Jaime Vándor, assegut, rebent un guardó de l'ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, en un acte recent celebrat per l'ARCCI a Barcelona
Jaime Vándor, supervivent del gueto de Budapest (Hongria), filòsof i fundador i primer president de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI), ha mort avui a Barcelona i serà enterrat demà dimarts a Collserola a les 12:45 hores. Vándor havia arribat a Barcelona de jove després d’una vida dramàtica i atzarosa, en la que va veure com 13 familiars seus residents a Hongria moririen a Auschwitz.
L’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel lamenta “profundament” el decés d’una persona “exemplar” en tots els sentits. Els darrers anys, Vándor havia pronunciat conferències a poblacions del Camp de Tarragona convidat per l’ARCCI, i on relatà l’episodi del gueto de Budapest i com va poder escapolir-se de la mort. L’ARCCI està comandada des del Camp de Tarragona.
Nascut a Viena en 1933, filòleg, assagista i poeta, havia exercit al llarg de 45 anys de professor a la Universitat de Barcelona. Participà en nombrosos congressos internacionals i pronuncià conferències a Europa i a Israel sobre temes d’història i cultura judaiques. Va ser fundador i director de la Biblioteca de la Comunitat Israelita de Barcelona; fundador, juntament amb Roser Lluch, de la primera Associació de Relacions Culturals d’Espanya amb Israel, i, juntament amb les Germanes de Nostra Senyora de Sió i amb Carlos Benarroch, de l’Entesa Judeocristiana de Catalunya. Fou també fundador i primer president de l’ARCCI.
Fill de jueus austríacs, la seva família es va traslladar a Hongria en 1939, quan ell tenia sis anys d’edat, en el moment que Àustria va abraçar el nazisme, pensant que allí podrien ser lliures. El seu pare, que va patir l’antisemitisme essent soldat hongarès, va decidir no tornar mai més a Hongria i es va traslladar a Barcelona, on anys més tard hi faria cap Jaime.
Fins al 1944 van viure amb tranquil·litat a Budapest. Però en aquell any, els hongaresos es van posar del costat dels nazis i van començar les deportacions de jueus i altres minories. A Budapest van viure amb la por constant de les deportacions. Van poder ser allibertas gràcies a les arriscades gestions del diplomàtic espanyol Angel Sanz Briz, que va ajudar a salvar 5.000 jueus d’Hongria, malgrat representar un estat falangista com era l’Espanya de Franco, i actuant d’esquenes al coneixement del govern franquista. Va ser un exemple d’humanisme d’un règim inhumà.
