Quatre de cada cinc víctimes no són conscients que pateixen ciberassetjament

🔊 Escoltar la notícia

L’assetjament cibernètic o ciberassetjament es defineix com un comportament agressiu i intencional que es dona de manera reiterada (una o dues vegades al mes, com a mínim) contra una persona que no es pot defensar fàcilment en un context com el digital. Partint d’aquesta premissa, quatre de cada cinc víctimes no són conscients que pateixen ciberassetjament, segons un estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.

El projecte de recerca Els joves amb necessitats específiques de suport educatiu pateixen el doble de ciberassetjament, de la convocatòria del 2021 per donar suport a investigacions socials sobre tecnologia i societat, també aporta una altra dada destacada: pràcticament la meitat dels joves enquestats havia patit algun tipus de ciberagressió durant els dos mesos previs a la seva participació en l’estudi, entenent per ciberagressió les conductes de persones que utilitzen les tecnologies de la comunicació, com ara les xarxes socials, el correu electrònic o els missatges de text, per agredir altres persones. Quan les ciberagressions compleixen uns criteris determinats, es considera que hi ha ciberassetjament.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors que han liderat l’estudi, Àngels Esteller Cano, Albert Flexas, Eva Aguilar Mediavilla i Daniel Adrover Roig, de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE), de la Universitat de les Illes Balears, van enquestar, entre març i juny del 2022, 2.400 adolescents espanyols d’entre 12 i 17 anys, en la major part estudiants d’educació secundària obligatòria.

L’estudi s’ha centrat a examinar de quina manera els avenços tecnològics i el creixent domini de l’entorn virtual poden influir en el ciberassetjament juvenil, amb un interès especial en els efectes en víctimes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

Les necessitats educatives específiques comprenen aspectes com discapacitats físiques, cognitives o sensorials, i dificultats de la parla, el llenguatge i la comunicació, com ara el trastorn del llenguatge o el trastorn de l’espectre autista. També s’hi inclouen els trastorns de l’aprenentatge i l’atenció, com la dislèxia o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), o les altes capacitats.

Paraules ofensives o insults per internet, la ciberagressió més freqüent

A través dels resultats de les enquestes, els investigadors han observat que el 46,8% dels joves manifesta haver experimentat algun tipus de violència i assetjament per mitjans cibernètics en els últims mesos. En concret, el 37,3% dels joves assegurava haver patit alguna ciberagressió de forma puntual, mentre que el 9,5% va manifestar haver patit ciberassetjament.

Entre les ciberagressions manifestades, s’hi inclouen rebre paraules ofensives o insults per internet (aquesta és la ciberagressió més freqüent), ser ignorat o exclòs d’alguna xarxa social o xat, o haver rebut amenaces a través de l’ordinador o el mòbil.

La percepció dels joves davant el ciberassetjament

Després de respondre el qüestionari sobre ciberagressions, els investigadors van proporcionar als joves una definició de ciberassetjament i, a continuació, se’ls va preguntar si creien que n’havien patit en els últims mesos. Només el 21 % de les víctimes va respondre que sí.

Aquesta dada extreta de l’estudi constata que la percepció dels joves de ser assetjats és baixa, perquè quatre de cada cinc víctimes no són conscients de patir ciberassetjament. En qüestió de sexes, els homes manifesten una prevalença més gran de patir ciberassetjament, el 10,9%, davant el 8% de les dones.

«Això podria indicar diverses coses, com ara que les víctimes han normalitzat la situació i li treuen importància o que la seva percepció està esbiaixada per característiques personals o contextuals», afirma Albert Flexas, coautor de l’estudi.

Alumnes amb NESE tenen el doble de probabilitats de patir ciberassetjament

A la fase prèvia a la recerca, els autors van observar que hi havia pocs estudis sobre ciberassetjament centrats en víctimes en entorns educatius amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Per això, també van analitzar aquesta variable a les respostes dels enquestats. Així, el 28,4 % de la mostra va manifestar que presentava alguna NESE, com ara trastorn d’atenció sense o amb hiperactivitat (TDAH), trastorn del desenvolupament del llenguatge, trastorn de l’aprenentatge o altes capacitats.

En examinar específicament la implicació d’aquests joves com a víctimes de ciberassetjament, es va observar que la probabilitat que pateixin ciberassetjament és el doble (gairebé el 15 %) que la dels seus companys sense NESE (7,3 %), tal com s’observa al gràfic següent.

Indicadors de salut mental i ciberassetjament

La recerca sobre el fenomen del ciberassetjament suggereix que, de forma similar al context tradicional, la victimització per assetjament cibernètic s’associa a múltiples conseqüències negatives, incloent-hi el baix rendiment acadèmic, les dificultats d’aprenentatge, l’ansietat, la depressió, l’abús de substàncies o l’autolesió.

En aquest sentit, una altra de les conclusions extretes de l’estudi de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” és que els joves que han mostrat senyals d’haver patit ciberassetjament també presenten pitjors indicadors psicosocials.

En concret, les víctimes han manifestat pràcticament el doble de simptomatologia depressiva (el 7,6% de les víctimes, davant el 3,4% dels joves que no han patit aquesta situació), ansiosa (el 6%, davant el 2,5%) i d’estrès (el 8,5%, davant el 4,5%). Igualment, aquests joves han mostrat un judici global més baix respecte de la satisfacció amb la seva vida. Sobre aquest punt, el 13,7% dels joves víctimes de ciberassetjament mostren insatisfacció amb la vida, davant el 9% dels qui no han rebut assetjament cibernètic, tal com es mostra al gràfic següent.

En aprofundir en els indicadors de salut mental, els investigadors han percebut que els joves que són víctimes de ciberassetjament i, a més, tenen algun tipus de NESE, mostren pitjors resultats que les víctimes sense aquests problemes.

La investigadora Eva Aguilar Mediavilla, coautora de l’estudi, explica que el que «les víctimes de ciberassetjament mostrin una simptomatologia ansiosa depressiva més gran és un resultat constatat en la literatura prèvia. No obstant això, l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s’ha d’enfrontar, a més, a les dificultats en el seu acompliment educatiu, cosa que podria incrementar aquest malestar emocional».

El suport social i la resiliència redueixen l’impacte negatiu del ciberassetjament

Els autors de l’estudi de la Fundació ”la Caixa” també han volgut examinar possibles solucions que redueixin les conseqüències negatives associades al ciberassetjament. Entre les possibles estratègies que poden ajudar a reduir la depressió, l’ansietat, l’estrès i la insatisfacció, se’n van identificar dues com a principals: la recerca de suport social i la capacitat de resoldre els problemes.

La primera pot suposar des de demanar consell i rebre ajuda d’un familiar o amic, fins a parlar amb un docent per compartir la situació i la inquietud generada. Pel que fa a la segona opció, la resiliència, es refereix a pensar en solucions amb les quals superar el problema i evitar que torni a succeir. Al contrari, els investigadors no consideren efectives les estratègies d’evitació, com ara distanciar-se de la situació, fer com si no passés res o negar-se a pensar-hi.

V.Tapias