La primera fase del nou desconfinament pilotat des de la Generalitat presenta, estadísticament, les millors notícies gairebé des del passat mes d’agost. En les darrers 24 hores el Departament de Salut ha notificat 48 nous casos positius detectats de la Covid-19 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, fins a un total acumulat des de l’inici de la pandèmia de 19.782. És el menor increment des de setembre, i apunta una tendència a l’estabilització si tenim en compte que aquest passat diumenge l’agument també era significativament baix, 79 casos. En tot cas cal tenir en compe que cal afegir dues morts causades directament pel virus, deixant el registre oficial provisional en 601 defuncions. Es van registrar 27 defuncions entre el 13 i el 19 de novembre, les mateixes que la setmana anterior
El risc de rebrot davalla sense descans des del passat dia 6 de novembre, i cau 26 punts marcant ara 253, apropant-se cada cop més a la banda moderada i molt per sota del de la setmana del 6 al 12 de novembre (446). La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) baixa una centèsima i està ara en 0,69, mentre que la taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 141 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 407, mentre que en l’interval anterior era de 655.
Segons les últimes dades, hi ha 161 pacients ingressats (+4). Entre el 13 i el 19 de novembre hi va haver 169 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 108 els hospitalitzats.
Terres de l’Ebre: L’Rt puja cinc centèsimes (0,71)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.879 casos confirmats per PCR o antígens (13 més que en el balanç anterior), 5.104 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 110 persones, una més que en el balanç anterior. Entre el 13 i el 19 de novembre es van notificar 13 defuncions, les mateixes en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 1 punts i se situa en 210 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 345. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 13 i el 19 de novembre és de 117 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 306, pels 533 de la setmana anterior.
L’Rt puja cinc centèsimes fins a 0,71, mentre que la setmana anterior era de 0,69. Segons l’últim balanç, hi ha 51 persones ingressades (+1). Entre el 13 i el 19 de novembre hi havia 53 ingressats. La setmana anterior van ser 63 els hospitalitzats.
Catalunya: Es declaren 744 nous casos de covid-19, 51 morts i es mantenen els crítics (514)
En l’àmbit de país, el risc de rebrot continua a la baixa a Catalunya, retrocedeix 20 punts en les últimes 24 hores i se situa en els 293. L’Rt puja una centèsima fins a 0,78, mentre que la incidència a 14 dies cau a 400,50 (diumenge era de 430,83). En paral·lel, s’han declarat 744 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 300.466 des de l’inici de la pandèmia. El 7,22% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
També s’ha informat de 51 noves morts, amb un total de 15.542.
Pel que fa als hospitals, hi ha 2.117 ingressats per covid-19 (+32) i es mantenen les persones a l’UCI (514).
Espanya suma 25.886 nous positius per covid-19 i registra 512 defuncions més
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat 25.886 nous positius i 512 morts més per coronavirus a Espanya en relació amb el total de casos confirmats divendres, amb 43.131 defuncions totals des de l’inici de la pandèmia. Segons l’últim informe publicat, fins ara hi ha hagut 1.582.616 casos confirmats per proves diagnòstiques.
Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 341.790 des de l’inici de la pandèmia, tot i que en la darrera setmana n’ha registrat 8.145, xifra superada per Andalusia amb 13.877 i Catalunya amb 10.962. Des del principi de la pandèmia el Principat n’acumula 295.906.
Amb la prudència de l’efecte cap de setmana (entre dilluns i dimarts acostuma a haver una correcció a l’alça de les dades), en les darreres 24 hores la Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat noés 79 nous casos positius per totes les proves de Covid-19. El total acumulat des de l’inici de la pandèmia és ara de 19.734. Ara fa dues setmanes, el diumenge dia 8, eren 235 els infectats que s’incorporaven de cop a les estadístiques. A més, no hi ha variació en els morts causats directament pel coronavirus des d’ahir, quedant el registre oficial provisional en 599 (540 ara fa dos diumenges).
El risc de rebrot continua baixant en picat i es fixa en 279, 28 punts menys que ahir i molt per sota del 736 que marcava el dia 8. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) no té variacions en les darreres 24 hores i es fixa en 0.70 (0.93 fa dues setmanes). La incidència de casos a 14 dies del període establert entre el 12 i el 18 de novembre és de 442 (la taxa de confirmats per PCR i antígens era de 155 per cada 100.000 habitants, amb un total aproximat de 15.000 proves), mentre que en la forquilla temporal immediatament anterior (dels dies 5 a l’11) era de 691 (amb una taxa de 287 positius per cada 100.000 habitants i un total de proves de poc més de 18.000).
El nombre de pacients en centrs hospitalaris és de 157, quatre més que ahir. Entre el 12 i el 18 de novembre hi va haver 185 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 213 els hospitalitzats.
Terres de l’Ebre: L’Rt puja dues centèsimes (0,66)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.866 casos confirmats per PCR o antígens (22 més que en el balanç anterior), 5.091 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 109 persones, cap més que en el balanç anterior. Entre el 12 i el 18 de novembre es van notificar 12 defuncions, 13 en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 4 punts i se situa en 211 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 373. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 12 i el 18 de novembre és de 122 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 330, pels 562 de la setmana anterior.
L’Rt puja dues centèsimes fins a 0,66, mentre que la setmana anterior era de 0,70. Segons l’últim balanç, hi ha 50 persones ingressades (+1). Entre el 12 i el 18 de novembre hi havia 58 ingressats. La setmana anterior van ser 66 els hospitalitzats.
El risc de rebrot a Catalunya baixa 18 punts (313), l’Rt puja (0,77) i hi ha 25 ingressats més (2.085)
En l’àmbit de país, el risc de rebrot continua a la baixa a Catalunya, retrocedeix 18 punts en les últimes 24 hores i se situa en els 313. L’Rt puja una centèsima fins a 0,77, mentre que la incidència a 14 dies cau a 430,83 (dissabte era de 460,89). En paral·lel, s’han declarat 1.126 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 299.722 des de l’inici de la pandèmia. El 7,56% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
També s’ha informat de 58 noves morts, amb un total de 15.491.
Pel que fa als hospitals, hi ha 2.085 ingressats per covid-19 (+25) –trencant una tendència de cinc dies de baixada- i 514 persones estan a l’UCI (-13).
Salut avala la desescalada: “Estem en unes condicions adequades, que no sobrades, per fer el pas de cara a demà”
Més enllà de les dades, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha avalat aquest diumenge el pla de desescalada quan falten menys de 24 hores per entrar en vigor a Catalunya i així relaxar les restriccions contra la covid-19. “Tenim unes condicions de seguretat adequades, que no sobrades, per fer el pas de cara a demà”, ha reconegut Ramentol aquest diumenge als micròfons de Catalunya Ràdio.
“Estem on prevèiem que estaríem, per això vam demanar aquesta pròrroga de 10 dies de les mesures”, ha continuat el secretari general de Salut, que ha volgut recordar però que “no s’ha deixat encara la fase d’onada epidèmica”. De fet, Ramentol ha volgut avisar la ciutadania que necessàriament haurà de ser un Nadal diferent “si no volem que els Reis ens portin un nou brot epidèmic”.
El primer premi de la categoria de pintura rau en Melchor Balsera, de Badajoz, per l’obra ‘Sin título’. Foto: Cedida
El Tinglado 1, l’emblemàtic espai del Moll de Costa del Port de Tarragona, és l’escenari des de dijous passat de l’exposició de les 75 obres que es van presentar al V Concurs de Pintura i IV Concurs de Dibuix i Gravat, una convocatòria impulsada per la Fundació Privada Mútua Catalana amb el suport del Port de Tarragona i que restarà oberta fins al 13 de desembre. El concurs, nascut a Tarragona amb vocació nacional i internacional, continua creixent en interès per l’augment de les dotacions econòmiques dels premis (5.700 € en total) i per l’exposició de les obres artístiques participants. Atesa la situació de la pandèmia, el lliurament de premis tindrà lloc més endavant, però es poden contemplar totes les obres a l’espai portuari.
El primer premi de la categoria de pintura rau en Melchor Balsera, de Badajoz, per l’obra ‘Sin título’ i el català Lluís Puiggrós, de Santa Maria de Merlès (Berguedà), s’ha dut el segon guardó per l’obra ‘Des de la finestra’. Pel que fa a la categoria de dibuix i gravat, el guanyador és Josep Pérez González, de Castellar del Vallès, per l’obra ‘Espai translúcid / composició 35’. Des del seu inici, la convocatòria, de temàtica i tècniques lliures, aspira a descobrir nous talents i noves formes d’expressió artístiques.
Per tirar endavant la iniciativa i per configurar el jurat s’ha cercat el suport imprescindible de les institucions de la ciutat: Port de Tarragona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Universitat Rovira i Virgili.
Mostra tarragonina
Davant del Tinglado1, encara es pot contemplar al Refugi 1, la ‘XIX Exposició Col·lectiva del Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona’, una altra possibilitat de conèixer els artistes de Tarragona. És la tradicional exposició col·lectiva del Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona que ens acosta els artistes locals tarragonins i convidats amb formats i tècniques ben diferents (aquarel·la, oli, fotografia o collage).
Enguany, i a causa de la crisi sanitària, l’esforç és considerable: es tracta d’una obra esperançada, que reflecteix l’estat actual de la nostra ciutat. Carrers, pedres antigues i, sobretot, la mar de Tarragona es presenten, un cop més, reflectits amb passió i fermesa. Dones i homes de la nostra ciutat s’apleguen per a demostrar-nos que l’art no té fronteres, que és un camí d’esperança i d’amor a la vida.
L’horari expositiu d’ambdues exposicions és de dimarts a dissabtes de 10 a 13 hores i de 16 a 19 hores. Diumenges i festius d’11 a 14 hores i dilluns és tancat.
I aquests dies fa un any que es presentava l’Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona, impulsat per l’Arxiu del Port, una entitat que aquesta setmana també ens narra dins de la secció ‘Històries Portuàries’ la història i curiositats sobre el pont de la Petxina al Serrallo: quan es començà a bastir, la provisionalitat, la construcció o les darreres notícies.
També des del Teatret del Serrallo es manté la final de PortAutors 2020, una convocatòria que descobreix el talent del nostre territori i dona a conèixer el seu potencial artístic. En aquesta edició el tribunal destaca l’alta qualitat i professionalitat de les sis candidatures finalistes: Ivory Tusk, Patricia Atzur, La Chica del Mono, Lia Sampai, Brott i Mia Fuentes. Es pot seguir les activitats de les persones finalistes a les xarxes socials del Port. Totes les activitats són en el marc de la commemoració del 150 aniversari de la Junta d’Obres del Port de Tarragona.
El reusenc d’adopció Joan Guix, exsecretari de Salut Pública, durant la seva intervenció a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Foto: URV
En l’any marcat per la Covid-19, el virus que ha posat en escac el món sencer, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV va convidar Joan Guix, que era el secretari de Salut Pública de la Generalitat durant els primers mesos de la pandèmia, a fer aquest dijous 19 de novembre la lliçó inaugural del centre. Tota una classe magistral per als futurs sanitaris, per a la classe política i la societat en general sobre quines lliçons caldria extreure de la gestió de la primera onada per redreçar el rumb de la gestió actual. L’autocrítica va ser-hi present durant tot el discurs, assumint que van errar en les previsions inicials, que “va haver-hi prepotència perquè estàvem convençuts que teníem un dels millors sistemes sanitaris, però ni ens havíem recuperat de les retallades ni el nostre sistema és tant fort”, i que “hi va haver falles estructurals molt greus i hem d’assumir les responsabilitats polítiques i personals”. Per això Guix va fer una crida a no repetir errors, com ara l’acceleració de la desescalada, i corregir els que encara perduren.
Així, l’epidemiòleg considera fonamental la despolitització de la gestió de la crisi de salut pública, la coordinació i consens de les administracions, l’existència d’un únic portaveu amb missatges clars i no contradictoris sobre les mesures a prendre i la quantificació del seu impacte, l’eliminació de la burocràcia de l’administració que alenteix la posada en marxa de solucions i recursos, la incorporació de científics de l’àmbit de la Psicologia, l’Antropologia i la Sociologia a la taula de presa de decisions per implementar amb èxit les mesures conductuals, no improvisar i analitzar els resultats de les mesures implementades, un replantejament industrial del país perquè no torni a haver-hi un desabastiment, redreçar el problema de recursos humans al sistema sanitari, i ser conscients que s’han perdut drets fonamentals pel camí per restaurar-los tan aviat com sigui possible.
L’inici d’un brot com tants altres
Tensió, confusió, impotència, improvisació i esgotament total són les paraules que Guix va utilitzar per descriure com va sentir-se durant la gestió de la pandèmia fins a la seva dimissió al maig d’aquest any i després de 5 anys al capdavant de la secretaria de Salut Pública. Aquest professor de la facultat durant més de 20 anys, va remuntar-se al desembre de 2019, quan l’OMS va declarar la detecció d’un brot de pneumònia d’origen desconegut en 27 persones a la Xina. “Les experiències prèvies eren similars: l’eclosió d’una malaltia en un lloc determinat però amb poca repercussió a la resta del món, com la grip A o l’èbola, per exemple”. I sobre aquest fet van elaborar un protocol, amb el qual “pensàvem que estàvem preparats”, i van construir el discurs, que Guix va defensar davant dels mitjans de comunicació els primers dies: “El problema nostre era la grip estacional, que cada deu anys dona una fuetada, i la letalitat del SARS-CoV-2 era molt similar a la grip estacional i a la grip A”. Admet, però, que “aquelles paraules me les vaig haver de menjar amb patates”.
La imminència del Mobile World Congress, seguit del gran brot a la Llombardia i el Vèneto al febrer i la declaració de pandèmia per part de l’OMS l’11 de març va capgirar del tot la situació. “El 12 de març ens veiem obligats a tancar la conca d’Òdena perquè en un cap de setmana es van detectar 300 casos i una mortalitat deu vegades més alta que la letalitat a Catalunya”. A continuació, l’estat d’alarma. Això va suposar que “el Ministeri de Sanitat, que pràcticament no té competències, es posa al timó d’una situació que ha gestionat molt poques vegades i ens va sorprendre amb coronels i militars per comptes de científics al capdavant; això ja donava l’aire de com anirien les coses”, va explicar Guix. A partir de llavors, van canviar l’estratègia de contenció per la de mitigació: “Frenar el virus renunciant a eliminar-lo per evitar el col·lapse del sistema sanitari”.
La gestió de la crisi
“I això com evolucionarà?, ens preguntàvem. Qualsevol plantejament era esgarrifós, amb molts models matemàtics fins i tot contradictoris entre ells, perquè se suportaven en dades que no coneixíem ben bé”. La situació als centres sanitaris i a les residències és de sobra coneguda: “Necessitàvem comprar material on fos, pagant el que fos”, amb la dificultat afegida que “quan el govern central va dir que incautaria el material per distribuir a les comunitats va provocar que els proveïdors només volguessin cobrar en metàl·lic per por de perdre la partida i els diners”. El sistema de vigilància epidemiològica també va ser insuficient per al volum de feina i els problemes burocràtics van fer retardar tres mesos l’autorització per a la incorporació de rastrejadors. Van col·lapsar els laboratoris i els sistemes d’informació “eren absolutament deficients: treballàvem amb excels i amb els informàtics a tota màquina per fer compatibles els sistemes dels centres sanitaris”. A això s’hi sumava la manca d’evidència científica, “amb publicacions de mostres molt curtes i articles que es contradeien al cap de dos dies”, explica Guix. Malgrat tot, van poder instal·lar hotels medicalitzats, més llits d’intensius, hotels per a professionals que tenien por d’infectar la família a casa i, per damunt de tot, la “resposta excel·lent, heroica totalment, dels professionals”, reconeix Guix.
Amb tot plegat, però, es va aconseguir aplanar la corba i van dissenyar una desescalada de 4 etapes, amb 15 dies per etapa sempre que es complissin els indicadors. Malgrat això, “les darreres etapes es van cremar massa de pressa, i un 15% dels malalts i més d’un 40% dels contactes no complien ni amb l’aïllament ni amb la quarantena”, apunta Guix.
Com serà el futur?
Ara la situació és de fatiga social, reconeix, no només per tot el que ha passat sinó també per la falta d’expectatives, que “porta al relaxament de normes i condueix a un context social de contestació”. I va alertar també de les conseqüències de l’excessiva visibilitat que es dona als negacionistes perquè pot suposar un risc a l’hora d’implementar les vacunes.
En aquest futur incert, la predicció de Guix és que conviurem amb el virus, com fem amb la grip estacional i la grip A, però cal resoldre encara si serà estacional i si les vacunes que estan a punt de sortir al mercat són eficaces també amb les mutacions del virus.
Premis Sant Lluc als millors estudiants
Fàtima Sabench, responsable de l’Ensenyament de Medicina, anuncia alguns dels Premis Sant Lluc 2020. Foto: URV
Durant l’acte es van fer públics els premis Sant Lluc que la facultat atorga cada any per reconèixer l’esforç i premiar els millors treballs de Fi de Grau i de Màster dels alumnes de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Són els següents:
Anna Vidal Romero, per “Estudi observacional retrospectiu de la infecció per clostridium difficile i les recurrències a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona”, i Liz Alejandra Amu Hernández i Kimberley Lachmeijer, per “Manejo del síndrome de distrés respiratorio del recién nacido prematuro y factores predictivos de su evolución durante el ingreso en una unidad de cuidados intensives neonatales de tercer nivel”, als millors Treballs de Fi de Grau de Medicina, dotats amb 250 euros cadascun.
Júlia Quintillà Benet per “Effect of radiotherapy on energy metabolism in patients with breast and lung càncer”, i Sara de las Heras Delgado, Esther Cendra Duarte i Adoración Alías Guerrero, per “Valoración de la calidad nutricional y del precio de los productos sin gluten respecto a sus análogos con gluten a través del algoritmo del sistema de etiquetado frontal Nutriscore”, als millors Treballs de Fi de Grau de Nutrició Humana i Dietètic, dotats amb 250 euros cadascun.
Núria Brunet Reverté per “Programa de estimulación cognitiva en pacientes mayores de 65 años con deterioro cognitivo leve/demencia leve: estudio piloto en la asociación de familiares del Alzheimer en la ciudad de amposta”, i Judit Queral Añó per “Efectividad de intervenciones nutricionales para el tratamiento de la osteoporosis en gente mayor que vive en la comunidad: revisión sistemática y metaanálisis”, als millors Treballs de Fi del Màster en Envelliment i Salut, dotats amb 250 euros cadascun.
Albert Llaveria López, pel treball “Relació dels contrasts tèrmics i els punts gallets miofascials”, Premi Fundació STS per al millor Treball de Fi de Grau del grau de Fisioteràpia.
Els estudiants van seguir la inauguració del curs i el veredicte dels premis des de casa a causa de les restriccions per la COVID-19.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 150 nous positius detectats per totes les proves, fins a un total acumulat des de l’inici de la pandèmia de 19.514. El registre de morts provocats directament per la Covid-19 s’incrementa en dos, amb un registre oficial provisional de 589.
El risc de rebrot davalla 26 punts i es queda en 337, mentre que la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) continua invariable per quart dia consecutiu (0.71). La incidència de casos a 14 dies es troba en 525. Durant el període del 3 al 9 de novembre, estava en 759, mentre que el dia 2 d’aquest mes es tancava en 828. La taxa de confirmats per PCR i Tests d’Antígens ràpids marca 205 positius per cada 100.000 habitants (amb un total de proves entre el 10 i el 16 de novembre de prop de 16.500), molt per sota de l’estipulat en el període comprés entre els dies 3 i 9 d’aquest mes, 319 casos per cada 100.000 habitants, si bé ene aquest cas amb 19.600 proves dutes a terme.
En el capítol de la prssió assistencial, el nombre de persones ingressades en centres hospitalaris és de 165, 20 menys que ahir,
Imatge de la roda de premsa d’aquest dijous. Foto: Cedida
Neix ‘Love Stream’, 8 locals d’oci de Reus uneixen sinergies per realitzar una programació estable de música. El projecte, que compta amb la participació de The Green Dog Cafè, Cafè Reus, Absenta, Sentiments, Blondie, Brotos, Teïna i Lo Submarino, vol ser “una forma de protesta” davant la manca d’un pla d’ajudes específic al sector de l’oci nocturn davant la Covid-19, i es fonamenta en “seguir treballant, programant música en temps de crisi, un projecte de streaming a diferents locals de la capital del Baix Camp”. Aixi ho han assegurat els representants dels establiments en roda de premsa convocada aquest dijous.
“Davant la inestabilitat de l’oci i els nous hàbits de consum de música, hem creat aquest projecte en uns temps difícils per la cultura, però necessaris per a l’estabilitat emocional dels reusencs, la cultura és salut”, afegien. “La música ha sigut la banda sonora de les nostres vides i el seu consum ha anat molt lligat a l’oci nocturn, almenys el consum més humanista d’aquest tipus de cultura. Per això hem creat un projecte per continuar gaudint d’aquest tipus de cultura i sobretot per visualitzar aquests locals que resten tancats fins que no s’acabi el confinament” afirmaven.
Per això han creat una programació on cada setmana trindran un dj o grup musical realitzant un directe al local a la ciutat. “Podràs gaudir des de casa de la cultura segura als teus locals preferits. Punxarem a porta tancada, locals tancats oberts al món”. Aquesta és la filosofica de la iniciativa.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 128 nous positius detectats per totes les proves (152 ahir), fent un total acumulat des de l’inici de la pandèmia de 19.364. També registra 6 morts causades directament pel coronavirus (els mateixos que dimecres), deixant el registre provisional oficial en 587.
El risc de rebrot baixa de nou, en aquest cas 15 punts, per 13è dia consecutiu i es queda en 363. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) es manté inalterable des de fa tres dies en 0.71. La incidència de casos a 14 dies entre el 9 i el 15 d’aquest mes marca 559, mentre que en el període immediatament anterior (del 2 al 8) estava en 767. Durant la primera forquilla esmentada, la taxa de confirmats per proves PCR i TA era de 227 per cada 100.000 habitants (amb un total de proves realitzades de prop de 10.500). En el segon estava en 331 per cada 100.000 habitants, amb un total de proves que fregaven les 20.000, gairebé el doble. El perquè de la disminució de proves no ha estat justificada per cap font oficial.
La pressió assistencial continua relaxant-se. El número de pacients ingressat en centres hospitalaris és de 185, quatre menys que ahir. Entre el 9 i el 15 de novembre hi va haver 205 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 233 els hospitalitzats.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot baixa 17 punts, dues morts més i pugen lleugerament els ingressats
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.778 casos confirmats per PCR o antígens (40 més que en el balanç anterior), 5.000 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 102 persones, dues més que en el balanç anterior. Entre el 9 i el 15 de novembre es van notificar 11 defuncions, 11 també en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 17 punts i se situa en 259 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 477. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 9 i el 15 de novembre és de 147,22 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 416,94, pels 655,75 de la setmana anterior.
L’Rt baixa una centèsima fins a 0,65, mentre que la setmana anterior era de 0,76. Segons l’últim balanç, hi ha 58 persones ingressades (+2). Entre el 9 i el 15 de novembre hi havia 63 ingressats. La setmana anterior van ser 56 els hospitalitzats.
Catalunya: Es declaren 2.392 nous casos, 50 morts i hi ha 21 ingressats menys a l’UCI (553)
En l’àmbit de país, el risc de rebrot segueix en descens a Catalunya i retrocedeix 9 punts en les últimes 24 hores, situant-se en els 381. L’Rt es manté en 0,76, mentre que la incidència a 14 dies cau a 535,34 (ahir era de 546,15 ). En paral·lel, s’han declarat 2.392 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 294.800 des de l’inici de la pandèmia. El 8,44% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
També s’ha informat de 50 noves morts, amb un total de 15.318.
Pel que fa als hospitals, hi ha 2.300 ingressats per covid-19 (-102) i 553 a l’UCI (-21), tenint en compte que ara també s’inclouen els crítics en centres privats.
Espanya suma 16.233 nous positius per covid-19 i registra 252 defuncions més
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat 16.233 nous positius i 252 morts més per coronavirus a Espanya en relació amb el total de casos confirmats dimecres, amb 42.291 defuncions totals des de l’inici de la pandèmia. Segons l’últim informe publicat, fins ara hi ha hagut 1.541.574 casos confirmats per proves diagnòstiques. Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 337.999 des de l’inici de la pandèmia, tot i que en la darrera setmana n’ha registrat 8.952, xifra superada per Andalusia amb 17.017 i Catalunya amb 12.075. Des del principi de la pandèmia el Principat n’acumula 290.182.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 18.961 pacients hospitalitzats per covid-19, 442 menys que dimecres, que ocupen el 15,18% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 3.960 persones (8 menys), el 15,44% de llits.
També hi ha 3.125 ingressos en UCI (5 més que dimecres), un 31,66% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya, n’hi ha 578 (29 menys), el 40,39% del total.
Sabies que 4.200 milions de persones no disposen de serveis de sanejament gestionats de forma segura? Prendre consciència d’aquest fet és l’objectiu del Dia Mundial del Sanejament, impulsat per Nacions Unides des de l’any 2013, que se celebra el 19 de novembre. Davant la crisi sanitària, humanitària i climàtica que això suposa, l’organització fa una crida a l’acció per garantir un sanejament adient per a tothom.
Per aquest motiu, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el full de ruta para assolir un món més igualitari i just, recullen en el seu sisè punt el compromís d’aconseguir el 2030 aigua neta i sanejament per a tota la població mundial. La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància vital d’ambdós serveis per prevenir i contenir les malalties infeccioses. Les aliances publicoprivades (punt 17 dels ODS) són bàsiques per universalitzar-los.
Aquest any, Nacions Unides posa el focus en el sanejament sostenible i el canvi climàtic. Però, com pot un vàter ajudar a combatre l’emergència climàtica? Quan imaginem els efectes del canvi climàtic, pensem en el desgel dels casquets polars o en la desertització de grans extensions de sòl abans cultivable. Però, gairebé mai pensem en les conseqüències en la nostra vida quotidiana. El canvi climàtic, tanmateix, constitueix també una amenaça per a un element bàsic a totes les llars: el vàter.
El sistema de sanejament, basat en la disponibilitat d’aigua i en la innovació que van suposar en el seu moment el sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs comú va suposar un avenç bàsic per a la salubritat pública i va accelerar el procés d’urbanització lligat al desenvolupament industrial. Ara, en un moment crític a causa de la crisi sanitària, aquest salvavides en la lluita contra la transmissió de malalties no està garantit perquè és vulnerable davant la violència dels episodis climàtics.
Les inundacions, les sequeres i l’augment del nivell del mar poden malmetre qualsevol part d’un sistema públic de sanejament –les canonades, els tancs o les plantes de tractament— i provocar abocaments d’aigües residuals. Això pot generar una emergència de salut pública, així com deteriorar el medi ambient. Per aquest motiu, és urgent enfortir els sistemes de sanejament, especialment a les grans ciutats, perquè resisteixin els episodis meteorològics extrems i siguin sostenibles.
El repte d’evacuar cada cop més aigua
SOREA i les seves filials tracten, anualment, 132,6 hm3 d’aigua a les estacions depuradores d’aigües residuals. Per això, apliquen els principis bàsics de l’economia circular (reutilització dels recursos) en el sanejament, així com la política de zero residus i l’autosuficiència energètica. La prioritat és tractar les aigües residuals per tornar-les al medi en bones condicions i amb la qualitat que exigeix la Directiva UE 21/271 i les normatives locals.
El nou repte davant del canvi climàtic és aconseguir que les poblacions evacuïn amb el menor impacte ecològic un flux d’aigua (aigües residuals i pluvials) cada cop major. La solució passa per la integració del clavegueram amb les depuradores per així restituir al medi natural les aigües captades en les millors condicions possibles. Per fer-ho, és necessària una revolució en la gestió, de la mà de la digitalització i les noves tecnologies. Es tracta d’introduir sensors a tota la xarxa, tractar de forma global les dades, elaborar programes de neteja del clavegueram i gestionar de forma integral els tancs i dipòsits.
La innovació tecnològica en el sanejament també és fonamental en la lluita contra la pandèmia i en la qual és bàsica l’anticipació. En aquest sentit, Agbar ha desenvolupat City Sentinel, una eina de monitoratge que detecta i quantifica la presència en les aigües residuals del virus SARS-CoV-2, que permet seguir l’evolució del virus i predir possibles rebrots.
Un sanejament responsable: les nostres accions compten
A més, la companyia recorda la importància de no llençar pel vàter i ni per l’aigüera burilles, oli, productes per a la cura personal (tovalloletes, tampons i bastonets, entre d’altres) ni medicaments, així com tampoc mascaretes ni guants. L’abocament de productes de difícil desintegració directament pel desguàs provoca el deteriorament de la xarxa de sanejament, així com greus danys al medi ambient, enormes pèrdues econòmiques i múltiples problemes als usuaris que es troben amb les canonades de les instal·lacions interiors obturades. Recorda que el vàter no és una paperera!
Entrada principal a la Residència Les Vinyes, al centre de Falset. Foto: ACN
La Residència les Vinyes de Falset ja no té cap resident positiu o amb simptomatologia de covid-19 i ja se la considera una residència verda. El centre ha passat per un brot, detectat al setembre, que va acabar amb la vida d’una quarantena de residents infectats. Davant l’alarmant nombre de defuncions la Generalitat va intervenir el centre fa unes setmanes. Actualment, la residència compta amb 76 usuaris. Des del centre, gestionat des de la intervenció del Departament de Salut per STS Gestió, s’estan aplicant els protocols pel que fa a comunicació als familiars i informació diària, segons informen fonts de Salut. Així mateix, es treballa per tal que els familiars puguin realitzar visites als residents en les condicions òptimes de seguretat.
Segons informen fonts del Departament de Salut, el centre continua aplicant el pla de comunicació que s’ha vertebrat en tres eixos: videotrucada als familiars, informació sobre els canvis i funcionament del centre mitjançant grup de Whatsapp i informació telefònica segons l’estat de l’usuari sobre l’evolució.
La d’aquest dimarts és una bona jornada per l’optimisme de cara a la contenció del virus a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, amb una excepció dolorosa, els 10 morts causats directament pel virus sumats pel Departament de Salut en les darreres 24 hores, que deixen el registre oficial provisional en 575. Es van registrar 26 defuncions entre el 7 i el 13 de novembre, 31 la setmana anterior. En contraposició, el nombre de nous casos detectats és dels més baixos des de mitjans del mes passat, 118, fent un total acumulat de 19.084 des de l’inici de la pandèmia.
El risc de rebrot ha agafat ritme en la seva baixada en picat i se situa ara en 397 (32 punts menys que ahir), i la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) també segueix disminuint per fixar-se en 0.71 (una centèssima menys). La incidència de casos a 14 dies es troba ara en 607, mentre que el dia 6 de novembre estava en 812 i el 30 del mes passat es tancava amb 876. Els casos confirmats per PCR i TA entre els dies 7 i 13 d’aquest mes és de 1.451 d’un total de 10.500 proves, amb una taxa de confirmats per les mateixes proves de 236 per cada 100.000 habitants.
Segons les últimes dades, hi ha 204 pacients ingressats (+3). Entre el 7 i el 13 de novembre hi va haver 191 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 213 els hospitalitzats.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot cau 25 punts, dos morts i hi ha 60 ingressats (-2)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.704 casos confirmats per PCR o antígens (46 més que en el balanç anterior), 4.923 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 98 persones, dues més que en el balanç anterior. Entre el 7 i el 13 de novembre es van notificar 10 defuncions, 9 en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 25 punts i se situa en 308 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 545. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 7 i el 13 de novembre és de 164,64 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 479,87, pels 697,33 de la setmana anterior.
L’Rt baixa una centèsima fins a 0,67, mentre que la setmana anterior era de 0,82. Segons l’últim balanç, hi ha 60 persones ingressades (-2). Entre el 7 i el 13 de novembre hi havia 61 ingressats. La setmana anterior van ser 57 els hospitalitzats.
Catalunya: Es declaren 2.015 nous casos, 68 morts i pugen en 9 els ingressats a l’UCI (596)
En l’àmbit de país, el risc de rebrot segueix en descens a Catalunya i retrocedeix 33 punts en les últimes 24 hores, situant-se en els 405. L’Rt també es redueix dues centèsimes (0,76), mentre que la incidència a 14 dies cau a 562,33 (ahir era de 593,99 ). En paral·lel, s’han declarat 2.015 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 290.377 des de l’inici de la pandèmia. El 8,74% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
També s’ha informat de 68 noves morts, amb un total de 15.200.
Pel que fa als hospitals, hi ha 2.485 ingressats per covid-19 (-50) i 596 a l’UCI (+9), tenint en compte que ara també s’inclouen els crítics en centres privats.
Espanya supera el milio i mig d’infectats amb 13.159 casos nous
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat aquest dimarts 435 morts més per coronavirus a Espanya en relació amb el total informat ahir, amb 41.688 defuncions des de l’inici de la pandèmia. A banda, segons l’últim informe publicat s’ha superat el milió i mig d’infectats, concretament 1.510.023 casos confirmats per proves diagnòstiques, després de sumar avui 13.159 casos nous. Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 334.655 des de l’inici de la pandèmia, tot i que en la darrera setmana n’ha registrat 9.592, xifra superada per Andalusia amb 19.720 i Catalunya amb 13.967.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 20.007 pacients hospitalitzats per covid-19, 445 menys que dilluns, que ocupen el 16,13% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 4.097 persones (148 menys), el 16,01% de llits.
També hi ha 3.127 ingressos en UCI (29 menys que dilluns), un 32,31% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya, n’hi ha 619 (14 menys), el 43,38% del total.
El confinament i les mesures restrictives de contacte social semblen funcionar, almenys en els macroindicadors ets públics pel Departament de Salut. I això malgrat que la Regió Sanitària del Camp de Tarragona suma aquest dilluns 18.966 nous infectats detectats per totes les proves, i 565 defuncions (dues més que fa 24 hores) atrïbuïdes directament al virus. Es van registrar 22 defuncions entre el 6 i el 12 de novembre, 32 la setmana anterior.
La pressió assistencial s’estabilitza a la baixa respecte els pics de fa dues setmanes, 201 ingressats en centres hospitalaris avui, cinc més que diumenge. Entre el 6 i el 12 de novembre hi va haver 208 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 226 els hospitalitzats. A més, el risc de rebrot torna a nivells de mitjans del mes passat i després de caure 48 punts se situa en 429, mentre la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) queda molt per sota del nivell preocupant i es fixa en 0,72 (tres centèssimes menys que ahir).
La incidència de casos a 14 dies es troba ara en 642, quan el passat dia 5 es tancava amb 834. Dels 6 al 12 de novembre els casos confirmats per PCR i antígens va ser de 1.560 (16.600 proves realitzades entre PCR i TA), amb una taxa de 254 per cada 100.000 habitants. En el període immediatament anterior (del 30 d’octubre al 5 de novembre), els casos confirmats van ser de 2.387 (21.500 proves fetes entre PCR i TA), i la taxa estava en 388 per cada 100.000 habitants.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot cau 27 punts, dos mort i hi ha 62 ingressats
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.658 casos confirmats per PCR o antígens (15 més que en el balanç anterior), 4.876 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 96 persones, dues més que en el balanç anterior. Entre el 6 i el 12 de novembre es van notificar 12 defuncions, 9 en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 27 punts i se situa en 333 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 598. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 6 i el 12 de novembre és de 180,93 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 518,64, pels 743,40 de la setmana anterior.
L’Rt baixa una centèsima fins a 0,68, mentre que la setmana anterior era de 0,84. Segons l’últim balanç, hi ha 62 persones ingressades (ídem). Entre el 6 i el 12 de novembre hi havia 63 ingressats. La setmana anterior van ser 61 els hospitalitzats.
Catalunya: Tots els macroindicadors també baixen
E n l’àmbit de país, el risc de rebrot segueix en descens a Catalunya i retrocedeix 38 punts en les últimes 24 hores, situant-se en els 438. L’Rt també es redueix dues centèsimes (0,78), mentre que la incidència a 14 dies cau a 593,99 (ahir era de 622,79). En paral·lel, s’han declarat 1.092 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 288.362 des de l’inici de la pandèmia. El 9,02% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. També s’ha informat de 52 noves morts, amb un total de 15.132.
Pel que fa als hospitals, hi ha 2.535 ingressats per covid-19 (+11) i 587 a l’UCI (+7), tenint en compte que ara també s’inclouen els crítics en centres privats.
Espanya registra 38.273 nous positius per covid-19 i suma 484 morts més
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat 38.273 nous positius i 484 morts més per coronavirus a Espanya en relació amb el total de casos confirmats divendres, amb 41.253 defuncions totals des de l’inici de la pandèmia. Segons l’últim informe publicat, fins ara hi ha hagut 1.496.864 casos confirmats per proves diagnòstiques.
Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 333.215 des de l’inici de la pandèmia, tot i que en la darrera setmana n’ha registrat 9.279, xifra superada per Andalusia amb 21.541 i Catalunya amb 15.445. Des del principi de la pandèmia el Principat n’acumula 283.937.
Pla detall d’un home fent-se la PCR amb un tècnic sanitari. Foto: ACN
La pandèmia es manté en nivells més baixos, tot i que encara es produeixen víctimes mortals i nous casos. Ara bé, el descens les darreres jornades és evident. Succeeix així amb les dades conegudes aquest diumenge. El Departament de Salut ha notificat 161 casos nous de contagis comptant totes les proves a la demarcació i 3 noves defuncions.
Dues d’aquestes s’han produït al Camp de Tarragona (563), on es manté la pressió hospitalària amb 196 ingressats i on continua el descens del risc de rebrot, ara per sota dels 500 (477). La regió ha notificat 130 casos nous (18.856 en total), dels quals 34 s’han localitzat a la ciutat de Tarragona (4.171 positius i 117 defuncions). El risc de rebrot també ha baixat, se situa per sota dels 600 (566). La taxa de confirmats per PCR i Tests d’Antígens continua baixant i se situa en 279,29 casos per cada 100.000 habitants al Camp de Tarragona. Recordem que l’objectiu del govern és arribar als 50 casos com a màxim.
Les Terres de l’Ebre han notificat 1 defunció (94) i 2 ingressos més als hospitals (62). El risc de rebrot se situa en 360 punts i s’han sumat 31 positius nous (4.861 en total).
La demarcació de Tarragona ha acumulat 23.717 casos des de l’inici de la pandèmia comptant totes les proves.
Mentrestant, el risc de rebrot segueix en descens a Catalunya i retrocedeix 41 punts en les últimes 24 hores, situant-se en els 476, segons l’última actualització del Departament de Salut. La velocitat de propagació, l’Rt, també es redueix tres centèsimes (0,80), mentre que la incidència a 14 dies cau a 622,79 (ahir era de 656,52). En paral·lel, s’han declarat 1.871 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 287.270 des de l’inici de la pandèmia. El 9,23% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. També s’ha informat de 67 noves morts, amb un total de 15.080. Pel que fa als hospitals, hi ha 2.524 ingressats per covid-19 (+58) i 580 a l’UCI (-3), tenint en compte que ara també s’inclouen els crítics en centres privats.
Pla tancat d’un home fent-se la prova PCR amb un tècnic sanitari en un pavelló. Foto: ACN
Les mesures de confinament comencen a donar fruits. El Departament de Salut ha notificat aqeust dissabte 256 casos de coronavirus comptant totes les proves fetes a la demarcació de Tarragona, 64 menys que en el darrer registre.
Les dues defuncions s’han produït al Camp de Tarragona, i ja arriben a les 561 des de l’inici de la pandèmia. S’han sumat 211 casos nous, dels quals 58 han estat a la ciutat de Tarragona (4.137) i on el risc de rebrot continua a la baixa (623 a la ciutat, 518 a la regió). La pressió hospitalària continua baixant. S’han registrat 15 altes i encara són als hospitals 194 persones. La Taxa de confirmats per PCR cada 100.000 habitants ha baixat per primera vegada en vàries setmanes dels 300. El total de casos a la regió és de 18.726 comptant totes les proves.
Les Terres de l’Ebre han acumulat 45 positius nous (4.830 en total), el risc de rebrot ha baixat 19 punts (391) i el nombre d’ingressats també ha disminuït en 6 pacients (60 en total). El darrer registre no ha deixat cap nova defunció (93).
El total de casos a la demarcació de Tarragona és de 23.556 des de l’inici de la pandèmia.
D’altra banda, el risc de rebrot continua a la baixa a Catalunya i retrocedeix 39 punts en les últimes 24 hores situant-se en els 517, segons l’última actualització del Departament de Salut. La velocitat de propagació, l’Rt, també retrocedeix dues centèsimes (0,83), mentre que la incidència a 14 dies cau a 656,52 (ahir era de 686,30).
En paral·lel, s’han declarat 2.756 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 285.399 des de l’inici de la pandèmia. El 9,78% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. També s’ha informat de 56 noves morts, amb un total de 15.013. Pel que fa als hospitals, hi ha 2.466 ingressats per covid-19 (-160) i 583 a l’UCI (-2), tenint en compte que ara també s’inclouen els crítics en centres privats.
Professionals sanitaris atenen malalts de coronavirus en un hospital català. Foto: ACN
La davallada significativa del risc de rebrot que es viu a la província de Tarragona no amaga una situació molt complicada en els hospitals i centres sanitaris de tota la província de Tarragona. Per exemple, a les Terres de l’Ebre, on el risc de rebrot se situa en 410, la Unitat de Cures intensives de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, ha quadruplicat la seva capacitat. En la regió sanitària del Camp de Tarragona el risc de rebrot se situa en 566.
Aquest extrem porta al COM, per mitjà d’una nota de premsa, a demanar “majors esforços a les institucions i la ciutadania a fi i efecte d’evitar la propagació del coronavirus de forma urgent. L’esforç assistencial per part dels professionals és ingent, però de res serveix si com a societat, no som capaços de frenar la propagació del virus. Tal com va succeir en la primera onada i per atendre als pacients crítics, els hospitals han hagut d’habilitar diverses zones específiques en espais com quiròfans, paritoris o a sales d’endoscòpia”.
A més, afegeix el ccomunicat, “part de l’activitat quirúrgica i de les consultes externes que realitzen han quedat suspeses i metges i metgesses de diverses especialitzats s’han hagut d’integrar als equips d’atenció als malalts amb COVID. El maneig dels pacients amb patologia COVID greu és complex. Aquests pacients es mantenen completament sedats, amb coma induït, per a permetre que els respiradors treballin de manera adequada. Són pacients que requereixen de canvis posturals freqüents i, sovint, s’han de col·locar boca avall per tal de millorar l’oxigenació”.
Aquests canvis es realitzen amb “mesures estrictes de seguretat que intenten protegir als professionals de possibles contagis. A aquest fet, cal sumar que els equips de protecció individuals incrementen la complexitat i l’esforç que han de fer els professionals en l’atenció que presten als malalts COVID. De moment, els casos confirmats acumulats des de l’inici de la pandèmia ja supera els 23.000 (Terres de l’Ebre 4.785 i Camp de Tarragona 18.515). Davant d’aquestes xifres, de les mesures conegudes, la més efectiva és evitar el contacte social”.
El COMT sol·licita a la ciutadania que faci “un exercici de responsabilitat i sobretot de solidaritat. Solidaritat amb la nostra gent gran per protegir-los d’una infecció que sovint resulta mortal, solidaritat amb les persones que pateixen malalties cròniques que agreugen l’evolució de la COVID, solidaritat amb els metges, les metgesses i la resta de professionals sanitaris que treballen incansablement per oferir el millor d’ells mateixos. El COMT fa una crida a les Administracions per a obtenir complicitat i ajuda. Complicitat per explicar de manera entenedora l’abast real de crisi sanitària, ja que els missatges han de ser directes, clars i explícits. És fa imprescindible avançar plegats i cal entendre que el nostre esforç serà inútil si, entre totes i tots, no aconseguim aturar la propagació del virus”, conclou.
La Junta Directiva marca la data per a la tornada de les competicions d’àmbit territorial, després de l’allargament de les restriccions per part del Govern fins el 23 de novembre. Foto: Cedida
En la reunió corresponent al mes de novembre, la Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol ha marcat la data per al retorn de les competicions d’àmbit territorial a Catalunya. Sempre que ho permeti la normativa, i les restriccions aplicades a la pràctica esportiva federada no vagin més enllà del 23 de novembre, les categories de futbol i futbol sala tant amateurs com de base tornaran el cap de setmana del 5 i 6 de desembre. D’aquesta manera, els equips, federats i federades disposaran d’un marge superior als 10 dies per dur a terme sessions d’entrenament i constituir-se en grup estable i permanent, abans del retorn de la lliga.
La decisió s’ha adoptat després de conèixer l’allargament de les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic per la pandèmia de la Covid-19, per part del Govern, i suposarà la represa d’aquelles categories ja iniciades anteriorment, així com també l’arrencada dels campionats que encara no han començat. En aquest sentit, l’FCF informarà pròximament de la manera com es durà a terme la tornada de les competicions.
D’altra banda, el president de l’FCF, Joan Soteras, ha presentat la proposta de bonificar part de les quotes als afiliats, si el pla de competició establert a l’Assemblea queda alterat per qüestions derivades de la pandèmia.
La nova partida que beneficiarà clubs, federacions i consells esportius, així com empreses del sector, principalment gimnasos.
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras, s’han reunit avui de manera telemàtica amb representants del teixit esportiu català per comunicar-los que el Govern ha ampliat a 25 milions d’euros les ajudes previstes per pal·liar els efectes del tancament de les instal·lacions i equipaments motivat per la segona onada de la pandèmia de la Covid-19. A banda, l’executiu treballarà conjuntament amb el sector per fer efectiva la reobertura progressiva dels centres esportius a partir del 23 de novembre, en el marc d’un pla per al retorn d’activitats afectades per les mesures restrictives.
El PROCICAT ha aprovat avui noves mesures per contenir el brot epidèmic -pendents de ser publicades al DOGC-, entre les quals figura la pròrroga de deu dies, fins al proper 23 de novembre, de les restriccions vigents aprovades el 29 d’octubre, entre elles, totes les que afecten l’àmbit esportiu.
D’aquesta manera, continua suspesa l’obertura al públic de les instal·lacions i els equipaments esportius (a excepció dels centres de tecnificació i d’alt rendiment esportiu, i els centres que hagin d’acollir entrenaments i competició de caire professional, estatal i internacional), es manté l’ajornament de totes les competicions esportives (a excepció de les competicions oficials d’àmbit estatal, internacional i professional, que s’han de celebrar sense públic) i continuen aturades totes les activitats extraescolars de caràcter esportiu fora del centre educatiu, entre altres mesures.
Durant la trobada, la consellera Budó ha avançat als representants del sector esportiu que la partida inicial de 20 milions d’euros destinada a ajuts per tal de pal·liar les pèrdues ocasionades per l’aturada d’activitat de la segona onada de la Covid-19 s’ampliarà fins als 25 milions, una partida que beneficiarà clubs, federacions i consells esportius, així com empreses del sector, principalment gimnasos.
Així mateix, la consellera ha agraït els sacrificis i la comprensió del teixit esportiu davant la situació complicada que està patint arran de les mesures restrictives, i els ha anunciat que el Govern treballarà de manera conjunta amb tot el sector per portar a terme la reobertura progressiva dels espais esportius a partir del 23 de novembre, començant per les instal·lacions a l’aire lliure, seguint el pla que el Govern està començant a preparar i que contempla en primer lloc el retorn d’activitats que suposen un menor risc epidemiològic, com les que es fan a l’aire lliure.
En les darreres 24 hores el Departament de Salut ha comptabilitzat 400 nous infectats de la Covid-19 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, fins a un total acumulat des de l’inici de la pandèmia de 18.246. A més, s’han afegit 9 morts (la pitjor dada des del dimarts dia 3, amb 11), deixant el registre oficial provisional en 556.
Malgrat aquests números, els macroindicadors continuen donant bones notícies. El risc de rebrot ha caigut per setè dia consecutiu (21 punts), quedant en 509. Una xifra que no es donava des del dimarts dia 20 d’octubre, amb 441. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) ha davallat també des d’ahir, en aquest cas dues centèssimes, i ara està fixada en 0.82 Dijous passat era de 0.94. La incidència de casos a 14 dies es de 756 (323 per cada 100.000 habitants), lluny del registre de l’1 de novembre, 896 (433 per cada 100.000 habitants).
Del 2 al 8 d’aquest mes, i amb prop de 19.500 proves realitzades (tant PCR com d’antígens), els casos confirmats han estat 1.986 (un 10%). El període del 26 d’octubre a l’1 de novembre, les prop de 20.500 proves van detectar 2.662 positius (gairebé un 13%).
El nombre de persones ingressades en centres hospitalaris és de 215, un menys que ahir. Entre el 2i el 8 de novembre hi va haver 233 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 236 els hospitalitzats.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot baixa 44 punts i sis morts més
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.518 casos confirmats per PCR o antígens (42 més que en el balanç anterior), 4.734 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 92 persones, sis més que en el balanç anterior. Entre el 2 i el 8 de novembre es van notificar 11 defuncions, 6 en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 44 punts i se situa en 450 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 689. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 2 i el 8 de novembre és de 257,35 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 639,45, pels 838,37 de la setmana anterior.
L’Rt baixa tres centèsimes fins a 0,74, mentre que la setmana anterior era de 0,87. Segons l’últim balanç, hi ha 66 persones ingressades (+7). Entre el 2 i el 8 de novembre hi havia 56 ingressats. La setmana anterior van ser 63 els hospitalitzats.
Catalunya: Risc de rebrot i Rt baixen a 595 i 0,87, i la incidència a 14 dies retrocedeix fins a 719
En l’àmbit de país, el risc de rebrot baixa 16 punts en les últimes 24 hores a Catalunya i se situa en els 595. L’Rt baixa a 0,87, i la incidència a 14 dies retrocedeix a 719,20 (era de 727,44 en l’anterior balanç).
En paral·lel, s’han declarat 3.680 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 279.842 des de l’inici de la pandèmia. El 10,56% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
També s’ha informat de 141 noves morts, amb un total de 14.886.
Pel que fa als hospitals, hi ha 2.687 ingressats per covid-19 (+12) i 583 a l’UCI (-14), tenint en compte que ara també s’inclouen els crítics en centres privats.
Espanya registra 19.511 nous positius per covid-19 i suma 356 morts més
Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat ha registrat 19.511 nous positius i 356 morts més per coronavirus a Espanya en relació amb el total de casos confirmats dimecres, amb 40.461 defuncions totals des de l’inici de la pandèmia. Fins ara hi ha hagut 1.437.220 casos confirmats per proves diagnòstiques.
Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 328.548 des de l’inici de la pandèmia, tot i que en la darrera setmana n’ha registrat 10.175, xifra superada per Andalusia amb 21.619 i Catalunya amb 16.625. Des del principi de la pandèmia el Principat n’acumula 274.425.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 20.525 pacients hospitalitzats per covid-19, 526 menys que ahir, que ocupen el 16,47% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 4.377 persones (158 menys), el 17,06% de llits.
També hi ha 3.123 ingressos en UCI (30 més que dimecres), un 31,96% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya, n’hi ha 629 (3 menys), el 44,36% del total.
Simón es mostra “crític” però no “contrari” a les PCR a ports i aeroports perquè l’impacte és “mínim”
El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, s’ha mostrat “crític” aquest dijous tot i que no “contrari” amb la decisió del govern espanyol d’exigir als viatgers provinents de països de risc una PCR feta en un màxim de 72 hores d’antelació. “Soc crític amb els controls a ports i aeroports perquè l’impacte és mínim i l’esforç no compensa”. Simón es refereix al volum d’infectats que provoca el trànsit de passatgers a ports i aeroports. En tot cas ha subratllat que “sí que es pot detectar algun cas”, i per això no hi està “en absolut” en contra.
En referència a la situació de la pandèmia, ha reiterat que hi ha una tendència a l’estabilització però que encara s’està lluny de números que permetin baixar la guàrdia. El portaveu sanitari del govern estatal ha recordat que hi ha nou Comunitats Autònomes amb més del 40% de llits d’UCI ocupats per pacients de coronavirus, entre elles Catalunya. Però també ha esperat que les mesures que s’han pres fins ara permetin veure en els pròxims dies una estabilització o un descens en el nombre d’hospitalitzacions i de pacients a UCI.
Simón també ha demanat extremar les precaucions durant el pont de la Puríssima, que al seu parer pot ser tan complicat com les festes de Nadal.
Estabilització dels indicadors que marquen la incidència de la pandèmia a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. En les darreres 24 hores el Departament de Salut ha confirmat 265 nous infectats per totes les proves, fins a un total accumulat de 17.846 des de l’inici de la pandèmia. El 28 del mes passat eren 12.664. Només cal lamentar la mort d’una persona, per la qual cosa el registre provisinal oficial de deffuncions causades directament per la covid és de 547 (489 ara fa dues setmanes).
El risc de rebrot continua baixant en picat i se situa en 610 (60 punts menys que ahir), al temps que la velocitatde la propagació de la malaltia (Rt) es fixa en 0.84 després de davallar 5 centèssimes. La incidència de casos a 14 dies també disminueix i es queda en 760 (amb una taxa de confirmats per PCR i Tests Antígens de 334 per cada 100.000 habitants). Durant el període del 25 al 32 d’octubre va quedar establerta en 888 (426 per cada 100.000 habitants).
El nombre de pacients ingressats en centres hospitalaris és de 216, 4 menys que ahir, mentre que el de crítics arreu del país se situa en 597.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot baixa 31 punts
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.476 casos confirmats per PCR o antígens (42 més que en el balanç anterior), 4.690 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 86 persones. Entre l’1 i el 7 de novembre es van notificar 10 defuncions, 5 en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 31 punts i se situa en 494 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 721. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre l’1 i el 7 de novembre és de 275,9 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 670,92, pels 820,39 de la setmana anterior.
L’Rt baixa tres centèsimes fins a 0,77, mentre que la setmana anterior era de 0,92. Segons l’últim balanç, hi ha 59 persones ingressades (+3). Entre l’1 i el 7 de novembre hi havia 55 ingressats. La setmana anterior van ser 61 els hospitalitzats.
Catalunya: La incidència a 14 dies retrocedeix fins a 727
En l’àmbit de país, el risc de rebrot baixa 22 punts en les últimes 24 hores a Catalunya i se situa en els 611. L’Rt baixa a 0,88, i la incidència a 14 dies retrocedeix a 727,44 (era de 736,84 en l’anterior balanç). En paral·lel, s’han declarat 2.897 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 276.162 des de l’inici de la pandèmia. El 10,67% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. També s’ha informat de 5 noves morts, amb un total de 14.745.
Pel que fa als hospitals, hi ha 2.675 ingressats per covid-19 (-62) i 597 a l’UCI (+6), tenint en compte que ara també s’inclouen els crítics en centres privats.
Espanya supera els 40.000 morts, amb 349 defuncions més i 19.096 nous positius
I finalment, el recompte oficial del Ministeri de Sanitat de morts per covid-19 ha superat aquest dimecres les 40.000 defuncions, concretament 40.105 després de les 349 que s’han registrat en les darreres 24 hores. Pel que fa als positius, des d’aquest dimarts n’hi ha hagut 19.096 més, fet que deixa la xifra global des de l’inici de la pandèmia en 1.417.709 casos confirmats per proves diagnòstiques.
Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 326.408 des del març passat, tot i que en la darrera setmana n’ha registrat 10.770, xifra superada per Andalusia amb 21.561 i per Catalunya amb 19.700. Des del principi de la pandèmia el Principat n’acumula 273.041.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 21.051 pacients hospitalitzats per covid-19, 108 més que ahir, que ocupen el 16,79% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 4.535 persones (52 més), el 17,24% de llits.
També hi ha 3.093 ingressos en UCI (29 més que dimarts), un 31,78% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya, n’hi ha 632 (els mateixos que ahir), el 44,35% del total.
En les darreres 24 hores hi ha hagut 2.394 persones hospitalitzades per la infecció (124 més que dimarts) i 2.432 han estat donades d’alta (37 més). D’aquestes, 483 s’han produït a Catalunya, 446 a Andalusia i 305 a Madrid.
Des de fa ja dies la combinació de la incidència de la pandèmia a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona és un còctel on es barregen indicadors generals a la baixa amb una xifra neta d’infeccions que es namté elevada. En les darreres 24 hores, un nou exemple. Les dades del Departament de Salut indiquen 341 nous casos detectats per totes les proves al territori, fins a un total acumulat de 17.581. Fa dues setmanes, el 27 d’octubre, eren 12.434, en un ddia especialment dolent pel que fa a aquesta estdística perquè sumava de cop 1.027 infectats. A mes, cal afegir 6 morts atribuits directament a la Covid-19, que deixen el registre oficial provisional en 546.
El risc de rebrot continua baixant, i després de reduir-se en 28 punts queda fixat en 670 (el 30 d’octubre era de 856), amb una velocitat de la propagació de la malaltia (Rt) que també davall dues centèssimes fins a 0.89. La incidència de casos a 14 dies s’afegeix a les bones notícies i baixa per sota dels 800 per establir-se en 791. La taxa de confirmats per PCR i Tests Antígens és ara de 352 per cada 100.000 habitants, quan en el període del 24 al 30 del mes passat estava en 439.
El nombre de persones ingressades en centres hospitalaris disminueix en 13 i es fixa en 220. Arreu de Catalunya hi ha 591 pacients en UCI.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot baixa 51 punts i hi ha 56 ingressats
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.434 casos confirmats per PCR o antígens (73 més que en el balanç anterior), 4.648 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 86 persones (+1). Entre el 31 d’octubre i el 6 de novembre es van notificar 9 defuncions, 5 en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 51 punts i se situa en 525 punts, per sota del de la setmana anterior, quan era de 798. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 31 d’octubre i el 6 de novembre és de 303,43 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 682,16, pels 785,55 de la setmana anterior.
L’Rt baixa tres centèsimes fins a 0,80, mentre que la setmana anterior era d’1,07. Segons l’últim balanç, hi ha 56 persones ingressades (+0). Entre el 31 d’octubre i el 6 de novembre hi havia 57 ingressats. La setmana anterior van ser 59 hospitalitzats.
Catalunya: El risc de rebrot i l’Rt baixen i la incidència a 14 dies retrocedeix fins a 737
En l’àmbit de país, el risc de rebrot baixa 37 punts en les últimes 24 hores a Catalunya i se situa en els 633. L’Rt baixa a 0,9, i la incidència a 14 dies retrocedeix a 736,84 (era de 826,25 en l’anterior balanç). En paral·lel, s’han declarat 2.940 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 273.265 des de l’inici de la pandèmia. El 10,77% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
També s’ha informat de 109 noves morts, amb un total de 14.740. Pel que fa als hospitals, hi ha 2.737 ingressats per covid-19 (-56) i 591 a l’UCI (+13), tenint en compte que s’inclouen des d’aquest dissabte els crítics en centres privats.
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat 17.395 nous positius i 411 morts més per coronavirus a Espanya en relació amb el total de casos confirmats dilluns (el que suposa un rècord negatiu en aquesta segona onada), amb 39.756 defuncions totals des de l’inici de la pandèmia. Segons l’últim informe publicat, fins ara hi ha hagut 1.398.613 casos confirmats per proves diagnòstiques. Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 324.203 des de l’inici de la pandèmia, tot i que en la darrera setmana n’ha registrat 11.031, xifra superada per Andalusia amb 22.038 i Catalunya amb 21.812. Des del principi de la pandèmia el Principat n’acumula 269.999.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 20.943 pacients hospitalitzats per covid-19, 86 menys que ahir, que ocupen el 16,91% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 4.483 persones (322 més), el 17,48% de llits.
També hi ha 3.064 ingressos en UCI (57 més que dilluns), un 31,7% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya, n’hi ha 632 (20 menys), el 44,41% del total.
En les darreres 24 hores hi ha hagut 2.270 persones hospitalitzades per la infecció (513 més que dilluns) i 2.395 han estat donades d’alta (638 més).
De les 2.270 hospitalitzacions que hi ha hagut en les darreres 24 hores, 413 s’han produït a Andalusia, 389 a Catalunya i 247 al País Valencià. A Madrid n’hi ha hagut 208.
L’equip directiu de l’Institut ha concretat la presencialitat del batxillerat en dies alterns durant tot el primer trimestre. Foto: Ràdio Constantí
L’institut de Constantí ha comunicat que novament es troba confinat el grup estable de convivència de 2n de batxillerat. Per tant, tot el grup ha de romandre a casa en quarantena fins al 15 de novembre. Aquest grup de 2n de batxillerat s’havia reincorporat el 3 de novembre després d’haver-se de confinar pel positiu de dos dels seus alumnes. Després d’una setmana d’assistència al centre, en què s’ha aplicat l’ensenyament híbrid, ara han de confinar-se novament.
Segons informa Ràdio Constantí, a conseqüència de les mesures adoptades pel govern de la Generalitat per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la covid-19, l’Institut de Constantí ha reduït la presencialitat dels alumnes de batxillerat al centre. L’equip directiu de l’Institut ha concretat la presencialitat del batxillerat en dies alterns durant tot el primer trimestre. Per tant, es realitza un aprenentatge híbrid, en el qual s’alterna presencialitat i classes telemàtiques.
Pel que fa a la resta de centres educatius de Constantí, l’escola Mossèn Ramon Bergadà ha comunicat que s’ha detectat un cas positiu de Covid-19 al grup de 6è A, que afecta 20 alumnes. Seguin les indicacions del departament de Salut de la Generalitat, s’ha activat el protocol de mesures per aquests casos, proves PCR i quarantena del grup afectat. D’altra banda, l’escola Centcelles té un grup confinat que afecta 25 alumnes i 1 docent.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
