Santiago Posteguillo va fer saltar la banca a Tarraco Viva. L’escriptor valencià va fer un nou overbooking a l’Antiga Audiència per presentar la seva darrera i de nou exitosa novel.la, ‘Roma sóc jo’, on inicia una saga de sis llibres que dedicarà a Juli Cèsar, per qui finalment Posteguillo ha caigut rendit. ‘No faré una obra sobre Cèsar’, s’havia conjurat anys enrere. Però en conèixer-lo ha quedat fascinat.
No era Juli Cèsar el pressumpte dictador que ens han venut alguns, el que desvetlla Posteguillo, sinó el militar sorgit del poble, del que avui diríem dels barris obrers i de classe mitjana, dels que patien la corrupció i la crueldat extrema dels senadors, dels optimates, que s’enriquien a costa de l’erari públic i a costa de muntar un sistema de control mafiós de la població pel qual qualsevol denúncia acabava amb la vida del denunciant.
Però vet aquí que un jove de 23 anys es va atrevir a dur a judici el senador Dolabela, extremament cruel, notori corrupte i amb suficients armes per acabar amb la vida del joveníssim Juli. Fou la mare del Cèsar, la gran Aurèlia, la que li havia insuflat des del petit la valentia que el faria llegendari i que també el duria a ser occit els idus de març. ‘Que no fos assassinat fins als 56 anys demostra la intel.ligènia que va tenir, ja que tota la vida va estar en situacions de perill que va saber sortejar’, recordava Posteguillo.
Santiago Posteguillo, durant la seva intervenció. Foto: Mayo Lorda
La influència decisiva d’un dels grans estrategues militars de tots els temps, Caius Mario, la narració de les mateixes batalles claus, l’apassionada història d’amor viscuda amb la seva primera esposa, Cornèlia, apareixen en aquesta primera sèrie d’un personatge imprescindible en la història universal i gran escriptor, que narrava les seves pròpies gestes militars -‘La guerra de les Gàl.lies’- usant la tercera persona. Coneixem Churchill com a gran polític, però no gaires saben que va guanyar un premi Nobel de Literatura. Cèsar també havia ratllat en una gran alçada literària, però aleshores no existia la literatura de masses ni els premis.
‘Shakespeare va escriure la coneguda obra de teatre ‘Juli Cèsar’, que s’hagués hagut de titular ‘Brutus’, perquè parla de l’assassinat, però qui era conegut era Cèsar, d’aquí el títol del llibre. Mai haguéssim conegut Brutus si no hagués participat en la mort de Cèsar’, deia Posteguillo. La novel.la té el segell del rigor d’aquest professor de literatura anglesa tant sumament admirat pels seus seguidors.
Tan fascinat ha quedat amb Juli Cèsar, que Posteguillo superarà les seves habituals trilogies sobre emperadors i personatges de Roma per engrescar-se, tal vegada, en la que pot ser la saga de la seva vida.
Jaume Garcia
Equip de redacció
