La investigadora Susana Borràs. Foto: URV
Deia l’escriptor italià Alessandro Baricco en un excel.lent article de premsa: ‘Hauríem de tenir el valor d’admetre que la pandèmia és un escenari que ens hem buscat, que d’alguna manera esperàvem i que fins i tot hem generat instintivament. Molt lluny de ser un càstig plogut del cel, és clarament la conseqüència d’una inèrcia que, a nivell inconscient i col.lectiu, buscava un col.lapse, una cesura, o almenys un salt de fase, i en definitiva, un èpic moment de veritat (…) Podia haver estat una guerra, una revolta social, una vella i estimada guerra de religió: al final ha resultat ser una pandèmia, i ningú deixarà d’apreciar la saviesa de l’elecció, o la sort de l’atzar. Ara per fi passarà alguna cosa’.
Aquest article no va de la pandèmia, però el virus el sobrevola, com una ombra omnipresent que ens recorda que hem arribat en un punt de no retorn, aquells moments epocals en què algú decreta la fi de la història, i la història no acaba aleshores, ho fa vint anys després. Una vegada li van preguntar a un governant xinès contemporani -poble pentamil.lenari, sabiduria exprimida fins al límit- què opinava de la Revolució Francesa. Va respondre: ‘Encara és massa aviat per tenir-ne una opinió’.
Des de Tarragona, un grup d’investigadors i d’investigadores estan radiografiant el mapa dels efectes del canvi climàtic en la migració dels pobles. La URV té un ADN cosmopolita, internacionalista fins i tot, que a un li recorda poderosament la UAB o el CIDOB. El CEDAT, el Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, que així es fa anomenar, analitza per què la gent és desplaçada dels seus habitacles i denuncia la violència contra les persones defensores dels drets humans i ambientals. Són capaces de defensar el dret de la natura a l’albir, a no veure’s anorreada per l’acció humana, i generen un discurs que acaba en la fiscalia en determinats llocs on es comença a aplicar aquest principi. Deia Agustí que Déu deixa l’home ser lliure i prendre les seves decisions, que el determinisme no existeix, ja que si l’acció humana fos inevitable, aleshores no hi hauria culpa i, per tant, no tindria sentit la fe religiosa.
Susana Borràs forma part d’aquest nucli de treball junt amb Antoni Pigrau, potser més conegut. Borràs té un discurs clar, entendor i sistematitzat sobre qui causa què, per què i quines eines es poden aportar per afrontar-ho.
‘Hi ha una relació entre refugiats i canvi climàtic’, diu la investigadora, i també ‘entre la degradació ambiental i la pandèmia’. Abans, ‘els virus trobaven un hoste en un animal, però en reduir-se el nombre d’animals, aquest es desplaça a l’espècie humana’. És una teoria polèmica que defensen alguns notables pensadors. ‘La revista Nature acaba de publicar un estudi on s’afirma que el descens de la biodiversitat, sumada a la pressió envers el planeta i el bagatge històric que tenim ha resultat en l’expansió del virus, d’aquest i d’altres’.
Cuidar les persones que cuiden les persones
És la teoria que la depredació humana ha acabat amb espècies animals senceres i amb força individus, que eren els que frenaven el creixement dels virus. ‘No tota la població n’és igualment responsable, ho són els països més industrializats que no els més empobrits. Que hàgim estat confinats no és fruit de l’infortuni, hi ha una relació entre el dany ambiental, els virus i les migracions. Tenim una petjada ecològica important, ens hem desconnectat de la natura, cada cop més i de manera més incipient. Tenim molt coneixement, molt saber, disposem de molta tecnologia, però no la usem per gaudir del benestar, sinó del malestar. La solució no és construir més hospitals, sinó cuidar les persones que cuiden les persones’.
Cada cop patim més l’estrès hídric, recorda la investigadora, però també més ‘megaciclons’, i no fa tant de fred com feia abans: ‘No és fruit de la casualitat, el planeta es manifesta pels danys que li hem causat, són manifestacions climàtiques arrelades a la destrucció, és la nostra desconnexió amb el nostre suport vital’.
La personalitat jurídica de la Natura
Hi ha un corrent internacional que aboga pel reconeixement dels drets de la Natura. La URV se n’ocupa també: ‘És un corrent que té el suport de l’ONU, que busca reformular el Dret ambiental, de manera que no sigui antropocentrista, sinó que es basi que les futures normes ambientals tinguin com a referent la biofauna i no l’ésser humà’. Una idea revolucionària que vol introduir ‘la personalitat jurídica de la Natura’.
Quant a migracions climàtiques forçades observen que ‘normalment, associem les migracions a desastres naturals, però hi ha raons més desconegudes, com les polítiques que practiquen els països industrializats en altres llocs del planeta, com la producció d’agrocombustibles per reduir la dependència del petroli, que provoca un efecte ambiental en modificar-ne el sòl i generar el desplaçament de les poblacions que allí hi viuen’. Altres casos treballats són la construcció de plantes hidroelèctriques en grans rius per a extreure-hi mineral, com a l’Equador, en llocs on hi viuen comunitats natives que han de marxar. ‘Cal posar un límit al grau d’impunitat que practiquen i cal que es visibilitzi la responsabilitat que tenen’, subratlla Borràs.
Les sequeres ‘són també factor d’expulsió, al Sahel o a la banya d’Àfrica no n’hi ha per casualitat, sinó per l’escalfament del planeta; l’estrès hídric expulsa la gent dels seus territoris. És un desplaçament progressiu que no es veu i que els exposa a altres perills, com la pèrdua, la violència i els riscos del trànsit inacabable que és el procés migratori, com és el crim organitzat de tràfic de persones. Deixem entrar mercaderies, però no vides humanes’.
L’equip de treball s’ha especialitzat en Amèrica Llatina perquè perquè hi ha més accés a la informació que no pas a Àsia o Àfrica. El CEDAT elabora informes sobre persones assassinades per defensar el medi ambient, col.laborant amb organitzacions com la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, fent propostes i recomanacions a la Comissió Europea, tractant d’influir en noves normatives legals. Entre les tasques de les que se senten especialment orgullosos hi ha l’assignatura “Clínica jurídica ambiental” del Màster en Dret Ambiental, on els estudiants treballen sobre casos reals, elaborant dictàmens i fent acompanyament jurídic sense ànim de lucre.
Jaume Garcia
Equip de redacció
