La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha baixat per primer cop des de l’1 de gener d’enguany del centenar de pacients ingressats en centres hospitalaris. Ara n’acumula 99, després de veure com en restava 11 en les darreres 24 hores. A les unitats de crítics n’hi ha 25, dos menys que ahir.
El territori ha sumat 402 nous positius de Covid, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 168.636. No s’ha hagut de lamentar cap mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions es manté en 1.338.
El risc de rebrot baixa 14 punts, fins a 1.205, i l’Rt s’incrementa tres centèsimes, fins a 0,82. La incidència a 7 dies baixa a 612. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 20,89%.
Terres de l’Ebre: Indicadors a l’alça
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 44.772 casos confirmats per PCR o TA, 110 més que en el balanç anterior, i 45.300 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot puja fins a 1.289 (+16) i l’Rt puja tres centèsimes, fins a 0,96. La incidència a 7 dies és de 621. El 16,95% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 44 persones ingressades, un més.
Catalunya: El risc de rebrot baixa a 794 (-21) i l’Rt puja a 0,80
El Departament de Salut ha declarat 100 ingressats menys a Catalunya (1.504) i 13 crítics menys a l’UCI (232). En paral·lel, els nous casos confirmats per PCR o TA són 3.915, amb un total de 2.308.836 des de l’inici de la pandèmia. L’Rt puja dues centèsimes, fins a 0,80, mentre que el risc de rebrot cau 21 punts i està en 794. El 13,60% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana.
D’altra banda, s’han registrat 26.549 defuncions des de l’inici de la pandèmia, 17 més.
La incidència acumulada a 14 dies baixa de 1.084,94 a 1.035,33 i la de 7 dies retrocedeix de 432,15 a 422,98. Els CAP van atendre aquest dimecres 13.013 visites sobre covid.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha comptabilitzat 6 morts provocades directament pel virus en les darreres 24 hores. El registre oficial provisional de defuncions és ara de 1.338. El territori també ha sumat 564 nous positius de covid detectats per totes les proves, el que deixa l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 168.234.
El risc de rebrot creix sis punts, fins a 1.219, i la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) s’incrementa tres centèsimes a 0,79. La incidència de casos a 7 dies baixa a 620 per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 20,80%.
En l’actualitat hi ha 110 pacients ingressats, 24 menys que en l’últim balanç, i 23 en UCI (2 menys). Hi ha 485.556 persones amb la pauta completa i 256.035 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Terres de l’Ebre: L’Rt s’apropa a l’1
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 44.662 casos confirmats per PCR o TA, 159 més que en el balanç anterior, i 45.190 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot puja fins a 1.273 (+20) i l’Rt puja cinc centèsimes a 0,93. La incidència a 7 dies és de 612. El 16,51% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 43 persones ingressades, sense canvis en les darreres hores.
Cataluya: El risc de rebrot cau a 815 (-5) i l’Rt puja a 0,78
El Departament de Salut ha declarat 231 ingressats menys a Catalunya (1.604) i 10 crítics menys a l’UCI (245). En paral·lel, els nous casos confirmats per PCR o TA són 5.159, amb un total de 2.304.921 des de l’inici de la pandèmia. L’Rt puja tres centèsimes, fins a 0,78, mentre que el risc de rebrot cau 5 punts i està en 815. El 13,57% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana.
D’altra banda, s’han registrat 26.532 defuncions des de l’inici de la pandèmia, 73 més.
La incidència acumulada a 14 dies baixa de 1.130,75 a 1.084,94 i la de 7 dies retrocedeix de 439,25 a 432,15. Els CAP van atendre aquest dimarts 12.888 visites sobre covid.
L’excavació d’una bassa temporal a l’espai de la Granja dels Frares vol fomentar la presència d’organismes aquàtics amenaçats mundialment per la pèrdua d’hàbitat i l’escalfament global. Foto: Ajuntament
El projecte de millora del bosc de ribera del tram baix del riu Glorieta neix de la voluntat de millorar l’estat ecològic d’aquest entorn natural i lluitar contra l’amenaça que suposen les diferents espècies exòtiques invasores presents en aquest tram de riu. Una iniciativa de l’Ajuntament del Morell i l’Associació Aurora, amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua i la col·laboració dels ajuntaments d’El Rourell i Vilallonga del Camp, que s’emmarca en la línia de subvencions per a actuacions de recuperació de riberes en rius i zones humides amb acords de custòdia fluvial.
L’emplaçament de l’actuació se situa al tram baix del riu Glorieta fins a la seva desembocadura, a la zona de la Granja dels Frares. En total,s’actuarà en 3,62 km lineals i a ambdós marges del riu.
El projecte té dos objectius principals: d’una banda, la millora i consolidació del bosc de ribera, i de l’altra, la creació d’una bassa temporal per a organismes aquàtics a l’espai de la Granja dels Frares.
En primer lloc, la iniciativa contempla l’eliminació de les diferents espècies vegetals exòtiques invasores de l’entorn. El potencial colonitzador d’aquestes plantes al·lòctones esdevé un perill per a les espècies autòctones, les quals no hi poden competir i acaben desapareixent. Per una banda, es durà a terme l’eliminació de l’ailant i la falsa acàcia mitjançant protocols específics per a aquestes espècies. Per l’altra, també es contempla la retirada de canya i el seu control de rebrot posterior per evitar la seva reproducció. Així mateix, es realitzaran diverses plantacions per tal d’afavorir la consolidació del bosc de ribera al tram del riu Glorieta que passa per la Granja dels Frares. Una part d’aquestes plantacions tindrà lloc en el marc d’una plantada popular, adreçada especialment als veïns de l’entorn, però també oberta a la resta de la ciutadania.
En segon lloc, es durà a terme l’excavació d’una bassa temporal a l’espai de la Granja dels Frares, amb l’objectiu de fomentar la presència d’aquests organismes aquàtics amenaçats mundialment per la pèrdua d’hàbitat i l’escalfament global.
El projecte també contempla la realització de diverses jornades d’educació ambiental adreçades als alumnes de les escoles de l’entorn.
Desenvolupament de l’actuació
Les actuacions es van iniciar el passat mes d’octubre i tenen una durada prevista de 14 mesos, durant els quals treballarà una brigada forestal del centre especial de treball de l’Associació Aurora, que integra laboralment persones amb problemes de salut mental. En total s’actuarà sobre una superfície de 898 m2 de nuclis d’ailant i falsa acàcia, es desbrossaran 3.232 m2 de canyar i s’extraurà rizoma en 360 m2 . Així mateix, es plantaran 220 plantes entre arbres i arbustos.
Pel que fa a la bassa temporal, comptarà amb una superfície de 150 m2 i un volum de 280m3 , i s’instal·laran diferents plafons informatius. L’aigua s’aprofitarà de la séquia de la comunitat de regants, la qual també serà desbrossada de canya.
L’entitat també organitzarà, amb la col·laboració de l’Ajuntament del Morell, una jornada de voluntariat ambiental, amb la finalitat d’implicar la ciutadania en la conservació d’aquest espai, i cinc jornades d’educació ambiental adreçades als escolars dels tres municipis, amb l’objectiu de fomentar la descoberta d’aquest entorn natural. Tot plegat, busca implicar i conscienciar enversla conservació de la natura des dels més petits als més grans, fent que aquest projecte tingui un impacte transversal a tota la població.
El vessant social
El tram del riu Glorieta al seu pas per la Granja dels Frares es tracta d’un espai molt freqüentat pels veïns i veïnes del Morell i dels pobles del voltant. Aquest fet fa que el projecte també tingui aquesta finalitat social d’apropar les persones al riu i fer-les partícips de la seva conservació i millora. Poder gaudir d’entorns naturals com aquests, tan a prop de zones urbanes o industrialitzades, guanya sentit en el moment actual.
Primer pla d’un cartell a un box de l’UCI de Vall d’Hebron que indica que a dins hi ha un pacient covid. Foto: Blanca Blay
Clar descens de la pandèmia les darreres vint-i-quatre hores. Al Camp de Tarragona hi ha hagut com a més destacat: cinc ingressats més (139)
Al Camp de Tarragona s’han registrat 164.474 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 315 més. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 166.606. En aquesta regió han mort des de l’inici de la pandèmia 1.332 persones, cap més.
El risc de rebrot recula 64 punts, fins a 1.269, i l’Rt s’incrementa dues centèsimes a 0,70. La incidència a 7 dies baixa a 684. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 19,07%. En aquesta regió hi ha 139 pacients ingressats, cinc més que en l’últim balanç.
Terres de l’Ebre: el risc de rebrot es manté per sobre de 1.100
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 44.189 casos confirmats per PCR o TA, 89 més que en el balanç anterior, i 44.721 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot baixa fins a 1.166 (-16) i l’Rt puja dues centèsimes a 0,76. La incidència a 7 dies és de 620. El 14,20% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 38 persones ingressades, 2 més que en el balanç anterior.
Dues persones han mort la darrera jornada per coronavirus a les comarques de Tarragona, ambdues al Camp de Tarragona en ple descens dels contagis. En aquesta regió, el 19,10% de les proves són positives, és a dir, una constant reducció dels resultats,
Al Camp de Tarragona s’han registrat 164.159 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 534 més. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 166.292. En aquesta regió han mort des de l’inici de la pandèmia 1.332 persones, dues més.
El risc de rebrot recula 92 punts, fins a 1.333, i l’Rt es manté a 0,68. La incidència a 7 dies baixa a 727. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 19,10%. En aquesta regió hi ha 134 pacients ingressats, un menys que en l’últim balanç.
Terres de l’Ebre: 36 ingressats (-5)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 44.100 casos confirmats per PCR o TA, 173 més que en el balanç anterior, i 44.631 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot baixa fins a 1.182 (-80) i l’Rt es manté puja una centèsima a 0,74. La incidència a 7 dies és de 626. El 12,85% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 36 persones ingressades, 5 menys que en el balanç anterior.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 631 nous positius de Covid detectats per totes les proves, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 165.756. Tambe cal lam,entar dues nooves morts provocades directament lep virus, amb la qual cosa el registra oficial provisional de defuncions és ara de 1.330.
El risc de rebrot recula 144 punts, fins a 1.425, i la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) baixa a 0,68. La incidència de casos a 7 dies baixa a 778 per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 19,88%.
En l’actualitat hi ha 135 pacients ingressats, un menys que en l’últim balanç, i 28 en UCI (1 menys). Hi ha 484.215 persones amb la pauta completa i 254.438 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Terres de l’Ebre: 212 nous contagis
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 43.927 casos confirmats per PCR o TA, 212 més que en el balanç anterior, i 44.460 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot baixa fins a 1.262 (-98) i l’Rt es manté a 0,73. La incidència a 7 dies és de 675. El 12,68% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 41 persones ingressades, 4 menys que en el balanç anterior.
Catalunya: El risc de rebrot se situa per sota de 1.000 (976)
En l’àmbit de país, Catalunya baixa dels 2.000 ingressats per covid-19 i ara en té 1.921. Són 101 menys que fa 24 hores. Pel que fa als crítics, n’hi ha 288, deu menys que dijous segons les dades del Departament de Salut. Els nous casos confirmats per PCR o TA són 5.915, amb un total de 2.283.171 des de l’inici de la pandèmia. En paral·lel, Salut ha registrat 27 morts més, fins a 26.411 defuncions. L’Rt puja una centèsima, fins a 0,65, mentre que el risc de rebrot se situa ja per sota de 1.000: cau 102 punts i està en 976.
El 13,4% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 1.736,56 a 1.556,71 i la de 7 dies retrocedeix de 601,91 a 546,88. Els CAP van atendre aquest dijous 16.652 visites sobre covid.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 804 nous positius de Covid detectats per totes les proves, deixant l’acumulat des de l’inci de la pandèmia en 165.125. No s’ha hagut de lamentar cap mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions es manté en 1.328.
La incidència de casos a 7 dies continua la seva descalada mantinguda i ara se situa en 852 per cada 100.000 habitants, amb una taxa de positivitat de les proves del 20%. El risc de rebrot també segueix la seva tendència descendent i baixa 110 punts, per quedar establert en 1.569. La velocitat de propagació de la malaltia (Rt) no varia (0,69).
En l’actualitat hi ha 136 pacients incgressats en centres hospitalaris del territori (1 més), i 27 en UCI (2 més). Hi ha 483.865 persones amb la pauta completa i 253.868 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Catalunya: El risc de rebrot baixa a 1.078 (-69) i l’Rt es manté en 0,64
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 5 crítics menys i la xifra total se situa per sota de 300, en concret és de 298. Hi ha 81 ingressats menys per covid-19, amb un global de 2.022. Els nous casos confirmats per PCR o TA són 6.817, amb un total de 2.277.256 des de l’inici de la pandèmia. En paral·lel, les funeràries han comunicat 28 morts més, fins a 26.384 defuncions.
L’Rt es manté en 0,64, mentre que el risc de rebrot cau 69 punts i se situa ara en 1.078. El 13,99% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 1.854,41 a 1.736,56 i la de 7 dies retrocedeix de 639,55 a 601,91. Els CAP van atendre aquest dimecres 16.547 visites sobre covid.
Els reajustaments estadístics habituals al Departament de Salut, incorporant a les regions sanitàries de neixement els morts a d’altres zones, han fet que d’ahir a avui al Camp de Tarragona s’hagin sumat 5 defuncions provocades directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional queda establert en 1.328. La xifra sembla una jornada negra especialment letal. Ara bé, si es consulta el balanç diari al territori, es veu com el dia 15 (aquest passat dimarts) no se n’ha comptabilitzat cap (de manera provisional). En les darreres 24 hores s’han sumat 857 nous positius de Covid, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 164.321.
El risc de rebrot recula 98 punts, fins a 1.679, i la velocitat de propagació de la malaltia (R)t es manté en 0,69. La incidència de casos a 7 dies baixa a 900 per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 21,28%.
En l’actualitat hi ha 135 pacients ingressats, dos menys que en l’últim balanç, i 25 en UCI (4 menys). Hi ha 483.507 persones amb la pauta completa i 253.425 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Terres de l’Ebre: 201 nous contagis
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 43.272 casos confirmats per PCR o TA, 201 més que en el balanç anterior, i 44.007 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot baixa fins a 1.425 (-57) i l’Rt augmenta dues centèsimes a 0,72. La incidència a 7 dies és de 734. El 13,50% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 54 persones ingressades, onze menys que en el balanç anterior.
Catalunya: El risc de rebrot cau a 1.147 (-63) i l’Rt puja a 0,64
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 102 pacients menys ingressats als hospitals i el total és de 2.103. Hi ha 21 crítics menys (303). Els nous casos confirmats per PCR o TA són 6.979, amb un total de 2.270.439 des de l’inici de la pandèmia.En paral·lel, Salut ha registrat 36 morts més, fins a 26.356 defuncions.
L’Rt puja a 0,64, mentre que el risc de rebrot cau 63 punts i se situa ara en 1.147. El 14,33% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 1.973,83 a 1.854,41 i la de 7 dies retrocedeix de 675,66 a 639,55. Els CAP van atendre aquest dimarts 17.580 visites sobre covid.
Olga Garasym, en un moment de l’entrevista amb Tots21 en un hotel de Tarragona. Foto: Tots21
Olga Garasym és una ucraïnesa de 34 anys que viu a Tarragona. Parla un català impecable, té estudis de finances i dret i treballa per a una immobiliària. Fins aquí la fitxa professional. La personal va molt més enllà de l’hotel de l’Imperial Tarraco on l’entrevistem i ens trasllada a la seva terra natal, amenaçada de nou per l’antic imperialisme rus. “Putin vol tractar Ucraïna com si fos l’Afganistan”, afirma.
Va néixer a l’actual Lviv, fundada el segle XIII com a Lleòpolis per un rei rutè, antiga Lemberg sota l’imperi austro-hongarès i ciutat acostumada a canviar de nom i de propietaris fruit dels sacsejos de la història bèl·lica europea. Com la seva família. El seu avi va ser membre de l’Exèrcit Roig a la Segona Guerra Mundial (“era oficial, va impedir violacions de noies quan durant la contraofensiva van ocupar el que era Àustria i va haver de reconstruir la casa familiar el 1956 amb l’ajut dels veïns després que la cremessin amb bombes”); el seu pare va ser paracaigudista soviètic destacat a Lituània; el seu tiet és general de l’exèrcit ucraïnès i el seu germà sergent major especialitzat en artilleria pesant.
Situada a l’oest del país i a uns 70 quilòmetres de Polònia, la ciutat es troba relativament fora de la primera línia d’una hipotètica invasió. Però aquest cordó de seguretat no resta tensió ni ràbia al que sent: “Putin ha creat al Donbàs una guerra amb l’excusa que defensa els russos-parlants. Què m’estàs explicat? Tu el que has fet és crear una estratègia per entrar en un país generant una guerra civil inventada que ens impedeixi entrar a la UE”.
Pregunta.- A la vostra família teniu present encara l’Holodomor (nom amb el qual es coneix la mort per fam de fins a 10 milions d’ucraïnesos per la política de col·lectivització agrària d’Stalin)?
Resposta.- N’he sentit parlar als meus avis. Ells sí que la van viure, i va ser una de les èpoques més dures que van passar. M’explicaven com amagaven tot el que podien per aconseguir quedar-se amb alguna cosa per menjar. De fet, en aquell període la gent es menjaven als morts de la seva família per poder sobreviure. Això va passar perquè Ucraïna és un graner autosuficient i sempre l’han volgut esprémer. El meu pare em deia que durant l’època soviètica va haver d’amagar el gra del blat en un riu perquè no el trobessin les autoritats. Jo no puc recordar molt de l’URSS perquè ens vam separar l’any 1991, però ell també m’explicava que anava descalç i no va tenir sabates fins als 15 o 16 anys. No en tenia perquè suposadament tothom havia de viure per igual. Però era mentida. La població pobre vivia malament però els quatre que manaven vivien de luxe. Tot estava racionat. Tu podies tenir un litre de llet al dia per família. I si no n’hi havia perquè no arribava o s’esgotava, et quedaves sense. El meu pare també em contava com havies de treballar les terres que et donava l’Estat i tot el que recollies se n’anava a un dipòsit i d’allí cap a Moscou. I si agafaves alguna cosa podies rebre i anar a la presó. Fins al punt que la patata petita es quedava a terra fins a podrir-se. Així era la mentalitat a la Unió Soviètica.
P.-Entenc que la independència ha suposat un canvi real
R.- Exacte. D’ençà que no estem amb Rússia, Ucraïna ha avançat molt i la gent pot guanyar-se la vida. La meva mare va venir a Espanya l’any 1998 per donar-nos un millor futur a nosaltres enmig de la incertesa de la independència i de crear de res un nou Estat. Però ara les coses han fet una transformació positiva. De fet, les noves generacions han fet un canvi de mentalitat ràpid i aprenen a guanyar-se la vida fins i tot en el sector de les noves tecnologies. Sí que és cert que el problema que veig al meu país és que hi ha una part de la població pobra i una altra de nivell adquisitiu alt. No hi ha encara una classe mitjana consolidada.
P.- Teniu contacte amb família que s’hagi quedat a Ucraïna?
R.- El meu pare hi viu, i per descomptat hi tenim molts familiars.
P.-I quina és la sensació tenen davant el que està passant?
R.- La de viure una incògnita. A la part on estem nosaltres no es nota tant el conflicte perquè estem a l’altra punta del Donbàs (zona ocupada per separatistes aliats dels russos ubicada a l’est del país). Però sí que viuen el reclutament dels joves per destinar-los a les zones més conflictives. Per exemple, el meu germà té 44 anys i és sergent major. Ell viu aquí en aquests moments i si torna a casa sap que el reclutaran, perquè ja han deixat a la bústia de la casa familiar fins a tres requeriments per a presentar-se a files. De fet, també volien cridar al meu pare, exparacaigudista de 68 anys, i al final van desistir perquè ja era un home gran.
‘La informació a Rússia és tan limitada que se l’acaben empassant perquè no hi ha res més. Un 80% de la televisió està comprada per Putin. I el que diu el president és el que diu la notícia. És com era abans la Unió Soviètica’
P.-El que està passant us recorda aquell vell crit de temor de “ja venen els russos”?
R.- A mi tot plegat em fa molta ràbia, la veritat. Nosaltres sempre diem que hi ha dos tipus de russos. El segon seria el Moskal, que és com anomenem a aquelles persones que no és ni dels uns ni dels altres. No té ideologia definida ni coneix la història. Per a mi un rus que té la mentalitat clara representa un igual, que estima el seu país i amb cultura oberta i elevada. En canvi, als Moskal els hi expliques que Ucraïna era una nació abans que Rússia i t’ho neguen. El problema és que la informació a Rússia és tan limitada que se l’acaben empassant perquè no hi ha res més. Un 80% de la televisió està comprada per Putin. I el que diu el president és el que diu la notícia. És com era abans la Unió Soviètica.
‘Putin s’ha posat en altres països quan el seu té un munt de dificultats, amb gent que passa gana i fred. Tu te’n vas 50 quilòmetres de Moscou i hi ha gent que no té per escalfar la seva casa’
P.-Com definiríeu Rússia ara com ara?
R.- És una potència, una potència econòmica molt important però molt rica i pobra a la vegada. Té de tot, però la persona que mana ara -i em costa dir el nom perquè representa un enemic- s’ha posat en altres països quan el seu té un munt de dificultats, amb gent que passa gana i fred. Tu te’n vas 50 quilòmetres de Moscou i hi ha gent que no té per escalfar la seva casa. Rússia és molt gran i superimportant, però el que el mana es fot dins de la resta de països mentre té el seu descontrolat.
R.- I el vostre país?
P.- Quan el 2014 va començar Maidan (nom de la Revolució per la Dignitat de signe europeista que es va produir a Ucraïna), teníem com a president Yanukòvich, que era una titella de Putin. Ell va fer la promesa que entraríem a la UE. Però no ho va fer mai perquè no l’interessava ni a ell ni a Putin. I des de llavors la gent ha volgut lluitar per aconseguir entrar a la Unió Europea i tenir una millor vida… en va. Sap per què? Anys enrere es va signar un tractat entre Estats Units, Rússia i la UE a Budapest (Hongria) segons el qual Ucraïna es quedava sense armament. I això que érem el tercer país mundial en potència militar per l’herència de la caiguda de l’URSS. Deixar-nos desarmats va ser una estratègia ben pensada dels russos, perquè tenen més possibilitats d’entrar al país quan vulguin. A més, es van comprometre a no violar les nostres fronteres, i ara Putin fa el que vol. Ha creat al Donbàs una guerra amb l’excusa que defensa els russos-parlants. Què m’estàs explicat? Tu el que has fet és crear una estratègia per entrar en un país generant una guerra civil inventada que ens impedeixi formar part de la UE.
‘Putin està pagant als que van a la guerra del Donbàs, i hi envia tota la brutícia que tenen. La gent que hi va és gent que no té cap prejudici en cometre malícies. Han maltractat a nois joves ucraïnesos per defensar el seu país’
Putin està pagant als que van a la guerra del Donbàs, i hi envia tota la brutícia que tenen. La gent que hi va és gent que no té cap prejudici en cometre malícies. Han maltractat a nois joves ucraïnesos per defensar el seu país. És com si estiguessin a Afganistan.
P.-Esteu convençuda que Crimea és ucraïnesa?
R.- Crimea és d’Ucraïna. Però si ens remuntem anys enrere, era turca (va ser conquerida pel general Suvorov al segle XVIII sota el regnat de la tzarina Catalina la Gran), i si tirem molts anys enrere Ucraïna era més del que és ara. Crimea és nostra, per molt que els russos hi estiguin ara.
P.-Quina capacitat militar teniu enfront de Rússia?
R.- Francament, molt poca. Estem parlant que tenim 44 milions d’habitants, dels quals una part molt petita està a l’exèrcit. I ja portem moltes baixes acumulades des del 2014, bona part de les quals eren xavals de 18 anys a 20 sense ensinistrament militar. Ara, si comencem a comptar el suport d’altres països tenim molta força per molts petits que siguem. Ningú es tirarà enrere.
P.- Sou un país acostumat a la resistència, si recordem la figura de Stépan Bandera (personatge controvertit del segle XX, terrorista per a uns i lluitador per mantenir la flama de la independència per als altres)
R.- Jo sóc Bandera! És una figura molt important i nosaltres, a la part de l’oest del país, el tenim en un pedestal. La gent està tan cansada de les amenaces que farà força fins al final. No sabem què esperar de Rússia, perquè et diu una cosa i acaba fent el que vol. No te la pots creure.
‘El que diu el rus ens importa ben poc, perquè diu el que el convé. Nosaltres estem tan cansants dels russos que som nacionalistes. Respectem el nostre idioma i la nostra cultura i no som germans d’ells’
P.- Des dels sectors prorussos i de Putin es llença el missatge que Ucraïna està plena de neonazis
R.- El que diu el rus ens importa ben poc, perquè diu el que el convé. Nosaltres estem tan cansants dels russos que som nacionalistes. Respectem el nostre idioma i la nostra cultura i no som germans d’ells. De què, si Rússia té el seu nom d’ençà que Stalin va recordar que eren russos (després de la invasió nazi el 22 de juny del 1941 de cara a mobilitzar el país sota la Gran Guerra Pàtria)? En tot cas, nosaltres seríem els germans grans d’ells. I a més, a nosaltres a la Segona Guerra Mundial ens van tractar com a carn de canó.
P.-Però creieu realment en un hipotètic suport dels Estats Units?
R.- El problema és que a hores d’ara no en tenim cap d’altre. És a dir, t’ho has de creure. Si li sóc sincera, em crec més a Joe Biden (actual president) que a Donald Trump, a qui li faltava un bull, les coses claretes.
‘El primer ministre anglès, Boris Johnson, ja li ha dit que si envia soldats a Rússia els tornaran en taüts. Per què? Perquè ja estem farts que Rússia vagi sempre a la seva bola’
P.-Us imagineu com estareu d’aquí a sis mesos?
R.- No sabem què podem esperar de Putin. Jo penso sincerament que, com sempre ha aconseguit el que volia d’Europa, aquest cop s’han plantat. I el primer ministre anglès, Boris Johnson, ja li ha dit que si envia soldats a Rússia els tornaran en taüts. Per què? Perquè ja tots plegats ja estem farts que Rússia vagi sempre a la seva bola. La meva família té l’esperança que només sigui una demostració de poder de Putin i no vagi més enllà. Perquè si realment ens envaeixen, ja ens podem agafar tots. Penseu que el 40% del blat i de l’oli i el 25% del bestiar està sent exportat cap als països europeus. Econòmicament serà un gran daltabaix.
També us dic una cosa. Nosaltres tenim un president de còmic (Volodymyr Zelensky) però ells són molt còmics. Es van inventar que vam ser nosaltres els que vam atacar Rússia per justificar la seva invasió del Donbàs. A Rússia és molt fàcil manipular la gent. Mireu: l’exèrcit ucraïnès va capturar joves russos de 18 anys i poc més i els va preguntar, davant les càmeres de la nostra televisió, si les seves mares sabien on eren. I s’adreçaven a les seves mares dient-los que els seus fills estaven capturats, però estaven bé i vius. “No pateixi, li tornarem viu sempre que vosaltres mateixos no el mateu”, asseguraven els nostres soldats. El que passa és que els pares es creuen que els seus fills són uns herois defensant la pàtria, però desconeixen que no sap ni si està viu o mort. Rússia és una dictadura, i sabem que els mateixos russos estan cansats de Putin. Però no poden dir-ho. Nosaltres a Ucraïna podem dir que tenim un pallasso de president. Ells, si ho intenten, desapareixen. Un periodista no té dret a dir que tenim un dictador perquè l’endemà ja no hi és.
M’agradaria animar als russos intel·ligents que sabem que ens donen suport perquè tinguin la valentia i els nassos de sortir als carrers i posar fi a l’imperi de Putin. Que tinguin els pebrots de dir ja n’hi ha prou. Perquè aquest Putin sembla que tingui cent vides. En tot cas, i com diuen els meus compatriotes, Slava Ukaini, Geroyam slava! (Glòria a Ucraïna, glòria als seus herois!)
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 1.128 nous positius de Covid detectats per totes les proves, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 163.464. En el capítol de morts provocades directament pel virus, cal sumar-ne 4, encara que l’estadística pot ser fruit de l’acumulat sense comptabilitzar del cap de setmana. En tot cas el registre oficial provisional de defuncions és ara de 1.324.
El risc de rebrot recula 144 punts, fins a 1.777, i la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) es manté en 0,69. La incidència de casos a 7 dies baixa sensiblement i se situa en 944 per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 21,36%.
En l’actualitat hi ha 137 pacients ingressats, 12 menys que en l’últim balanç, i 29 en UCi (3 més). La rebaixa de la pressió assistencial al territori és cada cop més notòria, i de fet la dada d’aquest dimarts és la més baixa des del 13 de gener (154). Hi ha 483.242 persones amb la pauta completa i 252.841 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Terres de l’Ebre: L’Rt puja a 0,70
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 43.272 casos confirmats per PCR o TA, 216 més que en el balanç anterior, i 43.806 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot baixa fins a 1.482 (-63) i l’Rt augmenta dues centèsimes a 0,70. La incidència a 7 dies és de 778. El 14,05% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 65 persones ingressades, una més que en el balanç anterior.
Catalunya: El risc de rebrot cau a 1.210 (-101) i l’Rt es manté en 0,63
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 112 pacients menys ingressats als hospitals i el total és de 2.205. Hi ha 10 crítics menys (324). Els nous casos confirmats per PCR o TA són 8.877, amb un total de 2.263.460 des de l’inici de la pandèmia. En paral·lel, Salut ha registrat 91 morts més, fins a 26.320 defuncions.
L’Rt es manté en 0,63, mentre que el risc de rebrot cau 101 punts i se situa ara en 1.210. El 14,60% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 2.152 a 1.973,83 i la de 7 dies retrocedeix de 733,32 a 675,66. Els CAP van atendre aquest dilluns 23.901 visites sobre covid.
Agents de la Policia Local de Torredembarra patrullant el municipi. Foto: Eloi Tost
Les policies locals de Torredembarra, Altafulla i Creixell podran actuar conjuntament en situacions d’emergència que es produeixin en qualsevol dels tres municipis. La Comissió de Policia de Catalunya ha aprovat aquesta cooperació, que de fet ja es produïa en certa mesura des de fa anys. Ara però, queda formalitzada i avalada pel Departament d’Interior. Les accions conjuntes es faran en casos puntuals i permetran, entre altres coses, que els agents d’una localitat puguin perseguir un delinqüent més enllà del seu terme municipal. La normativa fins i tot preveu que en cas de mancança d’efectius, policies del municipi veí puguin anar-hi a treballar puntualment.
“Suposa legalitzar una situació que ja es donava des de feia anys, que és que les policies locals de Torredembarra i Altafulla ens donem un cop de mà quan hi ha situacions que ho requereixen”, explica Jordi Molinera, alcalde d’Altafulla. L’aval d’Interior permet “automatitzar més” les col·laboracions, remarca el batlle de Torredembarra, Eduard Rovira. En la seva opinió es millora especialment per “la possibilitat de suport als agents actuants” i millora la seguretat dels policies.
Alhora, Rovira destaca que “s’integra la vigilància i seguretat en àrees limítrofs”. De fet, les dues localitats tenen carrers gairebé compartits a la zona dels Munts, i la situació es repeteix entre Torredembarra i Creixell a la zona de la Marítima. “Això millora les possibilitats de la persecució de delinqüents en punts fronterers i sobretot compartir estratègies i el suport mutu en cas d’emergència”, assenyala l’alcalde torrenc.
Mobilitat d’agents
Molinera també valora que en casos excepcionals que un dels cossos policials municipals tingui moltes baixes -per exemple per un brot de covid- “agents de la policia local de Torredembarra que ho vulguin poden fer més hores” a Altafulla. “Es tracta de tenir eines al nostre abast per poder oferir la màxima seguretat als nostres veïns, sobretot en torns en què hi ha més mancança d’efectius”, com passa en ocasions a les nits, comenta l’alcalde altafullenc.
En cas que aquest mecanisme s’acabi activant, els que tenen més números de reforçar els veïns són els de Torredembarra, ja que és on hi ha més efectius. En concret “al voltant d’una quarantena, entre agents i comandaments”, apunta Rovira. De fet, amb 17.500 habitants és amb diferència la localitat més poblada de les tres, seguida d’Altafulla amb 5.300 i Creixell, amb 3.500.
Des d’Interior indiquen que, a més, “les policies locals dels tres municipis podran realitzar de forma conjunta dispositius preventius, campanyes preventives o divulgatives i altres dispositius amb la finalitat de pal·liar diverses tipologies delictives o infraccions administratives”. En tots els casos el lideratge serà compartit, “tant pel que fa a la direcció política -a través d’una comissió directiva formada pels alcaldes dels tres municipis- com pel que fa a la coordinació operativa, a través d’un òrgan de coordinació en el qual hi formaran part els caps de policia dels tres municipis i el cap de l’Àrea Bàsica Policial del Tarragonès dels Mossos d’Esquadra.
Respecte la coordinació amb els mossos, Molinera recorda que actualment es fa a través de les comissaries de Tarragona i el Vendrell. “El conveni no els hi implica res, però saben que si hi ha més coordinació entre nosaltres els hi suposa menys presència als nostres municipis”, valora. Amb tot, remarca que aquesta presència es reforça a l’estiu, quan amb l’arribada de turistes i de persones que tenen segones residències la població augmenta. “Quan ho hem necessitat hem tingut els reforços que tocaven”, assegura. De tota manera, la col·laboració amb la policia catalana l’esperen “sobretot a partir del setembre del 2023”, quan entri en funcionament la nova comissaria dels mossos de Torredembarra que ha de donar cobertura a la zona del Baix Gaià.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 236 nous positius de Covid detectats per totes les proves, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 162.536. No s’ha haugt de lamentar cap mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions es manté en 1.319.
El risc de rebrot recula 146 punts, fins a 1.921, i l’Rt puja una centèsima, fins a 0,69. La incidència a 7 dies baixa a 1.027 casos per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 22,08%.
En l’actualitat hi ha 149 pacients ingressats, 4 menys que ahir, i 27 en UCI (sense variacions). Hi ha 482.995 persones amb la pauta completa i 252.529 que ja han rebut la tercera dosi del vací.
Terres de l’Ebre: 4 ingressats menys
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 43.056 casos confirmats per PCR o TA, 80 més que en el balanç anterior, i 43.592 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 240 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més.
El risc de rebrot baixa fins a 1.545 (-71) i l’Rt augmenta tres centèsimes a 0,68. La incidència a 7 dies és de 832. El 14,34% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 64 persones ingressades, 4 menys que en el balanç anterior.
Catalunya: El risc de rebrot cau a 1.311 (-135) i l’Rt puja a 0,63
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 39 pacients més ingressats als hospitals i el total és de 2.317. En canvi, hi ha tres crítics menys (334). Els nous casos confirmats per PCR o TA són 1.819, amb un total de 2.254.583 des de l’inici de la pandèmia. En paral·lel, Salut ha registrat 2 morts més, fins a 26.229 defuncions.
L’Rt puja lleugerament una centèsima, a 0,63, mentre que el risc de rebrot cau 135 punts i està ara en 1.311. El 14,92% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 2.374 a 2.152,18, i la de 7 dies retrocedeix de 806 a 733,32. Els CAP van atendre aquest diumenge 1.667 visites sobre covid.
La reculada de la incidència de la Covid també es nota en els contagis. En les darreres 24 hores la Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat només 367 nous positius detectats per totes les proves (dissabte ja va baixar de la barrera dels mil), deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 162.300. No s’ha de lamentar cap mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions es manté en 1.319.
Durant el període del 3 al 9 de febrer, la incidència de casos a 7 dies va ser de 1.119 per cada 100.000 habitants, amb una taxa de positivitat de les 23.500 proves PCR i Antígens realitzades del 22,1%. El risc de rebrot s’ha reduït en 158 punts i marca ara 2.067, mentre que la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) puja una centèsima i se situa en 0,68.
En l’actualitat hi ha 153 pacients ingressats en centres hospitalaris (3 menys que ahir) i 27 en UCI (2 menys). Hi ha 482.621 persones amb la pauta completa i 252.523 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Catalunya: El risc de rebrot cau a 1.446 (-163) i l’Rt baixa lleugerament una centèsima a 0,62
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 15 pacients crítics menys a l’UCI (337) i els mateixos ingressats als hospitals (2.278). Els nous casos confirmats per PCR o TA són 3.250, amb un total de 2.252.764 des de l’inici de la pandèmia. En paral·lel, Salut ha registrat 1 mort més, fins a 26.227 defuncions.
L’Rt baixa lleugerament una centèsima a 0,62, mentre que el risc de rebrot cau 163 punts i està ara en 1.446. El 15,12% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 2.634 a 2.374, i la de 7 dies retrocedeix de 898 a 806. Els CAP van atendre aquest dissabte 2.782 visites sobre covid.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat 816 nous positius de Covid detectats per totes les proves, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 161.933. S’ha de lamentar una mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions és de 1.319.
La incidència de casos a 7 dies durant el període que abasta del 2 al 8 de febrer va ser de 1.207 per cada 100.000 habitants (mantenint la tendència a la baixa), amb una taxa de positivitat de les 25.400 proves PCR i Antígens realitzades del 21,9%. La mitjana d’edat dels infectats era de 34,5 anys. El risc de rebrot recula 163 punts i se situa en 2.225, mentre que la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) puja una centèsima i marca 0,67.
En l’actualitat hi ha 156 pacients ingressats als centres hospitalaris del territori (1 més que ahir), i 29 en UCI (tres menys). Hi ha 481.776 persones amb la pauta completa, i 251.947 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Catalunya: El risc de rebrot baixa a 1.609 (-174) i l’Rt puja una centèsima a 0,63
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 225 persones ingressades menys als hospitals, i el total es queda en 2.278, mentre que hi ha 12 malalts crítics menys a les UCI, i el total és de 352. Els nous casos confirmats per PCR o TA són 7.145, amb un total de 2.249.514 des de l’inici de la pandèmia, i s’han registrat 50 morts més, fins a 26.226. L’Rt puja lleugerament una centèsima a 0,63, i el risc de rebrot cau 174 punts i està ara en 1.609. El 15,57% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 2.919 a 2.634, i la de 7 dies retrocedeix de 993 a 898. Els CAP van atendre aquest divendres 20.209 visites sobre Covid.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 1.090 nous positius de Covid, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 160.265. S’han de comptabilitzar tres noves morts provocades directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions és ara de 1.318.
El risc de rebrot recula 130 punts, fins a 2.600, i la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) es manté en 0,65. La incidència de casos a 7 dies baixa a 1.405 per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 22,12%.
En l’actualitat hi ha 162 pacients ingressats, 13 menys que en l’últim balanç, i 33 en UCI (sense variacions). Hi ha 481.575 persones amb la pauta completa i 249.961 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Terres de l’Ebre: L’Rt baixa a 0,63
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 42.487 casos confirmats per PCR o TA, 236 més que en el balanç anterior, i 43.024 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 238 persones des de l’inici de la pandèmia, una més.
El risc de rebrot baixa fins a 2.077 (-138) i l’Rt ho fa fins a 0,63, una centèsima menys. La incidència a 7 dies és de 1.142. El 15,12% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 62 persones ingressades, quatre menys que en el balanç anterior.
Catalunya: El risc de rebrot baixa a 2.000 i l’Rt es manté en 0,62
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 56 persones ingressades menys als hospitals, i el total es queda en 2.591, mentre que hi ha nou malalts crítics menys a les UCI (388). Els nous casos confirmats per PCR o TA són 9.813, amb un total de 2.234.279 des de l’inici de la pandèmia, i s’han registrat 35 morts més, fins a 26.130.
L’Rt es manté en 0,62, i el risc de rebrot cau 139 punts i està ara en 2.000. El 16,31% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 3.493 a 3.269, i la de 7 dies cau de 1.193 a 1.117. Els CAP van atendre aquest dimecres 23.409 visites sobre covid.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 1.563 nous positius de Covid detectats per totes les proves, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 157.989. No s’ha hagut de lamentar cap mort provocada directament pel virus, per la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions es manté en 1.308.
El risc de rebrot recula 267 punts, fins a 2.884, i la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) baixa dues centèsimes, fins a 0,65. La incidència de casos a 7 dies baixa a 1.581 per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 22,38%.
En l’actualitat hi ha 192 pacients ingressats, dos menys que en l’últim balanç, i 33 en UCI (1 menys). Hi ha 481.287 persones amb la pauta completa i 248.439 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Terres de l’Ebre: 5 ingressats menys (67)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 41.964 casos confirmats per PCR o TA, 295 més que en el balanç anterior, i 42.504 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 235 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més respecte l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa fins a 2.365 (-264) i l’Rt ho fa fins a 0,65, dues centèsimes menys. La incidència a 7 dies és de 1.313. El 16,19% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 67 persones ingressades, cinc menys que en el balanç anterior.
Catalunya: El risc de rebrot cau a 2.280 (-213) i l’Rt es manté en 0,63
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 89 hospitalitzats menys (2.727) i 2 crítics més a l’UCI (396). En paral·lel, Salut ha registrat 15.315 nous casos de covid en les últimes 24 hores, fins arribar als 2.213.555 confirmats per PCR o TA des de l’inici de la pandèmia. No s’ha certificat cap mort i el total de defuncions es manté en 25.899.
L’Rt es manté també en 0,63, mentre que el risc de rebrot cau 213 punts fins a 2.280. El 16,89% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 4.011,54 a 3.708,40 i la de 7 dies baixa de 1.383,40 a 1.269,68. Els CAP van atendre aquest dilluns 37.908 visites sobre Covid.
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona ha sumat en les darreres 24 hores 423 nous positius de Covid detectats per totes les proves, deixant l’acumulat des de l’inici de la pandèmia en 156.426. No s’ha hagut de lamentar cap mort provocada directament pel virus, amb la qual cosa el registre oficial provisional de defuncions es manté en 1.308.
El risc de rebrot recula 380 punts, fins a 3.151, i la velocitat de propagació de la malaltia (Rt) baixa tres centèsimes, fins a 0,67. La incidència de casos a 7 dies baixa a 1.709 per cada 100.000 habitants. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 22,05%.
En l’actualitat hi ha 194 pacients ingressats, dos menys que en l’últim balanç, i 34 en UCI (3 menys). Hi ha 481.186 persones amb la paut completa i 247.936 que ja han rebut la tercera dosi del vaccí.
Terres de l’Ebre: 15,93% de positivitat
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 41.669 casos confirmats per PCR o TA, 146 més que en el balanç anterior, i 42.209 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 235 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més respecte l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa fins a 2.629 (-307) i l’Rt ho fa fins a 0,67, dues centèsimes menys. La incidència a 7 dies és de 1.420. El 15,93% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 72 persones ingressades, quatre més que en el balanç anterior.
Catalunya: El risc de rebrot cau a 2.493 (-287) i l’Rt baixa dues centèsimes a 0,63
En l’àmbit de país, el Departament de Salut ha declarat 69 hospitalitzats més per covid (2.816) i 6 crítics menys a l’UCI (394). En paral·lel, Salut ha registrat 3.484 nous casos de covid en les últimes 24 hores, fins arribar als 2.198.240 confirmats per PCR o TA des de l’inici de la pandèmia. No s’ha certificat cap mort i el total de defuncions es manté en 25.899.
L’Rt baixa dues centèsimes i es queda a 0,63, mentre que el risc de rebrot cau 287 punts fins a 2.493. El 17,06% de les proves ha donat positiu durant l’última setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa de 4.356,09 a 4.011,54 i la de 7 dies baixa de 1.540,60 a 1.383,40. Els CAP van atendre aquest diumenge 3.106 visites sobre covid.
Imatge d’un box amb les constants d’una pacient ingressada per covid a l’UCI de Vall d’Hebron. Foto: Blanca Blay
El descens dels nous contagiats ja és notòria a les comarques de Tarragona, amb 900 contagiats més en una jornada, quan dies enrere superava els 3.000 diaris. Al Camp de Tarragona, el 22,17% de les proves, positives
Al Camp de Tarragona s’han registrat 153.866 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 710 més. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 156.003. En aquesta regió han mort des de l’inici de la pandèmia 1.308 persones, cap més.
El risc de rebrot recula 430 punts, fins a 3.531, i l’Rt baixa cinc centèsimes, fins a 0,70. La incidència a 7 dies baixa a 1.878. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 22,17%. En aquesta regió hi ha 196 pacients ingressats, 11 més que en l’últim balanç.
Terres de l’Ebre: l’Rt baixa tres centèsimes (0,69)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 41.523 casos confirmats per PCR o TA, 179 més que en el balanç anterior, i 42.065 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 235 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més respecte l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa fins a 2.936 (-316) i l’Rt ho fa fins a 0,69, tres centèsimes menys. La incidència a 7 dies és de 1.572. El 15,81% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 68 persones ingressades, cinc més que en el balanç anterior.
Una professional sanitària monitoritza un pacient covid ingressat a l’UCI de Vall d’Hebron. Foto: Blanca Blay
Tot i que risc de rebrot baixa considerablement, la pandèmia ha provocat tres noves defuncions a la província de Tarragona les darreres vint-i-quatre hores. Al Camp de Tarragona, el 22,15% de les proves que es fan són positives
A la mateixa regió sanitària, s’han registrat 153.156 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 1.379 més. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 155.296. En aquesta regió han mort des de l’inici de la pandèmia 1.308 persones, dues més.
El risc de rebrot recula 424 punts, fins a 3.961, i l’Rt baixa quatre centèsimes, fins a 0,75. La incidència a 7 dies baixa a 2.085. L’índex de positivitat de les proves diagnòstiques és del 22,15%. En aquesta regió hi ha 185 pacients ingressats, 3 menys que en l’últim balanç.
Terres de l’Ebre: l’Rt baixa tres centèsimes (0,72)
La regió sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 41.344 casos confirmats per PCR o TA, 283 més que en el balanç anterior, i 41.886 si es tenen en compte totes les proves. En aquesta regió han mort 235 persones des de l’inici de la pandèmia, una més respecte l’últim balanç.
El risc de rebrot baixa fins a 3.252 (-333) i l’Rt ho fa fins a 0,72, tres centèsimes menys. La incidència a 7 dies és de 1.737. El 16,13% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 63 persones ingressades, tres menys que en el balanç anterior.
De l’11 al 14 de febrer l’hotel Le Meridien Barcelona, que pertany a Marriot Bonvoy, t’obsequia amb una vetllada romàntica per parelles. Foto: Cedida
Una bona gastronomia sempre i en tot moment destaca per l’excel·lent qualitat de les matèries primeres, per tenir cura de cada detall i per convertir-ho en tota una experiència. Aquesta premissa és la que ofereix el restaurant CentOnze, situat al luxós hotel Le Meridien Barcelona, en ple cor de la Ciutat Comtal, en el número 111 de la icònica Rambla de Barcelona.
Al CentOnze, la festivitat de Sant Valentí volen que la visquis com el que és, com tota una experiència: «Volem que els enamorats i les enamorades visquin Sant Valentí per partida doble, per l’any passat que no es va poder celebrar i per aquest any, que per sort el recuperem. Fruit d’això hem ideat un menú en què el protagonisme és per ingredients totalment afrodisíacs», apunta Devis Vici, xef del restaurant, conjuntament amb Borja Hontoria, l’altra meitat dels fogons.
Tota la gastronomia del CentOnze està elaborada amb productes locals procedents directament del Mercat de la Boqueria. Foto: Cedida
La vetllada gastronòmica aixeca el teló amb una vieira marinada al rum, sobre crema cirivía amb salsa de xocolata blanca i pebrot rosa. Després d’aquest aperitiu, l’amanida de roses sobre carpacció de ‘gambón’ amb maig d’ametlla i gingebre ens delectarà el paladar. Com també farà el plat principal, moll cruixent amb puré de fonoll i maduixa banyat amb te vermell. La traca final serà el postre: niu de xocolata i mascarpone amb gelat de caramel: «El menú va sorgint amb el treball diari, la clau d’aquest són els sabors intensos i fins i tot alguna que altra sorpresa afrodisíaca que el client no s’espera».
Una excel·lent relació qualitat preu, entre 29 i 35 euros, depenent si és per dinar o sopar, i que podeu reservar al telèfon 93 318 62 00.
Tota la gastronomia del CentOnze està elaborada amb productes locals procedents directament del Mercat de la Boqueria, situat just a 111 passes del restaurant i hotel, i sens dubte un dels mercats amb més tradició no sols de Barcelona, sinó del món. Per proposta gastronòmica, qualitat de les matèries primeres i també pel gran servei i atmosfera cuidada de CentOnze, la seva oferta gastro és aposta segura, tant per Sant Valentí, com per la resta de l’any.
El restaurant CentOnze, situat al luxós hotel Le Meridien Barcelona, en ple cor de la Ciutat Comtal. Foto: Cedida
Al CentOnze la festivitat de Sant Valentí volen que la visquis com el que és, com tota una experiència. Foto: Cedida
Gaudeix d’una vetllada romàntica al bell mig de Barcelona
Del 11 al 14 de febrer l’hotel Le Meridien Barcelona, que pertany a Marriot Bonvoy, t’obsequia amb una vetllada romàntica per parelles. Allotjament, esmorzar, el menú per Sant Valentí anteriorment descrit, cocktail d’enamorats per l’ocasió, xocolata de benvinguda a l’habitació i late check out a les 14h. Una experiència que accelerarà les vostres pulsacions, per gaudir d’una jornada idíl·lica «els detalls marquen la diferència, posem a disposició dels enamorats la possibilitat de situar-hi un cor fet amb pètals de rosa damunt del llit, guarnit amb espelmes d’ambient i un bany romàntic amb sals especials» apunta Sandra Martínez, directora de màrqueting de Le Meridien Barcelona, tot afegint que «l’important és que la gent vingui, ja sigui a allotjar-se o a gaudir del menú de Sant Valentí, hem treballat i de valent en aquesta experiència i ja estem posant la mirada en el proper, que serà Sant Jordi, que cau en dissabte i on en un dels plats del menú que confeccionarem, les roses seran l’ingredient principal».
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
