Pablo Martínez: ‘Hem d’arribar al final perquè es depurin responsabilitats per la mort de la Núria’

🔊 Escoltar la notícia

Nebot de Núria López, la cap de cuina de la presó de Mas d’Enric assassinada el passat dia 13 i portaveu de la família, Pablo Martínez ha concedit una entrevista a TotsTarragona21 en què es mostra rotund: “Hem d’arribar al final perquè es depurin totes les responsabilitats”.

Pablo informa que la família “està estudiant contractar un advocat per tal de prendre totes les accions legals al respecte quan sigui necessari, poder formar part de la investigació del cas, s’aclareixi què va pasar i també prendre mesures”, ha afirmat el nebot de la Núria.

La família no se’n sap avenir que ni la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ni el secretari de Mesures Penitenciàries, Armand Calderó, no hagin presentat la dimissió, però pitjor porten que el model penitenciari català no es posi en dubte per les autoritats de la Generalitat. “El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat en el seu càrrec la consellera i ella afirma que Calderó és el millor tècnic en aquesta matèria. No sé quina institució pot determinar el seu cessament”, es lamenta.

I respecte a la recent dimissió del director de la presó, Paco Romero, que ha estat la primera víctima política d’aquest cas, Pablo Martínez assegura: “Més que dimissió em sembla un canvi de lloc de treball”. Però la família reitera la petició de doble dimissió de la consellera i el secretari de Mesures Penals.

Bloqueig institucional

La consellera havia acusat els sindicats de presons de provocar “el bloqueig institucional” amb les seves protestes, i afirmava que “es vulneraven els drets dels presos, però reconeixia que calia injectar 700 o 800 treballadors més a les presons”, afirma Pablo. “El bloqueig el provoca ella”, respon Martínez, “és ella la que s’oposa que existeixi una taula de diàleg”. “L’únic que va succeir amb les protestes va ser que els familiars no podien veure els presos. Els treballadors tenen tot el dret a expressar la seva protesta. Segons deia la premsa, el Síndic de Greuges acusava que amb les conseqüències de les protestes, es vulneraven els drets dels presos i per això demanava informes del que estava passant. Aleshores, la consellera amenaçà amb la repressió, amb portar agents de la BRIMO”. Al temps, afirma que “la consellera reconeix que falta personal a les presons, una demanda que fa temps reclamen els treballadors”.

L’assassinat de la Núria ha estat “el cas més greu penitenciari ocorregut a Espanya, han assassinat la mà que els donava de menjar”, afirma en expressió gràfica.

La gran pregunta que es fa la família és com un pres condemnat per haver assassinat una dona a ganivetades l’any 2016 fos considerat que havia millorat de comportament i treballava a la cuina, “on podia fer servir els ganivets”. Amb un d’ells va matar la Núria quan eren sols. “No entenc com pot tenir les mateixes oportunitats que la resta dels presos, facilitant-li el context necessari amb el que va cometre l’anterior crim, donant-li l’accés a una arma blanca i podent estar a soles amb ella. La consellera parlava que l’assassí va actuar de bona fe quan va reconèixer el crim que va cometre en 2016. Encara que afirmés que anava begut, que la Fiscalia li rebaixés 9 anys de pena no és proporcional amb el que va fer. No entenc que es parli de bona fe d’algú que ha segat una vida”.

El més “xocant” és que els informes dels experts afirmaven que l’assassí es trobava “estable” quan va cometre el crim a Mas d’Enric. “Com es fan aquests informes?”, es pregunta Pablo. En aquest sentit es fa ressò d’unes paraules de la consellera, on deia que l’assassí havia estat sotmès a 14 informes, el darrer d’ells, el juliol de l’any passat, “on s’analitzava el control de la conducta o els estímuls de l’intern davant una provocació violenta. Jo no sóc psicòleg, però si davant els insults d’un intern, ell va reaccionar donant-li un cop de puny, és que no és una persona sensata”. Aleshores va ser apartat de la cuina, però més tard va poder tornar-hi. “Els informes deien que no es demostrava transtorn psíquic, ni patologies. És xocant que s’afirmi això en un assassí”, relata.

La Núria era natural de l’Hospitalet de Llobregat, tenia sis germans més, una família, per tant, molt extensa que viu repartida entre Molins de Reis i Esplugues de Llobregat. Havia regentat un bar i havia tingut dues parelles. Amb la segona se’n va anar a viure a Castelldefels, va opositar al CIRE i va treure plaça d’interina. Aleshores va fer cap a Mas d’Enric. Va decidir llogar un pis a Vilallonga del Camp per estar més a prop de la feina, i ja sense la segona parella se’n va endur la seva estimaba gosseta Fiona, que estava molt malalta i ara la cuida l’Antonia, una de les seves germanes.