L’acte institucional del 25N clou un conjunt d’activitats per reflexionar sobre les violències digital, sexual i vicària
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, han presidit aquest divendres, 25 de novembre, l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Un acte que ha tingut com a element destacat la lectura de dos manifests, la declaració institucional i el manifest específic del món de l’Esport, a càrrec de Joanna Hernandez Semacaritt, jugadora del Reus Rugbi Club. Un concert del pianista Albert Galcerà i Oliver, director musical de l’Orfeó Reusenc, ha tancat l’acte. Durant tot el mes, la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus amb la col·laboració del departament de Polítiques d’Igualtat de gènere de la Regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis General, ha programat diverses activitats sobre les violències sexual, tecnològica i vicària amb el lema “Un monstre amb moltes cares”.
Lectura de dos manifests
Reus s’ha fet seu un any més el manifest institucional per a commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones consensuat per la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Micropobles de Catalunya i la Delegació del Govern a Catalunya.
El manifest d’aquest any destaca que de totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Per fer-hi front, posa el consentiment al centre i l’erradicació de tota forma de violència institucional. Per això, les institucions del país refermen el compromís de garantir tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: seguretat, integritat física i psicològica, salut, educació o participació social i política.
Per tot això, conclou que cal “Un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure”.
Enguany també s’ha llegit el Manifest del món de l’Esport per a l’eliminació de la violència envers les dones, que denuncia totes les formes de violència masclista,de manera especial la sexual, i reivindica “un Esport Segur, amb respecte, dignitat, igualtat, llibertat i joc net”.
Violència sexual, digital i vicària
L’acte institucional amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones tanca el programa amb què l’Ajuntament ha commemorat aquesta jornada. Els actes més destacats han estat l’organització de tres taules rodones sobre l’abús sexual infantil, les violències masclistes digitals i la violència vicària, obertes a tothom, tot i que de manera especial destinades a professionals que aborden les violències masclistes de forma directa o indirecta.
A més, aquest vespre, a partir de les 21 h a la plaça de la Farinera, l’entitat Comerç Solidari Reus ha organitzat una festa cultural contra la violència masclista. I fins a l’1 de desembre es pot visitar, de 9 a 21 a la sala dels Rentadors del Casal de les Dones (plaça de la Patacada, 9), l’exposició de sensibilització amb les violències sexuals «Lliures i sense por», dissenyada per l’Institut Català de les Dones i Creación Positiva.
També s’han fet activitats en l’àmbit educatiu: lliurament del segell de la Xarxa de Centres per la Igualtat i una intervenció de sensibilització contra les violències masclistes en els centres educatius, organitzada pels i per les Joves Referents d’Igualtat.
A més d’aquestes activitats programades, en el marc del 25N, l’Ajuntament de Reus ha posat en marxa una campanya per reforçar la difusió dels serveis municipals especialitzats d’atenció a les dones existents a la ciutat: l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV) i del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).
Una data per reivindicar i per recordar
El 25 de novembre es commemora la data en què es va produir el violent assassinat de tres germanes, activistes polítiques, en mans de la policia secreta de la dictadura de la República Dominicana l’any 1960. Per al moviment popular i feminista d’aquest país centreamericà, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.
L’any 1981 aquest moviment va iniciar la commemoració amb una convocatòria anual i el 1999 l’Assemblea General de Nacions Unides va assumir la reivindicació.
Des de llavors, aquest dia arreu del món es denuncia la violència que s’exerceix sobre les dones que té el seu origen en la manca d’equitat i la discriminació.