Reforma de la Casa Bofarull (1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos)
Catalunya participarà per segona vegada a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, en aquest cas amb el projecte ‘Arquitectures Empeltades/ Grafting Architecture’ que ha comissariat Josep Torrents i Alegre.
El concepte que engloba els 16 edificis representats és el de l’empeltat botànic, traslladat a l’arquitectura com la capacitat d’intervenir respectant allò preexistent i integrant-hi els nous elements per enriquir l’espai.
Aquest model, força present a Catalunya des del darrer quart del segle XX, té un referent clar en la reforma que Josep Maria Jujol va fer de la Casa Bofarull dels Pallaresos al llarg de dues dècades. La seva intervenció encapçala el projecte català a la Biennal, promogut per l’Institut Ramon Llull. La proposta ha estat presentada avui a Barcelona i ha comptat amb la presència de l’alcalde dels Pallaresos, Jaume Domínguez.
Com l’any 2012, la participació se circumscriu dins dels Eventi Collaterali del certamen, és a dir, fora de l’espai reservat als pavellons estatals. Sigui com sigui Catalunya torna a Venècia per participar a la 14a Biennal d’Arquitectura. La proposta d’aquesta segona participació ha estat comissariada per Josep Torrents i Alegre, i escollida a través d’un concurs públic convocat per l’Institut Ramon Llull (IRL), impulsor de tot plegat.
‘Arquitectures Empeltades’ inclou setze intervencions en edificis de Catalunya que responen a una “actitud contemporània, en què cada edifici s’entén des de si mateix, des de la seva singularitat i que enriqueix sensiblement el lloc on s’estableix”, segons sintetitza l’IRL. Josep Torrents ha recordat que la proposta catalana respon a la crida feta pel comissari d’aquesta edició de la Biennal a “fer una mirada a les tradicions pròpies de cada territori davant de l’esgotament dels models arquitectònics vigents”, des de la convicció que poden ser la base de l’arquitectura del futur.
Partint d’aquesta suggerència Torrents va idear una proposta que partís del concepte de l’empelt que s’empra en botànica, traspassat a l’arquitectura. La intervenció de Josep Maria Jujol en l’antic mas tarragoní Casa Bofarull (1913-1933) ha servit d’inspiració per a molts arquitectes posteriors, com exemplifiquen els 16 edificis que s’han seleccionat per participar en el projecte. En essència, indica el comissari, el resultat d’aquest procedir de Jujol “afegint estrats a la casa més que reformant-la” produeix un edifici en què “no podríem destriar allò vell d’allò nou”.
Entre les intervencions incloses al projecte n’hi ha tant a edificis particulars, escoles, museus, auditoris o espais públics. El Museu Can Framisa a Barcelona, la reconversió de l’antic teatre de Ripoll ‘La Lira’ en espai públic, una torre de 94 habitatges de protecció oficial a L’Hospitalet de Llobregat, l’IES La Llacuna de Badalona ubicat en una antiga fàbrica, o uns apartaments a les golfes de la Pedrera en són alguns exemples.
