.

La primera tinenta d’alcalde d l’Ajuntament dels Pallaresos, Maria Grau. Foto: Cedida

Maria Grau és la primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament dels Pallaresos, a més de regidora d’Urbanisme, Medi Ambient,  Comunicació i Serveis. Al mes de juliol es va substanciar la moció de censura que va portar a l’Alcaldia el socialista Jordi Sans, en coalició amb SOM, que encapçala Maria Grau. Passats dos mesos i mig, la regidora aborda els reptes de present i de futur en aquesta entrevista a DiariTots21. Grau repeteix que “som un equip, tots aportem del nostre”.

Quines són les prioritats que té fixades l’equip de govern dels Pallaresos?

La línia d’actuació que hem tingut fins ara és molt diferent de la del nou equip de govern. Abans es parlava de grans inversions, gairebé de projectes faraònics, però aquest no és el nostre tarannà. Volem prioritzar les necessitats que té el poble, arreglar allò que tenim abans d’abordar obres noves. Evidentment no defugim els grans projectes que siguin necessaris executar.

‘Volem prioritzar les necessitats que té el poble, arreglar allò que tenim abans d’abordar obres noves’

Com ara quins?

El projecte del vial s’ha d’acabar, això està clar.

Què unirà el vial?

Té tres trams, dos estan fets i falta acabar la rotonda que ha d’unir la carretera de Sant Salvador amb el nou tram del vial, que ara finalitza darrera de l’Era. Un cop estigui feta la rotonda estaran acabades les dues primeres fases. El problema de la tercera fase és econòmic, tot i ser una obra necessària. No ho hem de perdre de vista. I en un punt està afectat per un ARE, ARE que cal desafectar i on intervenen l’Ajuntament de Tarragona i el Govern central. Cal arreglar primer aquest tema abans de fer les obres.

Deia vostè que aposten per millorar allò que tenen. Quines obres faran?

La prioritat és arreglar allò que està malament abans de començar noves obres. Aquestes darreres, ja tindrem temps de fer-les. Es tracta de carrers amb l’asfalt en mal estat, d’arranjar els parcs públics i també preguntar a la ciutadania què necessita el poble. Tenim molt clar, com a partit (Som) i com a equip de govern que la participació és bàsica.

Com faran efectiva la participació ciutadana?

Un exemple: ara hem endegat una campanya preguntant als veïns com voldrien que fos el Parc de la Font de la Mina. A través de l’aplicació de l’e-àgora i de les xarxes socials es va fer un llançament de la campanya. Tenim propostes de tota mena. Els usuaris diaris del parc són els que més saben què necessita el lloc. Recollint idees i amb el treball dels tècnics presentarem un projecte a la ciutadania. La tònica de treball serà aquesta: que la gent ens digui què necessita.

Tot serà participatiu? Els partits que es presenten per governar tenen el seu programa

Serà combinat. No farem un referèndum per un vial que és necessari: l’Ajuntament ha decidit millorar el parc, però ens obrirm a rebre propostes de com s’ha de fer. Es tracta de consensuar-ho i no funcionar per un ‘ordeno y mando’. En definitiva, oblidar-nos de les grans obres i que les inversions es vegin repartides per tot el poble. Tenim 5.000 habitants i un poble que és molt extens, amb més de 80 quilòmetres de carrers, amb diverses urbanitzacions i al final, tots som poble.

Les urbanitzacions tenen necessitats especials?

Reclams sempre n’hi ha, com el vial ho ha estat per part dels veïns de Pallaresos Park, que demanaven no haver d’anar al poble passant per la carretera. Tot el que sigui invertir en seguretat, ens hi trobaran sempre.

El contracte de la brossa només beneficia a uns i ens fa mal a uns altres’

Tenen problemes amb la brossa, però

Crec que aquest problema el pateix tot el Tarragonès. Sóc consellera comarcal i estic farta d’interposar queixes i reclamacions al Consell Comarcal pel tema de la brossa. Crec que el contracte només beneficia a uns i ens fa mal a uns altres.

El Consell respon a aquestes queixes dient que ellls ofereixen el servei demanat i que el que ha succeït és que l’Ajuntament va demanar menys servei del que ha acabat necessitant

Estem parlant d’un servei que és molt variable: uns mesos podem generar molt brossa i d’altres, menys. És molt difícil de gestionar lligar-te a un contracte on tot és blanc o negre, i si et surts una mica de la línia has de pagar. No dic que el contracte estigui malament, segurament té coses molt bones, però al final tots ens queixem de la brossa.

De freqüències de pas dels camions?

Del manteniment dels contenidors. N’hi ha que fa mesos que no els netegen per dins.

No tenen problemes de presència de brossa al costat dels contenidors?

Més que un problema del contracte de la brossa és per incivisme. Tots els pobles el tenim.

Faran el porta a porta?

És complicat als Pallaresos, però em ronda pel cap fer alguna prova pilot.

Com estan en recollida selectiva?

En general, complim bastant bé, però el problema és l’incivisme, i és un problema greu. Sembla que hi ha gent que li costa molt obrir la tapa del contenidor i prefereix deixar la brossa a fora. Hem canviat l’ordenança de civisme per augmentar les multes.

La gent dirà que això està molt bé, però no es multa a ningú, com passa en molts pobles i ciutats

És molt complicat que el vigilant municipal caci en aquell moment la persona que deixa la brossa al carrer.

Quants vigilants municipals tenen?

Cinc en plantilla. Comptant les vacanes, els torns i les baixes, ara en tenim dos en actiu. Si tinguéssim el cos de la Policia Local amb un servei les 24 hores, necessitaríem un planter mínim de deu agents. I això és econòmicament inassumible.

Fan campanyes de sensibilització sobre la brossa?

Ara en començarem una a través de les xarxes socials per intentar conscienciar la gent. És molt significatiu que a la campanya europea del Let’s Clean Up, que vam celebrar al juliol i on hi van participar les escoles, es van recollir 300 quilos de brossa als boscos dels Pallaresos en només tres hores. Vam trobar fins i tot una llanxa Zodiac. Al final és responsabilitat de cadascú, amb l’educació que rep, que això passi o no passi. Tampoc m’agradaria posar càmeres, no només per l’efectivitat sinó perquè no sembli que fem de ‘Gran Hermano’.

El principal problema que tenim és la poda: hi ha gent que no s’espera i la llença a terra, per no posar-la dins el contenidor.

On l’envien?

La gestiona el Consell Comarcal, però amb l’incendi a Secomsa (la planta de tractament de Botarell, al Baix Camp), es va dur a Torredembarra, però Torredembarra ha tallat l’aixeta i el Consell ha buscat alternatives. Vam estar quatre o cinc setmanes sense recollir-la, però ja es recull. No ho fa l’Ajuntament, ho recull el Consell Comarcal, nosaltres fem el control. Això vull que quedi clar.

‘La línea que volem seguir en els pressupostos és que els pocs diners que tenim reverteixin en el màxim nombre de ciutadans possibles’

Quina serà la filosofia del pressupost de l’any que ve?

Els Pallaresos és un municipi de 5.000 habitants, amb 80 quilòmetres de carrers i que treballa amb un pressupost inferior als quatre milions d’euros. Comparats amb altres municipis, estaríem parlant de 13 o 14 milions d’euros. Els diners que tenim per gestionar són molt pocs. La línea que volem seguir és que aquests pocs diners que tenim reverteixin en el màxim nombre de ciutadans possibles, amb la concessió d’ajuts -hi ha famílies que viuen moments complicats-, fent inversions de petit format amb un grau de rendiment alt i apostant per la cultura, per les Jornades Modernistes,… Intentarem tocar de peus a terra i no fer volar coloms.

En temes socials seguiran arbitrant ajudes?

Seguirem amb les ajudes al transport escolar, per llibres o per al xec nadó. Ho volem mantenir, i en el que sigui possible, incrementar-les. Hi ha taxes que hauran de pujar, com és la de la brossa, perquè ve marcat per llei, i el servei no pot ser deficitari. Però si podem revertir-ho en bé de les famílies intentarem fer-ho.

Hi ha molt decalatge entre el que aporta l’Ajuntament i el que hauria d’abonar la ciutadania per la taxa de la brossa?

Abans creiem que era així, però tot i que no hem acabat de fer números, no és un decalatge fort.

Sempre s’ha dit que la biblioteca municipal Mercè Rodoreda és molt petita. Quin projecte tenen al respecte?

Som molt conscients que va néixer petita. També és cert que abans de no disposar de biblioteca, vam apostar per tenir-la. I dóna servei, però per suposat necessitem una biblioteca gran.

No podrien ampliar-la usant la sala del costat?

Està ocupada per una entitat del poble, l’Associació de Jubilats. I no es tracta de fer-los fora. D’idees en tenim. Aquí entra en joc la Generalitat, de manera que ens ajudi pressupostàriament. Toquem totes les portes possibles perquè es pugui fer. L’ideal seria fer-la en aquest mandat. A l’equip de govern estem d’acord que cal una nova biblioteca i també ens cal un espai per a les entitats, una mena d’hotel d’entitats, una espècie de Centre Cívic, que aglutinaria la biblioteca i l’espai per a les entitats, en un edifici d’obra nova. No la pots posar allunyada del nucli urbà, perquè el jovent la fa servir molt. Hauria d’estar situada en un punt central i neuràlgic. Hi ha opcions que hem d’acabar d’estudiar. En tot cas, és un tema del que se n’ocupa el nostre regidor de Cultura, Omar Macías.

Com està l’actuació sobre l’aqüeducte?

La Conselleria de Cultura de la Generalitat ens va demanar no obríssim més rases i que els tres trams que són al descobert s’havien d’adequar i protegir. I això és el que s’ha fet. Ara s’ha redactat el projecte executiu. Costa molts diners, però el podem fer per fases. Abans de final d’any o inicis de l’any que ve s’endegarà la primera licitació. El primer tram serà el del Bosc del Cremat, que és un dels que millor es conserven.

El projecte és molt engrescador. Estem parlant de l’aqüeducte del riu Gaià, fet en temps de l’emperador August per dotar de més subministrament d’aigua a Tàrraco, i que unia la zona del Pont d’Armentera fins a Tarragona. Aquell tram es coneixia com a Aquam Augustam. Ara segueix molt el traçat de la famosa font de la Mina de l’Arquebisbe. És una llàstima, però, veure com Els Pallaresos tenia el tram millor conservat, però quan es va fer la urbanització Jardins Imperi se’l van carregar tot. Per això, de moment conservem el que tenim. Aquest entorn té molta afluència i per això és on primer actuarem. Tenim ja el tram del carrer Pau Claris restaurat, on es veu gairebé tota la volta.

‘Som un referent modernista al territori, hem situat Els Pallaresos al mapa’

És clar que en cultura seguireu apostat per les Jornades Modernistes

És així. Les Jornades donen molta potència als Pallaresos. Sempre he dit que quan algú té una gran idea, cal posar-la en valor. Des d’aquí agraeixo a les persones que van ternir la idea de fer-les i van apostar per les Jornades, i ho agraeixo de cor. Any rere any han anat creixent: veure tanta gent i als vilatans vestits d’època fa molt de goig. Som un referent modernista al territori, hem situat Els Pallaresos al mapa. Ja no som només el poble que està al costat de l’estació de l’AVE. Apostar per les Jornades Modernistes és fer-ho a cavall guanyador.

I ara s’ha conegut que tot l’Arxiu Jujol es quedarà a Tarragona i no anirà a Barcelona. Com ho veu?

Diré una cosa políticament incorrecte: diuen que Catalunya s’acaba al Llobregat o a Vilafranca. Quan em deien que el llegat aniria a Barcelona, em preguntava: I per què no a Tarragona? Aquí no sabem fer les coses? La gran obra de Jujol és feta a Tarragona. Entenc que l’Arxiu no es pugui quedar als Pallaresos, no em posaré a reclamar-lo. Ha estat una idea molt encertada que es quedi al Col.legi d’Arquitectes, a Tarragona. Jujol va néixer a Tarragona, però està enterrat al nostre poble, als Pallaresos. Espero que l’Arxiu es pugui visitar, jo sóc una enamorada de la història i li dono tot el valor.

Ve més gent de fora arran de les Jornades Modernistes?

Sí, no tant a l’Ajuntament, però sí a la Casa Bofarull, on les visites són privades. I ve gent de llocs impensables, com uns visitants d’un poble de Castella la Manxa que van venir expressament a visitar l’obra de Jujol. Hem de fer valdre el territori. Com a Ajuntament tenim l’obligació que això funcioni.

I també la implicació de les administracions, posant-hi diners

Exacte. Organitzar unes Jornades Modernistes no és barat. Tot el que és cultura necessita diners i l’Ajuntament té la capacitat econòmica que té. Si no hi ha implicació de la Diputació, del Consell Comarcal, de la Generalitat i fins i tot de l’Estat, no funciona. I les Jornades Modernistes cada cop es faran més grans. Hem de reivindicar-ho.

Ho estan fent?

Sí, ho hem parlat amb la Generalitat, que està molt implicada en les Jornades perquè veuen que no fem volar coloms, que tenen una continuïtat i que la gent del poble se les ha fetes seves. A la Festa Modernista de Reus hi van anar 30 persones dels Pallaresos vestides d’època! L’any passat, un grup de pallaresencs i pallaresenques va asssitir a la Fira Modernista de Lleó. Estem venent cultura, Jujol i el territori jujolià.

Parlem de seguretat. Tenen problemes de delinqüència?

És un tema molt sensible perquè quan hi ha un robatori sembla que n’hi hagi molts. Però el cert és que els Mossos d’Esquadra ens han passat les dades de denúncies comparades amb l’any passat i aquestes indiquen que no ha pujat la delinqüència. També és cert que som un poble on hi ha moltes alarmes particulars als domicilis. És molt important denunciar -molts no ho fan-, perquè denunciar dóna pistes als Mossos d’Esquadra. El que sí que ha incrementat molt són les estafes via tecnològica, però aquest és un problema arreu.

En mobilitat, necessiten més connexions?

Tenim una línia de bus de l’EMT que arriba a l’entrada del poble i després hi ha la línia Tarragona-Bràfim, d’una empresa concessionària, que és la que fan servir la majoria d’escolars i joves per anar a estudiar o a treballar a Tarragona. Sí és cert que fa falta mobilitat interurbana, entre les urbanitzacions i el poble, per exemple perquè la gent gran pugui anar al CAP o a recollir els nens a l’escola. El tema de la mobilitat, però, el porta la meva companya Chus Coronado.

Han passat dos mesos i escaig de la moció de censura contra l’alcalde Xavier Marcos. Per què es va presentar?

La moció va ser el detonant d’una relació que s’havia tornat molt complicada. Més que un equip de govern semblava que cadascú anés pel seu compte. No entraré en detalls de què ha fet un o ha deixat de fer. Però quan una relació no funciona el millor és aturar-la. Al final, vam decidir presentar la moció de censura perquè s’havien produït situacions molt desagradables, moltes injerències cap a regidories que portàvem nosaltres, on no havíem pogut tenir poder de decisió. Anàvem a una deriva sense fons i al final qui prendria mal seria el poble. Per evitar-ho vam decidir parar i presentar la moció de censura. Hi va haver moltes converses per intentar salvar la situació. I quan vam veure que no hi havia solució, vam donar el pas. No és agradable per ningú presentar una moció de censura. M’ha sabut molt greu com ha acabat tot perquè al final m’agrada diferenciar els temes personals dels de la feina. No m’esperava el que va passar en el ple. Crec que no em mereixia el que es va dir, es van dir coses que no són veritat i se’m va faltar al respecte.

He governat amb Xavier Marcos i amb ell no he tingut cap problema personal ni el tinc ara. Potser ell no pensa el mateix de mi. Vista amb el temps, la manera de treballar dels dos equips de govern és abismalment diferent. No vull dir que amb el Xavier Marcos estés malament, però ara som un equip de govern. Ara, els temes es consensuen.