Pere Virgili va obtenir l’alcaldia de Roda de Berà amb majoria absoluta en les eleccions de 2023. Foto: Cedida
Roda de Berà viu aquesta setmana pràcticament centrada en la seva Festa Major de Sant Bartomeu, una de les grans cites del calendari del municipi i ho fa poc després de complir-se el primer any de mandat de l’equip de govern que lidera com a alcalde Pere Virgili.
Per qüestions diverses, com ara la sequera, no ha estat un primer any de mandat fàcil per molts ajuntaments. A més, la festa major també arriba en l’època de més feina a l’ajuntament. Com es gestiona tot plegat tenint en compte que sempre ha reclamat més suport econòmic de les administracions superiors?
És cert, i és un problema endèmic dels municipis turístics petits com el nostre. Les administracions haurien d’entendre que necessitem més suport i alguna compensació, perquè no podem aguantar si ens continuen considerant un municipi de 8.000 empadronats. Hauríem de ser considerats com el que som, un municipi de 8.000 habitants durant 9 mesos que pot arribar a 40.000 habitants a l’estiu. En aquests mesos les necessitats són moltes i es multipliquen, i no progressivament sinó exponencialment. Des de la recollida d’escombraries a subministraments, passant per la seguretat.
De fet, un clar exemple seria el cos de policia local, que ara teniu amb 37 membres, quan amb 8.000 habitants ni tan sols esteu obligats a tenir policia pròpia.
Exacte. És un servei en el qual creiem absolutament, que estem convençuts que hem d’oferir i, de fet, ara hem recuperat la plantilla orgànica que considerem que ha de tenir el cos, però capitals de comarca de zones d’interior l’ofereixen amb mitja dotzena d’agents… i reben la mateixa aportació econòmica que nosaltres per part de l’Estat. És un problema que tenim nosaltres i que també té Salou, Cambrils, Creixell o Torredembarra o fins si tot el Vendrell. Necessitem ajuda més enllà de les paraules, en seguretat, però també en molts altres serveis comunitaris.
‘Ens estimaríem més tenir menys subvencions i que ens donin més recursos per gestionar’
De fet, hi ha subvencions per fer inversions, però no per cobrir despesa corrent…
Molts pobles ens estimaríem més tenir menys subvencions per part de la Generalitat o de l’Estat i que ens donessin directament la font dels recursos per tal de poder-los gestionar nosaltres. Que ens fiscalitzin al màxim, per assegurar que tothom ho fa bé, però ens calen més recursos econòmics. Sovint et traslladen competències, però no s’acompanyen de diners. Totes les administracions reben una compensació econòmica de les administracions superiors quan reben la competència d’un servei o directament l’ofereixen, menys nosaltres.
No es pot quadrar un pressupost si no tens clar amb quins recursos disposaràs. De fet, enguany ha estat un dels anys més difícil que recordo, d’ençà que sóc a l’Ajuntament, per fer quadrar els pressupostos, perquè l’increment de les despeses i els subministraments ha estat molt més elevada que la càrrega fiscal i ha costat quadrar-ho. Durant molts anys els Ajuntaments hem intentat aguantar sense incrementar gaire els impostos, però ens hem hagut de posar al dia o la gestió es feia impossible. A més, els últims anys els proveïdors han vist com les seves despeses no paraven de créixer i el preu de qualsevol concurs nou de serveis s’ha multiplicat molt més que els preus.
|
Altres notícies: |
Malauradament, un dels temes estrella d’aquests dos darrers anys ha estat la sequera i Roda ha estat un dels municipis que més ha treballat en la millora de la xarxa d’aigua potable
Sí, totalment. I hem de continuar-hi treballant, perquè la feina és immensa. Hem renovat quilòmetres i quilòmetres de canonades, però fins fa relativcament poc tampoc hi havia els recursos per afrontar aquestes obres.
Entenc que un poble amb nuclis molt disseminats, com ara vosaltres, la problemàtica és similar a la de la policia local
Exactament, la dispersió del nucli ho complica molt i els costos són molt més grans. De fet, a les xarxes socials he vist que la gent ha criticat que no s’havia fet la feina i que anem tard en la millora de la xarxa i en la recuperació d’aigua regenerada, i és cert. Tenen tota la raó, hem anat tots tard, l’ACA la primera. L’Agència Catalana de l’Aigua va fer bé la seva feina en l’àmbit de la gestió de les aigües residuals, però aquí ens vam quedar i aquella aigua depurada se’n va al mar; però en l’àmbit de la xarxa d’aigua i en tot el que seria l’aprofitament dels recursos hídrics, hem anat molt tard. Nosaltres hem fet molta feina –no només aquests dos darrers anys que l’ACA hi ha posat diners– sinó que, des de fa almenys quatre anys, la millora de la xarxa d’aigua és una de les principals partides d’inversió municipal.
La qüestió és que tenim prop de 100 quilòmetres de carrers, amb un urbanisme que avui seria discutible, però que és el que tenim, i les despeses per arribar a tot arreu són molt més grans que amb una concentració més elevada. Per exemple, en una urbanització en la qual vam renovar tota la xarxa potser hi ha 120 habitatges en total, però es van haver de fer diversos quilòmetres de xarxa nova, perquè per fer cada habitatge necessites almenys 25 metres de canonada.
De fet, des de l’Ajuntament fa mesos que insistiu que la problemàtica de l’aigua no s’ha acabat…
Per descomptat. És una de les principals preocupacions que tenim, per no dir que ens angoixa una mica, perquè potser no ens sabem explicar prou bé o hi ha gent que no ho acaba d’entendre, perquè no veien un canvi de tendència. Estem al límit i aquest mes d’agost tenim els dipòsits cada dia uns 100 metres cúbics per sota del que estaven el dia anterior, perquè entra molta menys aigua de la que surt i no sembla que les campanyes que fas per explicar-ho donin gaires resultats. Hem de reconèixer que s’ha aconseguit una lleugera millora, però estem patint molt.
‘Des de fa anys, la millora de la xarxa d’aigua és una prioritat, però tenim 100 km de carrers’
Què necessita Roda per millorar aquest patiment?
D’entrada, superar uns deu o quinze dies per poder respirar una mica millor, perquè el primer tema que tractem cada matí quan parlem amb el cap de la Brigada és saber com estan els dipòsits. Després, la nostra fita és aconseguir la connexió de la part nord del municipi, la del nucli urbà, amb la xarxa del CAT. El Consorci és, a mitjà i llarg termini, la nostra salvació. La part sud sí que la tenim connectada amb el CAT, però la part nord depèn dels aqüífers propis i cada dia estan més al límit. Fa temps que hi estem treballant i inicialment ho vam començar a treballar a través de la Diputació i ara mateix tenim el projecte en mans del mateix CAT i també hi entraria Bonastre.
Creu que la relaxació de les vacances pot fer que siguem menys estrictes en algunes coses, com ara el consum d’aigua?
Entenc que la gent quan va a una segona residència o de vacances es relaxa d’algunes coses, però hem d’insistir i demanar que tothom sigui responsable al màxim, tant amb el consum d’aigua com amb la recollida de residus, perquè també hem detectat que la qualitat de l’índex de reciclatge baixa durant els mesos d’estiu. Tenim 210 illes de contenidors, a més d’una deixalleria oberta sis dies a la setmana, un servei gratuït de recollida d’andròmines i mobles, contenidors d’oli, de roba… i encara hi ha gent que llença el matalàs a la vorera!
En el fons això afectarà a tots els veïns quan s’implanti la nova llei de la taxa justa
Sí i trobo bé que hi hagi una taxa justa en funció de la qualitat del que s’acabi reciclant, però haurem de veure com som capaços d’aplicar-la, perquè no podem tenir un policia a cada contenidor i les proves que s’han fet de targetes i altres sistemes d’identificació no acaben de funcionar del tot. Caldrà treballar-hi a fons.
Parlem de coses més alegres, com la Festa Major. Què creu que la defineix?
El més rellevant de la festa major és que és una festa per fer poble. Es tracta de la celebració més tradicional de Roda de Berà i l’objectiu és que els veïns i veïnes es facin seves les tradicions locals. Després ja tenim, altres celebracions on fomentarem altres coses, però aquesta és una festa dedicada bàsicament al poble.
Hi ha actes per tothom i per a tots els gustos. El dilluns vam fer una fideuada per a la gent gran, també vam tenir un escape room, dimarts a la nit es va obrir la zona de la fira amb la Nit del Canet –que va tenir un èxit fantàstic–, dimecres una Xtrem Race per a joves… i penso que sempre busquem que hi hagi actes per a tots els gustos i perfils, tot i que l’eix central són els actes tradicionals.
‘La processó del pa beneït és l’acte que més ens identifica amb la Festa Major’
I amb quin acte es queda l’alcalde?
Tothom té les creences que té i, de fet, per a mi és més un acte tradicional que no pas religiós, però jo destacaria la processó del pa beneït. Hi anava ja sent un nen i és una de les activitats més representatives del poble. És una processó que surt des de l’ajuntament, va fins a l’església parroquial i, després, recorre els principals carrers del nucli urbà per tornar a l’església i fer la missa i la benedicció de les coques de pa. Segurament és l’acte que més ens identifica amb la festa major de Sant Bartomeu des de sempre.
Mirant el programa sembla que s’hagi buscat l’equilibri entre la música i la tradició
L’objectiu és arribar a tothom. Tenim grups i DJs cada dia –com el Roda Sona– i el mateix dissabte de Sant Bartomeu tenim ball amb l’orquestra Maravella o el campionat de bitlles de diumenge, que també és un acte que mou molta gent. Enguany, a més, crec que val la pena destacar de forma especial el pregó de les festes, que divendres 23 d’agost oferirà des de l’ajuntament Fernando Pérez. Sempre hem buscat pregoners amb un estret vincle amb Roda i, en aquest cas, es tracta del carter que durant els darrers vint-i-cinc anys s’ha fet càrrec del servei al poble i és molt estimat per tothom. Ara que s’ha jubilat hem cregut que era un bon moment per demanar-li que ens fes el pregó, perquè ha estat molts anys al servei de la gent del poble.
És una festa major en la qual es dediquen molts esforços per poder arribar a tothom i per poder tenir actes al gust del màxim nombre de gent possible. De fet, cada dia hi ha actes que es fan de més a més a la feina habitual, i el mateix personal de la brigada que s’encarrega de tenir el poble en funcionament en el dia a dia, netejant el passeig i la platja és el que ens permet tenir en bones condicions els espais de la festa, nets, amb electricitat o amb el material necessari en cada cas.
Consulteu la programació compelta de la Festa Major en aquest enllaç.
Redactor DiariTots21
