.

.

TOTS 21


Ricomà ha conegut la notícia mentre es reunia avui amb l'alcalde

El candidat a l’alcaldia d’Esquerra Republicana de Catalunya per Tarragona a les properes eleccions municipals de 2015, Pau Ricomà, s’ha reunit avui al despatx de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros per abordar el tema del tancament de l’Hemeroteca de Tarragona, anunciat per la Fundació Catalunya-La Pedrera. I enmig de la trobada s’ha fet públic un comunicat de dita fundació segons el qual fa marxa enrere, no tancarà l’Hemeroteca i no acomiadarà les quatre treballadores actuals. “Els ciutadans de Tarragona hem guanyat, no es tanca l’Hemeroteca i no s’acomiada les treballadores”, ha comentat Ricomà.

El portaveu d’ERC va ser el prinmer a denunciar el tancament.

En nom d’ERC Tarragona, l’alcaldable es mostra satisfet perquè “la pressió social i política ha pogut provocar la rectificació de la Fundació Catalunya-La Pedrera”. ERC s’havia implicat amb les quatre treballadores que havien rebut cartes d’acomiadament i de tancament del servei pel proper 20 de desembre.

Ricomà emfatitza el fet que la Fundació diu ara que no acomiada el personal, “una demanda que ERC havíem posat com a primera passa per a la solució d’un conflicte generat des d’un despatx de Barcelona”. Prescindir del personal abans d’haver concretat la cessió del fons i de l’espai a una altra institució “hauria fet molt díficil que l’Hemeroteca reobrís, ja que ningú estava tan capacitat com les quatre treballadores per gestionar els 70.000 volums del fons”.

‘No ho podíem perdre’

“La ciutat no podia perdre un equipament cultural tenint en compte el dèficit de serveis de biblioteca i lectura que pateix”. Pau Ricomà afirma que “està bé el que acaba bé, però no podem obviar la decisió unilateral presa des d’un despatx barceloní, sense consultar amb el territori ni preparar una sortida digna al fons documental i al personal”.

L’anunci d’avui de la Fundació “no hauria arribat sense la campanya impulsada per les quatre treballadores de l’Hemeroteca, sense la pressió política al front de la qual s’han situat l’Ajuntament i la Diputació, les institucions públiques que podien exercir més pressió sobre els patrons de la Fundació, ni sense l’escalf social d’estudiosos i usuaris del servei bibliogràfic”.