Les eleccions generals més incertes on Tarragona es juga el seu futur

🔊 Escoltar la notícia

Fa quaranta anys, un economista de Reus, Jaume Gil Aluja, llençava una teoria molt novedosa, que va batejar com la dels subconjunts borrosos. Per fer-la comprensible, la va anomenar de la incertesa. Explicava Gil Aluja com calia prendre decisions en un entorn d’incertesa. L’expressió faria fortuna i els seus mètodes s’aplicarien en camps allunyats de l’economia com són les enginyeries.

Anys després apareixeria un sociòleg polonès, Zygmunt Bauman, que definiria l’època actual com la de la modernitat líquida, la que es caracteritza per la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada.

Diumenge arriben les eleccions generals més incertes de la democràcia, potser la darrera etzibada del gran cicle electoral del canvi que va començar amb les municipals i generals de 2011 foragitant sense pietat alcaldes i enviant a l’oposició el PSOE, que va pagar els plats trencats de la crisi i dels errors de Zapatero. Ara li toca al PP passar el tràngol, però el país ha canviat tant que sembla que hagin passat 40 anys i no quatre.

Els sondejos atorguen la victòria al PP, però el 41 per cent d’indecisos que fija la megaenquesta del CIS dóna opcions als altres, especialment als socialistes i a Ciutadans. Tan volàtil és tot que un atac directe com el que va fer Sánchez en el cara a cara pot tenir reflexe electoral, com també ho pot ser el cop de puny que va rebre l’actual president del Govern a la seva ciutat natal.

Paradoxalment, el procés català ha desaparegut de la campanya, i això ha estat així per la decepció que ha suposat el resultat del 27-S per a l’independentisme i molt més encara que Artur Mas no hagi estat investit president i el seu futur pengi d’un fil. Si se’n surt i acaba presidint la Generalitat, no hi podrà haver més incertesa que veure una Catalunya ‘cogovernada’ per la CUP. Dirigents de CDC temen que hagi començat el compte enrere, mentre que ERC contempla el panorama amb indissimulada fruïció.

Els problemes de Tarragona

A Tarragona se’ns acumulen els problemes en poc temps i el Govern del PP no els ha resolt. El més greu és, ara com ara, l’alarma que s’ha instal·lat a la indústria química, amb tancaments (parcials) a Celanese i Covestro (exBayer). En un esmorzar amb periodistes, el president de la patronal de la química (AEQT) i màxim responsable de Covestro a Tarragona, Jesús Loma-Losada, deia aquest dijous amb suma elegància que potser no han sabut transmetre al Govern les necessitats urgents del sector (reduccó de l’altíssim cost de l’energia i posada en marxa del tercer fil), el mateix de què es lamentava l’endemà -també finament- el president de la química espanyola, Anton Valero.

Ferran Bel lluitarà des de Democràcia i Llibertat per salvar els mobles en unes eleccions on intentarà que ERC no li passi pel davant. Jordi Roca, des del PP, ha fiat el missatge en la defensa de la unitat d’Espanya i la millora econòmica, en dura pugna amb Ciutadans, que presenta un inspector de Treball, Sergio del Campo, a qui tot li ve de cara.

L’esquerra té un paper clau per jugar a Tarragona. La crisi, la corrupció del PP i el jove candidat Sánchez han fet créixer de nou les esperances en el PSC de la mà del veterà Joan Ruiz. Des de la seva esquerra emergeix un gran candidat, Fèlix Alonso, a qui li va com oli en un llum l’aliança amb Podem i amb Ada Colau. Mai s’havia vist que ICV-EUiA tingués opcions d’aconseguir un diputat a Madrid.

ERC, al seu torn, ha presentat un candidat sindicalista i ha refermat així la seva ala esquerra, sempre tant criticada des de fora per ser poc visible. Que la CUP no es presenti és una injecció de moral i de vots, tot i que hi ha més partits que se’l disputen, especialment En Comú Podem i Democràcia i Llibertat. La CUP no s’ha presentat mai a Madrid, però ara és una formació emergent i els seus vots són valuosos. L’emptat a un diputat entre sis formacions que preveu el CIS a Tarragona confirmaria el creixement dels partits emergents.

Més de 562.000 votants

A la província de Tarragona, que agrupa 184 municipis, són 562.782 els ciutadans amb dret a vot aquest diumenge. Podran fer-ho en 373 col·legis i un total de 1.002 meses electorals.

A Catalunya, un total de 5.516.431 ciutadans estan cridats a les urnes. En total, als 947 municipis catalans s’han disposat 8.226 meses electorals, distribuïdes en 2.705 col·legis.

Tot és obert el 20-D i més l’endemà, quan es tracti de governar. Des de Tarragona caldrà reclamar que qui governi es prengui seriosament les nostres necessitats, que no paguin la crisi els mès dèbils, que s’cabi la sangonera de les retallades, que s’afrontin els problemes de desinversió, de manca de competitivitat per falta d’infrastructures, que la cultura i el patrimoni local tinguin el reconeixement que es mereixen i que entre tots contribuieixin que els Jocs Mediterranis no només siguin exitosos, sinó que deixin una llavor amb noves oportunitats en els camps esportiu, de formació i de treball.

Hem d’aprendre a navegar en la incertesa, és cert, però no ho podem fer sols.

Jaume Garcia