Un dels arguments més repetits per polítics i opinadors contraris a la independència de Catalunya és que no és hora d’aixecar murs ni d’establir noves fronteres. Al moment, però, ens amenacen a vetar-nos l’entrada a tots els organismes internacionals en què creuen que ho poden fer. Estranya manera, la seva, de no aixecar murs!
Entre les persones que volem que Catalunya sigui un país normal, si més no tan normal com qualsevol altre, som una majoria molt àmplia els que pensem que l’internacionalisme no
Pau Ricomà, candidat d'ERC
està renyit en ser ciutadà de cap estat en concret. No em val allò de dir que “estic en contra de la independència de Catalunya perquè sóc internacionalista i estic en contra de fronteres”. Ho acceptaria en boca de qui treballés per la dissolució de tots els estats, però no entenc que ningú amb una mica de criteri pugui defensar que aquest sentiment de pertinença a la comunitat mundial únicament es pugui tenir sent ciutadà espanyol.
És evident que el mateix concepte de frontera ha variat. No el podem associar amb duanes, ni amb dificultats per la mobilitat, ni a no utilitzar la seva moneda perquè en l’àmplia zona d’Europa on estem això està superat. En tot cas, les fronteres, enteses com a barreres, se situen entre la Unió Europea i la resta de món. De la bondat del sistema europeu se’n pot discutir i és bo que es faci, però resulta indefensable que els mateixos que amenacen a situar Catalunya fora de la Unió Europea, és a dir a l’altre costat del mur, ens digui que nosaltres volem aixecar barreres. És mentida, nosaltres les volem derruir i només volem un estat propi perquè sentim la necessitat de tenir els instruments de prosperitat i de dignitat social i cultural als que aspira qualsevol ciutadà de qualsevol altre estat del món.
Aixecar barreres també és dificultar les relacions i la comunicació entre les persones. Desenvolupar una estratègia política des de la manca de respecte i des de la voluntat de destruir identitats és impropi d’un estat que vol passar per democràtic. I malauradament l’estat espanyol, als darrers anys, se n’està fent un fart d’aixecar murs. El darrer carreu a la muralla ha estat impedir als ciutadans del País Valencià que puguin escoltar Catalunya Ràdio. És senzillament un atemptat contra els drets fonamentals de les persones, comparable a l’aixecament d’un mur, perquè està clar que l’objectiu és dificultar que determinada informació pugui arribar a les llars valencianes. A l’època d’Internet posar limitacions a la informació és un exercici patètic que ens retrotreu a les notícies que ens arriben de la Xina o Corea del Nord.
S’equivoquen tant aixecant murs! Entre altres coses, perquè la seva actitud ens ajuda molt a fixar els objectius per fer més extensa la rebel·lió.
Pau Ricomà, Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
