TOTS 21

Jordi Diloli, rebent de l'alcalde la reproducció del monument de Jaume I. Foto: Tarragona21

Jordi Diloli, rebent de l’alcalde la reproducció del monument de Jaume I. Foto: Tarragona21

La sala de sessions plenàries de l’Ajuntament de Salou ha acollit un any més el pregó de la Festa Major del 30 d’octubre que en aquesta ocasió ha pronunciat l’acadèmic, investigador, llicenciat en història i professor de la URV, Jordi Diloli.

Dolili, que porta des de 2010 excavant al jaciment de La Cella, al Cap Salou, ha llençat una primícia: la mítica ciutat de l’antiguetat Cal·lípolis és aquejst aciment. Diloli ha usat textos romans per situar-la, però també una sorpresa viscuda els darrers anys: el jaciment, que es creia era íber, és molt més espectacular, amb edificacions de grans dimensions i restes d’objetes grecs i d’illes de la Mediterràmia, el que suposa que va ser una ciutat important.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, en la seva presentació ha afirmat que les troballes «presentarien unes primeres conclusions i prospeccions que podrien oferir importants descobriments i donarien llum a hipòtesis extraordinàries sobre aquest important assentament».

Diloli, en el seu discurs, ha fet una analogia del que significa com a data el 30 d’octubre pel municipi. «La segregació li va suposar el naixement com a municipi independent dins del mapa polític, però un municipi independent de vegades no és més que el fruit d’una evolució lògica; la veritable independència ve donada per la Història».

Així, Diloli s’ha referit a la «història singular» i «molt llarga», ja que «d’ençà que el Dr. Salvador Vilaseca va identificar les restes d’uns primers pobladors prehistòrics al terme municipal, ha passat molt de temps, i ara sabem que després d’aquests en van venir d’altres; ibers, cartaginesos, grecs, romans, sarraïns, cristians…». En aquest sentit, i referint-se a la història més llunyana, Diloli ha assegurat que «Salou és una ciutat amb un patrimoni excepcional, de tot tipus, arquitectònic, històric, artístic, arqueològic… i ara mateix compta amb persones, a l’Ajuntament, que això ho tenen molt clar. Avui dia no sempre es pot tenir la complicitat dels que ocupen càrrecs públics, per defensar el passat».

El pregoner també s’ha referit a Salou com un municipi «jove i alhora amb una història mil·lenària» i ha explicat com -centrant-se en l’àmbit de la seva feina- «ha estat una terra d’acollida per a tots els pobles que l’han volgut convertir en la seva residència. Una terra de mestissatge».

Així, en el seu pregó ha elogiat el passat de Salou a través del poblat de la Punta de La Cella, «una autèntica ciutat situada al capdamunt del Cap de Salou, al paratge dit Punta de la Cella o Torre Alta, just a tocar de la platja de la Pineda. L’única mostra d’arquitectura preromana que tenim, ara com ara, en aquest litoral, i aquesta entre altres característiques, el fan únic al territori». En aquest sentit, Diloli ha expressat la seva particular teoria sobre la
Cella: es tracta de l’antiga Cal·lípolis.

Una celebració molt especial

Per la seva part, l’alcalde, Pere Granados, ha parlat en el seu discurs de presentació del fet que aquesta festa representa una «celebració molt especial i singular perquè remembrem un dels esdeveniments més transcendentals i excepcionals de la nostra història recent, tot recordant enguany, que ara fa 26 anys, una majoria de salouencs i de salouenques, amb un exemplar capteniment d’unitat vers un mateix desig i justa aspiració; després d’un llarg i complicat procés, aconseguien fer realitat el somni fet causa comuna pel qual havien lluitat durant 10
anys amb la raó de la seva part».

El batlle, ha assenyalat com «celebrem la diada en la qual es pronunciava el reconeixement de dret
del nou municipi de Salou, on tots hi havíem posat grans esperances per posar els fonaments d’un nou futur i construir una entitat i una identitat pròpia; una ciutat moderna en serveis, dinàmica
econòmicament, cohesionada socialment, i vital culturalment».

Per tot plegat, ha insistit l’alcalde «és important que valorem aquells fets, aquells trets i aquelles referències que conformen la nostra memòria històrica col·lectiva; i és important que hi fem justícia divulgant-la quan, en aquest cas de la Segregació, va ser una gran mobilització de la societat per fer possible la creació del municipi que ens ha permès avançar col·lectivament». A més, en referència a la història més recent, Granados ha animat els presents a la sala a «reafirmar amb orgull la nostra complicitat amb el passat, amb el nostre jove origen com a municipi de ple dret, perquè demostra una actitud de gratitud i de confiança en aquelles persones que van impulsar el «Salou lliure» i les que el van desenvolupar després».

Per tot plegat, la màxima autoritat municipal ha volgut insistir en que «per aquest futur que se’ns presenta, i que tots hem d’encarar amb compromís i ambició per fer front a tot allò que ens proposem (…) és necessari que tots celebrem aquesta festa de la Segregació, la més gran referència
històrica que forma el nostre patrimoni humà i sentimental, perquè és el més digne homenatge a l’esperit i l’ànima salouenca.

Després del pregó, l’alcalde i la regidora de Cultura i Festes, Mª José Rodríguez, han lliurat al pregoner una rèplica de l’estàtua de Jaume I com a record de la jornada.