.

En Marc Garcia, un tarragoní de tota la vida, és enginyer químic de professió, però la seva vocació és l’esport i el treball amb les persones. Foto: David Aymerich.

Marc Garcia és un voluntari de Tarragona 2018 entregat, però a la vegada, també resulta ser una caixa de grates sorpreses de manera constant. Enginyer químic de professió, Garcia no s’ha vinculat gaire, tot i la seva joventut, amb la professió de la que és titulat. La seva passió són els esports, el contacte amb les persones i, des d’un dia assenyalat que el va sorprendre esperant uns amics al Balcó del Mediterrani, es va comprometre amb els XVIII Jocs Mediterranis de manera incondicional.

“Portem tants anys fent accions i seguint els Jocs que perds la noció del temps”, adverteix Garcia quan li preguntem per la seva incorporació com a voluntari ara ja fa més de cinc anys. Doncs la selecció de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis i la seva celebració van coincidir “in situ” amb Marc Garcia al Balcó del Mediterrani i la Rambla Nova. “Vaig veure molta gent animant la causa, celebrant, i vaig dir-me: ‘Marc, t’has d’implicar com sigui’. Un cop van obrir la borsa de voluntaris no vaig trigar ni dues hores en apuntar-me”, explica amb detall.

Actualment voluntari responsable, Marc Garcia ha estat sempre vinculat al món de l’esport de la seva ciutat, Tarragona, ja que, des de ben petit, ha practicat el bàsquet, “després vaig ser entrenador i actualment sóc àrbitre –detalla Garcia– i formar part de Tarragona 2018, on hi haurà moltes modalitats, participaran molts països i molta gent… Havia d’apostar-hi com a tarragoní perquè aquest projecte sigui una realitat”, opina el jove voluntari, que recorda perfectament les passes que ha seguit per assolir el seu objectiu.

Marc Garcia, a les instal·lacions de Tarragona 2018 al Port Esportiu de Tarragona. Foto: David Aymerich.

Garcia va començar participant a una reunió informativa, més tard va fer de voluntari a un concert dels 40 Principales a la TAP, un esdeveniment on es promocionaven els Jocs; així com moltes altres accions. “He rebut molta formació per adquirir coneixements a nivell teòric i pràctic”, explica, que també admet que existeix “una gran pinya entre voluntaris ja que el nucli de voluntaris que repetim és molt petit i et vas trobant quasi sempre la mateixa gent”. Un factor molt positiu, segons Garcia, degut a que “ja saps el perfil de cadascú, saps en què és bona cada persona i ens organitzem” amb la coordinació des de Tarragona 2018.

Per l’altre costat, Garcia explica que “gràcies als Jocs he conegut nous esports que no m’imaginava com eren, com són el kàrate, l’esgrima o el vòlei-platja –ennumera–, esports que en el meu dia a dia no m’eren tant coneguts i que, ara, quan els veig a la televisió sé on mirar”. Paral·lelament, Garcia també recorda una final de la Supercopa Asobal d’handbol a la TAP de Tarragona, la seva primera vegada com a voluntari responsable. “No vaig veure el partit, no sé qui va guanyar, anava de bòlit d’un costat a l’altre perquè tot sortís bé i aquest fet em va marcar molt”.

Garcia ha descobert nous esports, com el kàrate o l’esgrima, gràcies als XVIII Jocs Mediterranis. Foto: David Aymerich.

Respecte al seu rol durant la celebració de Tarragona 2018, opina que provablement ajudi en l’Anella Mediterrània com a voluntari responsable, li agradaria gaudir del bàsquet 3×3, una modalitat poc coneguda amb molt d’espectacle, la gimnàstica artística, però, en resum, “totes les modalitats si pogués”, afirma Garcia que no dubta del llegat més important dels Jocs, les instal·lacions esportives, per les quals demana una bona gestió i “que s’aprofitin aquests espais esportius”, ja que Tarragona té un molt bon planter i se’l pot ajudar “a fer el salt a competicions importants”.

Finalment, Garcia espera i desitja que la borsa de voluntaris continuï i que es compti amb la seva persona per a prendre part en qualsevol activitat de qualsevol àmbit (cultural, social, esportiu…). En definitiva, “que siguem conscients que Tarragona pot. Som petits en mida, en comparació amb Barcelona, però tenim un potencial humà que és molt gran”, afirma Garcia amb un somriure.

David Aymerich