Sal i Pebre. Juan Antonio Serrano: ‘L’Hotel Riu Nere està al quilòmetre zero de Vielha’

🔊 Escoltar la notícia

Ubicat en ple casc antic de Vielha e Mijaran, en plena riba de riu i a tocar de l’Ajuntament s’alça Riu Nere Mountain Hotel&Apartments. En una renovada i moderna recepció -que anteriorment havia estat una de les cafeteries més populars del poble- hi trobem a Juan Antonio Serrano i Maite Pages, propietaris d’aquest establiment hoteler i que va obrir portes el 1968.

La seva saga familiar va ser visionària en apostar per la zona…

Sí, van ser-ho gràcies a una d’aquelles casualitats de la vida. Els meus avis, Antonio Serrano i Victòria Palacios residien llavors a Bagnères-de-Luchon, era l’època de la construcció de les centrals hidroelèctriques a França. Fruit d’un deute van rebre una finca amb una fonda i unes cavallerisses a Vielha, era l’any 1933. Amb el pas dels anys aquella fonda, que van regentar els meus avis, la van convertir en un hostal, després va ser ampliada i va acabar convertint-se en pensió i avui en dia són els apartaments. A l’espai de les quadres de cavalls, l’any 1968, els meus pares, Antonio Serrano i Pilar Iglesias, van obrir l’Hotel Riu Nere.

Un equipament que va ser pioner a l’època, perquè?

Doncs perquè va ser el segon hotel de la zona obert a l’època, després del Parador de Vielha (inaugurat el 1966). Cal pensar que l’estació d’esquí de Baqueira Beret va posar-se en marxa al mes de desembre de 1964, eren temps on l’allotjament característic del moment eren les fondes i els hostals. Els meus pares van apostar per un allotjament trencador, amb habitacions amb bany propi, amb una cafeteria amb molt de renom per l’època… Era un hotel menut d’un poble petit, que ja començava a tenir esquiadors com a clients a l’hivern, que treballava molt bé a l’estiu, també venien molts viatjants, era molt divers. Realment els meus pares van apostar per construir un hotel, sense ser conscients que això esdevindria, anys després, en el motor econòmic del territori.
· L’hotel a més a més ha anat fent camí i s’ha anat especialitzant. És així?

Actualment la denominació és Riu Nere Mountain Hotel&Apartments***. Perfilem el nostre hoste a aquelles persones que cerquen gaudir de l’alta muntanya. Els set apartaments (van ser els primers apartaments turístics amb llicència com a tal de la demarcació de Lleida) són més d’índole familiar, amb dos nivells on els nens i els seus pares trobaran el màxim confort.

Pel que fa a l’hotel, el client que ens fa confiança és el turista espanyol i francès. Treballem també amb agencies especialitzades de França que ens porten amants de l’esquí tradicional, del d’alta muntanya i el de raquetes de neu. A l’hotel disposem de serveis que fan còmode el seu dia a dia com són els guarda esquís, garatge, guarda bicis, dutxes de cortesia, esmorzar buffet, entre d’altres.

Un altre servei pioner que van posar en marxa fa uns anys és el d’oferir un servei gratuït de guia per descobrir els millors paratges de la zona…

Efectivament, fa 25 anys que tots els nostres clients ho tenen al seu abast durant els dies que estan amb nosaltres entre els mesos de juliol i agost. I si em permet un matís, és un servei de guia titulat. La Vall d’Aran té paratges molt bonics i sigui l’estació que sigui val la pena que un professional especialitzat t’acompanyi a veure’ls, que te’ls expliqui, et guiï i puguis fer-li preguntes.

Referent als clients, entre l’apartament i l’hotel, quin índex d’ocupació han tingut aquesta temporada?

Estem molt satisfets de com ha anat aquesta temporada. Pensi que nosaltres obrim nou mesos i mig cada any, amb uns índexs d’ocupació mitjana al voltant d’un 80-85%. Aquest hivern ens hem situat entre un 90-92%. L’estada aproximada a casa d’un client nostre és de 4,2 dies. La seva satisfacció és molt important per nosaltres, passades les festes de Setmana Santa realitzarem una reforma de la façana exterior, dels finestrals i el mobiliari dels apartaments. I per la primavera del 2025 a l’hotel millorarem les escales d’emergència.

Bons números! Felicitats. Quin creu que són grans baluards de l’hotel?

A més del que he comentat anteriorment, com és la comoditat de les habitacions i el guia titulat, afegiria el magnífic i hospitalari equip que tenim (18 professionals). D’entre els nostres valors afegits també apuntaria que estem al quilòmetre zero de la capital de la Vall d’Aran (somriu), completament cèntrics estem, a escassos metres de l’església, del museu comarcal i del centre neuràlgic del municipi, amb tota mena de restaurants, botigues i atractius turístics al voltant.

Per aquest hotel han passat personalitats reconegudes també, fins hi tot en el seu dia un futur Premi Nobel de Literatura…

Síi, va ser l’escriptor Camilo José Cela, i que va reproduir en la seva obra ‘Viaje al Pirineo de Lleida’. Concretament el 24 d’agost del 1963 a la Fonda Serrano, i ho va constatar en aquesta obra amb el text ‘En la Fonda Serrano se almuerza con mucho sentido común…el queso el jamón y el pan que sirven son de confiança y muy embrosinos y gustosos’. També s’hi han allotjat l’humorista Eugenio o l’escriptora i creadora del conte de Les Tres Bessones, Roser Capdevila, entre d’altres.

Per finalitzar, per Juan Antonio Serrano l’hotel i els apartaments són com un fill més? I si em permet, hi haurà relleu dins de la saga?

Tinc molta estima per aquest projecte i sempre estic pensant en com millorar-lo ja que acumulo molts anys d’experiència al capdavant. Sóc optimista i m’agrada veure com poc a poc les meves dues filles s’hi va implicant. Elles, tot i la distància, ja que resideixen a Barcelona, doncs ens aporten valor en qüestions com són el motor de reserves, la pàgina web o les xarxes socials. Cada quinze dies aproximadament fem reunions mitjançant videotrucades on hi som tot l’equip i elles també mostren la seva opinió en qüestions de millora. Estic molt content.

Juan Antonio Serrano, moltes gràcies a tot l’equip de Riu Nere Mountain Hotel&Apartments per la seva hospitalitat i amabilitat durant la nostra estada. Agraïts que ens hagi ajudat a descobrir molt més d’aquest projecte referent a la capital de la Vall d’Aran.

Helder Moya