Imatge del cartell de la recreació del 8 de setembre proper. Foto: Cedida
Els ajuntaments de Reus i de Vilallonga del Camp i el Centre d’Estudis Pere Virgili han signat un conveni per a l’organització d’una sèrie d’activitats conjuntes de divulgació i recuperació de la memòria de la batalla de Vilallonga i el Morell. Les activitats es portaran a terme al llarg dels propers mesos amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Reus i dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp.
D’aquesta forma, Reus institucionalitza el seu clar interès a donar a conèixer un episodi cabdal en la història local donada la matança que es va produir en només una jornada, i que va ser recordat durant 100 anys de manera molt punyent per la ciutadania, homenatjant cada any els anomenats herois de la llibertat, però també l’Ajuntament reusenc busca situar-ne el context històric.
En la batalla de Vilallonga i el Morell es van enfrontar dos batallons liberals reusencs amb una partida carlina, el dia 1 de març de 1838, dins de la Primera Guerra Carlina. L’origen va ser l’atac carlí contra dues diligències que portaven passatgers i el correu de Reus a Tarragona.
|
Altres notícies: |
Un dels batallons liberals, que havien sortit per perseguir els carlins, va ser envoltat al Morell, va fugir cap a Vilallonga i es va refugiar a l’església, on van tocar les campanes per avisar l’altre batalló, que acudí a alliberar-los. El balanç va ser de 133 reusencs morts, tots membres dels batallons liberals, i un nombre no conegut de soldats carlins.
Actes a Reus
L’Arxiu Municipal de Reus organitzarà una mostra de documentació relacionada amb la batalla de Vilallonga i el Morell amb un plafó-resum que s’exhibirà a les seves instal·lacions. La inauguració està prevista al voltant de l’1 de març, aniversari de la batalla.
A través dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp es portarà a terme els propers mesos una actuació de senyalització de la Capella dels Herois de Vilallonga al Cementiri General de Reus, lloc on reposen les restes dels caiguts. També s’organitzarà una conferència dins del cicle Primavera al Cementiri a càrrec del Centre d’Estudis Pere Virgili.
La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha posat de manifest que aquestes activitats “contribueixen a la divulgació d’aquest episodi tan significatiu de la història de Reus al segle XIX com a nucli impulsor d’idees liberals”.
Gerard Gené, Monserrat Flores i Pili Riera, presentant l’acord. Foto: DiariTots21
Recreació de la batalla
D’altra banda, com cada any, el Centre d’Estudis Pere Virgili, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilallonga, organitzen el proper 8 de setembre de 2024 una recreació històrica de la batalla amb la intervenció dels milicians reusencs comandats per Viladomar; els carlins de Llarg de Copons i els liberals del comandant Subirà, els quals aniran explicant el que va succeir aquell dia en el que moriren 133 reusencs i un nombre indeterminat de carlins.
Al llarg del dia se succeiran les recreacions històriques amb música, balls i altres activitats. Serà la tercera edició consecutiva de la recreació, en la que participaran més de cent voluntaris en un seguit d’actes que s’allargaran tot el dia i als què es convida la ciutadania reusenca a assistir-hi.
Així, al matí tindrà lloc un esmorzar carlí a partir de les 9:30 hores, per seguir amb una recreació d’un grup de vilatanes rentant roba i xafardejant (11:30h). A les 12:15 tindrà lloc una tertúlia a la taverna i a les 13:15 un vermut liberal, per seguir amb danses amb el Ball de Serrallonga. La recreació de la batalla començarà a les 18 hores. Durant tot el dia hi haurà jocs per la canalla mentre els tres museus de la vila (del Doctor Pere Virgili, del Cinema i la Casa de Pagès Ca Nicolau) restaran oberts al públic. També es convida a visitar l’església neoclàssica i l’ermita de la Mare de Déu del Roser, verge de la què els vilallonguins i vilallonguines en professen devoció.
La relació Reus-Vilallonga
L’alcalde de Vilallonga, Gerard Gené, ha subratllat la relació històrica que des de sempre han mantingut Reus i Vilallonga, especialment quant al teixit comercial i també com a mercat agroalimentari de referència que marca la Llotja reusenca: “Reus continua sent la ciutat comercial de referència per a Vilallonga”, ha destacat Gené. L’alcalde ha continuat recordant “el ric teixit associatiu de Vilallonga, al que des de sempre l’Ajuntament li ha donat suport”, en aquest cas, al Centre d’Estudis Pere Virgili.
L’episodi ha estat llargament estudiat els darrers anys per les historidores Pili Riera i Mercè Peri, que han aconseguit fins i tot disposar dels noms de tots els partipants de la batalla. “El següent pas serà buscar els descendents”, s’ha fixat com a repte el Centre d’Estudis, afirmava avui Pili Riera.
També hi col.labora des del principi a fer-ne difusió el Centre d’Amics de Reus, que ha organitzat una conferència i una exposició i ha publicat un extens article històric a la revista Lo Nunci.
Una batalla representativa del segle XIX a casa nostra
La Batalla de Vilallonga i el Morell va ser un episodi molt representatiu del panorama sociopolític del segle XIX a les nostres comarques. La sortida d’un batalló de voluntaris liberals reusencs per respondre a l’atac que una partida carlina havia comès contra el transport regular de passatgers, mercaderies i correu entre Reus i Tarragona, va ser viscut per la societat reusenca com una oportunitat de defensa de les llibertats de la ciutadania, dins del llarg enfrontament entre els qui propugnaven aquestes llibertats (autoanomenats liberals) i els defensors de formes més antigues de govern, els carlins.
La regidora Montserrat Flores recordava que “cal tenir en compte que Reus, que en aquell moment, era la segona ciutat de Catalunya en volum de població però també en vitalitat econòmica, social i ideològica, va ser el nucli més destacat del moviment liberal al sud de Catalunya, mentre que hi havia destacats nuclis carlins a les poblacions de muntanya més properes”. Per això, durant bona part del segle XIX van ser freqüents les tensions al territori immediat a la ciutat i també les mesures de defensa i atac (muralles, sistemes d’avisos, protocols de formació de milícies).
Entre totes aquestes tensions i enfrontaments, sens dubte la batalla de Vilallonga i el Morell va ser la més transcendent, tant pel que fa al nombre de víctimes com a l’impacte en l’opinió pública, que dècades més tard encara ho recordava com un episodi de defensa de les llibertats i com a inspiració per a lluites posteriors.
Una derivada dels fets històrics serà també recordar als reusencs i reusenques que avui en dia desconeixen la història que el famós monòlit franquista que va presidir durant dècades la plaça de la Llibertat (dels Màrtirs aleshores) i que es conserva al Cementiri General de Reus fou inicialment un projecte del segle XIX per homenatjar les víctimes de la llibertat que no va reeixir per les dificultats de la guerra carlina. El projecte quedà en un calaix i cent anys després el franquisme se’l va apropiar per una altra causa molt diferent, la defensa dels caiguts del bàndol franquista.
Director DiariTots21
