generalitat”.
El secretari d’Empresa, Jaume Baró, despprés de la reunió d’aquest dimarts a Reus. Foto: ACN/M.Rovira
En paral·lel, l’òrgan de govern també treballa per definir la nova línia d’ajuts “pròpia” dels Fons Nuclears impulsada pel Govern, que es destinarà a empreses ubicades en l’àrea nuclear de les Terres de l’Ebre, Ponent i el Camp de Tarragona. Aquesta subvenció, que es posarà en marxa el 2025, es destinarà a noves inversions que generin llocs de treball, i es basin en la digitalització, l’estalvi i transició energètica, o la reindustrialització.
Xarxa Impuls
La “gran novetat” que ha anunciat Baró per al 2025, i que s’ha aprovat en la reunió d’aquest dimarts a Reus, és la Xarxa d’Impuls, formada per les diferents cambres, sindicats –CCOO i UGT– i Foment del Treball. “Ens ajudaran a elaborar una nova línia de subvencions perquè les empreses puguin millorar la seva competitivitat”, ha detallat el secretari.
A més, ha explicat que han avançat en la nova convocatòria de concurrència competitiva adreçada a ens locals perquè es puguin finançar projectes alineats amb la transició nuclear i la generació d’alternatives econòmiques al territori. Aquestes convocatòries s’executaran durant els anys 2025 i 2026.
A banda, el secretari d’Empresa ha afirmat que el reglament dels Fons de Transició Nuclear està pràcticament redactat i “consensuat”. Baró confia que es pugui aprovar a finals d’aquest any o principis del vinent. “El reglament és un instrument de funcionament intern que ens pot ajudar a prendre alguna mena de decisions”, ha dit. I ha remarcat que hauran de treballar per “projectes molt més ambiciosos dels que estem treballant fins ara”.
Objectiu dels fons
L’objectiu dels Fons Nuclears és donar resposta a l’impacte del tancament, que comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incidirà en el teixit econòmic dels 96 municipis del Priorat, el Baix Camp, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, les Garrigues i el Segrià, que envolten les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Pel que fa a l’òrgan de govern del Fons està format per representants dels municipis, agents socials i el presideix la Secretaria d’Empresa i Competitivitat del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.
La reunió de la junta dels Fons de Transició Nuclear s’ha celebrat aquest dijous a l’Hospitalet de l’Infant. Foto: ACN/N.Bertola
L’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear ha aprovat aquest dijous incrementar amb 3,8 milions d’euros la partida destinada per aquest 2024, que en un primer moment era de 20 milions d’euros. Aquests 23,7 milions d’euros permetran finançar fins a 43 projectes empresarials, vint més dels previstos. Segons el secretari d’Empresa i Competitivitat del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, Albert Castellanos, actualment “no queda cap projecte fora per manca de pressupost”.
La majoria de les iniciatives que es finançaran són del sector agroalimentari. Segons Castellanos, la Terra Alta, d’on van sorgir les primeres queixes pels projectes inicialment exclosos, serà la comarca que més es beneficiarà de la nova partida, ja que rebrà 1,8 milions d’euros.
La Casa de Cultura Blanca d’Anjou de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha acollit aquest dijous al matí la cinquena reunió de l’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear. Una trobada que ha servit per aprovar una dotació extraordinària de 3,8 milions d’euros dins la convocatòria d’inversions d’alt impacte que busca potenciar projectes empresarials a les zones afectades pel futur tancament de les centrals nuclears. De fet, es preveu que les 43 iniciatives que es finançaran impulsin la creació de més de 216 llocs de treball.
Tot i que en un primer moment la Generalitat va anunciar que es destinarien 20 milions d’euros, els quals beneficiarien una vintena d’iniciatives, s’ha evidenciat que “hi havia més projectes subvencionables dels que inicialment es pensava”, segons ha explicat el secretari d’Empresa i Competitivitat del departament d’Empresa i Treball, Albert Castellanos. “Hem reubicat els recursos de la manera més eficient”, ha dit Castellanos, qui reconeix que “val la pena” finançar aquestes vint iniciatives més, ja que “hi ha projectes privats que generen ocupació i activitat econòmica”.
En aquest sentit, ha remarcat que ja “no queda cap projecte fora per manca de pressupost”. Segons Castellanos, els que s’han quedat fora és perquè no compleixen amb els requisits de la convocatòria. Per a ells, però, des del Govern s’han compromès a “revisar les al·legacions d’aquells que no han pogut ser finançats, perquè s’hi puguin acollir en futures convocatòries”. “Haurem de veure com ho fem en futures convocatòries, perquè s’inclogui el màxim nombre de projectes possibles”, ha afegit.
Una quarantena de projectes
Els que sí que han estat admesos, un total de 43, són projectes provinents del sector privat i, sobretot, relacionats amb el sector agroalimentari. De fet, ha estat, justament, el sector primari qui ha protagonitzat les últimes queixes envers els Fons Nuclears. Fa unes setmanes, Unió de Pagesos criticava que el Govern els discriminés a l’hora d’accedir a les compensacions, especialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Ara, un mes després, Castellanos ha confirmat que la Terra Alta serà la comarca que més es beneficiarà de la nova partida de 3,8 milions d’euros, ja que d’aquests rebrà 1,8 milions d’euros.
Ajudes pel sector primari
A més, i relacionat amb aquest sector, el secretari d’Empresa i Competitivitat ha anunciat que el Departament d’Acció Climàtica traurà al juliol dues convocatòries més: una de 3,5 milions d’euros destinats a complementar els projectes que es poden presentar a les convocatòries del pla d’alimentació de Catalunya i una altra de 4,5 milions d’euros per a les cooperatives de l’àmbit agroalimentari. En aquestes dues partides s’hi podran acollir els projectes específics del sector primari que provinguin d’alguns dels 96 municipis que pertanyen a l’àmbit territorial dels Fons Nuclears. Paral·lelament, aquest 2024 també es destinaran 3 milions d’euros per a projectes públics, on es podran acollir ajuntaments i altres ens locals.
Durant la reunió de l’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear també s’ha “fet més explícit que el territori beneficiari dels fons sigui exactament el mateix fins que tanqui l’últim reactor nuclear”. Segons Castellanos, aquesta puntualització en el reglament “respon al principi de solidaritat” que es busca per promoure alternatives de promoció econòmica i de transició energètica per al conjunt del territori. La pròxima reunió està prevista pel 18 de setembre.
Imatge de Vandellòs II. Els consistoris del Penta I cobraran més de 2 MEUR i la resta més de 450.000 euros. Foto: ACN/R.Segura
El Govern de la Generalitat ha comunicat que els ajuntaments de les àrees nuclears tenen fins al 12 de juliol per demanar i justificar els recursos pendents de repartir dels Fons de Transició Nuclear de 2023. Aquesta segona bestreta repartirà 53 MEUR i es pagarà al novembre.
De 2023, pertoquen 83 MEUR a les zones afectades pel tancament de les nuclears. De manera extraordinària, la majoria dels diners va a 96 ajuntaments. En total, seran ajuts de 2.009.410,54 euros per als 18 municipis del PENTA I (un radi de 10 km de les centrals) i de 453.636,62 euros per als 78 municipis ubicats al PENTA II (entre 10 i 30 km). Els recursos s’han de destinar a projectes de transició energètica, promoció econòmica i generació de llocs de treball.
La tramitació requereix informació per tenir “dret a l’ampliació dels imports i dels terminis d’execució de les actuacions finançades” amb aquests recursos dels Fons de 2023.
D’esquerra a dreta, Glòria Tibau, Àngel Xifré, Mario Basora i Ernest Roigé. Foto: DiariTots21
Els Fons de Transició Nuclear de 2024 no es percebran fins al segon trimestre de 2025 donat els impediments que provoca que no s’hagin aprovat els pressupostos de la Generalitat de 2024 i el Govern estigui funcionant amb pressupostos prorrogats.
La Cambra de Comerç de Reus ha estat protagonista aquest dimarts d’una xerrada informativa protagonitzada per la Generalitat per aclarir dubtes sobre els Fons. Durant la mateixa, el delegat de la Generalitat alCamp de Tarragona, Àngel Xifré, ha detallat les quanties i els possibles beneficiaris dels ajuts -ajuntaments i empreses- i ha subratllat que de 2023 es rebran 83,5 milions d’euros en comptes de 60 milions inicialment previstos, tot i que la falta de pressupostos de la Generalitat en 2024 provocarà que no es cobrin aquests fins el segon trimestre de 2025.
En 2024 només hi ha aprovats 23 milios d’euros -és el que es va consignar en el pressupost de 2023-, però l’impost nuclear que nodreix els Fons arribarà igualment i se suposa serà similar, per la qual cosa es pot arribar a una xifra similar a la de 2023, uns 83 MEU. Els Fons de Transició Nuclear es nodreix de l’impost a les centrals nuclears, principalment.
Durant la xerrada ha quedat clara la dilatació en el temps que provoca una norma nova com aquesta a l’hora de les tramitacions i la percepció dels ajuts.
8 MEU més per als ajuntaments
D’altra banda, els ajuntaments de l’entorn més proper a les centrals nuclears rebran prop de 8 milions més d’euros que procedeixen d’una part substanciosa dels Fons de Transició Nuclear que anaven destinats a l’empresa sudcoreana ILJIN Materials, que obrirà una fàbrica de components de bateries a Mont-roig del Camp en una de les inversions industrials més importants fetes a Catalunya els darrers anys.
Com sigui que la firma sudcoreana ja ha aconseguit altres aportacions de l’Estat, es reduirà la seva aportació dels Fons de Transició Nuclear dels 12 als dos milions. Bona part de la resta es repartirà entre els municipis ja que així es va decidir en l’òrgan de governança que decideix sobre els Fons.
Així ho ha confirmat aquest dimarts el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora -membre de l’òrgan de governança- , en la conferència feta per la Generalitat per explicar l’estat de la qüestió d’aquests fons i on també ha intervingut Glòria Tibau, directora territorial del Departament d’Acció Climàtica, i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé.
Es tracta dels ajuntaments que formen part de l’anomenat Penta-1, els més propers a la central i que en el cas concret del Baix Camp són Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp i Pratdip. En el total del Penta-1 hi ha 18 municipis, entre Ascó i Vandellòs.
Els Fons de Transició Nuclear tenen com a fi mitigar l’impacte del futur tancament de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, que suposarà la pèrdua de 3.000 llocs de treball directes, a banda dels indirectes. Es calcula aportar uns 83 MEU cada any fins que tanquin les centrals, diners destinats a economia productiva, sigui per empreses privades, col.laboracions entre sector públic i privat o directament sector públic.
El primer any -2023- es van beneficiar el ajuntaments, mentre el segon es prima els projectes i no els beneficiaris. En 2023 s’han donat casos com municipis de 700 habitants que percebran 1,5 milions d’euros –Pratdip va aprovar en 2022 un pressupost municipal d’1,8 milions d’euros-, amb la dificultat de veure on els poden destinar aquests enormes fons de manera que acompleixin les bases que la llei fixa.
Trobada realitzada aquest dimecres a Ascó per tractar sobre els Fons Nuclears amb els agents del territori. Foto: ACN/AscoTV
L’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear han rebut un centenar de sol·licituds en la convocatòria d’inversions d’alt impacte. Es tracta d’inversions privades d’uns 60 milions d’euros i que podrien generar fins a 300 llocs de treball. Al juny es resoldrà quins projectes rebran recursos dels Fons, uns 20 milions d’euros a repartir entre una vintena de propostes, aproximadament.
L’òrgan de govern s’ha reunit aquest dimecres a Ascó (Ribera d’Ebre) i ha ratificat l’acord, d’una reunió telemàtica anterior, d’estendre la secretaria tècnica dels Fons als consells comarcals representats i als Ajuntaments d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Finalment, també s’ha “corregit” el repartiment de la segona bestreta de 47 MEUR de 2023 als consistoris.
Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat, i uns dels presidents de l’òrgan de Govern dels Fons Nuclears, ha apuntat que la reunió d’aquest dimecres a Ascó ha servit “per aclarir” la distribució pressupostària dels Fons Nuclears d’enguany i de l’any passat i que es puguin transferir els recursos als municipis beneficiaris i a les convocatòries d’ajuts per a projectes empresarials. “Crec que era l’objectiu de la reunió i ho hem aconseguit. Es podrà desplegar el pressupost disponible del 24 i acabar d’executar el del 23 perquè tots els recursos arribin al territori”, ha dit.
L’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear ha estudiat el centenar de sol·licituds, “un nombre molt considerable”, que s’han rebut en la convocatòria d’inversions d’alt impacte d’enguany. Les inversions privades que han sol·licitat recursos dels Fons Nuclears ascendeixen a uns 60 milions d’euros i es preveu que generaran fins a 300 llocs de treball en el conjunt del territori de transició nuclear. La resolució d’aquestes ajudes es farà al juny. El secretari d’Empresa i Competitivitat ha assenyalat que “no es podran finançar tots els projectes presentats” i ha avançat que preveuen subvencionar una vintena de les sol·licituds, amb ajuts que ascendeixen als 20 milions d’euros.
Repartiment als ajuntaments
D’altra banda, s’ha d’acabar de repartir els Fons de la convocatòria del 2023. De l’any passat es reparteixen 83 milions d’euros, la meitat de la recaptació de l’impost nuclear, i de manera extraordinària, el gran gruix dels diners el reben els 96 ajuntaments beneficiaris. Una primera bestreta va pagar 174.400 euros per consistori, 1.744.000 euros als deu municipis de la zona Penta I i 14.995.000 a la resta de municipis del Penta II, de menys de 12.000 habitants (16.739.000 euros). El Govern també va destinar 13,25 milions d’euros en projectes d’alt d’impacte per suplementar propostes empresarials –9,9 MEUR a la zona Penta I i 3,35 MEUR a la zona Penta II–.
En la reunió a Ascó s’ha resolt un ajust de les quantitats que “quedaven pendents” de liquidar. Tot i el “debat” generat, s’ha pogut consensuar sense votacions. Aquesta correcció, com ha explicat l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, s’ha fet per atendre els projectes d’alt impacte subvencionats a la zona Penta II, que ha reduït “una mica” la xifra de la segona bestreta per als ajuntaments del Penta I, uns 200.000 euros menys, i ha augmentat la dels ajuntaments del Penta II.
La previsió inicial era que aquesta segona bestreta repartís els 47 MEUR pendents, cap a la tardor, amb 26.802.816 euros per als 18 municipis de la zona Penta I (1.489.000 euros per a cada ajuntament) i 20.102.000 euros més per als 78 municipis de la zona Penta II (257.717 euros per consistori). També es van adjudicar 6,1 dels quals s’han atorgat al COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) i la promoció de la Reserva de la Biosfera i la xarxa de carregadors de vehicles elèctrics.
Ribes ha detallat que uns 7,9 milions d’euros que s’havien de destinar al projecte de Lotte a Mont-roig del Camp, s’han pogut aconseguir a través d’un PERTE i, de moment, aquests recursos s’inclouran com una bestreta als fons de 2024, per poder ampliar la partida per projectes d’alt impacte d’enguany, tot i que es podrien recuperar el 2025 per als ajuntaments quan es faci la liquidació definitiva de l’impost nuclear. “Hem avançat, que és important perquè som molta gent que estem al Fons de Transició Nuclear i arribar a acords de vegades és complicat”, ha remarcat Ribes.
Secretaria tècnica repartida
L’organització de la secretaria tècnica es va resoldre i aprovar en una reunió telemàtica anterior. Castellanos ha concretat que bona part de la gestió administrativa dels Fons Nuclears els fa de fer la Generalitat mentre que “un tècnic estarà a disposició” dels consells comarcals que formen part de l’òrgan de govern, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Camp, Priorat, Segrià i les Garrigues. Els ajuntaments d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet incorporaran els seus tècnics de promoció econòmica per treballar amb els dels consells i estar “plenament informats” de totes les convocatòries d’ajuts i de les línies d’oportunitat que s’obrin per als municipis i empreses dels territoris de transició nuclear. Castellanos ha explicat des d’Ascó que aquesta proposta s’ha ratificat en la reunió d’aquest dimecres i que s’haurà d’incloure en el reglament que s’aprovarà enguany.
L’alcalde d’Ascó ha detallat que els 174.000 euros que van rebre de la primera bestreta dels Fons Nuclears de 2023 es destinaran a millorar l’eficiència energètica del Viver d’Empreses, amb una millora del sostre de la nau i la instal·lació de plaques solars. Els diners de la segona bestreta servirà per a construir noves nous industrials al d’entrada de la central nuclear. Per la seva banda, l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospital de l’Infant, Assumpció Castellví, ha celebrat que el municipi té cinc demandes d’inversions d’alt impacte que poden generar nombrosos llocs de treball i també que la secretaria tècnica es consolidi en la idea de recaure en els tècnics dels consells comarcals i dels municipis nuclears.
L’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear reunit a Gandesa en la darrera trobada de la legislatura. Foto: ACN/Anna Ferràs
L’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclear (FTN) ha acordat executar la segona distribució dels recursos de la liquidació de l’impost de 2023. Segons ha detallat el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, seran 53 MEUR que se sumen als 30 MEUR de la primera bestreta. Un mica més de la meitat es repartiran proporcionalment als 97 ajuntaments de les zones nuclears. D’altra banda, durant abril i maig, sortiran les primeres convocatòries específiques per als territoris de transició nuclear amb l’objectiu de facilitar la reindustrialització, noves activitats, l’arribada d’inversió estrangera i el suport al sector primari. El Govern, davant la convocatòria d’eleccions, reserva fins a 35 MEUR per als ajuts de 2024.
L’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear s’ha reunit aquest dimecres a Gandesa en la que serà la darrera reunió de la legislatura. Els principals acords presos són que s’acabaran de repartir els 53 milions d’euros de 2023 i s’obriran immediatament les convocatòries per als recursos de 2024, enguany destinat sobretot a promoure la indústria i la creació de llocs de treball.
Els ajuntaments cobraran la segona part de la liquidació de l’any passat i la meitat dels 53 milions d’euros seran per als 87 ajuntaments de la zona Penta II (Priorat, Baix Camp, Terra Alta, Ribera d’Ebre i Baix Ebre) més pròxims a les centrals nuclears. Seran uns 300.000 euros per a cada consistori, aproximadament. La mateixa quantitat es restarà de l’altra meitat i es pagarà als deu ajuntaments de la zona nuclear Penta I. Les sol·licituds es podran presentar aquest mes d’abril, però el pagament no es liquidarà fins al setembre o l’octubre, segons ha apuntat el secretari d’Empresa i Competitivitat.
Durant els mesos d’abril i maig, Castellanos també ha avançat que es faran les primeres convocatòries específiques per a demanar els ajuts del Fons Nuclear de 2024. Com ja es va avançar en la reunió anterior de l’òrgan de govern a Tortosa, s’aprofitaran convocatòries del Departament d’Empresa que inclouran modalitats específiques associades als recursos dels Fons. Com no s’han aprovat pressupostos per a enguany, el Govern prorroga la partida dels 23,7 milions d’euros prevista en els comptes de l’any passat, i “s’han posat recursos propis de la Generalitat” per allargar la partida fins als 35 milions d’euros.
L’alcaldessa de Vandellòs, amb el secretari d’Empresa, el president de la Terra Alta i l’alcalde d’Ascó. Foto: ACN/A.Ferràs
En la reunió d’aquest dimecres a Gandesa no hi ha hagut acord sobre la secretaria tècnica que ha d’avaluar i atorgar els recursos del Fons Nuclear. Els ajuntaments i entitats socioeconòmiques del Camp de Tarragona no veuen amb bons ulls que aquesta figura recaigui en l’IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre). Fins i tot van fer una reunió paral·lela, presidida per l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, on es va proposar que fons la Cambra de Comerç de Reus qui ho coordinés.
La decisió es prendrà segurament en la pròxima reunió del 2 de juliol, i serà el Departament d’Empresa qui ho ha de decidir. Una de les propostes que s’ha posat sobre la taula a Gandesa és que la secretaria tècnica recaigui en els cinc consells comarcals amb la coordinació d’ACCIÓ, l’Agència de Competitivitat Empresarial.Castellanos ha defensat que es pot apostar per “una xarxa coordinada” que garanteixi “la capil·laritat necessària” perquè tots els municipis i empreses se sentin ben atesos i representats.
Albert Salvadó, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, ha defensat que cal trobar una fórmula per “no generar dificultats”, però que sigui una única secretaria tècnica. “Al final el que volem és que els Fons de Transició Nuclear arribin al sector privat per generar un model socioeconòmic que sigui útil perquè amb el tancament dels nuclears la zona afectada no es converteixi en un desert econòmic”, ha reivindicat. “Ens hem de deixar de capelletes”, ha conclòs.
La candidatura de Junts a les generals s’ha reunit a la Ribera d’Ebre. Foto: Cedida
El cap de llista de Junts del sud de Catalunya al Congrés dels Diputats, Josep Maria Cruset, i la número dos de la candidatura, Irene Negre, han anunciat que demanaran al Govern espanyol que aporti la mateixa dotació econòmica que la Generalitat en el Fons de Transició Nuclear, que ara se situa en 60 milions d’euros anuals i, per tant, s’incrementaria fins a 120 milions d’euros cada any a través d’aquest finançament addicional de l’Estat.
“Des de Junts, defensarem fins a l’últim cèntim d’euro que pertoca al sud de Catalunya, sigui a Barcelona o Madrid. No podem oblidar que cada any hi ha un dèficit fiscal crònic, amb 20.000 milions d’euros que els catalans paguem a l’Estat sense cap retorn”, ha afirmat Cruset a la Ribera d’Ebre, on la candidatura de Junts al Congrés dels Diputats i al Senat ha celebrat una reunió de treball amb càrrecs electes i membres de la formació.
En aquest sentit, ha recordat que fa pocs mesos Junts, a través de la feina i la negociació de Negre, va fer possible que el Parlament modifiqués el Fons de Transició Nuclear, que ha passat anualment de 24 milions d’euros a 60 milions i també s’ha ampliat la zona d’afectació, fins als 30 quilòmetres dins el radi concèntric respecte a les centrals d’Ascó i Vandellòs.
El cap de llista ha subratllat que el Fons i la petició que traslladaran al Govern espanyol “és una injecció econòmica justa per compensar l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear que i, sobretot, ha de servir per al desenvolupament d’aquestes comarques i garantir una vida digna per als seus veïns i veïnes. Per modernitzar l’economia i articular un nou model productiu, amb nous llocs de treball de qualitat i generar les oportunitats de futur”, ha remarcat en una atenció als mitjans de comunicació a Móra d’Ebre, acompanyat de Negre i de Rubén Biarnés, alcalde d’aquest municipi i número 6 de la llista al Congrés dels Diputats.
En consonància, Negre ha exigit al Govern de la Generalitat la transferència urgent del Fons de Transició Nuclear i ha recordat que l’òrgan de governança es va convocar sense seguir les directrius que marca la llei, amb la possible nul·litat dels seus acords. Per això, ha instat el Departament d’Empresa i Treball a no bloquejar l’assistència a l’òrgan de governança del Fons a representants d’alguns municipis, amb l’excusa de no saber catalogar-los com a municipis grans o petits, que hauria de ser pel nombre d’habitants.
“El Govern no convoca als pobles més grans o més petits en nombre d’habitants perquè es plantegen que un gran poble podria ser Tivissa perquè el seu terme és molt extens? Això ja fa mesos que ho tenen sobre la taula i encara no ho han resolt, ni han contestat a l’Ajuntament de Móra d’Ebre que els hi va fer una reclamació”, ha sentenciat.
Pla general de la central nucelar d’Ascó. Foto: ACN
El grup parlamentari d’Esquerra Republicana lamenta que PSC i Junts hagin optat, finalment, per desvirtuar el Fons de Transició Nuclear amb una modificació de la llei registrada pels socialistes d’esquenes al consens territorial. De fet, els republicans alerten que els canvis en aquest impost -plantejat com una eina per a la reconversió econòmica i socials per als territoris afectats per les nuclears- suposen renunciar a l’objectiu central i converteixen el Fons en una “repartidora”.
“No es tracta de taxar amb una mà i repartir amb l’altre; sinó d’assegurar que serveixi per transicionar cap a un nou model econòmic, que competeixi en alt valor afegit i en costos ambientals, que sigui font no només de guany privat sinó de prosperitat compartida”, ha assegurat la diputada ebrenca Maria Jesús Viña durant el debat al Parlament aquest dijous.
Els republicans, que ja es van oposar a la tramitació per lectura única i que fins i tot van presentar fa uns dies petició de dictamen a Garanties per guanyar més marge de negociació, també denuncien que el PSC s’hagi tancat en banda i no hagi volgut parlar ni tan sols de les esmenes en pro del consens territorial. Els republicans s’avenen a ampliar la dotació del fons fins al 50% però reclamen mantenir la governança transversal.
El grup parlamentari d’Esquerra Republicana, doncs, s’oposa rotundament a aquesta modificació exprés que han impulsat els socialistes ara, després d’anys d’inacció en la batalla del territori “per fer entendre a l’Estat que era imprescindible redistribuir el benefici nuclear”. “Els que no hi eren volen repartir-se aquest benefici enlloc de beneficiar qui n’ha patit els costos de veritat; és la substitució de l’interès general pel particular”, ha afirmat la republicana.
“Estem orgullosos d’haver impulsat, fa anys, una eina per a la fiscalitat verda, i ho continuarem fent. Volem preservar l’essència del Fons de Transició Nuclear en el marc d’una transició justa, que prepari també el territori nuclear davant del tancament de les centrals”, ha conclòs.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
