Albert Segura, amb el seu llibre, al Catllar. Foto: DiariTots21
Es pot estar 20 cops a punt de morir practicant el teu esport preferit? Doncs la resposta és sí. Són els cops que l’alpinista i guia de muntanya professional Albert Segura va estar a punt de deixar aquest món en les seves innumerables escalades arreu del món.
Segura és nascut a Setmenat -Vallès Occidental-, però resideix a Alforja, un entorn, junt al Priorat de Siurana i de Margalef, privilegiat per a l’escalada internacional i que ell va descobrir per enamorar-s’hi.
L’Albert explicava aquest divendres al Catllar les seves experiències límit, especialment la darrera, quan a Jordània va encadenar l’obertura de set vies en tres setmanes consecutives de feina, quan només tenia previst coronar-ne una. La seva intervenció formava part de la segona conferència i passi de vídeo de les II Jornades de Muntanyisme i Aventura que organitza l’Ajuntament i el Centre Excursionista de Tarragona.
|
Altres notícies: |
De les seves peripècies n’ha sortit un llibre -’20 vidas’-, que també presentava al Catllar, junt a un documental fet per ell mateix amb el telèfon mòbil sobre la seva peripècia a Jordània.
L’Albert ha viscut episodis com quan amb només 20 anys va quedar-se atrapat en un sortint d’una paret en haver perdut la cordada i haver d’estar-s’hi 48 hores abans no el rescatés algú que per casualitat passava per allí. No negava que va tenir temptacions de suïcidi.
Però tal vegada l’experiència més difíci la va viure en terres de Ponent, quan escalant una paret a Mont-rebei, la pedra vertical amb la que se sustentava va cedir i va caure. “Ja em veia mort”, deia. El resultat van ser vuit costelles trencades, l’escàpula també, una perforació del pulmó i fractura de tràquia. “No havia avisat a ningú que jo era allí i em trobava sense cobertura, malferit. La gran sort que vaig tenir és que hi havia una via ferada i casualment, un grup d’escaladors txecs passaven per allí”, recordava.
Arran de l’accident es va decidir a escriure el llibre: “Només podia moure la mà dreta, la que em va servir per redactar-lo”.
Va coincidir el trist episodi amb dos anys de malastrugança: la mort de la seva mare i un càncer d’estómac que va patir ell i que el va portar a un dur tractament de quimioteràpia el podien haver ensorrat definitivament. “El metge em va dir que des d’aleshores deixava de ser Gèminis i passava a ser Càncer”.
Però els escaladors són d’un esperit inquebrantable, gairebé suïcida, i passats sis mesos de l’accident, un cop recuperat, tornaria a intentar escalar parets… a Mont-rebei, amb el resultat d’una nova caiguda perillosa des de 35 metres. Als cinc metres de tocar terra va allargar la mà, va tocar paret i va amortiguar una mica la trompada. Va patir fractura a la mà, a la ingle i va estar-se tres hores caminant per arribar on era el seu cotxe, dopat amb morfina -droga que ja la tenia com a acompanyant habitual- i tres hores més en cotxe per arribar a l’hospital de Reus.
En una altra peripècia, va ser retingut a la duana dels Estats Units; venia d’escalar a Nova Zelanda i duia les empremtes digitals desgastades de l’esforç: “La policia duanera creia que m’ho havia fet jo per camuflar la meva identitat”, recordava.
Amb 30 anys d’escalada, col.lecciona un seguit de fractures per tot el cos, però no perd la il.lusió de seguir endavant: “Cada dia em llevo a les 4:15 per fer tres hores de gimnàs i meditació a casa meva perquè vull fer més reptes i necessito estar encara més preparat”, conclou entre l’admiració de l’auditori del Centre Cultural del Catllar. El proper repte? “Fer la volta al món durant un o dos anys amb la meva dona”.
Director DiariTots21
