El president del Port defensa la necessitat del lideratge públic i de consens territorial per a projectes estratègics de futur. Foto: Cedida
Aquest dilluns 10 de juny ha començat la Setmana de l’Hidrogen al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, amb una jornada centrada en el territori i l’impacte dels projectes d’hidrogen, així com els permisos necessaris per a la seva implementació. La jornada ha comptat amb una participació destacada d’experts del sector, representants institucionals i empresarials.
La primera jornada de la II Setmana de l’Hidrogen ha començat a les 9 hores amb una benvinguda a càrrec de Manuel Szapiro, representant de la UE a Barcelona; Saül Garreta, president del Port de Tarragona; i Isaac Justícia, director tècnic de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Els tres ponents han subratllat la importància de l’hidrogen com a element clau en la transició energètica i la necessitat de col·laboració entre les institucions i el sector privat.
A les 9:30 hores, Alfonso Corbella Vázquez, representant de SENER, ha compartit la seva experiència amb el projecte d’hidrogen a Burgos i la gestió territorial del Parc Eòlic Tramuntana. Aquesta ponència ha destacat la complexitat de la integració de projectes energètics en l’entorn territorial i les solucions adoptades per superar aquests reptes.
|
Altres notícies: |
Seguidament s’ha dut a terme una taula rodona sobre la tramitació, comunicació i legalització de projectes en el territori. La taula ha estat moderada per Jordi Fortuny, director dels SSTT d’Empresa de la Generalitat de Catalunya, i ha comptat amb la participació de Carme Ferrer (Diputada de la Diputació de Tarragona), Guillem García Castro (Ajuntament de Tarragona), Pere Poblet (OGAU) i José Luis Haro (Àrea Metropolitana de Barcelona).
Després de la pausa per al cafè, ha estat el torn de Franz Bechtold de Lhyfe que ha presentat el cas del projecte a Vallmoll, explicant l’impacte territorial i l’experiència del desenvolupament del projecte. Una de les claus per a la viabilitat econòmica i per a l’eficiència ecològica la producció d’hidrogen per a la indústria és la proximitat al consumidor final. El cas de Vallmoll compta amb l’interès d’indústries alimentàries i logístiques dels polígons de Valls i del propi municipi, la qual cosa no només resolt la qüestió de la viabilitat i l’eficiència, sinó també la creació de la cadena de valor.
Impacte territorial
A continuació s’ha celebrat una taula rodona sobre la visió de l’impacte al territori des d’un punt de vista local, social i econòmic. Moderada per Oriol Vilaseca de Vilaseca Consultors, la taula ha comptat amb la presència d’Ignasi Cañagueral (president de l’AEQT), Josep Pallarès (rector de la URV), Meritxell Budó (presidenta ACM), Oriol Alcoba (director general d’Indústria) i Jordi Brustenga (representant del Ministeri d’Indústria). Els ponents han estat d’acord en afirmar que la implementació de projectes d’hidrogen només serà possible “a partir de la cooperació, cadascú des del seu rol, per poder superar el repte de la descarbonització industrial i la neutralitat climàtica”.
La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha posat de relleu la necessitat de comptar amb l’administració local que, tot sovint, no és consultada sobre l’encaix dels projectes de transició energètica dins de les estratègies de futur municipals i comarcals. “La problemàtica és global, ara bé, els desafiaments són molt locals”, ha estat la conclusió sobre aquest tema. El repte compartit per tots els participants de la taula és “la necessitat de frenar l’escalfament global, però també de ser competitius a nivell empresarial, la qual cosa s’aconseguirà apostant per la sostenibilitat i l’eficiència energètica”. I s’ha constatat doblement que primer, “és un repte a afrontar de manera col·lectiva”, i segon: “és molt encertat el fet que es tiri endavant des de Tarragona, on ja hi ha projectes de descarbonització i hidrogen renovable en marxa”.
A més, s’han lloat les excel·lents condicions per acollir projectes de transició energètica i, concretament d’hidrogen verd, a les nostres comarques atès el talent, l’experiència i el coneixement que aporta la URV, la formació professional dial, l’empresa i el Port de Tarragona per acollir accions innovadores per a la implantació de noves activitats econòmiques sostenibles.
Ponència sobre l’aigua
La jornada ha conclòs amb una ponència per part de Saül Garreta (president de l’APT) i Daniel Montserrat (Director AITASA) sobre la necessitat d’aigua per als nous processos industrials i les possibles noves fonts de subministrament, destacant la situació actual de les dessaladores i la seva importància per al desenvolupament dels projectes d’hidrogen. El president del Port ha destacat que tot sovint es parla molt de la producció de l’energia i del seu transport i queda en un segon pla la necessitat d’obtenir aigua abundant i de qualitat per poder produir hidrogen verd. En aquest sentit, Garreta ha explicat les iniciatives que el Port ha posat en marxa en els darrers 18 mesos per a la descarbonització de les activitats portuàries, entre elles, la producció d’energia neta i el disseny de proves pilot per introduir noves fonts d’energia com el retro fit d’una locomotora o les inversions per a l’electrificació de molls i de grues.
En aquest sentit, el president de l’APT, ha explicat que “a vegades cal que el sector públic lideri la implantació d’una nova tecnologia o l’impuls d’un nou sector econòmic perquè el mercat s’acabi de decidir per adoptar-la i després ja vagi sol”. És per això, que l’APT agafa el compromís de fer propostes d’àmbit metropolità amb fets immediats –com la posada en marxa d’una dessaladora pilot a finals de juny al port– i amb projectes ambiciosos amb futur –com la dessaladora al Cap de Salou– per aconseguir aigua per a la indústria a través de projectes que combinin i facin compatibles el món de la indústria, el turisme, la cultura, el paisatge i la regeneració natural.
Equip de redacció
