Advertisement
TARRAGONA 21

Un exemplar de corriol camanegre a la platja de Torredembarra. Foto: Javier Mora

Ocells que preparen nius al bell mig de les platges de Torredembarra, Creixell i Tamarit, dofins que circulen a prop de la Costa Daurada, grups de petxines que sorgeixen a les platges de les nostres costes, en les quals es poden veure troncs, i matolls que creixen a diferents punts de la ciutat de Tarragona, com a l’entrada mateixa de l’Ajuntament… Són petits indicis que les coses estan canviant, que la natura s’està reapropiant del que li havíem pres. La costa tarragonina comença a dibuixar escenes poètiques.

‘Feia 30 anys que des de Torredembarra no veia els pals de les barques del port de Vilanova i la Geltrú. L’absència de contaminació m’ha permès contemplar-ho‘. Ho diu Ramon Ferré, membre del grup ecologista Gepec, que ha comptabilitzat que a les platges de Torredembarra, inhabitades pels humans des de fa més d’un mes, hi ha fins a 18 ‘propostes de nius’ del corriol camanegra mascle.

Això abans no passava. Ocupades les platges pels humans, el corriol buscava els llocs no freqüentats, com els laterals de les platges. Ara fan el que en diem les propostes de nius al mig de les platges, on hi hauria humans’. El corriol mascle fa una ‘proposta’ de niu i després és la femella qui tria on nidificar. A Cubelles ja s’han vist ous de cries. Els corriols crien a les platges, però la presència humana sempre ho dificulta. A Tarragona hi ha controlats dos exemplars de corriols, a tocar de Tamarit, un a Creixell, també a Torredembarra i un a Cubelles.

També el mar ho nota: ‘És un gran amplificador del so i en haver desaparegut les embarcacions, especialment les recreatives, la fauna ho nota amb la presència de més mamífers. S’han vist dofins i rorquals -balenes- desplaçant-se per les nostres platges‘, afirma Ferré.

Un fenomen sorprenent que ja s’està notant en algunes platges de la Costa Daurada és que aquestes van tornant a poc a poc al seu aspecte natural, originari, com eren fa dècades o segles: ‘S’estan formant ondulacions, dunes, hi apareixen troncs i força petxines que abans no veiem‘, diu Ferré, que les té localitzades a Torredembarra, on resideix. ‘Els humans volem que les platges siguin planes, les netegem i com que no volem plàstics ni residus naturals, el que fem és foragitar les pròpies platges’.

A més, un altre efecte del confinament és el descens de la toxicitat de l’aire, que supera el 80% al Camp de Tarragona, fet que implica ‘que les espècies que són més sensibles a la qualitat de l’aire es recuperen’, començant pels insectes. A més, els ocells estan canviant els hàbits del seu cant.

Més efectes de l’absència humana: a Tarragona mateix s’estan veient herbes i matolls que creixen en llocs com les escales d’accés a l’Ajuntament o al pla de la Seu, davant la Catedral.

Imatge d’una planta que ha sortit enmig l’asfalt durant el confinament per l’estat d’alarma del coronavirus, a Torredembarra. Foto: Gepec

L’ànec coll verd es mou amb llibertat al Baix Gaià

Hèctor Hernàndez, de l’associació ecologista La Sínia del Baix Gaià, certifica que a l’entorn del riu Gaià i de la seva desembocadura ‘l’ànec coll verd es mou amb plena llibertat, fins i tot a la platja de la desembocadura’. Observadors han constatat que al riu s’hi estan atançant exemplars d’ocells que proliferen molt més que en èpoques anteriors. A més, ‘el coll verd es mou riu amunt i riu avall sense problemes’. El mateix riu es veu més clar i transparent, fruit de la davallada de la contaminació.

Era insòlit veure l’ànec a la desembocadura del Gaià i a la platja donat que aquesta estaria ocupada pels humans en aquestes dates.

Un altre efecte és que els camins i els senders estan començant a poblar-se de vegetació: ‘Tindrem feina quan acabi el confinament’, adverteix Hernàndez, qui subratlla que quan acabi aquest, ‘els governants i la societat hauran de fer-se un replantejament de com volen que sigui l’entorn, si com era abans o com és ara. Considerem que cal apostar per un equilibri entre les necessitats humanes i les naturals. Hem de prendre lliçons d’aquest confinament’, conclou.

Granotes que rauquen a Tarragona

A Tarragona l’organització ambientalista Mare Terra Mediterrània està notant que les granotes que té a la bassa de la seva Escola de Natura tornen a raucar lliurement. Patrícia Salas, ambientòloga de l’entitat, explica que amb la desaparició de la contaminació acústica, ‘les granotes se senten lliures i tornen a cridar. Al costat de l’escola hi ha un aparcament que sempre estava ple de cotxes. Ara només n’hi ha un o dos’.

El confinament, a més, coincideix amb la primavera, ‘que és quan la fauna surt més’. Mediterrània espera que quan puguin tornar al riu Francolí, que és al costat de l’escola i del que s’han especialitzat en el seu coneixement, notaran canvis: ‘Més nius als arbres i més rastres d’animals, que normalment no trobem perquè s’amaguen quan senten sorolls o amb la presència dels humans, i segurament orenetes de ribera i blauets, als qui afavoreix el confinament’.

D’altra banda, l’Administració també és conscient d’aquests canvis, tot i que les prioritats no passen per l’observació d’aquests fenòmens. Laureà Giné, cap de la secció de Biodiversitat i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat a Tarragona, coneix l’existència de balenes que discorren més a prop de la costa, com també de la nidificació del corriol: ‘La percepció que tinc és que les espècies han ampliat el seu hàbitat i incoporat el que era el seu espai natural. Allà on no s’atrevien a anar-hi ara hi van. No és que hi hagi més ocells, és que es fan més evidents’.

També succeeix que ‘en haver-se reduït el soroll a les ciutats, sentim el cant dels ocells que abans no sentíem. Ara no s’amaguen i a més no hi ha soroll ambiental’. En l’era preconfinament, ‘només ens adonàvem de la presència de coloms, gavines o cotorres’.

Si a la costa i a les ciutats, l’aparició de la natura en el seu esplendor és evident i també és poètic, no succeeix el mateix a l’interior, a les comarques on es llaura el camp i hi ha granges en explotació. ‘Aquí, l’home hi és present, encara que el tràfic hagi disminuït’, recorda Giné.

Imatge d’un rorqual comú a les costes catalanes. Foto: Associació NOA18Nusos

Crida als ajuntaments

El Gepec-EdC, al seu torn, ha fet una crida als ajuntaments perquè no tinguin pressa a eliminar tota la biodiversitat que ha aflorat durant el confinament. El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya llança aquest missatge per tal que es respecti el denominat ‘rewilding’.

Aquest és el missatge que el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) transmet als ajuntaments i a la ciutadania, ara que es comença a albirar el desconfinament a l’horitzó. L’entitat ecologista demana així que el retorn a la vida quotidiana es realitzi ‘respectant la natura salvatge que s’ha obert pas aquests dies’, però també ‘que es reflexioni envers la oportunitat mediambiental que s’ha donat enmig de l’emergència sanitària’.

Per això, el GEPEC-EdC demana a la població que, quan acabi el confinament, fotografiï aquelles petites mostres de natura propera que sovint les brigades municipals s’afanyen a eliminar. Els/les ecologistes animen a compartir les imatges a les xarxes socials amb l’etiqueta general #CATrewilding i altres d’àmbit local (per exemple, #REUSrewilding), i també recomanen instal·lar l’app PlantNet per trobar el nom de moltes de les plantes autòctones que es podran observar quan s’acabi el confinament.

L’objectiu de la campanya és doble. Per una banda es vol pressionar els propis ajuntaments perquè esperin almenys que la població confinada (en especial aquella que, si es fa un desconfinament esglaonat, trigarà més a sortir) pugui veure com de salvatges s’han tornat parterres i carrers abans no aplicar els tòxics herbicides. Per l’altra banda també vol afavorir ‘un canvi de percepció entre la població perquè la biodiversitat autòctona i senzilla no s’observi com abandó o brutícia, sinó com exemples de natura amable que ens saluden i ens avisen’.

Els animals ‘prenen’ les ciutats

A la resta del món, se succeeixen les imatges amb els animals guanyant territori allà on els humans han desaparegut. Però no és l’únic efecte del confinament: els índexs de contaminació segueixen reduint-se en moltes grans ciutats i alguns experts preveuen que els nivells baixaran a xifres que no es veien des dels anys 40.

Algunes de les imatges que ha proporcionat aquesta reclusió de la humanitat: un puma passejant-se pel centre de Santiago de Xile, un grup de cabres salvatges tastant l’herba d’un jardí, en una ciutat de Gal·les, o un grup d’ànecs fent un passeig nocturn al voltant del teatre de La Comédie-Française, al cor de París.

Hem vist a les xarxes com els senglars es passegen lliurement pels carrers de Barcelona o d’Arenys, i també vídeos de llops, ossos, cérvols, galls dindi i altres animals que aprofiten la falta d’humans i de cotxes per abandonar les zones forestals properes a les ciutats o bé els parcs urbans i explorar nous territoris. La natura s’ha res pres una petita revenja.

Jaume Garcia

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies