Imatge promocional de Refree. Foto: Alícia Aguilera
Refree, alter ego de Raül Fernández, visita aquest diumenge el CafèMetropol. Nom insígnia de la regeneració del pop a casa nostra, el músic i productor presentarà el seu darrer treball, ‘Nova Creu Alta’, un nou gir (un més) en la seva evolució estilística. Com a novetat en la gira de presentació i a diferència de la quinzena de concerts que ha porta a l’esquena, Refree durà sobre l’escenari temes dels seus anteriors discos a més del repertori més recent.
Amb Nova Creu Alta, el músic de Barcelona pretén saltar una mica més endavant. És la filosofia que ha seguit amb els seus anteriors treballs, el canvi com a mètode. Un cop de timó que l’ha allunyat de les melodies i arrenjaments per afrontar amb claredat i fermesa els deu temes que completen el disc.
“És un disc ostensiblement diferent a l’anterior: més de banda, elèctric, potent, rock, psicodèlic”, introdueix Refree. És també, completa, un disc més “enfadat” que els anteriors. “A Matilde, el meu anterior treball, havia arribat a un punt d’exploració personal a nivell de cançó d’autor i em venia de gust provar altres coses, tocar amb l’elèctrica”.
La psicodèlia seria, provablement, el denominador comú del disc. Però hi ha més coses: “Sintetitzadors, m’imagino una catifa d’aquelles del marroc… Intento fer moltes coses, rock progressiu i fins i tot simfònic, però ben entès. Que avui en dia està molt denostat aquest concepte. També hi veig músiques laietanes en el disc”, detalla.
El concert de Refree és una iniciativa d'Anima't Associació Cultural. Foto: Alícia Aguilera
I, en mig de tanta exploració, com casen les crítiques que et referencien com un “músic de culte” amb el públic de masses?
“Per mi, una de les virtuds si es pot dir així és que faig el que em ve de gust en cada moment. En realitat, al final és poder posar en marxa el que a tu t’agrada. Si ho miro fredament, i sense que pugui semblar que me les dono de res, sóc un músic molt valorat per un públic determinat, músics i premsa. Per mi, posar 200 o 300 persones en un concert ja em costa. És una posició que m’agrada però costa; sobretot ara que la cultura està tan estancada”.
Per què ho dius?
“No tinc cap queixa, estic content. Les coses que són minoritàries, són minoritàries… Clar que molaria tenir més mitjans. Però tu al final, et preguntes, realment vols arribar a la massa? És tan relatiu i complex que pots perdre moltes coses pel camí i jo no hi estic disposat”.
Com serà el concert del Cafè del Metropol a Tarragona?
“Tot i que ja portem un grapat de concerts, una quinzena en aquesta gira, aquest serà el primer que tocarem peces dels anteriors treballs. No sé si això serà un al·licient pel públic, però queda dit”.
Refree, a més de músic, és un dels productors més reputats entre el panorama pop no només català, sinó arreu de l’Estat. Per les seves mans han passat útlimament Els Pets, però també Kiko Veneno o Christina Rosenvinge.
El grup tocarà a Tarragona, per primer cop aquesta gira, temes d'altres discos. Foto: Alícia Aguilera
Tota aquesta experiència la projectes als teus discos?
“Sempre defenso q tot el que faig acaba influint en la meva música. No pots deslligar la cadena d’elements que formen el teu dia a dia. Dit això, està clar que com a productor estic per fer el disc que vol fer el músic. Puc pensar ‘x’, però cal fer que el músic arribi on vol arribar i si vol més lluny. Tinc la sort que m’han vingut a buscar i he treballat amb gent increïble, Els Pets, Rosenvinge, Veneno, Josh Rose, ara amb la Sílvia Pérez Cruz estem fent el disc nou. No és només gent bona sinó amb molt de talent. Negar la influència d’aquesta gent en el que faig seria absurd… He conviscut amb el Lluís, el Reig… Coneixes les entranyes de la seva música però també el caràcter de la persona i la música”.
Per tant, t’agrada tot el que produeixes.
“No és l’únic camí vàlid, però jo he volgut tenir un compromís amb la música més enllà de l’econòmic. I això em porta a no fer res que no m’agradi. Si un dia em truca Bob Dylan i les cançons que m’ensenya no m’agraden, no ho podré fer perquè no em motivarà. Quan vaig escoltar per primer cop les cançons d’Els Pets va ser un sí rotund! La música és massa important com per fer feines que no m’agradarien i acabaria agoviat”.
Creus que gaudeix de bona salut la música que es fa al territori català? O la crisi també afecta la creació?
“S’estan fent coses interessants i estem en un molt bon moment estrictament musical. Però si veus com està vivint la gent, com s’estan fent les coses ara respecte fa deu anys… No ens ho estan posant fàcil: ni la crisi, ni els governants. Ja sabem que la cultura ‘molesta’, és millor tenir-nos al marge i que ens costi tirar endavant projectes”.
Joan Marc Salvat
