Joan Ruiz i Francesc Vallès, durant una roda de premsa
Els socialistes de Tarragona han donat el tret de sortida aquesta setmana al procés que ha de conduir a escollir el cap de llista i els membres de la llista per concórrer a les eleccions generals del 20-D. Francesc Vallès va ser el número 1 dels socialistes tarragonins al Congrés i Joan Ruiz, el número 2, però no està clar qui encapçalarà la llista, ni molt menys. Un evident clima de divisió s’està gestant aquesta setmana al sí del partit.
No hi ha tensions entre ambdós, però sí un mar de fons que està creixent dia a dia i on destacats militants i càrrecs, principalment de l’agrupació de Tarragona i de les Joventuts, però també d’altres llocs, volen propiciar un canvi. Uns ho argumenten apostant per la “renovació” del PSC, encetada a les autonòmiques amb Carles Castillo, de manera que Joan Ruiz passaria a encapçalar la candidatura. Altres atribueixen a Vallès un allunyament de la militància i altres tenen qüestions personals pendents que vénen de les passades autonòmiques. També es té en compte que el partit volia Vallès al Parlament i ell va preferir repetir al Congrés.
Tot i que no han formalitzat la seva petició de concórrer, es dóna per fet que Vallès i Ruiz ho faran. Qui sí ha demanat als militants repetir com a candidata al Senat és Jesús Sequera. Ho ha fet avui mateix. I s’espera que l’exalcaldesa de Cunit, Judith Alberich, formalitzi la seva candidatura al Congrés.
L’Executiva de la Federació del Camp de Tarragona es reunia dilluns passat i obria el procés electoral. La setmana que ve, les agrupacions locals hauran de triar els seus candidats, primer pas perquè posteriorment, sigui el Consell de Federació qui defineixi la llista i l’enviï al Consell Nacional perquè aquest sentenciï. Només queda de temps la setmana que ve perquè les agrupacions votin.
Les assemblees
Un ampli entorn favorable a Ruiz vol que el resultat de les assemblees sigui determinant per a l’elecció del cap de llista. I aquest és el ‘quid’ de la qüestió: un ampli suport a Ruiz en les votacions de les agrupacions -com va passar amb Carles Castillo a les autonòmiques- faria difícil que Vallès repetís de número u.
La reunió de dilluns va servir de facto per descartar el que alguns volien: celebrar unes primàries. Aquesta opció hagués pogut afavorir el candidat tarragoní –Joan Ruiz-, que totes les fonts consultades coincideixen a afirmar que té més pes electoral entre la militància que Vallès, no només a Tarragona, sinó a la regió. Ruiz porta dècades treballant pel partit, al costat de la militància i en els seus òrgans, a diferència de Vallès, que porta molts anys treballant a Madrid de la mà del PSOE i és vist per un sector com a poc actiu entre la militància. No hi haurà primàries, però es considera que les votacions a les agrupacions afavoririen Ruiz.
S’espera que en els propers dies els possibles candidats es vagin postulant. Vallès vol repetir i a Joan Ruiz li agradaria, tot i que no es cansa de repetir que encara no ha pres la decisió.
Hi ha diversos factors que entren en joc i que fan perillar el fins ara tàndem dels socialistes tarragonins a Madrid. En primer lloc, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha expressat clarament que les llistes han de ser “cremallera”, és a dir, home-dona. No és només un desig, sinó que es pren com a norma estatutària. Si és així, Vallès i Ruiz (o Ruiz i Vallès) no poden formar tàndem com han fet fins ara ja que de número dos hi aniria una dona.
L’única manera que sortissin tots dos escollits és que el PSC aconseguís tres diputats a Tarragona i que un d’ells anés de número 3, cosa que tampoc és fàcil. Per començar, es descarta treure tres diputats, tenint en compte el pes electoral que s’espera que Ciutadans obtingui a la província de Tarragona.
A més, cal tenir en compte el repartiment territorial de la llista. Si Ruiz (de Tarragona) va de número 1, una dona de Reus o del Baix Camp hauria de ser segona i aleshores, el tercer hauria de ser per les Terres de l’Ebre. Si Vallès va de primer, una dona de Tarragona hauria d’anar de número 2 i algú de les Terres de l’Ebre, de número 3.
Però hi ha més coses: alguna enquesta dóna un sol diputat a Tarragona i això ha desfermat els nervis, tant és així que Vallès ha començat a moure’s l’endemà de l’executiva de Federació, i això ha provocat que el ‘sector Ruiz’ també ho faci. El suport principal de Vallès ve de Madrid.
Ruiz té el suport dels militants, però Vallès ha estat i és un pes fort a Madrid. Difícil seria no veure’l assegut al Congrés. Juga en la seva contra que ell va apostar per Eduardo Madina com a líder del PSOE, mentre Joan Ruiz ho va fer per a Pedro Sánchez. Ruiz, a més, és home de confiança de Carme Chacón i amic personal de José Zaragoza, que anirà a la llista.
Més factors: el primer secretari de la Federació, Josep Fèlix Ballesteros, peça important en el debat, es troba de baixa i no pot participar directament en el mateix, almenys personalment, modulant-lo. Va ser clau la seva intervenció perquè Carles Castillo fos el candidat a les passades eleccions autonòmiques.
El Senat
El Senat és una altra qüestió. Els socialistes tenen a Jesús (‘Xus’) Sequera com a única senadora. La representant del Baix Penedès vol repetir, ho va comentar dilluns a l’Executiva i avui ho ha explicitat per carta a la militància.
Tot aquest enrenou preocupa a destacats militants per com pot quedar el futur del PSC. Qui capitalitzarà la renovació si es produeix? Xavi Sabaté ja no és en primera fila i ara es qüestiona Francesc Vallès. Algunes fonts coneixedores del cas han subratllat a Tarragona21 que hi ha un excés de protagonisme personal i que “cal mirar més pel partit”.
J. Garcia
Equip de redacció
