.

Cinta S. Bellmunt, Mossèn Barberà i l'alcalde Ballesteros. Foto: Joan Marc Salvat

Cinta S. Bellmunt, Mossèn Barberà i l'alcalde Ballesteros. Foto: Joan Marc Salvat

El vestíbul del Teatre de Tarragona ha quedat petit per escoltar les paraules de Mossèn Miquel Barberà que, de la mà de la periodista Cinta Bellmunt, ha presentat el llibre ”. L’acte, el qual han presidit ells dos en companyia de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, autor del pròleg, i l’editor Manolo Rivera de Silva, ha servit per presentar en societat unes pàgines que es van gestar l’any 2008, en una conversa a la Casa Canals de Tarragona entre el propi Ballesteros i Bellmunt. Ambdós van coincidir en la necessitat de posar blanc sobre negre a l’emprempta d’una de les persones que més i millor conèix el llegat tarragoní, la seva història i la seva vinculació al fet religiós.

En les seves paraules, Mossèn Barberà ha volgut matisar que si bé és cert que en el llibre es parla de religió “no és un llibre religiós”. Barberà ha exposat que “la voluntat és identificar el caràcter social de la religió”. D’aquesta manera, el mossèn ha volgut treure qualsevol tipus de prejudicis que “els no religiosos” puguin tenir al respecte: “Això és com dir que, com que no t’agrada el futbol no és important”.

Bellmunt ha agraït el caràcter, l’actitud i els coneixements de Mossèn Barberà que “ho han fet tot molt fàcil”. Sobretot, ha justificat, “pel seu tarannà metòdic i perquè ho té tot ben arxivat”. En aquells casos en què l’arxiu no era suficient, la memòria i les experiències de Barberà hi posaven la resta, ha argumentat Bellmunt. L’autora del llibre ha remarcat que ell libre s’ha fet a quatre mans i ha reconegut que, entre les seves pàgines, també hi ha un record a la seva infància a la Segrera, a Barcelona, “en què la religió feia que els nens no estiguessin vagant pel carrer sense fer res”.

Entre les peripècies que recull l’obra, l’editor Manolo Rivera n’ha destacat el fet que es tracta d’una “història col·lectiva” i ha posat en valor la “matèria prima” de monsenyor Barberà, cabdal per entendre no només el paper de la religió a Tarragona, sinó també episodis polítics de la transició. En aquest sentit, mossèn Barberà ha destacat el moment en què “vam pactar amb Tarradellas la relació que havien de tenir Església i Generalitat en la seva tornada”.

Joan Marc Salvat

/* JS para menú plegable móvil Divi */