Sal i Pebre: Els productes carnis a debat a l’Amonaren Etxea

Els tres ponents a l’inici del debat al restaurant Amonaren Etxea. Foto: Cedida/H.Moya

A Botarell, al restaurant Amonaren Etxea, hem posat el focus del debat en els productes carnis i la restauració. Ho hem fet amb convidats d’excepció i entesos en la matèria del nostre territori: amb en Josep Maria París, gerent de PAC SL, empresa d’alimentació del nostre territori situada a la Selva del Camp; Víctor Perales, president de l’Associació d’Empreses d’Hostaleria (AEH) de Reus i l’amfitrió de la casa, el xef del restaurant, el basc Aingeru Rodríguez.

Un debat a taula tot assaborint creacions culinàries de primeríssim nivell preparades per Aingeru Rodríguez. Durant l’àpat els tres comensals han coincidit en destacar la rellevància de la procedència i traçabilitat del producte, la seva conservació, la forma de cuinar la carn i de presentar-la davant del comensal.

Víctor Perales i Aingeru Rodríguez dialogant sobre el producte de qualitat. Foto: Cedida/H.Moya

Opinions i reflexions

En Josep Maria París exposa que “és molt important la formació del restaurador, ja que la dificultat no està en portar bon producte, el fet realment important és que el xef sàpiga transmetre el valor de la mateixa al comensal”, apunta el gerent de PAC SL.

Per la seva part Víctor Perales, de l’AEH de Reus apunta durant el debat que “els clients han de saber on trobar l’excel·lència, amb honestedat i transparència. I si volen el certificat de traçabilitat de la carn, es mostra i ja està, això denota confiança”.

Una de les creacions culinàries que s’han assaborit amb producte de PAC SL. Foto: Cedida/H.Moya

Aingeru Rodríguez per la seva part és un ferm defensor del producte autèntic i certificat. Li agrada tafanejar, tastar, provar i, evidentment, cuinar. La seva persona exemplifica el fet de ser un veritable ‘laboratori gastronòmic amb potes’. Coneixedor al més mínim detall de la matèria prima amb la que treballa, el cuiner del restaurant situat a la comarca del Baix Camp ha volgut donar protagonisme en els seus fogons des dels seus inicis a la bona carn “com et fas expert en alguna cosa? Dedicant-li hores i hores. És important fer pedagogia de les diferents parts del boví, que el client ho aprengui i saber treballar-les. Per tant, cal sortir de la cuina i poder fer aquest cara a cara amb el comensal”.

Aingeru, conjuntament amb la seva dona Manuela, són els màxims responsables de l’establiment. Ella s’encarrega de fer uns exquisits postres casolans en format degustació i que delecta al nostre ‘Consell d’Experts’ reunits per l’ocasió. Tota una experiència el format de debat realitzat al restaurant Amonaren Etxea, i que tindrà conseqüències positives, segur.

 

Sal i Pebre: La cabra hispànica s’apodera dels fogons de l’Amonaren Etxea

Aingeru Rodríguez, xef del Amonaren Etxea, amb un dels vuit passis del menú de caça. Foto: Helder Moya

Aingeru Rodríguez -xef del restaurant Amonaren Etxea– és un ferm defensor del producte autèntic i certificat. Li agrada tafanejar, tastar, provar i, evidentment, cuinar. La seva persona exemplifica el fet de ser un veritable ‘laboratori gastronòmic amb potes’. Coneixedor al més mínim detall de la matèria prima amb la que treballa, el cuiner basc del restaurant situat a Botarell ha volgut donar protagonisme en els seus fogons a la cuina de caça, amb la cabra hispànica com a protagonista.

«La carn de caça és totalment ecològica i només menja el que troba al camp. Cal potenciar aquesta tipologia de producte silvestre dins del sector de l’hostaleria». A aquesta màxima exposada per Aingeru s’hi han sumat, en un bon àpat: José Luis Todó, responsable de Donum Deus, empresa comercialitzadora de cabra salvatge del Ports de Tortosa-Beseit; José Maria Losa, president de Safari Club Internacional (SCI) Iberian Chapter; Josep Maria París, director de PAC SL, empresa d’alimentació situada a La Selva del Camp, i Josep Mir, amant de la bona taula.

Cada creació ha estat única a taula, plena d’intens sabor. Foto: Helder Moya

Un autèntic ‘sanedrí gastronòmic’ d’experts en la matèria i que al número 1 del carrer Noguer de Botarell han assaborit un itinerari gastronòmic d’altíssim nivell.

Cabra hispànica representada en vuit excel·lents passis

La decoració rústica del menjador, les columnes de maó i pedra seca, els cabirons de fusta i la companyia dels comensals han creat una atmosfera perfecta. En José Maria Losa ho té clar, pimiento relleno de brandada de macho montés, el primer passi ha quedat batejat per un entès en la matèria, i que sap el que és caçar en quatre dels cinc continents. Continuem amb un carpaccio de Wagyu japonès (de la part del jarret de la vedella) amb gingebre deshidratat, a la que segueix una Picanya curada de vedella. L’espectacle gastro i visual és espectacular, Aingeru apunta amb la passió que el caracteritza que «la cuina ha de tenir ànima, no em plantejo cuinar per omplir panxes i prou. Ha d’haver-hi passió, i si n’hi ha, hi ha persistència. I sobretot, amb humilitat».

El xef basc és coneixedor al més mínim detall de la matèria prima amb la que treballa. Foto: Helder Moya

El teló de la segona part del dinar l’obre un steak tàrtar de cabra hispànica amb taronja confitada i ceba caramel·litzada, a la que s’hi suma un segon steak tàrtar, aquest de filet d’Angus irlandès. Posteriorment un sabor intens i potent presideix la taula, com és el pernil de mar, molt semblant a la carn silvestre. El penúltim passi és per un filet de cérvol combinat amb una salsa imperial, i un altra de garnatxa negra de la Terra Alta.

La traca final és la cabra hispànica salvatge, acompanyada de rovellons de temporada i una confitura de cirera i orellanes. José Luis Todó, responsable de Donum Deus, comenta que «aquest és un producte de proximitat, del territori, d’entre 8 i 14 anys d’edat i en el que la carn no ha patit cap mena d’estrès previ al seu consum, és bo que la gent ho sàpiga».

El ‘Consell d’Experts’ que ha assaborit el magnífic àpat. Foto: Helder Moya

Aingeru, conjuntament amb la seva dona Manuela, són els màxims responsables de l’establiment. Ella s’encarrega de fer uns exquisits postres casolans en format degustació i que delecta al nostre ‘Consell d’Experts’ reunits per l’ocasió. Una experiència de caça al restaurant Amonaren Etxea, i que tindrà conseqüències a la carta, veurem com i de quina forma. Anirem informant.

Helder Moya

 

Sal i Pebre: La unió fa la força a Amonaren Etxea

Els veritables protagonistes d'una vetllada gastro d'alt nivell a l'Amonaren Etxea. Foto: Helder Moya

Els veritables protagonistes d’una vetllada gastro d’alt nivell a l’Amonaren Etxea. Foto: Helder Moya

Al restaurant Amonaren Etxea, el seu xef, Aingueru Rodríguez és un defensor a capa i espasa del producte autèntic i certificat. Coneixedor al més mínim detall de la matèria prima amb la que treballa, el cuiner basc de Botarell s’ha aliat en el camí amb PAC SL, empresa d’alimentació del nostre territori -des del 1918- situada a La Selva del Camp. Un binomi amb l’objectiu de brindar al client una cuina realment saludable, sense additius, ni complements químics de cap mena «tot gràcies als productes naturals i de màxima qualitat dels que disposem al nostre ampli catàleg» explica Josep Maria París, director de PAC SL.

Fruit d’aquesta aliança i inspirats en la tradició basca de ‘txotx’, és a dir, convidar als amics i amigues a una barrica, per provar junts la sidra, Aingueru i Josep Maria París han volgut delectar a un reduït i exclusiu número de comensals, per assaborir així la cuina real, la que caracteritza l’Amonaren Etxea. I ho han fet amb un company d’excepció, el celler Mas Vicenç, que pertany a la DO Tarragona i que hi ha participat amb deu de les seves onze referències, inclòs un «Ancestral espumós de garnatxa negra que veurà la llum oficialment el pròxim 21 de març, tot coincidint amb l’equinocci de primavera» desvetlla Vicenç Ferrer, propietari del celler. Tot el ventall de productes del celler ubicat a Cabra del Camp són d’una qualitat vertiginosa, i realment al beure’ls, comproves que no pugen al cap i t’arriben al cor.

Vicenç Ferrer, de Mas Vicenç, explicant una de les deu propostes de vins de l'àpat. Foto: Helder Moya

Vicenç Ferrer, de Mas Vicenç, explicant una de les deu propostes de vins de l’àpat. Foto: Helder Moya

La vetllada al número 1 del carrer Noguer de Botarell ha estat pedagògica, distesa, amigable, llarga i, sobretot, intensament gastronòmica. D’entre les propostes de producte i cuina autèntica, els comensals han pogut assaborir embotits ibèrics de gla 100% i pernil de gla 100% ibèric curat, de york i rostit de Montaraz. El pop natural a la brasa amb patatones a la crema d’escabetx tradicional de Petaca Chico ha desfet el paladar dels assistents. Com també ho han aconseguit els tres següents: el rack de costelles de Cabrit de Rasquera amb amanida emulsionada de formatge de cabra; el salmó norueg fumat en fred de Casa Westfalia i el medalló lacat de llom de cérvol amb gelatina de maduixes i culis de carbassa de Dibe.

Els gourmets van gaudir d'una vetllada antològica i memorable. Foto: Helder Moya

Els gourmets van gaudir d’una vetllada antològica i memorable. Foto: Helder Moya

L’àpat, ha fet aixecar de les seves cadires als presents, quan han tastat la picanya de vedella madurada, rostida en essència de piquets confitats i patata fondant de Gutrei de Galicia i, el plat personal d’Aingueru, els ‘callos’ dessalats de bacallà Gadus Morhua en salda verda i patatones. Un festival gastronòmic arrodonit amb els excelsos postres del mestre pastisser Jordi Pallarès i d’Amoña Manuela, parella d’Aingueru.

El mestre pastisser, Jordi Pallarès, amb una de les seves creacions. Foto: Helder Moya

El mestre pastisser, Jordi Pallarès, amb una de les seves creacions. Foto: Helder Moya

Aingueru Rodríguez i Josep Maria París han coincidit en destacar que «la nostra proximitat es troba on està la qualitat del producte, és la nostra forma de pensar, d’entendre una cuina real, tradicional i amb un toc contemporani i de modernitat». L’asador-sidreria Amonaren Etxea de Botarell és un restaurant que rendeix tribut a la tradició gastronòmica de les àvies basques. Un establiment en que et sents com a casa, amb una cuina que fuig de les aparences i que sobretot és transparent.

Helder Moya