Reus Horitzó 32 es presenta davant els 200 membres del Fòrum Ciutadà amb el repte de convèncer l’oposició

🔊 Escoltar la notícia

L’auditori de firaReus, ubicat a l’Edifici Tecnoparc hereu d’una planificació anterior, ha acollit aquesta tarda el punt de partida del pla estratègic Horitzó 2032, un full de ruta per dissenyar com ha de ser la ciutat d’aquí a deu anys. Promogut des de l’equip de govern amb la intenció de buscar el màxim consens possible tant polític com social, les 200 persones que formen l’anomenat Fòrum Ciutadà -seleccionades a partir d’uns criteris clars com paritat i mirada intergeneracional, però en base d’un procés que no s’ha explicat encara-, han assistit a l’acte de presentació d’aquesta primera pedra sense que cap partit de l’oposició n’hagi volgut participar (més enllà del regidor no adscrit Raúl Meléndez), Tant PSC, Cs com CUP consideren el projecte, amb més o menys matisos, com un aparador dels partits que piloten la plaça del Mercadal.

Entre els integrants d’aquesta mena de ‘senat’ popular hi figuren des d’exalcaldes com Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez (si bé aquest en la seva condició de president del Centre de Lectura), fins a exregidors com l’ecosocialista Daniel Pi, el recent cap de llista del PDeCAT a les eleccions del 14-F Marc Arza i la republicana Empar Pont, responsables d’entitats comercials com Meritxell Barberà, l’expresident del Parlament Ernest Benach, el president de la Cambra, Jordi Just, dos membres destacats d’Òmnium com Agnès Toda i Emili Argilaga; l’exconsellera de la Generalitat Meritxell Ruiz; els presidents del Ploms i del Reus Deportiu, Isidre Guinjoan i Mònica Balsells respectivament, empresaris, professionals i una selecció de reusencs de tota la vida. També comunicadors com Josep Maria Arias, Josep Cruset i Quico Domènech, en una barreja amb noves cares integrades al dia a dia de la ciutat.

Tots ells estaran distribuïts en diferents taules sectorials i una de transversal, que hauran de debatre sobre el que considerin més oportú sempre que encaixi en els quatre grans eixos preprogramats, entre els quals no figura explícitament la seguretat ciutadana: Ciutat d’oportunitats (ocupació i empresa); gaudi (oci, lleure i cultura); qualitat de vida (vida de forma saludable i que garanteixi l’estat del benestar) i talent (promoure la generació d’idees, la producció cultural i la valoració del patrimoni).

L’acte l’ha encetat la vicealcaldessa, Noemí Llauradó. El camí fins a les conclusions, que es faran públiques d’aquí a 18 mesos (a tocar de les properes eleccions municipals), consta d’una “diagnosi, perquè cal saber on som, d’una segona etapa en la qual caldrà establir cap a on volem anar d’aquí a 10 anys i tot plegat dibuixat des del consens”, i d’una tercera etapa que definirà “com ho hem de fer”. Segons la líder d’ERC, “hem de posar la mirada el més llarg possible, no en un sol sector ni en una zona concreta de la ciutat. Volem que aquest horitzó sigui la línia estratègica de la nostra ciutat. No és un pla de l’ajuntament sinó dels reusencs”. En aquest sentit ha avançat que el debat ciutadà sortirà dels marges establers ara i l’any vinent “s’obrirà aquest procés participatiu a la resta de la ciutat”.

Per la seva banda, l’alcalde, Carles Pellicer, també ha volgut incidir en el fet que “aquest projecte transcendeix el govern” i ha emfatitzat que “hem d’escoltar a tothom. Si no ens equivocaríem”. El batlle ha destacat l’existència “d’un sisè sentit com és el del reusenquisme. No el tenen a altres ciutats. Va amb nosaltres, amb el nostre ADN i ara és més important que mai”, ha afirmat abans de treure profit d’una cita amb reminiscències kennedianes: “Pensem plegats què més podem fer per aquesta ciutat. Aquest és el gran tresor, aquesta és la gran ciutat”

Durant la presentació han intervingut dues persones participants del Fòrum Ciutadà, l’empresari Gerard Jara i la directora de l’Escola Marià Fortuny, Núria Sabaté.

J.S.