Les obres tindran una durada d’uns sis mesos i un pressupost de prop de mig milió d’euros. Foto: Cedida
Aigües de Reus ha començat aquesta setmana les obres de construcció d’una planta de tractament d’aigua que ha de fer possible la injecció d’aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament, alhora que es completa la instal·lació d’una segona xarxa de distribució d’aigua no potable per al reg i d’altres usos directament vinculats a l’economia circular.
Les obres que ara s’han començat tenen una durada prevista d’uns sis mesos, i un pressupost 498.674,28 € (IVA no inclòs), subvencionat en bona part per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Un cop estigui en marxa, el projecte farà possible la potabilització parcial de l’aigua de la mina, amb la qual cosa (en els anys hídricament “normals”) es poden guanyar anualment més de 200.000 metres cúbics per a ús de boca amb totes les garanties sanitàries i de qualitat que s’exigeixen.
L’osmosi inversa que s’ha escollit per a la potabilització és una tècnica que permet l’eliminació amb totes les garanties dels nitrats que, en aquests moments, entre d’altres substàncies, presenta la composició de l’aigua de la mina. Un altre problema important dels minats, pel que fa a l’abastament, és que es tracta d’un tipus de subministrament que s’esgota molt ràpidament en els anys de poca pluja, com l’actual.
Un projecte ambiciós
“Aigües de Reus porta temps aplicant principis d’eficiència i d’economia circular en el seu dia a dia, i és per això que aquest projecte s’ha concebut amb una mirada ambiciosa que, en un futur, ha de permetre aprofitar al màxim els recursos de la mina del barri Fortuny que a data d’avui estan en desús”, afirma el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.
En aquest sentit, en paral·lel a l’aprofitament de l’aigua tractada, es preveu la instal·lació d’una segona xarxa de distribució d’aigua no potable per al reg del Parc del Capellans, de la zona del camí del Riudoms i de la zona enjardinada de les piscines municipals, així com per al seu ompliment i reompliment.
Actualment, l’aigua de la mina del barri Fortuny ja es destina, parcialment, i sense cap mena de tractament previ, al reg del parc del Lliscament, situat a tocar de les piscines municipals. La nova xarxa de distribució, però, obre noves possibilitats de futur, com ara la possibilitat d’ompliment de les piscines amb aigua no apta per a ús de boca però que sí presenta la qualitat sanitària adient per al bany, així com el reompliment de l’aigua que es perd en l’evaporació i en el rentat dels filtres. Addicionalment, també s’estudia la possibilitat que l’aigua obtinguda en el buidat de les piscines, en el moment que es faci, s’utilitzi també per a la recàrrega de l’aqüífer del minat i no s’aboqui a la claveguera.
“Són projectes ambiciosos que contribueixen a un sistema hídric més circular i eficient i que se sumen a petites accions que ja es duen a terme a la ciutat, com ara la recollida de les aigües pluvials en un dipòsit per al reg del Parc dels capellans”, afegeix el regidor.
Aigües de Reus i l’economia circular
En la seva activitat quotidiana, Aigües de Reus té en compte principis de l’economia circular en nombrosos aspectes. En aquest sentit, fa dècades que l’empresa municipal d’aigua ha optat per la producció de biogàs a partir dels residus orgànics que s’han aïllat de les aigües brutes en el procés de depuració i que es destina a la trigeneració energètica.
De la mateixa manera, Aigües de Reus destina a la jardineria i l’agricultura bona part de l’abonament orgànic que es genera en els processos de depuració de les aigües.
Finalment, en el procés de depuració, anualment es regeneren i reutilitzen fins a 800.000 m3 d’aigua. Aquesta aigua regenerada es destina habitualment als usos propis de la Comunitat de Regants del Molinet i el Club de Golf Aigüesverds. Aquests 800.000 m3 representen un 12% de l‘efluent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i equivalen al consum anual aproximat de 4.800 habitatges.
En aquesta mateixa línia, ja fa anys que Reus destina aigua “no potable” a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública o del clavegueram, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat.
És el cas, per exemple, del polígon Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que es nodreix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca. D’una banda, aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que permet la neteja integral de tota la via pública de la ciutat. Seguint principis d’economia circular, també es du a terme un treball continuat per garantir l’eficiència de la xarxa d’abastament (tot evitant les pèrdues d’aigua), amb l’objectiu principal de frenar el malbaratament de recursos.
L’alcalde de Tarragona, amb el responsable de sanejament d’Ematsa i de la directora de Sanejament de l’ACA. Foto: ACN/N.Bertola
L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Tarragona serà autosuficient en un 90% gràcies a la generació de biogàs i a la instal·lació de plaques solars. De fet, el gerent de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona (Ematsa), Dani Milán, ha assenyalat que durant els mesos d’estiu es podria arribar fins i tot al 100% d’autosuficiència energètica.
Aquest fita que s’assoleix després que al gener s’incorporés nou sistema de cogeneració, el qual, a través del biogàs, produeix energia elèctrica i tèrmica. Aquesta nova instal·lació compta amb una potència instal·lada de 390 kW que se sumen als 94 kW produïts per les plaques solars.
L’EDARdeTarragona, ubicada al Port, compta amb una nova instal·lació de cogeneració que produeix energia elèctrica i tèrmica d’origen renovable que es destina al consum de la pròpia planta. L’energia s’obté a partir de la digestió dels fangs extrets en el tractament de l’aigua.
El projecte està alineat amb els criteris de la sostenibilitat i l’economia circular d’Ematsa, ja que impulsa la valorització energètica d’un residu que es genera a la mateixa planta. La nova instal·lació forma part de la transformació de l’estació de depuració cap a una ecofactoria, un canvi orientat a aconseguir un total reaprofitament dels recursos. Així, la planta de tractament d’aigua residual produeix energia renovable per a l’autosuficiència energètica i converteix els residus en productes amb una segona vida útils per a l’agricultura, la indústria o la construcció.
El president d’Ematsa i alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, ha destacat que el projecte de cogeneració de l’EDAR és un clar exemple d’economia circular que s’afegeix a altres processos alineats amb la valorització dels subproductes generats en el procés de depuració. Per la seva banda, Isabel Gandullo, directora de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha explicat que l’EDAR de Tarragona ha iniciat el camí cap a l’autosuficiència energètica, que és la línia de treball que fixen les normatives europees per a les plantes de depuració.
Cogeneració d’energia
Durant el 2023, a l’EDAR Tarragona es van tractar 8,2 hm3 d’aigua residual provinent de la xarxa de clavegueram d’una població aproximada de 145.000 persones dels municipis de Tarragona, Constantí i els Pallaresos. Durant el procés de depuració s’extreuen els residus que recull la xarxa de clavegueram, l’any passat es van retirar prop de 150 tones de brossa com tovalloletes, plàstics, etc. i 7.400 tones de fangs. Aquests darrers són la matèria prima de la cogeneració ja que, en ser processats per assecar-los, generen biogàs que, amb la nova instal·lació es converteix en energia renovable, elèctrica i tèrmica.
L’EDAR que Ematsa té al Port consumeix 2,6 GW/h i, a més, s’evitarà l’emissió de 724 tones de CO2 anuals. Foto: ACN/N.Bertola
L’EDAR va tenir un consum energètic anual de 2,6 GW/h necessaris per al funcionament de la planta, que presta un servei ininterromput de tractament de l’aigua residual. La nova instal·lació de cogeneració compta amb una potència instal·lada de 390 kW. A més, l’estació també disposa de plaques fotovoltaiques amb una potència de 94 kW. Ambdues instal·lacions permeten disposar de la capacitat necessària per autoproveir-se fins al 100% de l’energia durant llargs períodes de temps i evitar l’emissió de 724 tones de CO2 anuals, que equival a la capacitat d’absorció de carboni de 1.316 arbres mediterranis (pins) o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 796 llars.
L’energia elèctrica generada, uns 5.000 kWh/dia (equivalent al consum diari d’unes 450 llars), és consumida a la xarxa interior de l’EDAR i l’energia tèrmica s’utilitza per a l’escalfament del fang del digestor, la producció d’aigua calenta sanitària i la climatització dels edificis.
El projecte ha comptat amb el finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua a través de la recaptació del cànon de l’aigua. La planta de cogeneració ha tingut un cost de prop d’un milió d’euros.
Full de ruta VIA2030
El VIA2023 és el full de ruta de la companyia per als propers deu anys que integra els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i fixa els passos a seguir, prestant un servei essencial, eficaç i eficient preservant l’entorn. En aquest sentit, un dels objectius que s’ha marcat la companyia és avançar cap a una economia circular i sostenible on l’activitat esdevingui ambientalment neutre. Per això aposta per la reducció d’emissions i l’ús d’energies renovables, millorar l’eficiència del sistema per un millor aprofitament del recurs i valoritzar els residus provinents de la gestió del cicle urbà de l’aigua.
Investigadors instal·len dispositius de l’operació Sensòrica. El projecte està impulsat per la Generalitat i la Diputació. Foto: Cedida
Diversos investigadors i investigadores de diferents àmbits de recerca de la Universitat Rovira i Virgili han participat els últims mesos en el projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona ‘Cuidem el que ens uneix. Carreteres més segures i sostenibles’, que té per objectiu millorar la seguretat i la sostenibilitat de les carreteres aplicant tecnologies amb un fort component innovador.
En les diferents actuacions del projecte, ja en la fase final, el personal investigador de la universitat ha aplicat amb resultats satisfactoris tecnologies avançades, com ara la intel·ligència artificial, els sensors i el big data, per augmentar la seguretat a les vies i optimitzar la informació de tot el que hi succeeix, i, per altra banda, ha desenvolupat un asfalt menys contaminant i més sostenible.
Així, dins de les primeres d’actuacions, englobades dins l’operació “Sensòrica”, el grup de Robòtica i Visió Intel·ligents de la URV, que coordina l’investigador Domènec Puig, ha desenvolupat una plataforma web i una aplicació mòbil per detectar i reportar en temps real les incidències que hi pugui haver a les vies, com ara l’estat de l’asfalt i el recompte de cotxes en zones específiques. “Aquesta plataforma ajuda a la millora de la gestió de la infraestructura i proporciona informació que permet conèixer problemes en temps real per poder fer recomanacions i prediccions, mitjançant la informació pública disponible a internet, la proporcionada per les càmeres ubicades a les vies i pels mateixos ciutadans a través de textos, imatges o vídeos”, afirma Puig.
El grup Nanolectronic and Photonic Systems de la URV, amb l’investigador David Girbau al capdavant, ha avaluat la viabilitat d’utilitzar els radars que incorporen els vehicles per magnificar la detecció d’objectes propers i per comunicar-se amb infraestructures externes, com ara el punt d’accés a un parc natural on es comuniquen els ocupants del vehicle. Per la seva banda, el grup de Fotònica, amb la coordinació de Francesc Díaz, ha desenvolupat sensors de boira i de gel, i avaluadors de la qualitat de la reflectivitat dels senyals, del coeficient d’adherència i resistència al rodatge en els compostos asfàltics i del deteriorament del ferm del paviment, a més d’un sistema amb fibra òptica i intel·ligència artificial per informar al gestor de la infraestructura de les característiques del vehicle.
El grup de recerca CRISES, centrat en afers de seguretat informàtica i privacitat en l’entorn tecnològic, ha dissenyat i validat un prototip per controlar l’accés de vehicles a zones restringides de baixes emissions (ZBE) amb l’objectiu de reduir la contaminació ambiental i millorar la sostenibilitat en la mobilitat urbana.
Els treballs s’han centrat en millorar la seguretat a les vies i desenvolupar un asfalt menys contaminant
Principalment, el sistema que han desenvolupat és més respectuós amb la privacitat dels usuaris de les ZBE que els sistemes actuals, ja que durant la comunicació entre el vehicle i la infraestructura d’accés l’anonimat està garantit “gràcies al protocol de comunicació dissenyat i als diversos mecanismes criptogràfics emprats; la identificació per mitjà de fotografies només es fa servir com a últim recurs, en cas que aquest procés de comunicació no es produeixi”, explica Jordi Castellà, un dels responsables de la recerca.
Descarbonització i economia circular
Pel que fa a l’operació anomenada “Materials avançats”, grups de recerca dels departaments d’Enginyeria Química i de Química Física i Inorgànica, amb investigadors com ara Francesc Medina, Abel Toscano, Esther Torrens, Christophe Bengoa i Yolanda Cesteros, han treballat amb l’objectiu principal de dissenyar un asfalt capaç d’autoregenerar les esquerdes de la carretera, utilitzant líquids iònics; disminuir la contaminació dels cotxes, afegint nanopartícules a l’asfalt que les eliminen; treballar a temperatures d’asfaltat més baixes afegint materials amb capacitat d’absorció i desorció d’aigua, amb el conseqüent estalvi energètic i de reducció del diòxid de carboni, i canviar els materials de l’asfalt que provenen del petroli, principalment el betum, per residus orgànics, com ara els fangs que generen les depuradores d’aigües residuals, reduint així l’ús de combustibles fòssils.
Treballs d’asfaltatge a la Secuita amb un dels nous tipus d’asfalt desenvolupats. Foto: Cedida
“Aquests avenços han d’ajudar a la descarbonització de la indústria vinculada a la construcció, manteniment i reforma de les xarxes viàries i, d’altra banda, a la revalorització dels residus impulsant l’economia circular. Actualment el lligant asfàltic prové de la destil·lació del petroli, de manera que és important obtenir-ne a partir d’una altra matèria prima mediambientalment més sostenible”, asseguren els responsables de l’actuació. Precisament, aquest nou paviment asfàltic s’ha provat recentment en un tram d’uns 400 metres de la carretera TP-2031, al terme municipal de la Secuita, que forma part de la xarxa local de carreteres de la Diputació i que s’ha convertit en un banc de proves amb la col·laboració de l’empresa Sorigué.
De fet, les actuacions ja han estat totes validades i es considera que estan a punt per entrar en la fase industrial i buscar sortida al mercat. Mentrestant, els investigadors i les investigadores participants en aquest projecte continuen perfeccionant les tecnologies desenvolupades.
El PECT (Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial) “Cuidem el que ens uneix” s’emmarca en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i està cofinançat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.
El veredicte del jurat es donarà a conèixer al novembre. Foto: Cedida
Tancat el termini d’inscripcions a la cinquena edició dels premis a la millor pràctica d’Economia Circular a Espanya, organitzats per BASF i el Club d’Excel·lència en Sostenibilitat, conclou amb gran èxit en comptabilitzar 100 candidatures presentades en projectes d’economia circular en les diferents categories.
Les iniciatives que contribueixen a circularitzar l’economia han estat presentades per part de les administracions públiques, grans empreses, petites i mitjanes empreses, start up, i també organitzacions del món acadèmic i del sector de la divulgació. Aquests projectes es plantegen per a fer front al desaprofitament dels recursos naturals limitats, a més de contribuir de manera molt efectiva a l’estratègia de negoci, afavorint l’estalvi en materials i desenvolupant un procés més sostenible i estable en el temps.
Sumades a les candidatures de les edicions anteriors des de 2019, any que es van convocar els premis per primera vegada, s’han presentat en total més de 550 bones pràctiques d’economia circular per part de diferents organitzacions i entitats a Espanya.
L’economia circular és un dels grans pilars en l’estratègia de BASF. Els seus principals focus apunten a la recerca i innovació, que desenvolupen per a millorar la gestió dels residus, l’energia intel·ligent, l’alimentació, la mobilitat i la vida urbana.
“A BASF portem molts anys compromesos amb l’economia circular i la sostenibilitat. Per aquest motiu, estem molt satisfets amb el centenar de projectes presentats en aquesta cinquena edició, la qual cosa demostra el gran interès que existeix en tots els àmbits de la societat. Hem de compartir i col·laborar entre les administracions públiques i el món privat a fi d’aconseguir la circularitat en cadascun dels nostres àmbits d’actuació. Aquest és el propòsit d’aquests premis i el propòsit de BASF és ajudar a aconseguir-lo”, declara Carles Navarro, director general de BASF Espanyola i màxim responsable de les activitats del Grup en la península ibèrica.
En l’edició anterior van ser premiats els projectes d’Aigües de Barcelona, com a millor pràctica de l’administració pública, Heineken en la categoria de Gran Empresa, Signus com a representant Pime, Circoolar com Start Up, Universitat Francesc de Vitòria en el món acadèmic i Expansió com a mitjà de divulgació.
El jurat, format per experts de l’àmbit empresarial, acadèmic i institucional i amb representació dels guanyadors de l’edició anterior, donarà a conèixer el verdicte al mes de novembre. Començaran a avaluar cadascuna de les candidatures que han participat en les diferents categories i es tindrà en compte la visió estratègica de l’Economia Circular, l’impacte econòmic, social i ambiental, la perdurabilitat en el temps, la replicabilitat del model, el caràcter innovador de la proposta, l’abast del projecte, la disseminació en la cadena de valor i l’existència d’indicadors de seguiment.
El guardó suposa un reconeixement als últims projectes internacionals de la companyia en matèria de sostenibilitat i RSC
Covestro ha estat guardonat amb el premi Economia Circular en el marc d’Iberquimia, el Congrés d’Indústria Química, que es va celebrar ahir a Barcelona, en l’espai Expo Hotel Barcelona.
Aquest guardó reconeix l’esforç de Covestro per desenvolupar materials i solucions innovadores per a millorar la vida de les persones, afrontant els principals reptes actuals del sector i combatent la contaminació i el canvi climàtic.
Entre els projectes més destacats, es troba un procés innovador que permet captar el CO2 de l’atmosfera i convertir-lo en una nova matèria primera per a la producció. Aquesta tecnologia permet, per tant, substituir parcialment el petroli cru, material convencional en el sector químic i plàstic, durant el procés productiu. Aquest desenvolupament suposa una contribució important per a la protecció dels recursos i la gestió del reciclatge.
Així mateix, l’empresa està treballant en el desenvolupament de fibres tèxtils elàstiques de poliuretà termoplàstic produïdes amb CO₂, que també aconsegueixen reemplaçar parcialment el petroli cru com a matèria primera.
En la seva voluntat de liderar el canvi d’una economia d’un sol ús cap a una economia circular, la companyia està posant en marxa diversos projectes innovadors en l’àrea de l’automoció, la construcció o la climatització. De fet, Covestro és un dels pioners en l’ús de CO₂ com a nova matèria primera.
Així mateix, en línia amb el seu compromís per la sostenibilitat, Covestro s’ha aliat amb prestigioses universitats i centres de recerca internacionals per a donar resposta a la gestió deficient dels residus plàstics. En aquest sentit, la companyia treballa per a aconseguir la reconversió dels plàstics utilitzats en les seves molècules originals amb la finalitat de reincorporar-les en el procés de producció i evitar que els articles que estan al final del seu cicle de vida acabin en el medi ambient. En l’actualitat, s’estan duent a terme recerques específiques de reutilització d’escumes de poliuretà tou provinents de matalassos.
El Congrés Iberquimia reuneix companyies destacades del sector químic per a posar en comú i debatre sobre com són les tecnologies de fabricació de nova generació, com fer-les sostenibles i eficients energèticament, així com compartir les últimes tendències en manteniment industrial i indústria 4.0, posant l’accent principalment en el machinelearning i la digitalització.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
