Prop de 7.000 ‘republicans’ exigeixen “llibertat” i “vaga general” a la plaça de la Font

🔊 Escoltar la notícia

La indignació gens dissimulada davant l’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i set consellers més del govern de la Generalitat cessat en aplicació de l’article 155 ha omplert la plaça de la Font de 7.000 persones que es consideren ja republicanes més que no pas una altra cosa i que han exigit “Llibertat” i “vaga general”. Una mobilització que el responsable de l’ANC a Tarragona, Carles Xavier Gómez, ha admès que està damunt la taula. “És un tema sobre el qual estem parlant, però són mols els actors que intervenen”, explicava abans de marcar en vermell la nova fita de les entitats independentistes destinada a convertir el pròxim dia 12 de novembre en “un nou 11 de Setembre a Barcelona”. En tot cas, el membre del secretariat de l’ANC, Pere Grau, no volia deixar passar l’oportunitat: “Sembla arribada l’hora d’aturar aquest país”, exclamava. En la mateixa línia, però com a més claret, la regidora de la CUP, Laia Estrada, no tenia pèls a la llengua: “Senyors i senyores dels sindicats, facin el favor de convocar una vaga general i aturem aquest país com a mínim una setmana!”.

La plaça, acostumada ha ser un baròmetre de les emocions dels tarragonins, tenia ganes de parlar tant com d’escoltar. Crits de “No passaran” i de “Ballesteros dimissió” s’han fet ensordidors quan el regidor d’ERC, Pau Ricomà, ha anunciat que l’alcalde socialista de Terrassa, Jordi Ballart, havia renunciat al càrrec i abandonat el PSC. “Ha estripat el carnet en un acte de dignitat”, etzibava.

Els concentrats també han corejat “el 21 guanyarem” quan Grau reclamava “una candidatura independentista única” de cara als comicis de desembre i “unitat a totes les forces polítiques i entitats perquè som un sol poble”. Milers de goles exclamaven a l’hora “vergonya” quan Estrada denunciava el desembarcament a les institucions catalanes “dels xixarel·los, corruptes i lladres de guà blanc del PP amb l’esquerreta aplaudint-los al costat de l’extrema dreta”. I la “llibertat” entonada per milers de persones reiteradament acompanyen tant a Rosa Maria Codines (Òminum) mentre llegia un a un el nom dels empresonats (els consellers cessats però sense oblidar en cap moment a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez) per deixar clar que “nosaltres els vam escollir!”, com la intervenció del portaveu del PDeCAT al consistori tarragoní, Albert Abelló, quan reconeixia que “la carrera d’obstacles serà llarga i contra un adversari que juga brut”. El regidor remarcava la importància de “jugar la lliga internacional. Europa ha de saber que el seu soci espanyol no respecta res”. Perquè mantenir oberta la finestra al món malgrat la tempesta continua sent clau per a que tot plegat acabi de guanyar velocitat.

Per la seva banda, el representant dels Comitès en Defensa de la República, Xavier Fortuny, rescatava allò d'”Els carrers seran sempre nostres” (afectat pel desencant col·lectiu dels darrers dies) fent una crida “als espanyols i espanyoles per a que sortiu al carrer. Això ens afecta a tots, hem de ser internacionalistes. Us demanem solidaritat i que prengeu els carrers per demostrar que seran sempre nostres i no dels descendents de Fraga”.

La seva intervenció, procedent de l’entorn cupaire, ha deixat clar que existeixen encara dubtes (“ho hem de parlar”) sobre la conveniència de presentar-se al que titllat com “eleccions colonials”. Ricomà sí que no tenia ni els més mínim dubte “d’acudir a tots els actes que es convoquin ara i guanyar sempre els carrers i les urnes”. De quina manera? “Aquest procés el va començar molta gent junta i l’acabarà més gent junta”, deixava caure en la línia de candidatura única abans de considerar “conceptualment impossible que algú d’esquerres lliuri el paísa l’extrema dreta”, en una nova descàrrega d’artilleria de calibre naval contra el PSC. Estrada s’aountava al bombardeig anunciant la presentació d’una moció a l’Ajuntament de Tarragona similar a l’aprovada pel consistori de Barcelona en reconeixement de la República: “A veure si així reconeixen quin és el govern legítim de Catalunya i, si no, exigirem la dimissió de Ballesteros per estar a lcostat de l’extrema dreta que ens vol passar per sobre”. “No podem normalitzar la barbàrie de l’Estat espanyol”, afegia etzibant que “el somriure (invocat per defensar la República pacíficament) és també una forma d’ensenyar les dents. Sóm un poble pacífic però valent”.

“Maza: si posesis la mateixa sanya en perseguir delinquents la meitat de la Moncloa estaria a la presó i no el Parlament”

Era un moment per proclames però també per marcar estratègies. “Cor calent i cap fred”, reclamava Gómez. “Ens estan provocant. Seguirem les mobilitzacions al carrer però hem d’aguantar la indignació i continuar el moviment pacífic. L’objectiu -afirmava- és anar a les eleccions plebiscitàries per nosaltres i per a ells del 21 de desembre i abassagar a les urnes”. La seva ha estat una de les intervencions més aplaudides: “Maza (en referència al Fiscal General de l’Estat) si posesis la mateixa sanya en perseguir delinqüents qui estaria a la presó és la meitat de La Moncloa i no el Parlament”.

La intenció, en tot cas, és perseverar en el reconeixement internacional a través de les mobilitzacions pacífiques. “Europa ens pot ajudar, però a la seva manera. Ara els hi hem d’explicar com ho fem els catalans això de ser europeus, de manera endreçada però decidia”, deixava anar Grau abans de demanar “disciplina i rigor” i remarcar la importància “de que ningú perdi els nervis. És el que volen. Mantinguem encesa la llum de la República. Tenim el president i cinc consellers més a Brussel·les. Aquell és el govern del nostre país!”.

J.S.