La recerca ha estat finançada per la Marató de TV3
Un grup d’investigadors de l’Hospital Psiquiàtric Pere Mata han liderat un estudi que evidencia que l’estrès influeix en els patrons de la dieta dels pacients en etapes primerenques de psicosi o amb risc de desenvolupar la malaltia. El treball, en el qual han participat investigadors de la URV, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Universitat d’Edimburg, és el resultat d’una part de la recerca finançada per la Marató de TV3. Les persones amb trastorn psicòtic tenen una esperança de vida 20 anys menor que la població general, de mitjana, per l’increment de mortalitat per problemes cardiovasculars associats a l’augment de pes i a les alteracions metabòliques que comporta.
Els esdeveniments estressants s’associen a una major ingesta calòrica i al consum de sucres en els pacients que tenen un primer episodi psicòtic. Aquest és el principal resultat del treball ‘Unhealthy lifestyle in early psychoses: The role of life stress and the hypothalamic-pituitary-adrenal axis’ que s’ha publicat a la revista científica ‘Psychoneuroendocrinology’.
En l’estudi, finançat per la Fundació La Marató de TV3, hi han participat 106 usuaris. D’una banda, hi han pres part persones joves amb un primer episodi psicòtic o amb risc d’evolucionar cap a una psicosi -amb símptomes, però sense un diagnòstic clínic- i un grup control de persones sense antecedents de patologia mental, que els ha servit per poder fer l’estudi comparatiu. La major part dels pacients que pateixen trastorns psicòtics augmenten de pes i desenvolupen la síndrome metabòlica, que engloba les alteracions metabòliques que comporten un risc cardiovascular com són obesitat, hipertensió, increment de triglicèrids, o reducció de nivells de colesterol-HDL -conegut com “el colesterol bo”-.
L’estudi analitza com es relaciona l’estrès amb un estil de vida poc saludable de les persones amb trastorn psicòtic, un fet aquest que s’ha demostrat que els provoca un increment de pes. Javier Labad, coordinador del treball, ha explicat que un pacient amb un trastorn psicòtic augmenta, de mitjana, uns 10 quilos durant el primer any del desenvolupament de la malaltia.
Tot i que una de les causes més importants és la medicació antipsicòtica, també hi influeixen altres factors com el canvi a l’estil de vida produït per l’aïllament social, la reducció de l’exercici físic, i una dieta poc saludable, com ara menjar fora d’hores pel fet de passar més temps a casa que abans. “L’estrès crònic contribueix en molts casos a desencadenar els primers episodis d’una malaltia mental, ja sigui una trastorn depressiu o un trastorn psicòtic. Un estrès que pot ser generat per qualsevol situació angoixant, econòmica o familiar”, ha apuntat l’investigador. Partint de la base que els pacients psicòtics tenen un nivell d’estrès elevat, es pretenia observar la relació de l’estrès amb els canvis en la dieta.
En l’estudi s’ha analitzat què menjaven els pacients durant un dia per fer una avaluació de la seva dieta. L’article se centra sobretot en la part inicial del seguiment. També se’ls preguntava per l’activitat física i si fumaven, se’ls pesava i se’ls hi feia una analítica. Amb els resultats s’ha comprovat que els pacients psicòtics i els d’alt risc de patir el trastorn mengen més calories que la resta, entre 2.380 i 2.560 calories, davant les 1.800 d’aquells que no tenen cap patologia.
Dels resultats se n’extreu que mengen menys proteïnes les persones amb trastorns psicòtics i els inicials i, per contra, mengen més grasses saturades. Així doncs, els pacients amb aquests trastorns mengen més que la resta i tenen el nivell de colesterol i triglicèrids més elevats.
També es va analitzar l’índex d’estrès a través de l’escala Holmes-Rahe que permet avaluar la presència d’esdeveniments vitals estressants en els mesos previs, i es van relacionar les dades amb els hàbits dietètics. Les conclusions que n’han estret és que la ingesta calòrica augmenta amb la presència d’esdeveniments vitals estressants i, a més, aquests pacients es decanten per productes amb sucres refinats o greixos.
Després d’aquests primers resultats, ara es continua amb un estudi longitudinal prospectiu d’un any d’evolució per analitzar els factors que comporten aquest augment de pes. En una segona fase, es farà una intervenció dietètica per tractar els pacients que han augmentat de pes per comprovar si poden millorar el seu estil de vida saludable i disminuir el pes.
En aquest treball hi participen psiquiatres, psicòlegs, infermers, dietistes i endocrinòlegs entre altres. Entre els autors d’aquest treball hi destaquen Núria Manzanares, psiquiatra primera signant, i Rosa Monseny, dietista que ha avaluat als participants, mentre que el doctor de l’Hospital Pere Mata Javier Labad n’és el coordinador.
