.

L’alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, fotografiat davant del nou Orfeó Canongí. Foto: Cedida

L’alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, repassa en aquesta entrevista concedida a Tots21 les fites que esperen al municipi els propers anys. La Canonja s’està vertebrant com un nucli cultural d’alta volada al Camp de Tarragona i està creant les bases per potenciar el talent al voltant de la indústria química, clau en el desenvolupament del municipi i de la regió.

Ha estat notícia recent la configuració del que serà la futura àrea metropolitana. En una foto significativa es veia els alcaldes dels municipis destacats de la regió i tots eren socialistes. Això ajudarà que es creï un òrgan que mai s’ha acabat de crear?

Efectivament, aquesta és la idea. Que ho afavoreixi que tots siguem del mateix color polític? Doncs li he de dir que no sempre és així. En aquest cas crec que hi ha sintonia entre les dues ciutats més grans, Reus i Tarragona, i això li pot donar més opcions perquè acabi constituint-se. Hi ha temes que són de primera necessitat al Camp de Tarragona. Un és la mobilitat i l’altra, els residus. Al Camp de Tarragona hem de ser capaços de solucionar-ho. A la màquina dels residus que és Sirusa li hem de donar un fort impuls, cal fer inversions de més de 70 milions d’euros i probablement de més de 100 milions.

I quant a mobilitat, a La Canonja estem ben servits, però molts altres pobles i ciutats tenen les seves dificultats. I finalment, tenim la gran esperança blanca, que és el tramvia. Ja veure com s’anirà concretant. Els terminis s’han de complir i sobretot, donar-li continuïtat.

Baixem a La Canonja. Quines són les prioritats de cara a l’any vinent?

N’hi ha de diverses. El Museu del Mamut, que es dirà Mamuthus, està pràcticament enllestit. Estem en fase de licitar la seva gestió, de la que s’encarregarà professionals amb experiència.

Vau anunciar que el voleu obrir el primer trimestre de l’any vinent. Serà així?

Això és el que vol l’alcalde. Sigui d’una manera o d’una altra l’obrirem. El cert és que pràcticament està acabat. Organitzarem unes visites destinades a la població, seran unes jornades de portes obertes com ja vam fer amb el nou Orfeó Canongí.

Una manera que la gent se’l faci seu

Així és. Penseu que aquest serà el projecte estrella de l’Ajuntament l’any vinent. I esdevindrà un equipament de referència internacional. Estem esperançats. I el Museu s’ha de complementar amb la construcció d’un Planetari.

Què serà el Planetari?

Un equipament que complementarà el Museu del Mamut. En ell parlarem de la prehistòria, de com era tot fa un milió d’anys, amb un Planetari on es projectarà el que hi ha a l’espai. Serà un Planetari, no un Observatori Astronòmic, perquè l’impacte lumínic no ho fa possible a La Canonja. Hem estat recentment a un poble de Terol de només 100 habitants, però que té un espai anomenat Galáctica, on han invertit sis milions d’euros. A més al lloc gaudeixen d’un cel per veure bé les estrelles, on disposen d’un Observatori per mirar el cel profund, el cel obscur. I tenen un Planetari que és una meravella. Els que van fer allò són els que s’estan encarregant de dotar el nostre Museu del Mamut.

Teniu calendari d’obertura del Planetari?

Els plecs de condicions estan redactats i suposo que a inicis de 2024 sortirà la licitació, de manera que a l’any 2025 estigui llest. Se situarà al costat del Museu del Mamut.

De quina inversió parlem?

D’un milió, dos-cents mil euros. És una inversió important. El Museu del Mamut s’apropa als 4 milions d’euros i només la museïtzació costa un milió. És un museu de categoria.

Heu creat una regidoria de Turisme, adscrita a Indústria. Es tracta de potenciar el Museu del Mamut?

Està íntimament lligada al Museu del Mamut. Confiem que serà un canvi espectacular per La Canonja. No fins al punt que puguem viure del Museu, sinó perquè serà un referent internacional, en el que el territori guanyarà un espai cultural i de talent que ara no té. Tindrem turisme cultural i científic, a més d’investigadors i arqueòlegs excavadors. Serà l’IPHES l’autor intel.lectual de tot aquest procés. No fem un pas sense que ells donin el vist-i-plau.

Al gener, la posada en marxa del nou l’Orfeó Canongí Teatre Municipal complirà un any. Quina valoració en feu d’aquest primer any?

Ho valorem de manera molt positiva.

El resultat quant a acceptació i públic assistent als actes és el que preveieu?

La resposta de la ciutadania és molt bona. És cert que els preus són molt assequibles, però aquesta és una manera de promocionar-lo. Quan et trobes a la platea observes que la majoria del públic és de fora de La Canonja. Aixo és molt interessant: ens estem situant com un equipament escènic del Camp de Tarragona. I no parlem ja del festival de màgia: el públic omple el teatre. S’està creant un nucli escènic amb el nou Orfeó.

‘L’edifici ÈPOCA està funcionant a ple rendiment. L’està usant tant la indústria com l’Ajuntament’. Foto: Cedida

L’edifici municipal ÈPOCA va ser la gran aposta social i cultural del mandat passat. Està funcionant a ple rendiment?

Totalment. L’està usant tant la indústria com l’Ajuntament. Si acabem fent l’edifici de la descarbonització, també disposarem d’espais.

Parlem doncs del Centre de Descarbonització que voleu que s’implanti a La Canonja. Així ho heu reclamat a la Generalitat. Camina bé la proposta?

Tenim un espai que hem posat a disposició de la Generalitat, l’ICIQ, la URV i la indústria química. Es tracta d’un espai central, situat a l‘N-340, davant la indústria química -antic San Vicente Ferrer-, de grans dimensions i amb  aparcament. Enderrocarem l’edifici i les naus del voltant i ho deixarem tot net: als seus gestors no els caldrà derruir res. Allí hi aniria un edifici nou, l’avantprojecte del qual hem dissenyat nosaltres i el pressupost del qual suma entre 12 i 14 milions d’euros. Aquest recinte tindrà laboratoris i diferents espais d’investigació en la descarbonització, però la part, diem-ne de plantes, es trobarà a l’interior de les empreses químiques. Aquí s’investigarà, hi haurà espai per oficines, sala d’actes,…

No hi ha cap municipi que rivalitzi amb La Canonja?

Semblava que n’hi havia algun, però crec que La Canonja és l’única opció. Aquest és un projecte molt potent. Només cal veure el potencial i la projecció que té l’ICIQ –Institut Català d’Investigació Química-. Tindrem talent, llocs de treballs, investigació puntera,… I oferirem la possibilitat que la química disposi d’instal.lacions noves.

Preveu noves inversions de la indústria química a La Canonja?

N’hi haurà. De moment s’ha posat en marxa la planta de clor de Covestro i el hub tecnològic de BASF tira endavant.

Com veu el futur de la indústria química al Camp de Tarragona?

El veig molt positivament i més veient les inversions que s’estan fent i les que es faran. Aquestes permeten la continuïtat dels complexos del polígon sud. Es diu que si no som competitius en energia elèctrica, però veus que a Europa estan igual, sinó pitjor que aquí. I el Govern central ha aconseguit una reducció del preu de l’energia. Hi ha partits polítics que no ho volen reconèixer, però Europa sí ho reconeix.

Parlem d’inversions en marxa o previstes, com la del camp de futbol

Al camp de futbol s’ha fet l’aplanament del terreny. És una obra complexa i ja he avisat als pares dels jugadors que estarà llesta entre el 2024 i el 2025. Això no s’acabarà en un any. Passarem de tenir un camp de futbol a gaudir-ne de dos. I en un d’ells hi haurà dos camps de futbol-7. Es trobarà darrera de l’actual.

Què s’hi farà a l’edifici de Cal Mestres, situat al costat mateix del de l’Orfeó, i que l’Ajuntament ha adquirit?

L’hem alleugerit de pes i l’any vinent farem la millora de la façana, que junt amb l’Orfeó, la plaça d’Europa, la plaça de Catalunya i la façana del Centre Cívic crearà un conjunt extraordinari. A més, s’ha executat el carrer Marina.

I Cal Mestres es destinarà a..?

Serà un espai que funcionarà en coordinació amb l’Orfeó Canongí. Altrament, estem en converses amb el Casino per executar la seva futura remodelació, que pot ser una inversió molt bona per a l’entitat i per al municipi perquè reflotarem l’edifici i podrem combinar diferents equipaments escènics amb aforaments diversos.

Jaume Garcia