El regidor de Cultura, Daniel Recasens, i la membre de la Comissió Artística del Consorci del Teatre Bartrina, Rosa Mateu, durant la presentació de la programació del Teatre Bartrina. Foto: Ajuntament
El Teatre Bartrina de Reus presenta 21 propostes per a la nova temporada d’hivern i primavera 2021, que aposta pel talent local i per atraure franges d’edat poc avesades a anar al teatre. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, i la membre de la Comissió Artística del Consorci del Teatre Bartrina, Rosa Mateu, han presentat aquest dimecres una programació “per a un públic divers”, “atractiva” i “variada”. En concret, s’oferiran 26 representacions de nou obres de teatre, quatre produccions pròpies, quatre concerts, dues produccions locals, un espectacle familiar i un muntatge per a tots els públics i de producció pròpia a través de la xarxa Transversal. La programació i la venda d’entrades s’han adaptat a la situació sanitària.
La venda per als espectacle previstos per a l’hivern començarà a partir del 5 de gener mentre que la dels muntatges previstos per la primavera començarà a final de febrer. A banda, es mantindrà l’aforament del 50% però aquest cop l’ocupació de les butaques serà individual amb bloqueig de butaca a banda i banda.
La nova temporada inclou muntatges que es van haver de suspendre la temporada passada i que s’han reprogramat, com són ‘Molt soroll per no res’, ‘Les variacions Bildelberg’, i els concerts de Mònica Green i d’Aiala.
La programació
El Bartrina obrirà temporada el 3 de gener amb un concert aniversari de la Banda Simfònica de Reus. El 23 i 24 de gener es podrà veure ‘Molt soroll per res’ de la Companyia La Gata Borda, i el 30 de gener, ‘Les Variacions Bildelberg’ de la Sala Trono.
El febrer s’encetarà amb ‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’, coproducció de la Sala Beckett, Titus Andrònic, SL, Heartbreak Hotel i Temporada Alta 2019, que es podrà veure el dia 6. El 20 de febrer hi haurà un concert de Sara Sambola; el 21 de febrer ‘Molotov’, dirigida per David Pintó Codinasaltas, i el 28 de febrer es clourà el mes amb el concert de Medusa, que presentarà ‘080 La Enfermedad de la vergüenza’.
Els dies 6 i 7 de març, dins el Black Music Festival, s’han programat concerts de Monica Green i d’Aiala, respectivament. El 13 de març es podrà veure ‘La tempesta’, de la Companyia Parking Shakespeare.
Ja dins la programació de primavera, el 20 de març arribarà ‘Encara hi ha algú al bosc’, coproducció de Temporada Alta – Festival internacional de Catalunya, Girona/Salt. El 27 de març es continuarà amb el Projecte C.A.M.E.S. Comèdies Auditives en Moviment Espontànies i Sensorials, d’Escarlata Circus; i el dia 28 de març, ‘Orbital’, de Farrés Brothers i Cia.
El 10 i 11 d’abril serà el torn de ‘Poema inacabat’, amb direcció i dramatúrgia de Pau Ferran, a partir del text de Gabriel Ferrater. El 17 i 18 d’abril, dins el Projecte Bartrina, ‘Solà sol Solà’, a partir dels poemes de Lluís Solà i ‘de Vi va veu’, a partir de poemes del vi. I el 18, també ‘Que (NO) mori el teatre’, a partir de diverses dramatúrgies contemporànies, i ‘Pels carrerons del darrere’, teatre musical.
La temporada continuarà el 23 d’abril amb ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, de la Companyia La Colòrica; el 25 d’abril amb ‘El silenci dels telers’, inspirat en el llibre d’Assumpta Montellà; el 22 de maig amb ‘Els gossos’, producció de la Sala Trono amb la col·laboració del Festival Grec de Barcelona, i el 29 de maig es clourà amb ‘Smiley, després de l’amor’, de Guillem Clua.
A més, la programació ha previst la nova edició de Trapezi 2021, el festival Breus que passarà a fer-se al juliol, el concurs exposició nacional de roses del Centre de Lectura, les sessions del cine club dels divendres i tota la resta d’activitats de les diferents entitats de la ciutat.
El Teatre Fortuny
D’altra banda, el Teatre Fortuny va presentar la setmana passada la nova temporada per al primer semestre de 2021, que consta de 24 espectacles diferents, dels quals se’n faran 28 funcions. En teatre hi haurà espectacles d’humor com ‘El pare de la núvia… i potser del nuvi!’; de reflexió, com ‘Una història real’ i ‘Pedro Páramo’, i altres amb un llenguatge i posada en escena atrevides com ‘Sopar amb batalla’, ‘Be god is’, ‘Monroe-Lamar’ i ‘El mètode Gronholm’.
Pel que fa a la música, hi haurà cinc concerts al llarg de tot el semestre, amb l’Orquestra del Lieu, el mediàtic Marcel Gorgori i Ara Malikian, i també, amb la Suu i els Búhos. ‘Tosca’ i ‘Aida’ seran les dues òperes programades durant el semestre, a càrrec dels Amics de l’Òpera de Sabadell.
En dansa, per un costat se celebrarà el Dia Internacional de la dansa, amb un ventall ampli d’activitats, on intervindran convidats que parlaran de dansa, del mític ballarí universal Rudolf Nureyev, tallers i classes. I, per cloure aquesta celebració, s’ha programat l’espectacle ‘Amazonas’, de la companyia Andanzas.
La nova temporada del Fortuny posta també pels espectacles familiars, amb tres propostes diferents: ‘En patufet’, ‘Cantajuego’ i ‘Xiula’. D’altra banda, el nou cicle de programació comptarà també amb el projecte Cicle Grans Mestres, dirigit per Francesc Cerro Ferran.
Últimes hores d’un any de malson amb xifres contundents que avalen la pervivència del virus al territori. En només 24 hores, i fruit de l’efecte cap de setmana que incorpora a les estadístiques registres endarrerits, el Departament de Salut ha sumat en les darreres 24 hores 351 nous casos positius detectats de coronavirus a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 24.038. Però el més sagnant són els 17 morts que cal afegir de cop (en bona part reflex del brot de la Residència STS de Cambrils, que acumula ja 12 finats en els darrers dies). El nombre de defuncions causades directament pel virus queda ara fixat en 711.
Mentre els vacunats no varien (111), i el nombre de pacients ingressats en centres hospitalaris també dona un salt fins a 181 (3 més que ahir), la resta de macroindicadors donen un respir, encara que sigui un formulisme matemàtic. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) baixa 5 centèssimes i es queda en 1,19, mentre que el risc de rebrot desescala cinc punts per situar-se en 353.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 176 nous casos de coronavirus, deixant el total acumulat desde l’inici de la pandèmia en 23.687. Al territori han mort 694 persones, una més que les declarades ahir. Es van registrar 18 defuncions entre el 19 i el 25 de desembre, i 10 la setmana anterior. Hi ha 111 persones vacunades.
El risc de rebrot baixa 23 punts en les darreres 24 hores i se situa en 358, per sobre de la setmana anterior, quan era de 312. L’Rt baixa sis centèsimes fins a l’1,24, mentre que en l’interval anterior era d’1,41. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 163 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 297, mentre que l’interval anterior era de 236. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 6,33%.
Segons les últimes dades, hi ha 178 pacients ingressats (+7). Entre el 19 i el 25 de desembre hi va haver 158 ingressats, 144 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: l’Rt baixa d’1
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.658 casos confirmats per PCR o antígens, 63 més que en el balanç anterior, i 5.907 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 128 persones, cap més que en el balanç anterior. Entre el 19 i el 25 de desembre es van notificar 6 morts, 1 en l’interval anterior. Hi ha 81 vacunats.
El risc de rebrot baixa 52 punts i se situa en 189, més elevat que el de la setmana anterior, quan era de 267. D’altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 19 i el 25 de desembre és de 84 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 198, pels 172 de la setmana anterior. El 3,88% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa d’1,27 a 0,99 en 24 hores, mentre que la setmana anterior era d’1,64. Segons l’últim balanç, hi ha 28 persones ingressades (+1). Entre el 19 i el 25 de desembre hi havia 25 hospitalitzats, els mateixos en l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt baixa a 1,09 i el risc de rebrot a 343 (-34)
En l’àmbit de país, l’Rt ha baixat set centèsimes en les darreres 24 hores, d’1,16 a 1,09. El risc de rebrot també baixa, ho fa 34 punts, fins a 343, i la incidència a 14 dies passa 341,75 a 330,60. En paral·lel, s’han declarat 2.965 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 356.487. El 5,82% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. S’ha informat de 58 noves morts i el total és de 16.946.
Hi ha 1.776 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 40 més que en l’anterior balanç. Pel que fa a l’UCI, hi ha 374, 37 més que en el darrer balanç.
Espanya registra 14.089 nous positius per covid-19 i suma 320 defuncions
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha informat aquest dimarts de 14.089 nous positius per covid-19, un fet que deixa la xifra global de contagis a l’estat espanyol en 1.893.502 casos confirmats per proves diagnòstiques. La xifra de víctimes per coronavirus s’ha incrementat en 320 persones i ja són 50.442 els morts per la pandèmia a Espanya.
Catalunya continua al capdavant de la xifra de contagis en els últims 7 dies amb 12.609, seguida de Madrid (10.431) i el País Valencià (6.584). Des de l’inici de la pandèmia, però, Madrid és la comunitat que acumula més contagis de covid-19 amb 391.516 casos, seguida de Catalunya amb 349.571 casos confirmats i Andalusia amb 261.217 casos.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona surt del Pont de Nadal amb 23.511 casos positius de Covid-19 acumulats des de l’inici de la pandèmia, amb un increment en les darreres 24 hores de 111 nous infectats detectats per totes les proves. No s’ha comptabilitzat cap mort, per la qual cosa les defuncions provocades directament pel virus continuen estabilitzades en 693. Es van registrar 18 defuncions entre el 18 i el 24 de desembre, i 14 la setmana anterior.
El risc de rebrot puja 20 punts en les darreres 24 hores i se situa en 381, per sobre de la setmana anterior, quan era de 322. L’Rt puja tres centèsimes fins a l’1,30, mentre que en l’interval anterior era d’1,55. La taxa de confirmats per PCR i tests d’antígens (TA) se situa en 175 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 302, mentre que l’interval anterior era de 223. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 5,93%.
Segons les últimes dades, hi ha 171 pacients ingressats (+8). Entre el 18 i el 24 de desembre hi va haver 150 ingressats, 143 la setmana anterior
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot cau 25 punts (241)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.595 casos confirmats per PCR o antígens, 29 més que en el balanç anterior, i 5.843 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 128 persones, cap més que en el balanç anterior. Entre el 18 i el 24 de desembre es van notificar 6 morts, 2 en l’interval anterior.
El risc de rebrot baixa 25 punts i se situa en 241, més elevat que el de la setmana anterior, quan era de 215. D’altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 18 i el 24 de desembre és de 97 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 199, pels 152 de la setmana anterior. El 4,04 % de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa més d’una dècima en 24 hores i ara se situa en 1,27, mentre que la setmana anterior era d’1,52. Segons l’últim balanç, hi ha 27 persones ingressades (+2). Entre el 18 i el 24 de desembre hi havia 24 hospitalitzats, pels 26 de l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt baixa a 1,16 i el risc de rebrot augmenta fins a 377 (+3)
En l’àmbit de país, l’Rt a Catalunya ha baixat una centèsima en les darreres 24 hores, d’1,17 a 1,16. El risc de rebrot ha augmentat lleugerament, ho fa 3 punts, fins a 377, i la incidència a 14 dies passa de 337,70 a 341,75. En paral·lel, s’han declarat 964 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 353.522. El 5,57% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. S’ha informat de 26 noves morts i el total és de 16.888. Hi ha 1.736 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 72 més que en l’anterior balanç. Pel que fa a l’UCI, hi ha les mateixes que en el balanç anterior, 337.
El risc de rebrot era de 386 entre l’11 i el 17 de desembre i baixa fins a 377 en l’últim interval. Pel que fa a l’Rt, ha baixat en les últimes hores d’1,17 a 1,16. La setmana anterior estava en 1,56. La incidència a 14 dies és de 342 entre el 18 i el 24 de desembre, per sobre dels 264 de l’interval anterior (11-17 de desembre).
Pel que fa als casos confirmats per PCR o TA, en el període del 18 al 24 de desembre n’hi va haver 13.989, xifra superior a l’interval anterior, quan se’n van detectar 12.420. Això situa la taxa de confirmats per PCR/TA en 181 per cada 100.000 habitants, per sobre del període anterior (161).
Durant l’última setmana analitzada s’han fet 150.065 proves PCR i 130.762 tests d’antígens, dels quals un 5,57% han donat positiu, per sobre de l’interval anterior (4,94%). La mitjana d’edat de les persones positives s’ha situat en els 42,33 anys.
Des de l’inici de la pandèmia s’han confirmat 387.272 casos, dels quals 353.522 per PCR/TA. D’altra banda, s’han notificat 26 noves morts i el total acumulat és de 16.888: 10.470 en hospitals o sociosanitaris (+22), 4.378 en residències (+2), 977 en domicilis (ídem) i 1.063 no classificats (+2). Entre el 18 i el 24 de desembre s’han declarat 250 defuncions, mentre que la setmana anterior se’n van notificar 208.
En l’últim interval hi havia ingressades a l’hospital 1.539 persones. La setmana anterior, de l’11 al 17 de desembre, n’hi va haver 1.541.
Entre les persones que viuen en residències s’han detectat 28 nous casos amb PCR o TA, fins a un total de 25.022. Amb la resta de proves, el número total de casos és de 27.511. En total, han mort 7.687 persones, 10 més que les declarades fa 24 hores.
Espanya supera els 50.000 morts per covid-19 amb 298 víctimes noves
I finalment, Espanya ha superat els 50.000 morts per covid-19 amb 298 víctimes noves des de l’últim recompte a les vigílies de Nadal, sumant un total de 50.122 morts per la pandèmia. El Ministeri de Sanitat també ha informat de 24.462 nous casos positius de coronavirus, un fet que deixa la xifra global de contagis a l’estat espanyol en 1.879.413 casos confirmats per proves diagnòstiques.
Catalunya se situa al capdavant de la xifra de contagis en els últims 7 dies amb 12.376, seguida de Madrid (9.672) i el País Valencià (4.974). Des de l’inici de la pandèmia, però, Madrid és la comunitat que acumula més contagis de covid-19 amb 388.498 casos, seguida de Catalunya amb 346.643 casos confirmats i Andalusia amb 260.433 casos.
Hem hagut d’aprendre a conviure amb les mascaretes. Foto: ACN
La covid-19 ha estat la protagonista del 2020, també al Camp de Tarragona. Tot i la menor incidència de casos registrada al territori durant la primera onada, la pandèmia ha deixat pèrdues de 4.500 MEUR en una gran locomotora econòmica de la regió: el turisme. Des del març el virus ha portat milers de treballadors a l’ERTO, ha abocat desenes de negocis al tancament i ha desbordat els serveis socials. Ha estat l’any dels dos mesos de confinament absolut de la població, que com a efecte secundari ha permès que la natura s’hagi desplegat al Camp de Tarragona com mai ho havia fet.
L’any, però, ja no havia començat amb bon peu. A mitjan gener una explosió a la planta d’IQOXE deixava tres morts i canviava per sempre més la relació entre la societat tarragonina i la indústria petroquímica. Més enllà de la covid-19, l’estrena de la variant de Vandellòs ha contrastat enguany amb els nous entrebancs del projecte de Hard Rock.
13 gener: Després de dues dècades i 700 MEUR d’inversió s’obre al trànsit la variant de Vandellòs del corredor mediterrani. La via única de la costa queda clausurada i FGC encarrega estudis informatius per a un futur tren-tramvia. Hi ha crítiques sobre les freqüències i el nou esquema ferroviari, que allunya el tren del centre de Salou i Cambrils i deixa la ciutat de Tarragona sense Euromed. A més, la implantació del tercer fil entre el nus de Vila-seca i Castellbisbal no s’acabarà fins el 2023.
Imatge de l’incendi a la indústria química IQOXE la nit del 14 de gener. Foto: Roger Segura
14 gener:L’explosió d’un reactor de l’empresa química IQOXE (La Canonja) causa la mort a dos treballadors i a un veí que rep l’impacte d’un projectil al seu pis de Torreforta, a 2,5 quilòmetres de la planta. La inseguretat i la gestió de l’emergència desperten una onada d’indignació veïnal i, per primera vegada, hi ha una vaga general a la petroquímica. També es convoquen manifestacions per demanar més seguretat, transparència i informació. El Govern respon amb l’anunci del retorn del Plaseqta i el Parlament celebra una comissió d’estudi. El jutjat manté una causa judicial oberta perquè hi veu indicis de diversos delictes.
7 febrer: Anuncien una troballa inèdita a les Coves de l’Espluga de Francolí que es considera una fita històrica en l’arqueologia a Catalunya. Equips de l’IPHES i del GRESIPIA de la URV localitzen més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys que constitueixen el primer santuari paleolític català amb representacions d’art rupestre figuratiu -amb representacions d’animals com ara cérvols, cavalls i bous- i abstracte. Amb el pas dels mesos els investigadors aconsegueixen identificar més motius, fins a uns 400.
25 de març:El Govern intervé la residència Ballús de Valls per la gestió de la covid-19, la primera de tot Catalunya. La primera onada de la pandèmia causa la mort de 27 residents del centre -gairebé la meitat. El nombre de morts i infectats és alarmant i les famílies ho denuncien a la Fiscalia. A l’equipament vallenc s’hi acaben sumant altres residències com Nostrallar dels Pallaresos i Les Vinyes de Falset, els geriàtrics més castigats per la pandèmia a la demarcació tarragonina.
Una imatge clàssica enguany: un equip mòbil extraient mostres per a PCR en una escola. Foto: ACN
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, baixant les escales dels jutjats després de declarar com a investigat pel cas Inipro, el 26 de gener del 2016. (Horitzontal)
27 maig:L’Audiència de Tarragona confirma que l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, anirà a judici pel cas Inipro de presumpta corrupció a l’Institut Municipal de Serveis Socials a favor del PSC. A més, també jutjaran set persones més, entre les quals la regidora Begoña Floria, l’exregidora Pelegrín i l’exgerent de l’IMMS. La fiscalia acusa Ballesteros de cinc suposats delictes i li demana 5 anys i 8 mesos de presó, mentre que la CUP i l’Ajuntament eleven la sol·licitud fins als 13 i 14 anys, respectivament.
L’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, assegut en l’inici de la vista oral als jutjats penals de Tarragona. Foto: Roger Segura
11 juny: L’any 2020 arriben les primeres condemnes pel cas Torredembarra. Condemnen l’exalcalde Daniel Masagué a 2 anys de presó i 17 anys d’inhabilitació per adjudicar “a dit” les guinguetes de la platja a un militant del seu mateix partit (CDC). El jutge també condemna l’exregidor de Platges Pere Font a 1 any i mig de presó i 15 d’inhabilitació. Al març, Masagué ja havia acceptat una multa per finançar la campanya electoral amb 40.000 euros d’una constructora. La covid-19, però, obliga a ajornar la vista per la peça principal del cas, que és l’origen de la investigació del ‘cas 3%’.
20 juliol: Els reis d’Espanya visiten Poblet, en l’única parada de Felip VI i Letícia a Catalunya dins la gira per tot l’Estat arran de la crisi de la covid-19. És una visita llampec d’una hora i mitja, amb polèmica i incidents inclosos. Mentre els Reis visiten el monestir, a fora centenars de manifestants intenten eludir el cordó policial i apropar-s’hi caminant entre vinyes. L’acció se salda amb algun moment de tensió i cops de porra, i amb un detingut per desordres públics.
23 juliol: Salut culmina el procés de compra de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, després d’anys de negociacions amb l’Ajuntament de Reus. Això permet al consistori reusenc alliberar-se d’un deute de gairebé 50 MEUR, que assumeix la Generalitat. Es creen dues noves entitats de dret públic per a la governança d’ambdós centres sanitaris sota la direcció del CatSalut.
Una família de turistes, mirant un fulletó. Foto: ACN
24 setembre:El sector turístic tanca una campanya gairebé sense turistes en la qual deixa de facturar 4.500 MEUR per la covid-19. Les pernoctacions al territori cauen en picat i el turisme internacional és pràcticament inexistent. PortAventura, amb dos ERTOS i el 70% de la plantilla afectada, obre només entre el 8 de juliol i el 16 d’octubre. El parc renuncia a les campanyes de Halloween i de Nadal, i anuncia la tornada per al 27 de març del 2021. Els hotelers de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre reclamen mesures urgents per a la supervivència del sector.
Plànol amb els usos del CRT de Vila-seca i Salou, amb una franja en vermell al centre on es preveu el complex de Hard Rock, i els sectors d’espais verds -en verd- i d’equipaments -en blau- a la dreta, tombats pel TSJC. Imatge del 30/09/20. (Horitzontal)
29 setembre:El jutge declara nul·la l’ordenació urbanística del sector que ha d’acollir el projecte de Hard Rock al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou perquè les zones verdes, espais lliures i equipaments estan en zona de risc químic. El Govern diu que modificarà el planejament per adaptar-lo a la resolució, però defensa que el projecte queda avalat. Arran de la sentència el termini de compravenda dels terrenys per 120 MEUR, prorrogat diverses vegades a petició de Hard Rock, es lliga finalment a l’aprovació del nou planejament. El conseller Calvet afirma que les obres s’iniciaran el 2022.
Vista general de les runes del restaurant i el celler de l’Espluga de Francolí, destruïts per la riuada, ara fa un any enrere. Imatge del 15 octubre del 2020. (Horitzontal)
22 octubre: Un any després de la riuada mortal del Francolí, la Conca de Barberà espera els ajuts econòmics mentre encara queda molta feina a fer per reparar les infraestructures que van patir els danys més importants. L’emblemàtic pont vell de Montblanc continua amb tanques provisionals. El celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí, destruït per l’aigua, estrena noves instal·lacions. Les sèquies de l’entorn del riu, que es donaven per perdudes, finalment es podran arranjar.
Marc Francesch, a la dreta de la imatge, acompayat d’Eusebi Campdepadrós en un vol. Foto: Twitter Eusebi Campdepadrós
3 novembre:Desapareix una avioneta de l’Aeroclub de Reus a unes 30 milles nàutiques al sud del delta de l’Ebre. L’aeronau, amb dos tripulants, es dirigia d’Eivissa a la capital del Baix Camp. El dia 11 uns pescadors troben el cadàver d’un dels pilots en aigües de Castelló. L’armada espanyola localitza l’aeronau a 113 metres de profunditat i el dia 24 de novembre un complex operatiu subaquàtic rescata les restes de l’avioneta i el cos del segon pilot, que havia quedat atrapat al seu interior.
Rubén Folgado, a la dreta, durant un acte enguany. Foto: Tarragona21
6 novembre: Els Mossos d’Esquadra detenen sis directius de Messer i Carburos Metálicos. Se’ls investiga per presumpta falsificació de dades per obtenir un contracte més avantatjós amb Endesa. L’estafa podria arribar als 100 milions d’euros. Les detencions sacsegen el sector químic de Tarragona. Entre els arrestats hi ha el president de l’AEQT, Rubén Folgado, que és directiu de Messer. L’Associació Empresarial Química es desvincula de la detenció i l’empresari es manté en els seus càrrecs.
Pla general de la Rambla Nova, buida poc després de les deu de la nit del 25 d’octubre, moment en que va entrat en vigor el toc de queda. Foto: Eloi Tost
La pandèmia de la covid-19 ha desenterrat paraules i expressions que quedaven llunyanes en el temps (estat d’alarma), tenen connotacions bèl·liques (toc de queda) o evoquen guions catastròfics que hem vist al cinema o la televisió (confinament, quarantena). Aquest 2020 ha estat estrany també en el vocabulari que s’ha convertit en quotidià.
Algunes cares (la dels epidemiòlegs) han estat protagonistes de l’actualitat sense que al Cap d’Any anterior s’ho esperessin, alguns col·lectius (la gent gran) s’han sentit més vulnerables que mai, i algunes sigles han quedat gravades per sempre al nostre cap (PCR, ERTO). En un any atípic, l’ACN repassa com la pandèmia ens ha canviat la vida a través de l’alfabet.
A d’Alarma: regulat a l’article 116.2 de la Constitució, Espanya sembla viure ja en un estat d’alarma permanent. S’ha decretat quatre vegades, la primera el 2010 amb la crisi dels controladors aeris, i les altres tres pel coronavirus: del març al juny, a principis d’octubre a la Comunitat de Madrid i a finals del mateix mes amb previsió de mantenir-lo fins a la primavera del 2021.
B de Bars: símbol dels tancaments d’activitats que ha comportat la pandèmia. Juntament amb comerços, gimnasos, teatres, cinemes, sales de concerts o discoteques, el virus els ha abocat a una profunda crisi econòmica, o si no a la ruïna, i a una gran incertesa.
C de Confinament: N’hi ha hagut diversos i de diversos tipus: domiciliari, perimetral, municipal i també nocturn, amb el toc de queda. D’una manera o d’una altra, ha afectat la nostra vida quotidiana des de mitjans de març fins al Cap d’Any.
D de Desescalada: per fases i per territoris segons l’evolució de les dades, amb la desescalada van arribar els primers brots verds després de dures setmanes tancats a casa.
E d’ERTO: desplegat, Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació. Centenars de milers de treballadors s’hi han vist abocats en algun moment del 2020, amb dificultats per cobrar. També ha estat l’eina que han tingut les empreses per mantenir l’ocupació i alhora reduir costos en salaris i cotitzacions. Els autònoms i els petits empresaris han estat altres dels col·lectius laborals més castigats.
El director del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón. Foto: Moncloa
F de Fernando Simon: cara tècnica visible del govern espanyol durant la pandèmia, aquest epidemiòleg encapçala la llista dels experts que s’han fet molt coneguts durant la pandèmia. Altres han estat Josep Maria Argimon, Antoni Trilla o Oriol Mitjà. Juntament amb Alba Vergés i Salvador Illa, les cares polítiques, són els que cada dia ens han explicat les claus de l’epidèmia.
G de Gent gran: ha estat el col·lectiu més vulnerable de la pandèmia. Els nostres avis són els que més ens han fet patir i les residències on molts d’ells viuen s’han convertit en una trampa mortal. Els seus usuaris representen gairebé la meitat dels morts per covid-19 a Catalunya durant el 2020.
Pla detall del moment de posar gel hidroalcohòlic als visitant d’un pis a Figueres. Foto: Gemma Tubert
H d’Hidroalcohòlic, gel: n’hi ha allà on siguis, a casa, a la feina, al supermercat, la botiga de barri, els bars o els restaurants. La neteja constant de les mans, clau per evitar contagis.
I d’Immunitat: l’obté un malalt de covid-19 curat, tot i que ningú ha acabat de concretar per quant de temps. La immunitat de grup és el repte a aconseguir per superar la pandèmia.
J de Joves: Col·lectiu criticat, per com se socialitza, però també molt afectat per les restriccions. Amb escoles, instituts i universitats tancades durant mesos, s’han vist forçats a aprendre a distància i lluny dels seus companys.
K de Recuperació en K: els economistes també recorren sovint a l’alfabet per descriure com serà el ressorgiment de l’economia en època de crisi. Ja en la del 2008 vam sentir a parlar de recuperacions en forma d’U, V, W o L. Ara, molts analistes adverteixen d’una recuperació en forma de K, és a dir, desigual segons els sectors i els països, amb guanyadors i perdedors.
L de Lleida: capital del Segrià, comarca que va viure a l’estiu el primer gran rebrot després de la desescalada. La mala evolució de les dades van comportar confinaments, tancament d’activitats i debat sobre el model d’acollida dels temporers per a la campanya de la fruita.
Un agent dels Mossos d’Esquadra demanant a diversos clients d’un restaurant de la plaça de la Font de Tarragona que es posin la mascareta mentre no consumeixin, el 25 de novembre. Foto: Roger Segura
M de Mascareta: és ja un element tant habitual com sortir al carrer amb les sabates posades. Les autoritats van debatre durant setmanes si havia de ser obligatòria o no, fins que van començar a repetir com un mantra el lema ‘Distància, mans, mascareta’.
N de Nova normalitat: expressió amb què el govern espanyol va descriure com vam començar a viure a partir del juny, després de mesos de confinament total i d’una desescalada per fases. Una ‘nova normalitat’ que queda lluny de la vella, plena de restriccions, grups bombolla, tancaments, rebrots, cribratges o mascaretes.
O d’Òdena, Conca d’: aquesta zona de l’Anoia va ser la primera en patir un confinament a Catalunya, fins i tot abans de la declaració de l’estat d’alarma a tot l’Estat. Els seus habitants van viure en l’epicentre de la pandèmia a casa nostra durant setmanes en un moment on hi havia molt poques certeses.
P de PCR: sigles del test de coronavirus més popular. Ha estat l’eina principal dels epidemiòlegs per conèixer l’evolució del virus. Durant l’any, també s’han posat en marxa altres tipus de test, com els serològics o els d’antígens.
Q de Quarantena: període d’aïllament d’infectats o contactes de positius per covid-19, que segons el moment de l’any ha estat de 14 o de 10 dies.
R d’Rt: sigles corresponents a la velocitat de propagació del coronavirus, ha esdevingut un indicador tècnic habitual en les converses a peu de carrer per saber quina era l’evolució de la pandèmia i preveure què podrem fer i què no en cada moment.
S de Sanitaris: tots els professionals sanitaris van rebre l’escalf de la població amb aplaudiments diaris quan va esclatar la pandèmia. Metges, infermeres i altres professionals sanitaris han fet esforços i acumulat hores extra per fer front al col·lapse del sistema sanitari. Han treballat en condicions extremes, que els han portat també a jornades de vaga per reclamar millors condicions de treball.
T de Teletreball: Tot i que ja existia (que li preguntin als autònoms), la pandèmia l’ha estès fins al punt que s’ha regulat per decret llei. Molts empresaris i treballadors han hagut d’adaptar la feina als confinaments i caldrà veure com canviarà el model laboral en l’escenari postpandèmia.
U d’UCI: l’ocupació dels seus llits ha estat un dels factors clau per conèixer l’evolució de la pandèmia, i un dels llocs on s’han viscut els moments més dolorosos.
V de Vacuna: és la gran esperança de cara al 2021 per frenar la pandèmia. Farmacèutiques com Pfizer, Moderna o AstraZeneca han fet una carrera per ser els primers en subministra-la, i els governs de tot el món han accelerat plans de vacunació amb l’esperança que sigui el final de la pandèmia.
W de Wuhan: És la capital de la província xinesa de Hubei i en vam començar a sentir a parlar des de principis d’any perquè va ser el primer epicentre del coronavirus.
X d’HidroXicloroquina: medicament utilitzat per a la prevenció i tractament de certs tipus de malària, es va mostrar com una opció per combatre la infecció de la covid-19, però s’ha conclòs que no és eficaç. Donald Trump la va popularitzar quan va assegurar que la prenia sense cap evidència científica que servís per combatre el coronavirus.
Y de StaY Homas: des de la terrassa de casa seva, aquest grup format per membres de Buhos i Doctor Prats que vivien junts quan es va confinar tota la població, va ser símbol de com es va reinventar el món de la cultura durant els mesos de tancament total. Múltiples iniciatives van animar comunitats de veïns des de terrats i balcons, i es van fer virals a través de les xarxes socials.
El ple de l’Ajuntament de Berga per videoconferència que ha acordat la suspensió de la Patum per Corpus, el 24 de maig del 2020 (Horitzontal).
Z de Zoom: Com moltes altres, aquesta aplicació per a fer videoconferències s’ha popularitzat tant per facilitar el teletreball com per contactar amb amics i familiars en temps de confinament.
Una ciutadana se sotmet a una prova PCR al Centre Cívic Cal Balsach de Sabadell. Foto: ACN
Sant Esteve dur a les comarques de Tarragona, més que el Nadal. El Departament de Salut ha notificat avui l’existència de 119 casos nous de coronavirus comptant totes les proves, dels quals 110 han estat al Camp de Tarragona i nou a les Terres de l’Ebre. Al Camp de Tarragona s’han donat cinc defuncions, per quatre a les Terres de l’Ebre. Entre Nadal i sant Esteve, sumen 14 les morts degudes a la pandèmia.
A la regió sanitària del Camp, el total ha arribat ja als 692 des de l’inici de la mateixa, mentre també han augmentat els ingressos hospitalaris: 11 persones més han entrat als hospitals de la regió, que sumen en total 156, mentre 33 resten a les UCI. El risc de rebrot ha pujat novament 42 punts, i s’ha situat en els 345, la taxa de confirmats ha ascendit fins als 165 casos per cada 100.000 i la velocitat de propagació del virus, l’Rt, també ha augmentat fins a l’1,24. El total de positius a la regió s’ha situat en 23.302 comptant totes les proves.
A les Terres de l’Ebre també hi ha hagut defuncions, quatre en una jornada, i 128 des del mes de març, inici de la pandèmia. El risc de rebrot s’ha mantingut estable en 287 punts. No obstant això, la pressió hospitalària no ha variat i continuen 24 persones ingressades i 8 a les UCI.
El risc de rebrot a Tarragona torna a superar els 300 punts
Altrament, el risc de rebrot a Tarragona ciutat es troba en 304, després de la pujada de 20 punts del darrer balanç. Salut ha notificat 17 positius nous, 5.245 en total, i cap nova defunció (140).
A Catalunya, la velocitat de propagació de la covid-19, l’Rt, ha baixat en les últimes hores d’1,20 a 1,16, segons les últimes dades del Departament de Salut. El risc de rebrot, però, ha augmentat, ho fa 20 punts, fins a 365, i la incidència a 14 dies puja de 303,49 a 331,36. S’han declarat 1.414 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 351.531. El 5,25% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. S’ha informat de 45 noves morts i el total és de 16.837. Hi ha 1.592 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 72 més que en l’anterior balanç. Pel que fa a l’UCI, hi ha una persona menys en estat crític, amb un total de 335.
Un dels equips mòbils extraient mostres per a PCR a l’escola Bell-lloc de Girona. Foto: ACN
El Departament de Salut ha notificat 342 casos nous comptant totes les proves i 5 defuncions. El Camp de Tarragona ha sumat 300 positius i les Terres de l’Ebre 42.
Al Camp de Tarragona s’han registrat 22.226 casos confirmats per PCR o tests d’antígens des de l’inici de la pandèmia, 295 més que la jornada anterior. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l’inici de la pandèmia és de 23.192. En aquesta regió han mort 687 persones, 3 més que les declarades fa 24 hores. Es van registrar 12 defuncions entre el 15 i el 21 de desembre, i 18 la setmana anterior.
El risc de rebrot puja 20 punts en les darreres 24 hores i se situa en 303, per sobre de la setmana anterior, quan era de 278. L’Rt baixa manté la taxa d’1,21 de l’últim balanç, mentre que l’interval anterior era d’1,61. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 147 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 263, mentre que l’interval anterior era de 188. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 5,67%.
Segons les últimes dades, hi ha 145 pacients ingressats (+1). Entre el 15 i el 21 de desembre hi va haver 145 ingressats, 115 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: 39 casos més
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.551 casos confirmats per PCR o antígens, 39 més que en el balanç anterior, i 5.797 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 124 persones, 2 més que en el balanç anterior. Entre el 15 i el 21 de desembre no es va notificar cap mort, 2 en l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 4 punts i se situa en 282, i gairebé duplica el de la setmana anterior, quan era de 150. D’altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 15 i el 21 de desembre és de 109 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 184, pels 123 de la setmana anterior. El 3,44% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt baixa 8 centèsimes en 24 hores i ara se situa en 1,62, mentre que la setmana anterior era d’1,35. Segons l’últim balanç, hi ha 24 persones ingressades (+1). Entre el 15 i el 21 de desembre hi havia 23 hospitalitzats, pels 30 de l’interval anterior.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona entrarà al Nadal amb uns macroindicadors de la incidència de la Covi a la baixa i unes dades de trinxera escalant de manera preocupant. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt), segueix davallant de manera significativa (8 centèssimes en les darreres 24 hores), situant-se en 1,21 i apropant-se a la ratio òptima d’1. El risc de rebrot també decau 9 punts i es fixa ara en 283, per sobre de la setmana anterior, quan era de 260.
Ara bé, el Departament de Salut informa de la detecció de 246 nous casos posiutius des d’ahir per totes les proves, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 22.892. Alhora cal afegir 4 morts, amb la qual cosa les defuncions provocades directament pel virus queden establerts provisionalment en 684. Es van comptabilitzar 12 defuncions entre el 14 i el 20 de desembre, i 17 la setmana anterior.
La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 136 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 248, mentre que l’interval anterior era de 178. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 5,37%.
Segons les últimes dades, hi ha 144 pacients ingressats (-7). Entre el 13 i el 20 de desembre hi va haver 150 ingressats, 114 la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot creix set punts
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.512 casos confirmats per PCR o antígens, 21 més que en el balanç anterior, i 5.755 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, les mateixes que en el balanç anterior. Entre el 14 i el 20 de desembre no es va notificar cap mort, dos en l’interval anterior.
El risc de rebrot puja set punts i se situa en 278, molt per sobre de la setmana anterior, quan era de 130. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 14 i el 20 de desembre és de 118 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 173, pels 104 de la setmana anterior. El 3,56% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja una centèsima i ara se situa en 1,70, mentre que la setmana anterior era d’1,31. Segons l’últim balanç, hi ha 23 persones ingressades; es manté, així, el nombre de l’anterior actualització. Entre el 14 i el 20 de desembre hi havia 25 hospitalitzats, pels 30 de l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt baixa a 1,24 i el risc de rebrot disminueix fins a 335 (-14)
La velocitat de propagació de la covid-19 a Catalunya, l’Rt, ha baixat en les últimes hores d’1,33 a 1,24, segons les últimes dades del Departament de Salut. El risc de rebrot també ha disminuït, ho fa 14 punts, fins a 335, mentre que la incidència a 14 dies sí que puja, de 280,14 a 287,42. S’han declarat 2.694 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 347.418. El 5,14% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
S’ha informat de 36 noves morts i el total és de 16.747.
Hi ha 1.580 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 53 menys que en l’anterior balanç. Pel que fa a l’UCI, hi ha 18 persones menys en estat crític, amb un total de 314.
Els macroindicadors de la incidència del virus a la Regió Sanitària del camp de Tarragona s’han pres un respir momentani, retrocedint de forma conjunta per primer cop des del 25 de novembre i proporcionant una mica d’optimisme dins de tant de drama. El risc de rebrot ha retrocedit (15 punts) per primer cop des del dia 6 de desembre, i s’ha situat en 296. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) també segueix en davallada, una tendència iniciada diumenge passat, i a més de manera significativa: 15 centèssimes. Ara marca 1,38.
D’altra banda, el Departament de Salut ha informat de 140 nous casos detectats positius per totes les proves des d’ahir, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 22.464. En les darreres 24 hores s’han comptabilitzat 2 morts, per la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions causades directament pel viurs és de 676.
La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 128 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 228, mentre que l’interval anterior era de 100. L’índex de positivitat és del 5,59%.
Segons les últimes dades, hi ha 143 pacients ingressats (-7). Entre el 12 i el 18 de desembre hi va haver 143 ingressats, pels 106 de la setmana anterior.
Terres de l’Ebre: El risc de rebrot s’enfila 55 punts
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.457 casos confirmats per PCR o antígens, 40 més que en el balanç anterior, i 5.700 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, les mateixes que en el balanç anterior. Entre el 12 i el 18 de desembre es va notificar una mort, la mateixa xifra que en l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt i el risc de rebrot baixen a 1,40 i 357 (-9)
En l’àmbit de país, l’Rt ha baixat en les últimes hores d’1,52 a 1,40. El risc de rebrot també ha baixat, nou punts, fins a 357, mentre que la incidència a 14 dies sí que puja, de 257,72 a 270,87. S’han declarat 2.192 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 342.196. El 5,06% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. S’han informat de 32 noves morts i el total és de 16.655. Hi ha 1.610 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 13 menys que en l’anterior balanç, tot i que pugen a 334 les persones a l’UCI, 7 més que fa 24 hores.
Espanya registra 10.654 nous positius per covid-19 i suma 260 defuncions
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat aquest dimarts 10.654 nous casos positius de covid-19, fet que deixa la xifra global de contagis des de l’inici de la pandèmia a Espanya en 1.829.903 casos confirmats per proves diagnòstiques. Pel que fa a les defuncions, des de dilluns n’hi ha hagut 260, i ara la xifra total és de 49.520.
Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 380.312 des de l’inici de la pandèmia. En la darrera setmana n’ha registrat 11.964 i se situa al capdavant de la llista de Comunitats Autònomes en aquest àmbit. A Catalunya se n’han registrat 11.688. Des del principi de la pandèmia al Principat hi ha hagut 335.841 casos confirmats de covid-19.
Creixement moderat dels indicadors que marquen la incidència de la Covid-19 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. En les darreres 24 hores, fins i tot, la velocitat de propagació del virus ha retrocedit de nou per segon dia consecutiu (5 centèssimes) per situar-se en 1,53. El risc de rebrot continua pujant, encara que de forma moderada, i després de sumar cinc punts marca 311.
El Departament de Salut també informa que des d’ahir s’han comptabilitzat 81 nous casos detectats per totes les proves, deixant el total cumulat en 22.324. S’ha notificat un mort més, per la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions causades directament pel coronavirus és de 674.
En el període del 7 al 14 de desembre la incidència de casos a 14 dies va ser de gairebé 219, amb una taxa de confirmats per PCR i Tests d’Antígens de 124 per cada 100.000 habitants, fruit de la realització de poc menys de 15.000 proves (el percentatge de casos positius detectats per totes elles va ser de 5,51%). En el període immediatament anterior, del 4 al 10 de desembre, la incidència era de 168 i la taxa marcava 94 infectats per cada 100.000 habitants amb 11.000 proves dutes a terme (casos positius detectats, un 5,27%).
En el capítol de la pressió assistencial, el nombre de persones ingressades en centres hospitalaris és de 150 (5 més que ahir), 33 dels quals en UCI.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot s’incrementa 21 punts (208)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.417 casos confirmats per PCR o antígens, 11 més que en el balanç anterior, i 5.659 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, les mateixes que en el balanç anterior. Entre l’11 i el 17 de desembre es va notificar dues defuncions, cap en l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 21 punts i se situa en 208, molt per sobre del de la setmana anterior, quan era de 100. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o test d’antígens entre l’11 i el 17 de desembre és de 97 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 146, pels 99 de la setmana anterior. El 3,14% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja d’1,46 a 1,53, mentre que la setmana anterior era d’1,06. Segons l’últim balanç, hi ha 25 persones ingressades (+1). Entre l’11 i el 17 de desembre hi havia 26 hospitalitzats, pels 24 de l’interval anterior.
L’Rt baixa a 1,52 però el risc de rebrot a Catalunya s’incrementa fins a 366 (+12)
En l’àmbit de país, l’Rt ha disminuït una mica respecte aquest diumenge, i ha baixat una centèsima, d’1,53 a 1,52. No obstant això, el risc de rebrot segueix creix i ja és de 366, 12 punts més, mentre que la incidència a 14 dies s’eleva de 248,32 a 257,72. S’han declarat 954 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 340.004 des de l’inici de la pandèmia. El 4,94% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
S’ha informat de 40 noves morts i el total és de 16.623. Hi ha 1.623 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 56 més que en l’anterior balanç, i 327 persones a l’UCI, set més que fa 24 hores.
Espanya supera l’1,8 milions d’infectats
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat aquest dilluns 22.013 nous casos positius de covid-19, fet que deixa la xifra global de contagis des de l’inici de la pandèmia a Espanya en 1.819.249 casos confirmats per proves diagnòstiques. Pel que fa a les defuncions, des de divendres n’hi ha hagut 334, i ara la xifra total és de 49.260. Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 377.921 des de l’inici de la pandèmia.
En la darrera setmana n’ha registrat 11.530, xifra superada per la de Catalunya que amb 11.788 encapçala el rànquing de les Comunitats Autònomes en aquest àmbit. Des del principi de la pandèmia al Principat hi ha hagut 333.704 casos confirmats de covid-19.
El repàs a les dades actualitzades aquest diumenge pel Departament de Salut sobre la incidència del virus deixa una alerta roja a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, com és el fet que Vila-seca és la segona ciutat de Catalunya amb major velocitat de contagi, amb una marca de 2,81. La dada dona a entendre que cada persona infectada pot contagiar a gairebé tres. En primer lloc es troba Canet de Mar (3,78) i en tercer Manlleu (2,79).
Puigcerdà és el municipi català amb més risc de rebrot, amb 4.380. En segona posició hi ha Vilafant, amb 1.369, i en tercera està Manlleu, amb 1.285.
Pel que fa a la incidència acumulada a 14 dies, destaquen Puigcerdà (1.713), Vilafant (692) i Palafrugell (627).
Referències dolentes a tots els nivells hores després que el Govern hagi anunciat les noves mesures per intentar frenar la incidència de la Covid. A la Regió Sanitària del Camp de Tarragona la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) escala tres centèssimes i se situa en 1.62, mentre el risc de rebrot augmenta 18 punts i es fixa en 285, un registre que no es veia des del 21 de novembre (llavors marcava 307 en una tendència de descens en picat). En el conjunt del país, l’RT a Catalunya segueix a l’alça i ha passat a 1,51, una dècima més en comparació amb ahir divendres (1,41). El risc de rebrot també creix i ja és de 336, 34 punts més,
Al territori s’han sumat en les darreres 24 hores 148 nous positius detectats per totes les proves, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 22.141. No s’ha de lamentar cap mort, per la qual cosa el registre oficial provisional és de 673 defuncions causades directament pel virus. Arreu del país s’han declarat 2.347 nous casos confirmats en aquest cas només per PCR o test d’antígens (TA), dada que eleva la xifra total a 337.627. S’ha informat de 33 noves morts i per ara les defuncions ja són 16.577.
La incidència de casos a 14 dies a la Regió Sanitària és de 192, amb una taxa de confirmats per proves PCR i TA de 124 per cada 100.000 habitants (14.200 proves fetes). El passat dia 8 de desembre, tot just el darrer dia del Pont de la Puríssima, la incidència era de 141 i la taxa marcava 68 positius per cada 100.000 habitants (amb 10.000 proves realitzades). A Catalunya, la incidència a 14 dies s’eleva de 229,06 a 239,19, segons les últimes dades del Departament de Salut. El 4,86% de les proves de la darrera setmana han donat positiu (5,61% en el cas del Camp de Tarragona).
Finalment, i en referència a la pressió assistencial, el nombre de pacients ingressats al territori no varia des d’ahir (141). Entre el 9 i el 15 de desembre hi va haver 116 hospitalitzats i la setmana anterior en van ser 112. Al global de Catalunya hi ha 1.520 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 27 menys que en l’anterior balanç, i 329 persones a l’UCI, 15 menys que fa 24 hores.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot puja 24 punts (168)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.387 casos confirmats per PCR o antígens, 40 més que en el balanç anterior, i 5.629 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, les mateixes que en el balanç anterior. Entre el 9 i el 15 de desembre es va notificar dues defuncions, una en l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 24 punts i se situa en 168, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 88. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o test d’antígens entre el 9 i el 15 de desembre és de 88 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 130, pels 108 de la setmana anterior. El 3,40% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja d’1,32 a 1,43, mentre que la setmana anterior era de 0,89. Segons l’últim balanç, hi ha 24 persones ingressades (-2). Entre el 9 i el 15 de desembre hi havia 22 hospitalitzats, pels 29 de l’interval anterior.
Una cinquantena de restauradors de Tortosa s’han plantat aquest divendres a la tarda a les portes de la seu de les delegacions del Govern a les Terres de l’Ebre i han abocat la brossa dels seus negocis, davant d’un cordó policial que han fet els Mossos d’Esquadra. Ha estat una acció de protesta espontània, que pot precedir-ne d’altres, a les noves restriccions anunciades aquest matí. El col·lectiu adverteix que està al límit, que tenia “tota la feina feta” per oferir els àpats de Nadal, i que malgrat complir les normes “no els deixen treballar”. “La fórmula per no donar-te res és dir que no tanquis. Tenim por, tenim famílies i empleats que encara no han cobrat els ERTO”, ha denunciat Joana Merchan, de l’Associació Plat i Got de Tortosa.
A quarts de sis de la tarda, un grup amb més de 50 restauradors, proveïdors i veïns que donen suport al col·lectiu, s’han apropat a les portes de la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre i hi ha abocat tota mena de brossa. Indignats i enfadats amb les noves restriccions horàries que ha establert el Govern per al sector, han demanat a crits que els deixin treballar i han protestat davant l’impediment dels Mossos d’apropar-se a les portes de la seu governamental.
Des de l’Associació d’Empreses de Restauració de Tortosa Plat i Got, Joana Merchan, ha recordat que el tancament afecta els empresaris però també els treballadors i proveïdors. “La gent està molt, molt, molt tirada. Els empleats no han cobrat els ERTO i els proveïdors si jo no venc, ells tampoc”, ha recordat. La limitació d’horaris arriba a les portes de Nadal, amb les despenses plenes. “I amb tota la feina feta, els menús preparats. Avui hem hagut de trucar a la gent que havia reservat. Els ofereixes menjar per emportar, però la gent vol sortir i veure més gent. Podem mantenir la distància, tots estem complint les normes però no ens deixen treballar”, ha reivindicat Merchan.
El sector està “emprenyat i enrabiat” perquè s’adapta a totes les mesures que se’ls exigeix i de nou se senten els més perjudicats amb les noves restriccions. Demanen que s’apliquin mesures “que estan funcionant a altres llocs”, com tancar per barris o per zones on hi ha brots, o que s’apliquin ajuts com els d’Alemanya, que sufraguen el 70% de la facturació. “Però no ens facis això a tots, la gent hem de menjar”, ha denunciat la portaveu de l’associació. “Estem cansats i esgotats. Portem des de març sense facturar, fent invents i crèdits”, ha afegit.
Merchan ha ironitzat també sobre el fet que el Govern hagi pagat aquest divendres els ajuts pendents. “Ens han enviat els quatre calerons de la Generalitat a veure si ens conformàvem. Sembla de riure. Fes-ho un altre dia. Avui que ens tanques i ens envies els diners a veure si ens relaxem una mica. No estem relaxats” ha dit.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha viscut en les darreres 24 hores un increment moderat dels indicadors que marquen la incidència de la Covid-19. El Departament de Salut ha informat de 161 nous positius detectats ahir per totes les proves, deixant el total acumulat des de l’inici de la pandèmia en 21.993. És l’increment més important en només un dia des del comptabilitzat el dia 12 de novembre (400 de cop) i confirma la tendència refermada aquest dijous, quan ja es van incorporar 141 nous casos a l’estadística. Per sort no hi ha que lamentar cap defunció, mantenint per tant el registre oficial provisional en 673 defuncions causades directament pel virus. Es van registrar 18 morts entre el 8 i el 14 de desembre, i 19 la setmana anterior.
El risc de rebrot puja 16 punts i se situa en 267. Està per sobre del de la setmana de l’1 al 7 desembre, quan era de 135. L’Rt puja 2 centèsimes en 24 hores i se situa en l’1,59, mentre que en l’interval anterior estava en l’1. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 111 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 183, mentre que en l’interval anterior era de 150. L’índex de positivitat és del 5,99%.
Segons les últimes dades, hi ha 141 ingressats (+23). Entre el 8 i el 14 de desembre hi va haver 114 hospitalitzats, mentre que la setmana anterior en van ser 112.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot puja 25 punts (144)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.347 casos confirmats per PCR o antígens, 42 més que en el balanç anterior, i 5.585 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, les mateixes que en el balanç anterior. Entre el 8 i el 14 de desembre es va notificar dues defuncions, les mateixes que en l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 25 punts i se situa en 144, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 93. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o test d’antígens entre el 8 i el 14 de desembre és de 72 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 119, pels 121 de la setmana anterior. El 3,14% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja d’1,26 a 1,32, mentre que la setmana anterior era de 0,83. Segons l’últim balanç, hi ha 26 persones ingressades (+4). Entre el 8 i el 14 de desembre hi havia 30 hospitalitzats, pels 29 de l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt puja a 1,41 i el risc de rebrot s’enfila fins a 302 (+28)
En l’àmbit de país, l’RT ha seguit pujant i ha passat de l’1,34 notificat dijous a l’1,41 d’aquest divendres. El risc de rebrot també creix i supera els 300 punts. En concret, puja 28 punts fins als 302, i la incidència a 14 dies s’eleva de 218,97 a 229,06.
S’han declarat 2.141 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 335.280 des de l’inici de la pandèmia. El 4,92% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. S’ha informat de 20 noves morts i el total és de 16.544.
Hi ha 1.547 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 15 més que en l’anterior balanç, i 344 persones a l’UCI, una menys que fa 24 hores.
Espanya registra 11.815 nous positius per covid-19 i suma 149 noves defuncions
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat aquest divendres 11.815 nous casos positius de covid-19, fet que deixa la xifra global de contagis des de l’inici de la pandèmia a Espanya en 1.797.236 casos confirmats per proves diagnòstiques. Pel que fa a les defuncions, des de dijous n’hi ha hagut 149, i ara la xifra total és de 48.926. Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 374.114 des de l’inici de la pandèmia. En la darrera setmana n’ha registrat 11.465 i encapçala el rànquing de les Comunitats Autònomes en aquest àmbit.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 11.224 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 9,14% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 2.548 persones, el 10,34% de llits.
També hi ha 1.920 ingressos en UCI, un 20,1% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya n’hi ha 365, el 27,88% del total.
Les estadístiques vaticinen una tercena onada de la Covid-19, un cop confirmat que el Pont de la Puríssima va comportar l’augment exponencial de la incidència del virus. La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 141 nous casos detectats positius fins a un total acumulat des de l’inici de la pandèmia de 21.832. També cal afegir-hi 5 defuncions provocades directament pel virus, deixant el registre oficial provisional en 673. Es van registrar 17 morts entre el 7 i el 13 de desembre, i 21 la setmana anterior.
El risc de rebrot puja 22 punts i se situa en 251. Està per sobre del de la setmana del 30 de novembre al 6 de desembre, quan era de 133. L’Rt puja 14 centèsimes en 24 hores i se situa en l’1,57, mentre que en l’interval anterior estava en 0,97. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 110 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 175, mentre que en l’interval anterior era de 149. L’índex de positivitat és del 5,73%.
Segones les últimes dades, hi ha 118 ingressats (+2). Entre el 6 i el 13 de desembre hi va haver 114 hospitalitzats, mentre que la setmana anterior en van ser 119.
Terres de l’Ebre: la millor situació de Catalunya amb un risc de 119
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.305 casos confirmats per PCR o antígens, 31 més que en el balanç anterior, i 5.544 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, les mateixes que en el balanç anterior. Entre el 7 i el 13 de desembre es va notificar dues defuncions, les mateixes que en l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 2 punts i se situa en 119, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 89. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o test d’antígens entre el 7 i el 13 de desembre és de 51 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 99, pels 130 de la setmana anterior. El 2,61% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja d’1,21 a 1,26, mentre que la setmana anterior era de 0,75. Segons l’últim balanç, hi ha 22 persones ingressades (-1). Entre el 7 i el 13 de desembre hi havia 30 hospitalitzats, pels 29 de l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt segueix pujant fins a l’1,34 i el risc de rebrot creix fins a 274 (+29)
En l’àmbit de país, l’Rt ha seguit pujant en les últimes hores i ha passat de l’1,22 notificat dimecres a l’1,34 d’aquest dijous. El risc de rebrot també segueix creixent, ho fa 29 punts, fins als 274, i la incidència a 14 dies s’eleva de 215,01 a 218,97, segons les últimes dades del Departament de Salut.
S’han declarat 2.146 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 333.139 des de l’inici de la pandèmia. El 4,74% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
S’ha informat de 30 noves morts i el total és de 16.524. Hi ha 1.532 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 56 més que en l’anterior balanç, i 345 persones a l’UCI, les mateixes que fa 24 hores.
Espanya registra 12.131 nous positius per covid-19 i suma 181 noves defuncions
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat aquest dijous 12.131 nous casos positius de covid-19, fet que deixa la xifra global de contagis des de l’inici de la pandèmia a Espanya en 1.785.421 casos confirmats per proves diagnòstiques. Pel que fa a les defuncions, des de dimecres n’hi ha hagut 181, i ara la xifra total és de 48.777.
Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 371.876 des de l’inici de la pandèmia. En la darrera setmana n’ha registrat 11.131 i encapçala el rànquing de les Comunitats Autònomes en aquest àmbit. Catalunya n’ha registrat 10.006.
Simón no descarta que l’augment actual de la pandèmia sigui “l’inici d’una tercera onada”
El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, no ha descartat aquest dijous que l’augment actual de la pandèmia de la covid-19 sigui “l’inici d’una tercera onada”. La xifra de contagis se situa en 207 casos per cada 100.000 habitants. A parer del metge això implica prendre mesures i dona per fet que les Autonomies enduriran les restriccions en els propers dies pensant en les festes nadalenques. De fet, Simón ha atribuït el canvi de tendència al relaxament de mesures de les Comunitats Autònomes a l’entorn del pont de la Puríssima. Amb tot també ha recordat que en aquests moments Espanya està entre els dos o tres països d’Europa amb una incidència menor de la pandèmia.
Simón ha admès que la situació de la pandèmia “ha canviat” a Espanya i que després d’unes setmanes amb la tendència a la baixa ara la corba ha girat “i la previsió és que segueixi pujant” almenys “fins a meitats o finals de gener”. Ho ha atribuït, entre d’altres factors, al pont de la Puríssima i al relaxament de mesures a les Comunitats Autònomes.
En tot cas, també ha indicat que, a parer seu, el creixement que hi pugui haver pot ser “relativament lent”, pel fet que ara s’ha ampliat molt la capacitat de detecció precoç i es tenen molt més clares les mesures d’aïllament que no pas en la primera onada. Tot i això, “necessitem vacunar molta gent perquè la tercera onada sigui petita”, ha dit, per la qual cosa ha instat a vigilar de manera estricta totes les mesures de restricció, tant les institucionals com les personals, per controlar els contagis.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha detallat que dels més de 5.000 centres educatius només se n’han confinat 31, menys de l’1% del total. Foto: Departament de Salut
El personal de centres educatius que ho vulgui tindrà accés a una PCR d’automostra de frotis nasal quan s’incorpori després de les festes de Nadal. Segons ha detallat aquest dimecres el Govern, els professors i la resta de personal dels centres tindran voluntàriament accés a aquest tipus de tests entre l’11 i el 29 de gener, quan s’aniran distribuint ‘kits’ perquè qui vulgui es faci la prova, que després serà recollida i enviada a laboratoris per ser analitzada. L’objectiu és detectar casos asimptomàtics després del període nadalenc, quan es preveu més interacció social. Tant Salut com Educació s’han felicitat pel balanç del primer trimestre a les escoles, quan només un de cada cinc alumnes s’ha hagut de confinar almenys un cop.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha detallat que dels més de 5.000 centres educatius només se n’han confinat 31, menys de l’1% del total. A més, ha precisat que bàsicament eren llars d’infants o escoles rurals petites amb un o dos grups.
D’altra banda, ha indicat que 4 de cada 5 alumnes no ha deixat d’anar cap dia a l’escola per culpa del coronavirus mentre que 9 de cada 10 professionals educatius no han hagut de passar cap confinament.
L’absentisme voluntari estructural en el primer trimestre ha estat del 2,4%, un 0,4% més que el curs passat. Bargalló ha ordenat que s’analitzin tots els casos però ha avançat que es tracta de famílies que o bé creuen que les mesures de seguretat són poques o bé altres que no volen que els fills vagin a classe amb mascareta.
Per la seva banda, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha dit que s’han fet 615.000 PCR a l’entorn escolar i que la positivitat entre els 0 i els 18 anys i en els entorns de mestres d’escola i professors d’institut era superior la primera quinzena de setembre que en les setmanes posteriors. Això, segons Vergés, prova que els grups estables funcionen.
A més, ha afegit, que quan hi ha hagut un cas positiu en un grup bombolla el 75% dels alumnes del grup han donat negatiu, fet que reforça la idea que la transmissió entre nens és “baixa”.
PCR d’automostra a la tornada
Per això, Vergés ha indicat que es continuaran aplicant “totes les mesures de control” que calguin en el sistema educatiu. En aquesta línia ha situat el cribratge massiu que es farà tornant de festes per evitar un rebrot a les escoles.
El Director General de Centres Públics i president del Consorci d’Educació de Barcelona, Josep Gonzàlez-Cambray, ha detallat que es facilitaran PCR d’automostra a tots els centres, incloent llars d’infants, i independentment de si són privats, públics o concertats. Hi tindrà accés tot el personal que entra al centre, és a dir, no només professors sinó també personal de neteja, monitors de menjador o altres perfils professionals.
La primera setmana de tornada es faran el 45% dels tests, la segona un 35% i la tercera un 20%. En total, es preveu facilitar PCR d’automostra a més de 170.000 professionals.
Això també permetrà a Educació garantir totes les substitucions necessàries durant el gener davant de casos positius.
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que l’automostra serà només de frotis nasal i consistirà en introduir un hisop a cadascun dels narius, fer cinc voltes i col·locar-lo en un tub amb l’etiqueta corresponent. “A partir d’aquí, el dia següent recollirem la mostra, que es pot tenir en una nevera”, ha assegurat.
Les mostres s’analitzaran en laboratoris. Argimon ha apuntat que hi ha capacitat suficient d’anàlisi, ha recordat que serà voluntari i ha assenyalat que l’autopresa de mostra es farà sense supervisió sanitària ja que és un procediment molt senzill.
Gonzàlez-Cambray ha explicat, de fet, que l’esglaonament dels tests en tres fases també respon a garantir precisament aquesta capacitat d’anàlisi als laboratoris.
Represa de curs l’11 de gener
Bargalló també ha explicat que a més de la previsió de PCR a la tornada, el curs començarà l’11 de gener -i no el 8 com estava previst- i el calendari s’aplica també per a les escoles bressol. El dia 8, ha precisat, es declararà no lectiu per decret llei i no es recuperarà.
El conseller ha precisat que hi ha algun servei de llar d’infant privat que va al marge del calendari de lectius.
També ha admès que convertir el 8 en no lectiu “és un dia més amb dificultat de conciliació per a moltes famílies” però ha insistit en el criteri sanitari per prendre la decisió.
Mascaretes per als alumnes sords
Respecte les mascaretes transparents per als alumnes sords, Bargalló ha dit que per ara és l’única homologada. “Quan aparegui una segona mascareta millor en el mercat comprarem la segona”, ha conclòs.
Tots els indicadors empitjoren justament quan s’han de prendre decisions per part del govern sobre quin grau de desescalada s’aplica per Nadal, si és que se n’aplica alguna. A la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, no només la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) s’ha disparat arran del Pont de la Puríssima, sumant des d’ahir 25 centèssimes fins arribar a 1,43, sinó que el risc de rebrot torna a superar amb escreix els 200 punts per a instal·lar-se en 229. És a dir, 33 punt més que fa 24 hores.Cal tenir present que diumenge passat dia 6 de desembre, marcava un dels mínim de la segona onada amb només 119. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 105 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 174, mentre que en l’interval anterior era de 150. L’índex de positivitat és del 5,51%.
D’altra banda, el Departament de Salut ha comptabilitzat 124 nous casos positius detectats per totes les proves al territori, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 21.691. Alhora s’han registrat cinc morts causades directament pel virus, per la qual cosa el registre oficial provisional queda fixat en 668.
La tendència també afecta al nombre de persones ingressades en centres hospitalaris, que torna a crèixer (3 des d’ahir) i marca 116. Entre el 5 i el 12 de desembre hi va haver 105 hospitalitzats, mentre que la setmana anterior en van ser 112.
Terres de l’Ebre: l’Rt creix a 1,21
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.274 casos confirmats per PCR o antígens, 26 més que en el balanç anterior, i 5.511 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, les mateixes que en el balanç anterior. Entre el 6 i el 12 de desembre es va notificar dues defuncions, per les cinc de l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 11 punts i se situa en 117, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 84. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o test d’antígens entre el 6 i el 12 de desembre és de 55 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 102, pels 128 de la setmana anterior. El 2,68% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja d’1,16 a l’1,21, mentre que la setmana anterior era de 0,72. Segons l’últim balanç, hi ha 23 persones ingressades (-6). Entre el 6 i el 12 de desembre hi havia 29 hospitalitzats, pels 31 de l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt segueix pujant fins a l’1,22 i el risc de rebrot creix fins a 245 (+26)
En l’àmbit de país, l’Rt ha seguit pujant en les últimes hores i ha passat de l’1,11 notificat dimarts a l’1,22 d’aquest dimecres. El risc de rebrot també segueix creixent, ho fa 26 punts, fins als 245, i la incidència a 14 dies s’eleva de 211,77 a 215,01, segons les últimes dades del Departament de Salut.
S’han declarat 2.050 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 330.993 des de l’inici de la pandèmia. El 4,62% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. S’ha informat de 62 noves morts i el total és de 16.494. Hi ha 1.476 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 35 menys que en l’anterior balanç, i 345 persones a l’UCI, 6 menys.
Espanya registra 11.078 nous positius per covid-19 i suma 195 noves defuncions
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat aquest dimecres 11.078 nous casos positius de covid-19, fet que deixa la xifra global de contagis des de l’inici de la pandèmia a Espanya en 1.773.290 casos confirmats per proves diagnòstiques. Pel que fa a les defuncions, des de dimarts n’hi ha hagut 195, i ara la xifra total és de 48.596. Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 369.522 des de l’inici de la pandèmia. En la darrera setmana n’ha registrat 10.784 i encapçala el rànquing de les Comunitats Autònomes en aquest àmbit. Catalunya n’ha registrat 9.978. Des del principi de la pandèmia al Principat hi ha hagut 324.940 casos confirmats de covid-19.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 11.346 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 9,21% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 2.467 persones, el 9,95% de llits.
També hi ha 1.964 ingressos en UCI, un 20,5% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya n’hi ha 379, el 28,56% del total.
La incidència de la Covid-19 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona deixa la vall i torna a enfilar-se cap a pics d’incerta alçada. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) suma 27 centèssimes en només 24 hores i passa a 1.28, amplament per sobre del 0.9 estimat pel Govern com òptim per donar el pasa al següent pas de la desescalada. A més el risc de rebrot s’ha incrementat de cop 42 punts, passant a marca 196, un índex que no es registrava des de dijous dia 26 de novembre (198).
El Departament de Salut tambá ha informat de 83 nous casos detectats per totes les proves des d’ahir, fins a un total acumulat des de l’inici de la pandèmia de 21.567. A més cal afegir un mort causat directament pel virus, deixant el registre oficial provisional en 663. Es van registrar 16 morts entre el 5 i l’11 de desembre, i 23 la setmana anterior. La taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 96 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 170, mentre que en l’interval anterior era de 154. L’índex de positivitat és del 5,16%.
El nombre de persones ingressades en centres hospitalaris és de 113, 1 menys que ahir. Entre el 4 i l’11 de desembre hi va haver 107 hospitalitzats, mentre que la setmana anterior en van ser 104.
Terres de l’Ebre: l’Rt també supera l’1
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 5.248 casos confirmats per PCR o antígens, 30 més que en el balanç anterior, i 5.485 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 122 persones, una més que en el balanç anterior. Entre el 5 i l’11 de desembre es va notificar una defunció, per les sis de l’interval anterior.
El risc de rebrot puja 22 punts i se situa en 106, per sobre del de la setmana anterior, quan era de 80. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o test d’antígens entre el 5 i l’11 de desembre és de 51 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 96, pels 134 de la setmana anterior. El 2,42% de les proves que es fan donen positiu.
L’Rt puja de 0,97 a l’1,16, mentre que la setmana anterior era de 0,66. Segons l’últim balanç, hi ha 29 persones ingressades (les mateixes). Entre el 5 i l’11 de desembre hi havia 28 hospitalitzats, pels 32 de l’interval anterior.
Catalunya: L’Rt es dispara fins a l’1,11 i el risc de rebrot puja a 219 (+38)
En l’àmbit de país, l‘Rt s’ha disparat en les últimes hores i ha passat del 0,94 notificat dilluns a l’1,11 d’aquest dimarts. El risc de rebrot també puja considerablement, ho fa 38 punts, fins als 219, i la incidència a 14 dies s’eleva de 206,22 a 211,77, segons les últimes dades del Departament de Salut. S’han declarat 1.886 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), cosa que eleva la xifra total a 328.943 des de l’inici de la pandèmia. El 4,51% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
S’ha informat de 39 noves morts i el total és de 16.432. Hi ha 1.511 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 8 menys que en l’anterior balanç, i 351 persones a l’UCI, 7 més.
Espanya registra 10.328 nous positius per covid-19 i suma 388 noves defuncions
I finalment, el Ministeri de Sanitat ha registrat aquest dimarts 10.328 nous casos positius de covid-19, fet que deixa la xifra global de contagis des de l’inici de la pandèmia a Espanya en 1.762.212 casos confirmats per proves diagnòstiques. Pel que fa a les defuncions, des de dilluns n’hi ha hagut 388, i ara la xifra total és de 48.401.
Madrid continua al capdavant en nombre de contagis i n’acumula 367.188 des de l’inici de la pandèmia. En la darrera setmana n’ha registrat 8.928 i encapçala el rànquing de les Comunitats Autònomes en aquest àmbit. Catalunya n’ha registrat 8.581. Des del principi de la pandèmia a Catalunya hi ha hagut 323.087 casos confirmats de covid-19.
Pel que fa a la situació de la capacitat assistencial i l’activitat de la covid-19 als hospitals, en aquests moments hi ha 11.736 pacients hospitalitzats per covid-19 que ocupen el 9,6% del total de llits hospitalaris de l’Estat. A Catalunya hi ha 2.692 persones, el 10,85% de llits.
També hi ha 2.027 ingressos en UCI, un 21,15% dels llits de cures intensives totals que hi ha a Espanya. A Catalunya n’hi ha 376, el 28,38% del total.
El xef Rafael Murria, a la dreta de la imatge Foto: Quatre Molins
L’any passat va ser el Delirato de Salou. Ara, el reconeixement arriba al Priorat, al Quatre Molins de Cornudella de Montsant, creat per l’empresari vitivinícola i del món de la restauració local Jaume Giral i pel xef Rafael Murria. La comarca del Priorat ha estat especialment guardonada en la gala telemàtica celebrada avui. L’Antic Molí, d’Ulldecona, ha guanyat una Estrella Verda, mentre Brots, de Poboleda, s’ha endut una distinció Bib Gourmand per haver viscut un gran any.
Els restaurants Bo.TiC, de Corçà (Baix Empordà), del xef Albert Sastregener, i Cinc Sentits, a Barcelona, del cuiner Jordi Artal, han aconseguit la seva segona estrella a la Guia Michelin d’Espanya i Portugal 2021. En una gala telemàtica a la qual cap restaurant ha aconseguit entrar com a nou triestrellat, també s’ha anunciat l’entrada de tres establiments catalans amb la seva primera estrella, dels 19 reconeguts. Es tracta d’Atempo a Sant Julià de Ramis (Gironès) i Quatre Molins de Cornudella de Montsant (Priorat), així com L’Aliança 1919 d’Anglès (Selva), que la recupera després de perdre-la el 2014. Com a novetat, la guia vermella ha incorporat una nova categoria, l’estrella Verda, en reconeixement als que vetllen per la sostenibilitat.
La gala de les estrelles Michelin, marcada per l’escenari de pandèmia, ha tingut enguany una edició telemàtica presentada per Cayetana Guillén Cuervo i Miguel Ángel Muñoz des de la Reial Casa de Correus de Madrid, on una de les notícies destacades ha estat la inamobilitat dels restaurants triestrellats, en no entrar-ne cap de nou. Així, la guia segueix reconeixent enguany 11 establiments, entre els quals es mantenen els catalans Celler de Can Roca, Lasarte i ABaC.
Tres nous biestrellats
A la categoria d’establiments amb dues estrelles, integrada per 38 restaurants, enguany s’hi han incorporat tres per recomanació dels inspectors de la guia. El primer d’ells és Bo.TiC, projecte del xef Albert Sastregener i instal·lat en una antiga fàbrica de carruatges. El cuiner hi defensa unes elaboracions creatives “de gran nivell tècnic”, respectuoses amb la tradició, però fidels sobretot a aconseguir “nitidesa en cada gust”.
També ha ascendit de categoria el Cinc Sentits de Jordi Artal. El cuiner proposa als seus clients una singular ruta per la història de la seva família, tot posant de relleu els gustos de la “moderna cuina catalana” amb l’ajuda de petits productors de confiança.
Pel que fa a Culler de Pau, de Javier Ollers a O Grove, a Pontevedra, els inspectors han destacat que es bolca en una cuina de quilòmetre zero dissenyada amb “sentiment mediambiental”. El seu objectiu no és només cuinar l’entorn, sinó recuperar-lo a través d’un diàleg continu amb els productors propers.
Debuts a la guia
Amb 21 estrenes a la guia amb la seva primera estrella (engrandint un llistat de 203 restaurants en total), tres són catalans: Atempo, de Jordi Cruz i Iñaki Aldrey; L’Aliança 1919 d’Anglès, que la recupera després de morir el seu xef Lluís Feliu el 2013, ara amb Àlex Carrera Alonso; i Quatre Molins, liderat pel xef Rafel Muria. També han aconseguit aquesta distinció Baeza & Rufete (Alacant), Béns d’Avall (Sóller, Mallorca) i DINS Santi Taura (Palma, Mallorca).
La nova categoria: Estrella Verda
La guia, alineada amb la lluita global per un món més sostenible, ha introduït una nova categoria per a reconèixer els restaurants i xefs particularment compromesos amb la defensa del medi ambient. Així, l’Estrella Verda cerca premiar l’esforç d’aquests establiments i fer-se ressò de les millors pràctiques gastronòmiques en el terreny de la sostenibilitat.
Han estrenat el reconeixement 21 establiments, entre els quals hi ha Casa Albets de Lladurs, Lleida; Cocina Hermanos Torres, de Barcelona; Els Casals, de Sagàs, a Barcelona; L’Antic Molí, d’Ulldecona, Tarragona; Les Cols, d’Olot, Girona; Lluerna, de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, i Somiatruites, d’Igualada, Barcelona.
53 nous BibGourmand, deu catalans
A més dels guardonats amb les estrelles Michelin, la distinció Bib Gourmand augmenta enguany amb 53 establiments, engreixant el llistat fins als 300 restaurants. Aquest increment assenyala, per als inspectors de la guia, que 2020 ha estat un gran any. Des del 1996, la distinció reconeix establiments que destaquen por una molt favorable relació qualitat preu. En total, deu són catalans.
Hi ha Berbena, a Barcelona; Brots, a Poboleda, Tarragona; Ca L’Amagat, a Bagà, Barcelona; Cal Xirricló, a Balaguer, Lleida; Casa Albets, a Lladurs, Lleida; Dos Cuiners, a Mataró, Barcelona; El Racó, a Sant Climent de Llobregat, Barcelona; Garbí, a Castellar del Vallès, Barcelona; La Mundana, a Barcelona, i Roc’n’Cris, a Aubèrt, Lleida.
Nit marcada per la covid
En rebre el guardó, el xef Albert Sastregener, ha assegurat estar “molt content” per tots aquells que els han donat suport, i per l’equip que “tira del carro” i els dona força per seguir endavant. Per la seva banda, Jordi Artal ha destacat que l’obtenció d’una segona estrella és una “feina d’equip”.
D’altra banda, al podi de les tres estrelles, Jordi Cruz (ABaC), que també ha aconseguit la primera a Atempo, ha dedicat la revalidació a l’equip i a tots aquells que fan possible el projecte. “Durant aquests mesos de covid tan difícils per a mi és una il·lusió. M’han carregat les piles per a l’any vinent”, ha dit el xef, que ho ha considerat com un revulsiu per tornar amb ganes i plens d’energia, ja que Michelin sempre els omple de reptes.
Per la seva banda, Joan Roca ha agraït a Michelin haver donat suport a la gastronomia, i als inspectors per la seva “tasca titànica”. “Molta força i salut per a tothom”, ha desitjat. D’altra banda, el xef Paolo Casagrande ha felicitat tots els que han guanyat una estrella i tots aquells “que lluiten cada dia”. Cal seguir somiant i fent realitat els somnis”, ha destacat.
Els missatges al voltant de la covid-19 i la seva afectació en la restauració han estat presents a tots els discursos, com el del secretari d’Estat de Turisme, Fernando Valdés; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso i l’alcalde de Madrid, Luis Martínez Almeida, entre altres.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
